Diversitat i connexions entre àrees curriculars (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Diversitat i connexions entre àrees curriculars
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 1. EL CURRÍCULUM A EDUCACIÓ INFANTIL I Antigament, a Espanya hi havia la LOE (2006), llei que va ser establerta pel PSOE, en la qual es delimitava l’Educació Infantil en primer i segon cicle. Després, va aparèixer la LOMCE, que va ser instaurada pel Partit Popular (PP). Aquesta llei, considerava la religió com a assignatura optativa. Tot i això, no afectà gaire al cicle d’infantil.
Abans de la publicació del currículum, la Generalitat de Catalunya va establir alguns decrets que, habitualment, són previs al desplegament del currículum: en primer lloc, es va fer un decret amb diferents articles, els quals estableixen el que haurà d’haver al currículum. I, finalment, al juny del 2009 es va fer el desplegament del nou currículum del 2n cicle d’Educació Infantil.
COMPONENTS DEL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ INFANTIL Al currículum es parla de: per a què ensenyar? (finalitats i objectius de l’educació), què ensenyar (continguts) i com ensenyar (metodologia).
OBJECTIUS I FINALITATS DE L’EDUCACIÓ (per a què ensenyar?) Al currículum es poden trobar 5 fites fonamentals: el benestar de l’infant, la seva pertinença a una comunitat, la inclusió o pertinença (estar inclòs al grup), la comunicació (expressió oral i interpretació) i l’experimentació.
- Benestar: vetllar per la seguretat i promoure la salut Contribució: No fer diferències entre els nens  igualtat d’oportunitats. S’ha d’aprendre amb i a través dels altres.
Pertinença: Els infants i les famílies s’han de sentir acceptats i membres d’una mateixa comunitat. Una recomanació és aprofitar la natura i l’entorn que ens envolta.
Comunicació: Potenciar la creativitat i l’expressió dels nens Exploració: aconseguir que els alumnes tinguin confiança en el control del seu propi cos i explorin l’entorn per donar sentit als mons natural, social, físic i material.
Per tant, la finalitat de l’Educació Infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants amb la col·laboració de les seves famílies.
Les competències que coneixem i que són pròpies del cicle de primària, a infantil s’anomenen capacitats, ja que es tracta d’una evolució: s’adquireixen unes capacitats s’aniran desenvolupant durant el cicle de primària i fent que els nens siguin competents. L’important a infantil, per tant, és adquirir les capacitats per arribar a les competències. Hi ha nou capacitats al currículum, que estan agrupades en eixos:     Eix d’aprendre a ser i actuar d’una manera autònoma: Coneixement i domini del propi cos, seguretat afectiva i emocional, hàbits bàsic d’autonomia Eix d’aprendre a pensar i a comunicar.
Desenvolupament de la comunicació i expressió, ús de diferents llenguatges Eix d’aprendre a descobrir i tenir iniciativa: Observar i explorar l’entorn. Participar gradualment en activitats socials i culturals i mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana Eix d’aprendre a conviure i habitar el món. Conviure en la diversitat i comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència.
1 Aquestes capacitats s’aniran desenvolupant per acabar derivant en competències bàsiques: El currículum també ha redactat 10 objectius: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma amb actitud positiva Sentir que pertany a diferents comunitats i participar-hi activament Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració Observar i experimentar en l’entorn fent-se preguntes Conèixer la cultura pròpia i la dels companys del grup Representar aspectes de la realitat i utilitzar-los a través del joc simbòlic Comprendre les intencions comunicatives dels altres i saber expressar-se Desenvolupar habilitats d’expressió i comunicació Aprendre i gaudir de l’aprenentatge: preguntar-se coses, pensar i crear...
CONTINGUTS Els continguts s’agrupen en tres àrees de coneixement i d’experiència:    Àrea 1. Descoberta d’un mateix i dels altres: Autoconeixement i gestió de les emocions, joc i moviment, El currículum d’infantil, quant els relacions afectives i comunicatives i autonomia personal i continguts, presenta alguns canvis relacional respecte la LOGSE Àrea 2. Descoberta de l’entorn: Exploració de l’entorn, experimentació i interpretació i raonament i representació.
L’entorn en el que vivim és molt suggerent i es pot aprofitar.
Àrea 3. Comunicació i llenguatges: Observar, escoltar i experimentar; parlar, expressar i comunicar; Interpretar, representar i crear Cal tenir en compte, però, que tot i presentar els continguts de manera compartimentada, no és una proposta de treball. S’ha de relacionar tot: crear uns espais d’aprenentatge globalitzat, tot establint relacions entre els continguts de les diferents àrees.
2 PROPOSTA DE METODOLOGIA Els mestres han de motivar l’aprenentatge, han de donar els recursos necessaris per aprendre i proposar activitats significatives a més de crear un entorn on es creïn expectatives per a l’alumnat.
