Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema de Penes i Sancions
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Sistema de penes i sancions TEMA 2. Finalitats i principis normatius reguladors Recapitulació Introducció La pena més aplicada en el món és la presó i la segona és la pena pecuniària (multa).
 Culturalment apliquem uns càstigs que són diferents. Hi ha diferències geogràfiques molt importants en funció de la cultura dels diferents països.
 Funcions de la pena: o Retribucionista o Rehabilitació o Deterrence o Incapacitació o Mediació Espanya El nostre sistema té com a funció la rehabilitació, però també hi ha mediació i deterrence.
Als anys 60, els EEUU, que venen d’una tendència molt punitiva, es caracteritzen per un sistema molt retribucionista, però en aquests anys ens trobem amb una societat molt descontrolada (explosió de drogues, moviment hippie, moviment contra la guerra, etc.). Societat del control amb Hirschi però amb més descontrol que mai. En els anys 60, cau l’element retribucionista i es posen de moda els programes de rehabilitació de delinqüents. Cap al finals dels 60 es comencen a fer metanàlisis sobre els programes de rehabilitació i s’adonen que no funcionen (What works? Nothing works). És quan d’una postura de rehabilitació passen a la incapacitació.
No només un determinat sistema pot combinar diferents punts sinó que, a més a més, un sistema pot anar d’un a un altre.
Anglaterra i Austràlia Austràlia, quan era colònia britànica, es basava en la incapacitació. Però ara funciona molt la mediació i la justícia restaurativa, per la gran presència d’aborígens. En aquests cas, un dels fonaments de la mediació és que quan la societat humana viu en comunitats petites, no es poden permetre el luxe de matar al culpable (ex. metge), sinó que interessa la idea de mediació per decidir quin serà el futur d’aquest (ex. sense el metge una comunitat no pot sobreviure). La mediació consisteix en una reunió de la col·lectivitat (avui entre víctima, agressor i representant de la societat) per buscar una solució alternativa a la presó.
Per tant, Austràlia és el bressol de la mediació.
Món oriental  Rehabilitació cultural  Xina  Japó Al Japó hi ha molt deterrence i rehabilitació, és una combinació d’ambdues. Allà pesa molt l’element de vergonya en el cas de deterrence. Es restaura el bon nom de l’individu i de la família.
1 Sistema de penes i sancions Beccaria es centrava molt en les penes, però Clark i Cornish es centraven més en els elements personals. A través d’estudis agregats o de vinyetes veien que els elements personals (família, feina, llibertat) pesen més que la pena.
Estats islàmics Incapacitació  càstigs corporals.
Fonaments: - Element cultural - Element afegit dels càstigs corporals. Per poder imposar a algú un càstig corporal, es requereix un extra de càrrega probatòria.
- Sistema teocràtic. Estan aplicant càstigs tal com els dicta Alà, per tant, els càstigs són immòbils.
- ¿? Els càstigs s’han tornat molt humans. Són un mal necessari, però s’han humanitzat molt gràcies, en part, a les directives de la UE. S’han malinterpretat les paraules de Beccaria quan parlava de la severitat de la pena: Segons Beccaria, la severitat fa referència a que la pena ha de tenir relació amb el delicte comès.
Introducció penes i sancions Tipus de sancions:  Penals: pena de presó, mesures de seguretat, prohibició de drets i llibertats. També des de l’administració de justícia penal es poden imposar sancions administratives (ex. multa per part d’un policia).
 Administratives: multa  Civil: reparació civil del dany La pena administrativa i civil són bàsicament sancions econòmiques.
Diferències entre les sancions administratives i civils i les sancions penals  Les penals tenen la capacitat de vulnerar els drets fonamentals més sagrats.
 A més, les sancions penals (en cas de delicte) deixen antecedents i tenen altres conseqüències (ex. et barren l’accés a algunes professions, com policia, advocat, etc.).
La sanció penal és generada per un delicte o una falta. La falta no genera antecedents penals i no t’envia a la presó.
Delicte vs desviació  Delicte: àmbit estudiat per la criminologia. Pot ser un delicte mala in se o mala prohibita.
 Desviació: disciplina molt més sociològica. La desviació és un conjunt de conductes que un determinat grup (gestors morals) determina que són dolenta.
Prostitució  A EEUU són culpables el/la treballador/a sexual i el client i són condemnats a una sanció penal.
 A Espanya hi ha delicte si el/la treballador/a és víctima d’explotació sexual.
2 Sistema de penes i sancions Sistema espanyol  Les presons no funcionen a causa de la sobresaturació d’usuaris. El màxim factor de la massificació de les presons són els canvis legislatius que abusen de la presó com a solució. Es crea un efecte pel qual més delictes estan enviant més gent a la presó.
