Recensió de Robert Dalh i Colin Crouch (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Actors i Institucions Polítiques
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 11/11/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

Recensió del text ¿Qué es la democracia? ¿Por qué la democracia? ¿Por qué la igualdad política? de Robert Dahl, y Posdemocracia de Colin Crouch.

Vista previa del texto

Judit Baeza Fernández Recensió 1: Robert Dalh i Colin Crouch Recensió ¿Què es la democracia?¿Por qué la democracia? ¿Por qué la igualdad política?, de Robert Dalh Posdemocracia, de Colin Crouch En el primer text, Robert Dalh descriu el que es considera per democràcia en general, la seva funció principal i dóna cinc criteris que necessaris perquè el sistema democràtic funcioni bé: la participació efectiva, amb la que tots els membres d’una comunitat han de tenir les mateixes oportunitats iguals i efectives per exposar els seus punts e vista; la igualtat de vot, amb la que el vot ha de ser igual per a tothom; la comprensió il·lustrada, s’han de conèixer les polítiques i el funcionament del govern democràtic per poder pensar críticament les alternatives; el control sobre l’Agenda, tothom ha de tenir les mateixa capacitat per decidir sobre els assumptes que es tractaran i la manera de ferho; i la inclusió d’adults, tots els adults tenen la mateixa capacitat en els processos democràtics. Per respondre a la pregunta “per què democràcia?”, Dalh argumenta que la democràcia ajuda a evitar la tirania, garanteix als ciutadans els drets fonamentals i bàsics, asseguren la llibertat personal, ajuda a protegir els interessos dels ciutadans, que puguin viure sota les lleis que han escollit (autodeterminació) i que tinguin una responsabilitat moral, promou el desenvolupament humà i la igualtat política, les democràcies representatives no es fan la guerra entre elles i els països amb governs democràtics tendeixen a ser més desenvolupats (afinitat entre democràcia i economia de mercat). A més a més, Dalh sosté que tots els ciutadans s’han de respectar entre ells i tenir en consideració els seus punts de vista. També diu que s’ha de rebutjar el govern de la tutela com a govern eficaç, perquè no hi ha cap adult superior ni millor qualificat que cap altre per a governar en un Estat, ja que tots els adults són considerats com a iguals (inclusió dels adults).
En el segon text, Colin Crouch se centra en les democràcies estables d’Europa Occidental, Japó o Estats Units, on la legitimitat dels poders polítics està en dubte per la baixa participació electoral. Crouch defensa que ens hem d’apropar al model ideal de democràcia, on els ciutadans exigien més coses a la democràcia i als Estats. L’autor parla de la democràcia liberal, un model elitista on la participació ciutadana es limita a la participació electoral, i diferencia els elements principals d’aquesta democràcia: la igualtat i la llibertat. Quanta més igualtat, més possibilitats de que desapareguin les desigualtats, però això és una amenaça pels liberals i les seves accions lliures. Crouch diu que ens trobem en un context de democràcia on els polítics responen a la necessitat Judit Baeza Fernández Recensió 1: Robert Dalh i Colin Crouch dels grups empresarials, els quals tan sols tenen en compte els seus propis interessos, que es converteixen en polítiques públiques (fi igualitarisme polític). Segons l’autor, actualment es podria considerar un bon moment perquè ressorgeixi la democràcia gràcies a l’aparició de noves identitats que canvien les formes de participació popular.
Els moviments i els grups de pressió milloren la qualitat de la democràcia, ja que volen governs més oberts i demanen reformes perquè aquests siguin més transparents políticament i es millorin les relacions entre els ciutadans i el govern. Crouch sosté que els grups de pressió empresarials tenen un paper fonamental en la política, perquè tenen més accés als governs i influencia sobre les polítiques públiques, malgrat que no pertanyin a aquell país determinat. Per tant, s’ha de tenir molt en compte l’activisme.
L’autor reflexiona que “anem cap a uns Estats on la figura del poder és difusa i poc visible” i que en els últims anys la democràcia ha entrat en un període de declivi, on les empreses han guanyat massa poder. Per aquest motiu, s’han de buscar polítiques alternatives per evitar la concentració del poder.
Ens trobem davant de dues visions contraposades. Robert Dalh dóna una visió ideal de la democràcia, amb els criteris que proposa perquè un sistema democràtic funcioni correctament i els beneficis que suposaria, mentre que Colin Crouch té una visió més crítica de la democràcia a partir de l’estudi d’aquest sistema al llarg del segle XX i defensa que ara ens trobem en un context de “postdemocràcia”.
Per a Dalh, l’Estat és un òrgan que ha de garantir la igualtat política i els drets dels ciutadans. Dalh creu que els ciutadans han de ser iguals políticament, per això hem de respectar les idees, pensaments i opinions dels altres, ja que nosaltres també volen que se’ns respecti. A més a més, sosté que tots els ciutadans han de poder participar amb les mateixes condicions en els processos polítics i en la presa de decisions o lleis que afecten al benestar de la societat. En aquest punt, Dalh rebutja el govern de la tutela, com les idees platòniques i d’Aristòtil, sobre que els experts en la política han de tenir el control i el poder, perquè tenen un coneixement especialitzat i poden proporcionar qualsevol mètode efectiu. Robert Dalh s’allunya d’ells dient que els ciutadans han de tenir un bon coneixement de les polítiques per poder valorar les alternatives, perquè tots els ciutadans tenen les mateixes capacitats i oportunitats d’influir en la política.