El currículum també proposa el tractament globalitzat, les situacions de participació, la interpretació del món, els espais d’aprenentatge significatius i les bones pràctiques. Pel que fa a les situacions de participació, ens suggereix que els mestres promoguem que les experiències siguin tan riques i interessants com per proporcionar l’aprenentatge.
Finalment, algunes conclusions que es poden fer després de llegir el currículum és que infantil ja no és la guarderia, sinó que s’han establert uns objectius i finalitats pròpies amb continguts propis d’aquesta etapa. La manera de treballar, a més, tampoc ha de ser igual que a les altres etapes. Els aprenents són singulars i ja venen amb desig d’aprendre. Hem de motivar-los perquè aquestes ganes no desapareixin.
ENFOCAMENT GLOBALITZADOR A EDUCACIÓ INFANTIL Decret 181/2008 té com a objectiu ordenar els ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil, de manera que les tres àrees curriculars són: 1. Descoberta d’un mateix i dels altres 2. Descoberta de l’entorn 3. Comunicació i llenguatges Com hem dit anteriorment, les àrees s’interrelacionen per crear espais d’aprenentatge globalitzats. Així doncs, tant les àrees com els seus continguts han de tenir un tractament global i interdependent.
Llistat de Lleis Orgàniques (lleis que tenen a l’abast tot el territori espanyol):    LOGSE (1990). Llei que sortí d’un govern progressista (socialista). És la més innovadora en la seva estructura del sistema educatiu. La seva principal idea era l’escola de qualitat i que arribi al màxim número de nens possible. A més, es va allargar l’edat d’escolarització obligatòria dels 14 als 16 anys. Això està orientat, principalment, a l’atenció a la diversitat. Aquest allargament té com a objectiu que el país o Estat pugui garantir que totes les persones del país tinguin educació i se situïn en unes competències mínimes per tenir igualtat de condicions de cares al futur. Es persegueix la igualtat. La perspectiva psicològica vigent quan es va redactar aquesta llei va ser el constructivisme (Vygotsky). Aquesta teoria afirma que l’aprenentatge té lloc a partir dels coneixements previs procedents de les relacions, el context i la genètica. Per aprendre, modifiquem, relacionem coneixements i en construïm de nous. L’adult, amb la informació nova que li presenta, ha de guiar tot aquest procés de construcció del coneixement. Aquesta teoria encara segueix vigent avui dia.
LOE (2006). Consolida la major part de l’essència de la LOGSE, no canvia res elemental d’aquesta llei, només inclou aspectes nous i algunes variants, però no hi ha cap trencament.
LOMCE (2013). Actualment, encara a la secundària hi ha alguna actuació de la LOE. No és una llei totalment trencadora, ja que modifica alguns articles de la llei anterior i la seva interpretació és més conservadora i tradicional. Les Comunitats Autònomes tenen el dret de prendre decisions sobre educació, encara que sempre ha de ser partint de la base de la llei que està vigent en aquell moment. A Catalunya tenim dos decrets que regulen l’educació (Decrets Curriculars és com es diu popularment): decret del primer cicle d’Educació Infantil (Decret 181/2010) i decret del segon cicle d’Educació Infantil (Decret 181/2008). Després de la llei sempre hi ha un desplegament legislatiu.
En aquests moments, els Decrets que regulen l’Educació Infantil depenen del marc legal de la LOE. A Primària, però, l’agost del 2015 va canviar el currículum sobre la LOMCE.
A l’article 7 del Decret 181/2008, diu: les àrees curriculars són tres: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges. Els continguts s’han d’organitzar per àrees i de manera interdependent, és a dir, relacionades entre elles.
3 A l’escola i al currículum, tot està articulat per disciplines, és a tir, fragmentat (compartimentat), de manera que els coneixements han anat progressivament fent-se independents. Així, es planteja un debat: cal que les disciplines siguin independents o podem contemplar-ho de manera globalitzada? La societat de la informació evoluciona i canvia constantment, de manera que l’educació s’ha d’adequar a aquests canvis. Per això, hem de promoure l’autoaprenentatge i la metacognició. Per tant, no es serveixen els continguts acumulatius i l’especialització: ens interessa ser capaços d’interrelacionar conceptes i no tenir un coneixement estàtic.
Per tant, en educació, cal considerar un objectiu educatiu que l’alumne aprengui a relacionar, a trobar i establir connexions en la informació. Hem de tenir en compte que vivim en un món en què cal aprendre a fer servir procediments i metodologies que permetin establir noves relacions.
Hi ha tres concepcions de globalització a l’escola: 1. La globalització com a sumatori de matèries. Tot i això, no és considerada globalitzadora 2. La globalització des de la conjunció de diferents disciplines (interdisciplinarietat) 3. La globalització com a estructura psicològica de l’aprenentatge.
