BLOC A2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Evolutiva II A2: Marc ecològic: parentalitat i relació família i altres sistemes Què vol dir exercir de pares? Quins elements claus comparteix el fet de ser pares? O què és el que s’espera? 1. Parentalitat “Condició de pare/mare, així com el desenvolupament del rol que implica”.
Són aquestes activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills, alhora que promoure’n la seva socialització.
Ser pare o mare és una de les transicions ecològiques que es troba l’ésser humà. Perquè és un canvi tan radical que suposa una manera de veure les coses diferents a la vida. Per tant, és una de les transicions més importants, hi ha un canvi de perspectiva.
Són aquestes activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills, alhora que promoure’n la seva socialització.
- No depèn de l’estructura o composició familiar. Hi ha molts tipus de família (monoparental, homosexual, etc.).
- Té a veure amb les actitud i la forma d’interaccionar en les relacions paterno/materno-filials.
- Tot infant ha de poder tenir accés a la cura, protecció i educació d’una forma sana, constructiva i feliç.
- Competències parentals: capacitats pràctiques dels pares per cuidar, protegir i educar als seus fills i assegurar-los un desenvolupament sa.
- La parentalitat biològica pot diferenciar-se de la parentalitat social (adoptada, acollida, centres residencials).
És molt important que l’infant conegui la realitat, tant el paper de parentalitat biològica com el de parentalitat social si és possible que es doni.
2. Capacitats parentals bàsiques (Barudy, 1998) 1. Capacitat de vincular-se als fills 2. Empatia 3. Models de criança 4. Capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris ~ 12 ~ Psicologia Evolutiva II  Està enfocat des d’una perspectiva sistèmica 1. Capacitat de vincular-se as fills Aquells recursos emotius, cognitius i conductuals que els pares posseeixen per vincular-se als seus fills: vincular-se afectivament responent a les seves necessitats.
És molt important el vincle pare-fill, un vincle que està i es troba per naturalesa en condicions sanes.
2. Empatia Capacitat de percebre les vivència internes dels fills a través de la comprensió de es seves manifestacions emocionals i gestuals amb les que manifesten les seves necessitats.
El fet de tenir empatia modula la manera de relacionar-se amb els fills. En funció de com interpretin els pares el que fan els fills, aquests actuaran conforme això.
3. Models de criança Principalment es transmeten de generació en generació, com a fenòmens culturals.
Impliquen les formes de percebre i comprendre les necessitats dels nenes i les respostes que es donen. Té molta relació amb els estils educatius i pautes de criança.
4. Capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris.
Capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de xarxes familiars, socials i/o institucionals.
Com aquestes xarxes comunitàries s’estan utilitzant en contextos de crisis? Sí Som ésser socials i la nova criatura s’ha d’adaptar i desenvolupar en el món que l’envolta.
Sobretot en les xarxes socials, no és només el cercle immediat, és molt important les xarxes més globals. Els pares han de ser l’exemple també d’aquest exemple de socialització, els fills han de veure que també els pares estan integrats.
3. Funcions parentals (Barudy, 1998) - Nutrient - Socialitzadora - Educativa Aquests són els elements claus que defineixen les tasques que han de responsabilitzar als pares.
~ 13 ~ Psicologia Evolutiva II  Funció nutrient Ofereix les aportacions materials, afectives, socials, ètiques i culturals que permeten els processos de maduració biològica, psicològica i social Dificultats: o Es pot veure limitada per les condicions contextuals (ex. Pobresa, riquesa, consum de drogues, etc.) o Històries prèvies  Funció socialitzadora Contribueix a la construcció de la identitat. La manera en què els pares senten, pensen o fan i la forma en què ho comuniquen té un impacte significatiu en els fills.
o 3 components de l’autoconcepte: cognitius, afectius i conductuals o Profundament influïda pel moment sociohistòric i per la cultura (condicions del país, el temps que tenen el pares per enfortir el vincle, etc.) o És el procés que li permet convertir-se en membre d’un grup social més ampli  Funció educativa Educar és un procés relacional - - 4 continguts bàsics o Afecte o Comunicació o Recolzament en els processos de desenvolupament o Control Es pot diferenciar entre: o Estil educatiu de la parentalitat ben tractant o Estil educatiu de la parentalitat mal tractant 4. Estil educatiu ben tractant - Centrat en les necessitats dels nens. Considerats subjectes de dret.
o Característiques: 1. Disponibilitat múltiple: temps per dedicar  Els nens necessiten diferents espais relacionals (disponibilitat) a. Afectius: moments d’expressar l’afectivitat ~ 14 ~ Psicologia Evolutiva II b. Íntims: moments d’estar en privat amb els pares c. Lúdics: moments de jugar amb els pares d. D’aprenentatge: moments on s’acompanya l’aprenentatge (ex. Aprendre dels pares) 2. Estabilitat  Oferir continuïtat, a llarg termini, de relacions que assegurin cura i protecció  Relacionat amb la disponibilitat (rutines i patrons) 3. Accessibilitat  L’adult està visible. Implica presència i disponibilitat  Els pares són visibles pels fills i els fills ho són pels pares 4. Perspicàcia  Capacitat de percebre i mostrar alegria i satisfacció pels canvis amb els fills mostren progressos en el seu desenvolupament  Els pares són “observadors participants” del procés de desenvolupament dels seus fills, elogiant el que aconsegueixen i ajudant-los en les dificultats 5. Eficàcia  Gestos i comportaments que garanteixen les cures i la criança  Depèn dels models de criança de referència (òptims) 6. Coherència  Oferir un sentit coherent a les actuacions  La coherència dels pares permet que els nens atorguin sentit als seus comportaments.