Aquest coneixement només es podrà aconseguir amb un bon nivell educatiu, segons Dalh, el qual no es diferencia tant amb Aristòtil en com veu l’educació. A diferència de la Democràcia Antiga, aquest autor defensa que totes les persones que viuen sota les lleis d’un determinat Estat, excepte els turistes i aquelles persones que no es poden cuidar d’elles mateixes, poden participar políticament i, per tant, tots aquests ciutadans Judit Baeza Fernández Recensió 1: Robert Dalh i Colin Crouch estan inclosos en els processos polítics de l’Estat en el que viuen. La Democràcia Antiga estava a favor de les elits i tan sols podien participar en la política els ciutadans, els quals eren aquelles persones que no eren dones, esclaus o metecs (estrangers).
D’una altra banda, Colin Crouch afirma que actualment la democràcia està en el seu punt més àlgid, però que aquesta ha patit unes transformacions que l’han portat a un nou context polític, el qual ell anomena ”postdemocràcia”. Ara el poder es concentra en unes elits polítiques minoritàries que actuen en benefici propi i intenten persuadir i manipular a la població a partir de campanyes publicitàries o un llenguatge retòric, per poder guanyar el seu vot i mantenir-se en el poder. Crouch diu que la democràcia s’està apropant al model de democràcia liberal, on la participació electoral és la principal activitat política, els grups de pressió tenen una àmplia llibertat per a manifestar-se i els ciutadans no interfereixen en l’economia de mercat. Per tant, veiem que la postdemocràcia de Crouch manté elements democràtics com les eleccions, a més de que ha d’haver-hi un control del poder per part de l’oposició. No obstant això, els ciutadans han pres un paper passiu, inactiu i apàtic cap a la política, malgrat que qui té el poder polític són aquells polítics que han sortit escollits en les eleccions. Crouch estudia la democràcia al segle XX i diu que, malgrat que s’hagi consolidat en països com Estats Units, Europa Occidental i Japó, la democràcia està en crisi. Això ho podem veure en la por dels polítics per perdre el seu poder i l’ús que fan de les tècniques de persuasió per arribar a la ciutadania i aconseguir el seu vot. A l’actualitat, els polítics actuen en funció de les demandes populars, és a dir, es preocupen més per agradar a la gent que pel seu benestar i que per fer política, la seva funció principal. Aquest autor també diu que la figura dels polítics s’ha transformat: als anys d’entreguerres i postguerra, els polítics encara utilitzaven un llenguatge similar al d’una conversació seria, mentre que fan discursos amb paraules buides de sentit, que no deixen veure clarament quin són els seus objectius principals. També hi ha esdeveniments que han desequilibrat el sistema democràtic, com els fets del Maig del 68, la crisi del petroli de la dècada del 1970, els escàndols de corrupció la dècada de 1990 a Espanya, Itàlia i Grècia, que continuen succeint, i la crisi econòmica actual, la qual afecta a tot el món.
Segons Crouch, un altre dels problemes que han sorgit és que el poder polític ara el tenen certes empreses que tenen més poder en un determinat país que el mateix Estat.
Al mateix temps, hi ha organitzacions que han guanyat molta importància i poder a nivell internacional, tres principalment: el Fons Monetari Internacional, el Banc Central i l’Organització Mundial del Comerç (conegudes com la “Troika”). Aquestes arriben a prendre decisions que afecten globalment, però les persones que prenen Judit Baeza Fernández Recensió 1: Robert Dalh i Colin Crouch aquestes decisions no les podem escollir i pertanyen a una minoria formada per un grup minoritari de països. Segons el periodista Santiago Camacho, aquestes tres organitzacions tenen tant de poder que ningú pensa en desobeir-les i prenen decisions que poden arribar a afectar negativament a un país, però posen l’excusa que era per a millorar la seva situació, quan en realitat buscaven el seu propi benefici1. Crouch cita a Lindblom (1977) per a dir que les empreses tenen disposen de massa poder que poden arribar a amenaçar l’Estat perquè els seus interessos es compleixin. A més, si el que volen les empreses es compleix, l’Estat també es beneficiarà, perquè la seva economia tindrà èxit. Crouch dóna molta importància a les noves identitats socials, a l’activisme, als grups de pressió i als moviments socials (feminista, ecologista, etc.). Els grups de pressió són importants perquè volen influir en la política per poder tenir veu en les decisions que afectaran a la població i poder fer d’oposició al govern. Per fer-se veure, realitzaran mobilitzacions i manifestacions per fer conèixer les seves demandes, cosa que també farà que incrementi la participació de la població en la política. L’única conseqüència negativa és que si no els escolten, molts soles recórrer a la violència.