La interdisciplinarietat s’ha d’entendre com una via idònia per comprendre diferents conceptes mirant-les des de diverses disciplines: creem coneixement nou a partir de la relació entre diferents disciplines. A més, cal tenir present que hi ha, també, un segon nivell de d’interdisciplinarietat que defensa que la cooperació entre disciplines porta a interaccions reals. I finalment, cal dir que l’interdisciplinarietat és una estratègia metodològica que prepara als estudiants -a partir del segon cicle de primària- per realitzar transferències de continguts que els permeten solucionar holísticament1 els problemes.
El pensament d’un nen menor dels sis anys té diferents característiques: egocentrisme, subjectivitat (interpretació del món des del seu ‘jo’). Així doncs, l’aprenentatge significatiu parteix de capacitats, coneixements, interessos i necessitats d’alumnes que es troben amb la dificultat d’analitzar sistemàticament de forma espontània. Per tant, l’aprenentatge significatiu organitza processos d’ensenyament-aprenentatge en les primeres etapes des d’una orientació que busca integrar coneixements. Per fer-ho, trobem diferents propostes didàctiques que:  Parteixen de la percepció sincrètica i de continguts concrets i pròxims  Guien l’alumne perquè faci, gradualment, estudis més analítics i complets de la realitat  Afavoreixen processos d’aprenentatge més generals ENFOCAMENT GLOBALITZADOR I DIFERENTS FORMES ORGANITZATIVES Per aconseguir un enfoc globalitzador dins l’aula, hi ha diferents formes organitzatives amb les que podem jugar a l’hora de transmetre coneixements ben diversos:   1 Racons. Els podem trobar a pràcticament totes les aules d’Educació Infantil i, a vegades, fins i tot al primer cicles d’Educació Primària. Els racons són una forma d’organitzar l’aprenentatge des de la metodologia globalitzadora. Tot i això, perquè realment ho sigui, és necessari que la mestra tingui els materials i les activitats molt planificats i estructurats de manera que els coneixements que s’assoleixin estiguin relacionats amb els altres racons. Utilitzar els racons com un entreteniment quan els nens han acabat de portar a terme una activitat inicial NO és una manera de gestionar els aprenentatges globalitzadora.
Petits projectes. Se’n diuen petits projectes perquè interpreten la manera de treballar del grup de manera de treballar. És a dir, si un dia determinat sorgeix un tema que interessa a tota la classe, el mestre l’aprofita i proposa activitats que girin entorn a aquest sense tenir en compte el que ja es tenia planejat. La duració dels petits projectes varia depenent del joc que doni la temàtica.
Explicar quelcom des d’una globalitat 4     Aules temàtiques i/o ambients. És una nova forma d’organitzar el temps i l’espai. No hi ha aules separades per cursos, sinó per temes: amb diferents recursos, etc. El temps no està organitzat per assignatures, sinó que és una forma diferents de presentar-ho. Es pot alternar amb aquesta manera d’organitzar i la tradicional. Per exemple: ambient de matemàtiques. I tot el dia es dediquen a fer jocs matemàtics. El paper del mestre no és protagonista, sinó que ha d’acompanyar l’aprenentatge fent preguntes i fer reflexionar als infants i onar un cop de mà als nens amb més dificultats. Aquesta manera d’organitzar l’aula comporta molta feina de seguiment i observació per poder extreure el màxim profit a l’activitat i incitar als nens a reflexionar el màxim possible. També és necessari documentar-se molt.
Plans de treball.
Tallers. Tenim molta tendència a associar els tallers a activitats artístiques o plàstiques. A vegades, les escoles les organitzen inter-aula, de manera que tots els nens del cicle d’infantil es barregen. Els tallers no s’han sabut treballar al cicle d’infantil més enllà de la plàstica, la cuina, etc.
Centres d’interès. És la forma organitzativa més antiga, juntament amb els racons, que és utilitzat per transmetre diversos coneixements a partir d’un tema (per exemple, la tardor). Aquesta manera d’organitzar ha estat molt estesa als cicles d’Educació Infantil. Actualment, però, ja no es fa servir a causa del sorgiment d’altres propostes més innovadores.
Tots dos casos -tant l’enfocament globalitzador com la interdisciplinarietat- són formes d’organitzar metodològiques i didàctiques amb l’objectiu d’afavorir que els nens connectin i relacionin els coneixements entre ells. En els dos casos, ambdós estan pensats i s’ajusten a l’etapa de pensament dels nens, de manera que les activitats afavoreixen una cosa o una altra depenent del moment evolutiu en el que es trobin.
La diferència entre anàlisi i síntesi és que l’anàlisi és quan davant d’un fet, objecte o persona ets capaç de diferenciar els diferents aspectes pels quals està format.
La captes tenint en compte que té diferents dimensions, mentre que la síntesi és quan percebem un tot i després som capaços de diferenciar les parts.
Es diferencien, però, en que la globalització (concretament la tercera concepció2) està més relacionada amb els nens petits que tenen un pensament més sintètic i la interdisciplinarietat la pensem per a nens que ja tenen capacitat d’anàlisi però necessiten que es treballi la síntesi.
