Noves tecnologies en la rehabilitació de l'ictus. (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 12

Vista previa del texto

NOVES TECNOLOGIES EN LA REHABILITACIÓ DE L’ ICTUS. REALITAT VIRTUAL.
NOM: LAURA FLIX DÍEZ NIU:1358880 INTRODUCCIÓ.
Avui en dia, el ictus és un del principals problemes de discapacitat i mort en el primer món. En el camp de la rehabilitació els problemes crònics i de discapacitat que pot arribar a donar aquesta afecció juguen un important paper.
D’aquesta manera, les metodologies proposades dintre del camp de la rehabilitació tradicional proporcionen uns resultats prometedors i esperançadors. Per altra banda, aquest tipus de teràpies presenten inconvenients, tals com la falta de motivació, limitació de tems, de espai o el 1 cost d’aquest.
Per tal de millorar l’assistència dels malalts aguts, post-aguts i crònics, en els últims anys s’han dut a terme estudis sobre l’aplicació de realitat virtual en rehabilitació. La gran majoria d’aquests no parlen únicament d’ictus, sinó de la rehabilitació de qualsevol tipus de dany cerebral adquirit.
En els últims anys, s’ha pogut iniciar un procés de valoració de l’aplicació de la realitat virtual en diferents estudis. Aquests assajos inicialment mostraven tendències a favor d’aquesta 2 teràpia davant de la convencional. però ha sigut de forma més recent que s’han pogut extraure conclusions estadísticament fiables com per dur-les a la pràctica.
DISCUSSIÓ.
1 Per tal de situar-nos correctament en el tema, la tesis doctoral de S. A. Pérez ens distingeix diferents graus de realitat virtual, les diferents tècniques i els diferents dispositius que es poden utilitzar per tal de dur a terme la teràpia. Posteriorment diferencia estudis que parlen de rehabilitació motora de extremitats superiors, inferiors, marxa, equilibri i control postural.
Posteriorment desenvolupa sistemes de rehabilitació virtual aportant un nou terme: VR Motor Cues. Aquest es defineix com: “conjunt de estímuls dissenyats amb el propòsit específic de incloure usuaris a realitzar una activi titat motora determinada”.
La mostra seleccionada es va composar de 21 pacients classificats en dos grups: pacients amb dany cerebral adquirit agut i crònic. De manera que la patologia d’aquests va ser de diversa indole: traumatisme craneoncefalic, ictus, anòxia o meningitis tuberculosa.
El tractament es va dur a terme en dos hospitals diferents. Aquest es basava en l’aplicació de 20 sessions (3 per setmana) de 30 minuts. I l’avaluació es va dur a terme en iniciar el tractament, en finalitzar-ho i als 30 dies posteriors de terminar-ho.
Gracies al dispositiu de baix cost i les aportacions obtingudes per els especialistes en aquesta tesis, s'aconsegueix la validació de la següent hipòtesis: mitjançant tècniques de rehabilitació virtual, es possible obtenir en pacient crònics una recuperació de l’equilibri estadísticament significativa, i similar a la que es possible obtenir en pacient aguts.
Finalment, presenta i descriu futurs objectius d’investigació tals com les transferències de pes, exercicis motors que emulin diferents tipus de marxes, exercicis en superfícies inestables... O l’ús d’aquests mètodes a distancia,de forma que el pacient pugui realitzar els exercicis des de la seva pròpia casa.
3 Per altra banda, el estudi de Subramanian S. K. , es centra en l’aplicació de la realitat virtual en la recuperació de pacients que ja es troben en estat crònic rere un ictus. En aquest es compara el treball en un ambient físic amb el treball en realitat virtual 3D en la rehabilitació de l’extremitat superior.
El experiment es va dur a terme amb 32 persones. Aquestes duien a terme 12 sessions durant 4 setmanes amb retroalimentació similar sobre la precisió, la velocitat de moviment i el desplaçament del tronc. Els resultats d’aquest van ser avaluats de la mateixa manera que en la tesis anterior: en iniciar el tractament, en finalitzar-ho i als 30 dies posteriors.
A partir d’això, es va arribar a la conclusió de que el grup participant en la realitat virtual 3D obtenia una millora motora de l’extremitat superior a nivell de comportament en comparació amb el tractament en un ambient físic. Aquest fet pot atribuir-se a un ús més eficient de retroalimentació. Finalment també es destaca que fins i tot els pacients amb deteriorament lleu de les extremitats superiors tenen dèficits motors que no sempre són identificables mitjançant mesures clíniques comuns i que encara tenen potencial de recuperació motor.
4 Per últim, el estudi realitzar per R. Llorens , es centra en la efectivitat i la satisfacció de un sistema de realitat virtual anomenat BioTrak. Aquest també serà utilitzat per a la rehabilitació de pacients amb dany cerebral adquirit, però es centrarà en l’àmbit de l’equilibri en pacients crònics.
El darrer treball es va dur a terme amb 10 pacients amb hemiparèsia crònica. Aquests van executar 20 sessions de rehabilitació amb el sistema BioTrak.
Els participants van ser avaluats avanç, desprès i durant aquestes. I les dades van ser recollides mitjançant un estudi posturografic i un qüestionari elaborat.
Per acabar, els resultats d’aquest experiment van confirmar la validesa dels sistemes de realitat virtual per a la rehabilitació de l’equilibri en aquesta població. També es remarca que les característiques d’aquest sistema permetrien la generalització del sistema a un alt nombre de pacients i entorns.
CONCLUSIÓ.
La aplicació de la realitat virtual en la rehabilitació del ictus és una tècnica que ha estat molt desenvolupada en els darrers anys i que ha donat evidencies científiques molt importants.
Cal destacar que aquesta permet una millora motora en pacients en etapes cròniques, on molts es solen quedar més estancats en el seu desenvolupament. Tot i així, també pot tenir un paper molt important en la rehabilitació en etapes inicials.
Per altra banda cal destacar que falta una uniformitat de les formes d’aplicació d’aquesta teràpia. En els diferents estudis es aplicada de maneres molt diverses i a pacients amb qualitats molt diverses. De manera que si volem obtenir un major rendiment de la aplicació de la realitat virtual els propers estudis al respecte hauran de unificar conceptes i ampliar en la protocol·lització d’aquesta.
BIBLIOGRAFIA.
1) Pérez S. A. Rehabilitación Visual Motora: una Evaluación al tratamiento de pacientes con Daño Cerebral Adquirido [Tesis doctoral]. Valencia. Universitat politèncica de València. 2014 2) Saposnik G., Levin M.Virtual Reality in Stroke Rehabilitation. Stroke. 2011;42:13801386 3) Subaramanian S.K.; Lourenço C.B.; Chilingaryan G.; Sveistrup H.; Levin M.F. Arm Motor Recovery Using a Virtual Reality Intervention in Chronic Stroke. Neurorehabil Neural Repair. 2012;27(1):13-23 4) Lloréns R, et al. BioTrak: análisis de efectividad y satisfacción de un sistema de realidad virtual para la rehabilitación del equilibrio en pacientes con dano~ cerebral.
Neurología. 2012. doi:10.1016/j.nrl.2012.04.016 ...