 Sistema de menors Un cas penal de menors no el porta un Jutge d’Instrucció sinó el Ministeri Fiscal. En principi, si la mediació funciona, s’arxiva i no genera antecedents penals. En cas de no funcionar, cal anar a judici.
Per fer mediació, els fets han de ser lleus o han d’haver dubtes generats sobre la gravetat del cas.
Debats: - Baixar l’edat - Augmentar la duresa Criminal Justice System Tres punts: 1. Policia (amb majors o menors poders per sancionar): És la porta d’entrada al sistema de justícia penal.
Realitza les diligències d’investigació i pot establir sancions. A Espanya la policia té pocs poders en comparació amb altres països europeus per por a que es constituís com a cos paramilitar.
2. Jutjats i Fiscals: Imposen la sanció penal.
3. Sistema correccional: Aplica la pena imposada pels jutjats i tribunals.
Regulació de les penes  Retribucionisme (Kant). La seva aplicació més pràctica ve amb els neoclàssics i amb la doctrina del “just desert” (el que està justament merescut). Consideren que s’ha d’aplicar el càstig merescut, ni excessivament sever, ni excessivament tou. Es regeix pel principi de proporcionalitat, segons el qual, el càstig ha de ser absolutament proporcional a la conducta realitzada per l’individu. S’ha de complir també el principi de culpabilitat, que diu que la persona ha de ser declarada culpable per poder ser condemnada.
Característiques o Reaplicació de la idea de Beccaria (segle XVIII) cap als anys 60 del segle XX amb les escoles neoclàssiques. Ens interessa saber quin és el càstig específic en funció del delicte comès. En el cas nord-americà, es fan servir Sentencing guidelines, que són barems a partir dels quals el jutge, de forma matemàtica, realitza un càlcul i obté els anys de la pena.
o El càstig aplicat es considera merescut.
o No mira al futur (rehabilitació i resocialització) sinó que mira al passat (delicte comès).
o Principi de culpabilitat. S’ha de tenir molt clara la culpabilitat per imposar la pena a la persona i s’ha d’analitzar en quin grau és culpable (dol/imprudència, rol principal/secundari, etc.) o Principi de proporcionalitat. En principi, la idea principal és el just desert.
3 Sistema de penes i sancions  Utilitarisme (Stuart Mill) o Prevenció general positiva o Prevenció general negativa o Prevenció especial positiva o Prevenció especial negativa General  Especial Positiva Braithwaite  Culture of compliance (A través de l’avergonyiment) Reafimació del dret, cultura d’obediència a les normes.
Però en determinats delites no es respecten les normes i es vulnera aquesta prevenció.
Ex. Delictes relacionats amb l’art i la cultura Durkheim  El delicte ha d’existir perquè la societat es reafirmi en el compliment de la norma.
Reinserció / Rehabilitació.
Mira cap al futur Negativa Beccaria  general deterrence Intimidació (=por al càstig) a través de la publicació dels càstigs associats al delicte.
Així els individus poden decidir si és útil o no cometre el delicte (càlcul cost-benefici).
No aleatorietat de les penes, les penes han de ser iguals dins del mateix poble.
Beccaria  specific deterrence Incapacitació a presons.
Abolicionisme (=Mediació, =Justícia restaurativa). Cal una descongestió del sistema penal, de manera que no hi hagi abús de la presó. Interessa una major participació de la víctima, de l’agressor, de la ciutadania i del sistema penal a través de la mediació. La víctima no està contenta amb el seu rol i amb el tracte que rep per part de les institucions .
Critiquen el cost econòmic de les presons, la massificació, etc.
L’abolicionisme queda molt tocat pel What works?, que critica les altes taxes de reincidència.
Avui en dia, no trobem cap sistema pur en sí mateix, és molt estrany.
What works? Nothing works Context: Teories neoclàssiques (Cornish, Clark, etc.) + Metanàlisis (apareixen cap a finals dels anys 60).
   Exemple1: Bailey (finals dels 60)  Revisa programes preventius als EEUU i demostra que pocs d’ells generaven un resultat positiu.
Exemple 2: Martinson Exemple 3: Dölling (2009)  revisió crítica de programes preventius a través de metanàlisis.
Conclusions: 1) La metodologia emprada en el programa de prevenció serà un factor molt influent.
2) No tots els delictes poden ser influenciats pel deterrence. El deterrence funcionaria millor per a delictes no greus (minor crimes) i infraccions de normes socials (deviance).
4 ...

Comprar Previsualizar