BLOC 2. EL CURRÍCULUM A EDUCACIÓ INFANTIL II Tot i que hi ha moltes definicions de currículum, podríem considerar que aquest és el conjunt d’experiències educatives i coneixements que els nens han d’haver assolit en acabar una etapa concreta. Un desplegament curricular és, per tant, l’acció de contextualitzar el currículum a l’aula, els nens i les ideologies del centre i, a partir d’aquí, fer una programació orientada a l’aula.
Programar en educació és organitzar i planificar, anticipar i preveure. Tot relacionat amb explicitar què és el que nosaltres volem que els nens aprenguin: les intencions educatives. Abans de planificar com ho hem de fer, hem de saber què volem treballar. Hem de fer explícites les nostres intencions (objectius). Per tant, és imprescindible que qualsevol actuació docent tingui clares les seves intencions, la metodologia o pla educatiu que farem servir per arribarhi i el període determinat (anual, semestral, una activitat de 50 minuts, etc.). La programació és indispensable per poder valorar, finalment, si els objectius s’han assolit i fer una revisió de l’evolució, progrés i aprenentatge dels nens.
Els docents han de formar un equip i han de consensuar les finalitats que es volen assolir perquè el centre treballi alhora i pugui haver projectes. Si no és així, no es pot fer un seguiment del treball dels mestres.
El motiu pel qual ensenyem, està relacionat amb les competències, les capacitats i es veuen reflectits en els objectius.
El que ensenyem, però, està estipulat als continguts, com i quan, a la seqüència didàctica la metodologia, i per a què ,quan i com avaluem, als criteris d’avaluació.
2 La globalització com a estructura psicològica de l’aprenentatge 5 NIVELLS DE CONCRECIÓ CURRICULAR Quant a la concreció curricular, després del projecte educatiu de centre (PEC), trobem la programació anual de centre, la qual permet disposar d’una visió panoràmica del objectius del cicle, ja que aquests estan distribuïts per cursos, tot fent referència a les capacitats que els vehicularan, a través de la distribució temporal dels continguts (per àrees o àmbits o projectes) i als criteris d’avaluació. Aquest, també ha d’incloure el plantejament metodològic i els recursos que es faran servir. Aquest és redactat per l’equip docent de cicle.
A continuació, trobem la unitat didàctica, que és un conjunt d’activitats d’ensenyament i d’aprenentatge ordenades i estructurades per a la consecució d’uns objectius específics d’aprenentatge. Aquestes es tenen un començament i un acabament conegut -tant pels mestres com per l’alumnat- i es poden dur a terme de forma continuada en el temps o en diferents moments del curs. Inclouen, a més, les activitats d’avaluació.
Per concretar les unitats didàctiques, doncs, cal garantir la formació integral de l’infant, la resposta, amb aquesta, a les seves necessitats i a la seva manera natural d’aprendre, la integració del protagonisme de l’infant en l’activitat del joc, la potenciació de l’autonomia i l’assumpció d’un enfocament constructivista que parteixi de l’acció, que tingui cura del benestar emocional i que promogui la multiplicitat de potencialitat de l’infant.
A més, com hem dit anteriorment, cal fer propostes que interrelacionin les tres àrees curriculars (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges). A les unitats didàctiques, però, també cal assegurar l’equilibri entre allò proposat per l’equip de mestres i el que es deixa a la lliure decisió de l’infant, explicar com es documentarà el procés i com servirà aquesta a l’equip per reflexionar i avançar en la seva tasca educativa i, finalment, assegurar una atenció a la diversitat de necessitat dels alumnes: adaptant els objectius, preparant activitats multinivells, etc.
Com hem vist, els components bàsics en la programació d’una unitat didàctica són: Títol i justificació de la unitat o projecte Durada i distribució temporal i àrees relacionades - Objectius d’aprenentatge Vinculació objectius aprenentatge amb capacitats Continguts Metodologia i seqüència didàctiques (tipologia d’activitats, temporització, materials o recursos a utilitzar, organització social de l’aula i atenció a la diversitat) Criteris d’avaluació OBJECTIUS D’APRENENTATGE Els objectius d’aprenentatge són aquelles fites que ens marquem sobre l’aprenentatge de l’alumnat al final de l’etapa.
Per fixar els objectius, cal partir del currículum i la programació anual de l’escola pel cicle concret. Quan tenim establerts els objectius, s’han de tenir en compte que aquests, en el seu conjunt, han de preveure coneixements conceptuals, motrius, actitudinals, de valors, afectius i comunicatius. El nen no és només cognició, sinó que hem de desenvolupar els altres aspectes de la seva personalitat.
En qualsevol etapa hem de procurar que quan establim els objectius hem de procurar que els objectius tinguin varietat en quant a la complexitat mental. A infantil també hem de fer que exercitin operacions mentals complexes (valorar, crear, construir, etc.). Omplir buits, copiar, memoritzar, són operacions mentals simples. En canvi, comparar és una operació mental complexa.