 Concordança entre el que es diu i el que es fa 5. Estils educatius familiars - És constant en el temps? - Sempre utilitzem el mateix estil educatiu, independentment de la persona o de la situació? - Estil educatiu compartit o diferent entre els agents socialitzadors? ~ 15 ~ Psicologia Evolutiva II Canvis històrics  En les societats tradicionals les famílies formen part directa de les activitats per les que els infants s’introdueixen, via aprenentatge guiat, en les pràctiques per les que s’endinsen en les habilitats i ús d’eines pròpies de les seves formes de vida  A partir del segle XX l’escolarització dels infants s’estén a tota la població i es professionalitza cada vegada més. La tasca pedagògica es va especialitzant i es fa cada cop més complexa, els mestres ensenyen matèries i mètodes allunyats de l’experiència directa dels pares.
 Aquestes “influències separades” suposen l’expectativa de que els pares han de responsabilitzar-se de l’educació, i els mestres de la instrucció.
Socialització i escolarització  El procés de socialització es dona en dos eixos: o Vertical: relacions educatives jeràrquiques (mestres-alumnes) o Horitzontal: relacions entre iguals  Alhora permet als nens iniciar-se en nous rols socials.
 L’escola és una institució en la que els seus membres participen en un conjunt de pràctiques socials que són coherents amb els significats de la cultura dominant a la que pertany.
 L’escola, entesa com activitat, promou una particular forma de relació i comprensió del món.
Pràctiques com la lectura i l’escriptura no són tan sols habilitats a adquirir, sinó vehicles de socialització en una forma de pensar en el món i pensar-se a sí mateixos (Cole, 1999).
 Les pràctiques educatives estan plenes de significats culturals, des de l’organització del temps i de l’espai fins a allò que es permès o no.
 Fomenta també aptituds mentals i actituds socials.
 Socialitza creant hàbits i formes d’actuar.
 Socialitza la ment: dona forma i contingut a tot el domini de coneixements útils. Tots aquests processos són instruments de mediació semiòtica (Vigostky).
Las fases evolutives de la família. Haley (1973). L’escolarització  Qüestionament dels rols parentals en el àmbit social  Qüestionament de les funcions cap als seus fills  Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de l’escola: coincidència o no de valores i criteris.
 Aspectes formals: capacitats per a aprendre i actituds  Aspectes informals: relacions entre els companys ~ 16 ~ Psicologia Evolutiva II  Relacions amb d’altres agents socialitzadors: els mestres  Aptituds en l’escola: hiperactivitat, timidesa,...
 Utilització del temps de lleure  Absentisme escolar.
Mesosistema Família-Escola  Les semblances i diferències fonamentals: o Els objectius educatius, relacionats amb el concepte d’home o dona, meta de la socialització o Les responsabilitats atribuïdes a cada agent o El tipus d’activitats o Els tipus de relacions entre els membres de cada microsistema  Diferències en les creences que pares i mestres tenen sobre les etapes evolutives i l’educació.
 Diferents estudis com els de Lacasa (1997), Palacios i Oliva, (1991); i Oliva i Palacios (1997); així com els de Vila et al. (1996), constaten que aquestes diferències porten a desenvolupar diferents maneres d’interacció entre l’adult i l’infant que poden donar lloc a conflictes.
 Investigacions que intenten explicar les raons de les dificultats d’aquestes relacions (Palacios i Oliva, 1991; Vila i. al., 1996; Oliva i Palacios, 1997): o Les idees sobre l’educació i el procés educatiu difereixen: les mares tendeixen a reivindicar principis directius i les mestres es mostren més flexibles o Les mestres valoren més qüestions referides a la socialització i al desenvolupament personal i les famílies valoren més objectius relacionats amb l’èxit acadèmic i l’obediència  Aquestes discrepàncies es fan més grans en el cas de famílies de nivell sociocultural més baix o pertanyeren a minories ètniques i culturals (Breton i Belmont,1985; Lahire, 1995).
 Els canals de comunicació són més fluïts amb les famílies de nivell sociocultural mitja o alt perquè: o Comparteixen més els objectius educatius de l’escola, es valoren mútuament i s’estableixen relacions de confiança mútua.
o  Reconeixen el valor i el sentit dels canals de comunicació, col·laboren més fàcilment.
Les relacions entre famílies pertanyents a minories i l’escola fan emergir una sèrie de diferències culturals entre aquests marcs socialitzadors en relació a: o Predominança de valors individualistes o col·lectivistes (Greenfield, 1997) o Diferències culturals primàries i secundàries (Ogbu, 1994) ~ 17 ~ Psicologia Evolutiva II o Comunitat de referència (Lalueza i Crespo, 2003) Microsistema: amics  El desenvolupament de les interaccions, de les relacions d’amistat i dels grups estan clarament diferenciades en quatre grans etapes (Rubin, Bukowski & Parker, 2006): a. Primera infància: mostren interaccions socials passatgeres b. Edat escolar primerenca: hi ha elecció dels amics en base a la similitud (edat, gènere i comportament). Molt lligada al joc.
c. Edat escolar mitja i pre-adolescència: cooperació i ajuda mútua. Relació de confiança recíproca. Comparteixen similituds.
d. Adolescència: relacions amb els companys guanyen en importància, intestat i estabilitat.
 Les amistats i el grups es presenten així com pràctiques socials i vehicles per compartir significats Socialització i noves tecnologies  Els canvis històrics es relacionen amb canvis en les tecnologies i amb canvis en els processos evolutius.
 El desenvolupament històric de les eines reflexa en cada moment i lloc característiques del desenvolupament cognitiu i social.
 Les tecnologies de la comunicació contribueixen així en les metes i formes del desenvolupament de les persones i es poden considerar eines de socialització.
~ 18 ~ ...