Actualment, a Espanya s’estan convocant moltes mobilitzacions per poder canviar el sistema democràtic i fer veure als qui governen que no ho estan fent gaire bé (moviments dels indignants del 15M), i molta gent participa en aquestes mobilitzacions per manifestar el seu descontentament. Penso que l’objectiu d’aquests grups de pressió o activistes i les mobilitzacions i manifestacions és cridar l’atenció perquè vegin que s’han de canviar les coses, que s’han de fer reformes perquè les coses no poder seguir així.
Un breu resum del que explica Crouch seria que la democràcia ha traçat una paràbola.
En el context que ell anomena “postdemocràcia” s’estan retornant a elements del període predemocràtic, com que unes elits minoritàries tinguin el poder polític i que hi hagi desigualtats significatives entre la població. Des del meu punt de vista, en un món que està vivint un procés de globalització no hi haurien d’haver-hi tantes desigualtats, ni diferenciacions entre races, ètnies, grups minoritaris, etc., com tampoc polaritzacions entre classes (rics i pobres) o entre països desenvolupats o en vies de desenvolupament. La globalització ha provocat que les empreses i/o organitzacions més riques tinguin el poder, cosa que ha ajudat a fragmentar la població en funció dels recursos que tenen. Segons Dalh, en un sistema democràtic tots els ciutadans som iguals políticament, tenim garantits uns determinats drets i llibertats, però en la Camacho explica a La Troika y los 40 ladrones qui governa al món, quin és el poder real dels polítics, fins a quin punt la nostra vida està condicionada per els organitzacions internacionals i les corporacions privades, quin és el paper dels països fiscals que donen lloc a la corrupció i qui guanyarà la crisi.
1 Judit Baeza Fernández Recensió 1: Robert Dalh i Colin Crouch realitat, com ens deixa veure Crouch, no tothom disposa de les mateixes oportunitats, ni drets ni llibertats. Crec que vivim en un món que es considera just i equitatiu, però això no es reflecteix en la realitat. En molts països continuen havent-hi presents discriminacions cap a determinades ètnies, races i grups minoritaris. Per exemple, a Catalunya recentment hem vist una campanya electoral de Plataforma x Catalunya totalment racista. En teoria, una democràcia ha de garantir uns determinats drets i garantir la igualtat, però amb aquesta transformació que argumenta Crouch, queda clar que molts d’aquests drets no els podem realitzar i que el poder el tenen només uns quants. Aleshores, com podem parlar de la inclusió de la ciutadania i de la igualtat política de Dalh? Jo defenso l’existència d’un Estat que garanteixi els drets i les llibertats dels ciutadans, com proposa John Locke, i penso com John Stuart Mill que s’han de respectar les llibertats en cada individu (opinió, expressió i associació), per tant, un argument que s’apropa al respecte entre persones defensat per Dalh.
Per tant, malgrat que desitgi la democràcia idealista de Robert Dalh, soc realista i veig que actualment el sistema democràtic s’està deteriorat. S’han donat i es continuen donant escàndols de corrupció, el poder polític el tenen unes elits que ens amaguen moltes coses que succeeixen al món, amb ajuda dels mitjans de comunicació, els governs, les organitzacions i les empreses es mouen majoritàriament pels diners i en busca del seu benefici propi, sense preocupar-se realment pels interessos de la societat, malgrat que ho amaguen amb tècniques de persuasió i manipulació (campanyes electorals, publicitat, marketing, etc.). Crec que per a millorar aquesta situació hauríem d’analitzar exhaustivament tots els sistemes polítics que hi ha hagut i tenir en compte totes les coses positives i negatives de cadascun, per poder evitar tots aquells problemes i/o crisis possibles. Actualment, jo no m’atreviria a dir que vivim en una democràcia, malgrat que les bases en teoria siguin la de la democràcia descrita per Dalh, crec que ens hem allunyat massa, que estem en un extrem més llunyà del que descriu Crouch, perquè en quin sistema democràtic vivim, en una democràcia, en una postdemocràcia, en monopolis dels interessos empresarials i les organitzacions poderoses? Bibliografia  Apunts de l’assignatura d’Introducció a la Ciència Política.
 CAMACHO, Santiago (2012). La troika y los 40 ladrones: FMI, Banco Mundial y Organización Mundial del Comercio: la verdad sobre los intereses que están detrás de la crisis. Madrid: La Esfera de los Libros, cop.2012.
 CROUCH, Colin (2004). Posdemocracia. Madrid, Taurus, capítols 1 i 6.
Judit Baeza Fernández Recensió 1: Robert Dalh i Colin Crouch  DALH, Robert (1999). ¿Qué es la democracia? ¿Por qué la democracia? ¿Por qué la igualdad política? A: Dalh, R. La democracia. Madrid, Taurus, 45 – 93.
 REQUEJO, Ferran (2008). Las democracias: democracia antigua, democracia liberal y Estado de Bienestar. Barcelona: Ariel.
...