6 Hi ha un estudi del 1956 dut a terme per Bloom, que va classificar tots els objectius educatius segons els nivells de complexitat cognitiva. Anys més tard, es van fer unes quantes modificacions: TAXONOMIA DE BLOOM (1956)  Hi ha més explicació a ‘Extra’: Taxonomia de Bloom TAXONOMIA DE BLOOM-ANDERSON (2000) L’objectiu principal és que el nen aprengui, l’anomenarem amb una acció que volem que el nen faci i sempre han d’estar en infinitiu.
CAPACITATS Les capacitats són habilitats globals que abasten tots els aspectes de la persona (social, comunicatiu, afectiu, motriu, cognitiu) que l’infant ha d’anar desenvolupant durant l’etapa.
Són 9 en total i estan agrupades en quatre blocs que fan referència bàsicament a: 1.
2.
3.
4.
Ser i actuar Pensar i comunicar Descobrir i tenir iniciativa Conviure i habitar el món La definició de capacitats és, per tant, semblant a la dels objectius generals de cada etapa. De fet, al currículum trobem 10 objectius d’etapa i 9 capacitats i quan definim els objectius i hem de relacionar-los amb les seves capacitats corresponents.
CONTINGUTS Han de donar resposta a la pregunta ‘’què hem d’ensenyar perquè l’alumnat assoleixi els objectius/capacitats?”, o dit d’una altra manera, constitueixen el mitjà imprescindible per aconseguir el desenvolupament de capacitats, habilitats i destreses.
Els continguts han de desenvolupar i concretar els objectius d’aprenentatge i, per tant, han de recollir les tres dimensions (conceptual, procedimental i actitudinal). A més, han de seleccionar-se d’acord amb el document prescriptiu del currículum, el projecte educatiu de centre i la programació de centre (etapa/cicle/curs).
7 Per a redactar els continguts, una manera de formalitzar-los de forma integrada és substantivar l’acció a realitzar i la finalitat de la seva aplicació, tal com es formalitzen en el document prescriptiu del currículum. Un exemple: “Curiositat i iniciativa per la descoberta sobre el tema de la professió de cuiners/es i dels aliments per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la ”.
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTIQUES La metodologia és la tipologia d’activitats que portarem a terme (dinàmica, de còpia, de descoberta, etc.). En aquestes també hi intervé la forma de treballar (gran grup, parelles, individual), els recursos (audiovisuals, escrits), el paper del professor, etc.
Algunes idees a tenir en compte a l’hora de pensar en qualsevol perspectiva metodològica en Educació Infantil:    Procediment transversal i globalitzar entre àrees Fer servir les TIC Diferents formes d’organitzar l’aula, recursos i activitats per afavorir la curiositat i l’interès dels nens.
D’aquesta manera es donaran més oportunitats d’aprendre als nens, ja que tots aprenen de manera diferent La seqüència didàctica és la descripció ordenada del conjunt de les activitats d’ensenyament que ha de realitzar el docent i de les activitats d’aprenentatge que ha de realitzar l’alumnat, juntament amb la seva temporització. La descripció ordenada ha d’estar relacionada amb la forma en la que les persones assolim el coneixement. En aquest cas, trobem vigent a teoria constructivista: no hi ha aprenentatge si no sabem aplicar o posar en pràctica els aprenentatges en tots els contextos.
Estructurem la seqüència d’aprenentatge en tres fases o tipus d’activitat: 1. Activitats inicials. S’exploren les idees prèvies i s’expliquen els coneixements que s’assoliran amb la unitat didàctica.
2. Activitats de desenvolupament. Introducció dels nous coneixements, establir connexions, comparar i discutir 3. Activitats finals o de síntesi. Els aprenentatges assolits s’apliquen en un altre context. Són les activitats que integren els diferents coneixements apresos a través de recursos diferents.
8 AVALUACIÓ L’avaluació a l’educació infantil ha de consistir en anar assolint informació de manera contínua i global. Les estratègies d’avaluació és la manera amb la que aconseguim la informació. Hi ha diferents estratègies: observació (amb un instrument observacional), documentació pedagògica i l’anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge.
Les finalitats d’aquestes estratègies són: - Verificar el desenvolupament de les capacitats establertes per a l’etapa i el grau d’assoliment dels objectius establerts - Adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants - Donar als docents elements per revisar i millorar les maneres d’ensenyar i les programacions elaborades Com podem veure, doncs, allò a avaluar és el reflex de cada un dels objectius d’aprenentatge, els quals, alhora, serveixen als objectius de cicle i a les capacitat de l’etapa. Per fer-ho, avaluarem mitjançant els criteris d’avaluació.
Aquests són enunciats que identifiquen el tipus d’aprenentatge que es desitja que els alumnes construeixin com a conseqüència del desenvolupament d’un determinat programa/unitat didàctica i d’acord al què indiquen els seus objectius. A més, són el referent per:  observar el procés de desenvolupament de l'alumnat, els aprenentatges adquirits i  identificar les possibilitats i dificultats de cada infant Els criteris d’avaluació han de donar resposta a les preguntes què, quan i com avaluar. Els criteris d’avaluació són referents per a dissenyar els instruments i activitats d’avaluació.
Requisits formals en la seva redacció:  Descriure el resultat de l’aprenentatge  Ser explícits (sense ambigüitats, expressió clara)  Com en el cas dels objectius, ser observables (verbs d’acció o operacions mentals).
 Sempre que sigui possible, especificar el nivell desitjable en el resultat d’aprenentatge descrit Aquests criteris han de ser públics i s’han de donar a conèixer a l’alumnat, per tal que sigui conscient del que ha d’aprendre i del que se l’avaluarà. Exemple: “Anomenar adequadament (correctament, sense ajuda, amb claredat i precisió, etc.) els aliments d’una dieta equilibrada i els àpats que la componen”.
Els moments per a l’avaluació es corresponen amb les seves fases:  Avaluació inicial, per conèixer el grau de competència que cada alumne/a té en relació amb els objectius establerts  Avaluació contínua o reguladora, per conèixer el procés d’aprenentatge que segueix l’alumnat i poder revisar si s’escaula metodologia didàctica, i  Avaluació final, per conèixer el grau d’assoliment dels objectius i el procés d’aprenentatge que l’alumnat ha seguit 9 BLOC 3. GRANS CONCEPTES ESTRUCTURADORS DEL CONEIXEMENT DES D’UN ENFOCAMENT GLOBALITZADOR LA SELECCIÓ DE CONTINGUTS Per saber quins continguts cal ensenyar als nostres infants del cicle d’Educació Infantil, perquè aquests aprenguin a pensar, a sentir, a fer i a actuar com a ciutadans crítics i responsables, cal que aquests siguin significatius per als alumnes, rellevants per a la ciència i s’han de poder traduir en comportament i en acció coherent. A més, aquests han de ser transdiciplinaris i rellevants des de les diferents ciències (que no només serveixin per aquesta disciplina, capaços d’estructurar i generar coneixement, de permetre explicar la realitat actual i ser útils en la pràctica per assolir els objectius del currículum. Finalment, cada concepte s’ha de centrar en una perspectiva d’anàlisi i d’entendre el món: són diferents aspectes interpretatius els que faciliten la comprensió global.
De fet, diferents autors han fet propostes de quins són els continguts socials més interessants: · Organització social · Comunitat- canvi · Interrelació · Valors i creences · Diferenciació · Poder · Conflicte, ja que no hi ha conflicte si no hi ha interrelació.
· Identitat/ alteritat · Racionalitat · Sostenibilitat (s’entén com el paraigües, és la base i tot penja d'això) IDENTITAT I ALTERITAT Compartim el món amb els altres, som persones úniques, però no vivim sols, no ho podem fer tot sols. Per aquest motiu, cal ensenyar aquests conceptes als infants, la qual cosa permet que puguin prendre consciència de les seves pròpies capacitats i interessos i, alhora, conèixer el dels altres i desenvolupar el respecte pels altres i defensar els drets humans.
RACIONALITAT-IRRACIONALITAT Vivim en un món en el que els fets i els problemes tenen unes causes i unes conseqüències. Treballar aquest concepte permet, doncs, comprendre la complexitat de les actuacions humanes -no tot és clar ni lògic, entren molts aspectes- i educar en la relativitat de les valoracions i en la capacitat crítica de les interpretacions -les coses no s'han de presentar com a realitats absolutes, depèn del que pensa la gent moltes vegades, no tothom pensa igual-.
CONTINUITAT I CANVI Vivim en un món canviant però en el que algunes coses perduren. Per tant, treballar aquest concepte permet introduir un nivell d'anàlisi que faciliti comprendre que les coses no han estat sempre igual i que poden continuar canviant.
Introdueix la idea de futur del poder ser, de manera que els nens entenen que la ciutat, el paisatge, la natura són coses dinàmiques, evolucionen, canvien, les coses no són estàtiques i no passa res perquè canviïn. Portant-lo més a l’àmbit personal, com tots sabem, la nostra identitat d'avui no és la mateixa que la d'aquí uns anys. Així doncs, aquest poder ser que ens haurem d'anar inventant és la nostra projecció, el que voldrem ser i la possibilitat de ser-ho.
10 VALORS I CREENCES Les persones i els grups actuen segons uns codis ètics que s'han conformat a partir d'unes determinades creences i valors. Treballar aquest concepte ajuda a que els nens entenguin que cadascú tenim un sistema de valors, però hi ha uns valors que haurien de ser comuns, universals (respecte, llibertat...). Hem de pensar que cada religió té uns valors, però no tots els valors son religiosos, poden ser socials democràtics...
Treballar els valors i les creences ajuda per veure que no hi ha veritats absolutes, i que tothom te els valors en una diferent posició en una escola de valors. Valorem les coses de diferents maneres, i, per tant, per prendre decisions haurem d'arribar a un consens.
Els nens i nenes han de ser conscients de quins són els seus valors, distingir quins son els que hi ha darrera cada discurs, clarificar en els missatges els valors, això els ajudarà a construir el seu camí.
D’aquesta manera, podran entendre que no hi ha veritats absolutes i que el sistema de valors entre les persones no sempre coincideix. Aquesta perspectiva facilita actuacions que comporten el diàleg i el consens per a arribar a acord.
També afavoreix una actitud crítica davant d'informacions i opinions.
DIVERSITAT I DESIGUALTAT Vivim en un món en el que es donen diferències entre les persones i entre els grups socials. Tot i això, hem d'entendre la diferenciació com a un concepte no negatiu, té dos conceptes que en pengen: diversitat (connotació positiva), desigualtat (connotació negativa). La desigualtat seria un concepte negatiu perquè el que aporta és una injustícia.
Afavorir uns envers els altres. Així doncs, hem de donar el mateix a tothom? O educar segons les necessitats de cadascú per ser més justos? Treballar aquest concepte permet fomentar el respecte per la diversitat entre les formes de pensar, ser i actuar i prendre consciència i actuar per reduir les desigualtats i les injustícies.
INTERRELACIÓ Les persones i els grups humans es relacionen, es comuniquen i es complementen. No només compartim el món, el construïm entre tots. Treballar aquest concepte facilita comprendre millor les interrelacions, interdependència i les múltiples connexions que es generen en el nostre món globalitzat.
Cal destacar, a més, que de la interrelació sorgeix el conflicte, que a vegades el percebem com a problema però ha de ser una oportunitat. En la resolució del conflicte és quan generem més creativitat, han de sorgir moltes idees per arribar a un acord.
CONFLICTE En el nostre món no sempre hi ha acord sobre el que és important, ja que coexisteixen diverses maneres de valorar el món i la societat. Treballar aquest conflicte permet valorar el conflicte com a possible motor de coneixement i de canvi, estudiar l’origen del conflicte i analitzar les possibles solucions i, finalment, desenvolupar habilitats que ajudin a la convivència pacífica, al consens, a la negociació.
ORGANITZACIÓ SOCIAL Les persones i els grups s'organitzen en institucions que tenen unes estructures de poder i unes funcions.
Les estructures tant institucionals (Ajuntament, Parlament...) com econòmiques (mercat...) és tot allò que fa que la societat sigui i funcioni d'una manera. A vegades són visibles i d'altres no, però sempre són creades per les persones.
A vegades faciliten, però d'altres són obstacles. La Constitució seria una estructura jurídica, quan una llei no ens convé hem de canviar-la.
Treballar aquest concepte ajuda a comprendre l'organització de la societat i com s'estructura el territori i fomentar la solidaritat i justícia social.
11 PODER El poder no està restringit al món polític o econòmic sinó que està present en la majoria dels àmbits socials i en les relacions personals. Hem de potenciar que els alumnes siguin actius, participatius, etc.
Hi ha quatre nivells, segons el grau de involucració: · Lideratge (organització) · Acció (difusió) · Participació · Indiferència Treballar aquest concepte facilita desenvolupar actituds de participació democràtica i prendre consciència de les estructures polítiques i de poder i desenvolupar la formació i participació democràtica.
SOSTENIBILITAT Els recursos tenen uns límits i els ecosistemes una capacitat de càrrega que s'han de tenir en compte per a la continuïtat. Treballar aquest concepte permet transmetre valors com el del bé comú i l'austeritat en les accions quotidianes i la corresponsabilització en el manteniment de la societat i del medi ambient, entès aquest últim com a suport imprescindible per al manteniment de la vida. El que vol és la millora continua dintre de que tot sigui possible.
Quadres resum: 12 Exemple per treballar al barri, escola o ciutat...
És important pensar en quines preguntes farem als infants per desenvolupar el tema: De tots aquests conceptes treballarem: Com em relaciono amb els altres? · Identitat (Qui sóc jo?) · Alteritat (Qui i com és l'altre/s?) · Comunitat (Com em situo en el món?) IDENTITAT "La identidad es el conjunto de los elementos que nos caracterizan, pero también, la percepción, el sentimiento que tenemos de nosotros mismos. Se trata, por tanto, de una definición siempre inconclusa, provisional e incompleta" (García Martínez, 2008) La identitat és una cosa inacabada, provisional, ja que més endavant serà diferent. Nosaltres tenim múltiples identitats, tantes identitats com interactuem amb persones, amb els grups socials que ens relacionem, etc.
SIMILTUD I DIFERÈNCIA "La identidad oscila entre la similitud y la diferencia, lo que hace de nosotros una individualitdad singular y lo que al mismo tiempo nos hace semejantes" Som individus i som societat, la societat està creada per accions individuals i alhora els individus estem afectats per la societat.
13 VINCLE-INTERACCIÓ "Definir la relación con el mundo y con la existencia permite al individuo tomar conciencia de sí mismo y definir así su identidad". (Morin, 2001) UNITAT I UNICITAT La identitat implica a la vegada i paradoxalment unitat i unicitat: - És unicitat quan es tracta del que ens distingeix dels altres, quan es tracta de tenir la pròpia identitat. És el que ens fa existir com a ésser únic.
La identitat és també el que ens relaciona amb la pertinença a grups que comparteixen valors i característiques comunes ( hi ha unitat entre els membres). El reconeixement de pertinença es produeix entorn a aquesta identitat comuna la qual no nega la dimensió d'unicitat.
Finalment, també cal promoure la construcció, per part dels nens, d’una vida que valgui la pena. Per fer-ho, cal que es busquin a ells mateixos i tinguin un propòsit vital. És a dir, els infants no només han de tenir ganes de viure, sinó també un motiu per fer-ho.
COMPONENTS DE LA IDENTITAT Hi ha tres grans components: - Rols que desenvolupem. Les persones adquirim identificadors segons quin rol desenvolupem dintres de la societat. Ex: professor-estudiant Pertinença a grups. Membre d’una associació o organització. Ex: Greenpeace Característiques personals que ens defineixen. Característiques físiques i/o espirituals, habilitats Així, les persones tenim múltiples identitats, ja que desenvolupem molts rols, som membres de molts grups i tenim un gran ventall de característiques pròpies. A més, compartim significats amb els membres del nostre grup social i cultural.
Per tant, tot i que per descobrir la pròpia identitat, nosaltres hem de promoure l’autoconeixement, la qual cosa també implica, alhora, conèixer-se com a membre d’un grup, la qual cosa permet, alhora, diferenciar-se dels integrants de grups diferents.
PROJECTE DE TREBALL GLOBAL La finalitat és tractar la identitat dels nens i nenes i partir d’objectes significatius vinculats.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT Cada nen porta una caixa que li agradi de casa i ha de ficar cinc objectes. Hem d’aconseguir que aquesta caixa la defineixi. Per tant, demanarem que hi fiquin: 1.
2.
3.
4.
5.
Un objecte fet per ells mateixos: amb paper, tela, fang, plastilina...
El seu objecte preferit: joguina, nina, etc.
Un objecte regalat Un objecte que els recordi una vivència o experiència significativa de la seva vida Un objecte triat per la família que descrigui l’infant El fet de pertànyer a diferents grups ajuden a formar la pròpia identitat. Dins del que es parla de socialització, hi ha dos tipus: la primària i la secundària. La primària, en primer lloc, té a veure amb la família nuclear. Aquí és on nosaltres construïm la nostra primera identitat i uns valors homogenis i que influeixen molt en nosaltres. A mesura que creixem, anem entrant a diferents comunitats o grups on predomina l’heterogeneïtat, ja que tenen valors i objectius diferents.
Amb aquesta diversitat, nosaltres triem els grups segons els nostres interessos.
14 D’aquesta manera, la socialització primària és emocional, mentre que la secundària és racional.
Com a conclusió, l’aspecte geogràfic o territorial és un referent bàsic de comunitat /Yjntrdf Quan creem una localitat com una societat, aquesta va lligada amb la cultura. Quan construïm la nostra identitat com a col·lectivitat, l’interessant és què pensem nosaltres d’aquesta cultura i com la construïm.
És important saber que la construcció del ‘’jo’’ no es pot portar a terme sense la relació amb el altres.
Per construir la nostra pròpia identitat és necessari fer referència als altres en una percepció col·lectiva del nosaltres, on els altres estan presents.
No podem entendre els altres si no ens entenem, primerament, a nosaltres mateixos. Per això, per tant, és important construir la identitat pròpia. Això comporta ruptures, reordenaments i alteracions. Això significa compartir actituds, representacions socials, objectius, valors, sentiments i emocions.
L’alteritat és la concepció que tenim de les altres persones com a diferents de la nostra pròpia identitat. L’alteritat, però, no és només la diferència, sinó saber posar-se en el lloc de l’altre i entendre els seus punts de vista, valorar les opinions dels altres.
L’alteritat fa qüestionar la identitat i per això provoca diferents reaccions: - Tolerància. S’admet la diferència i el dret de ser diferents. Tot i això, la tolerància té una desavantatge basat en la superioritat: si jo et tolero, sóc superior a tu Etnocentrisme. Es considera superior la teva pròpia ètnia. Aquest comporta una valoració des d’una visió basada en la inferioritat 15 - Estereotips. Un estereotip són creences compartides per un grup respecte un altre. Aquests es basen, principalment, en trets de la personalitat, la conducta social o grups ètnics i nacionals.
Fòbia. És la por a l’altre.
Relativisme. Se subratlla la diferència entre els grups o persones.
Assimilacionisme. S’intenta eliminar la identitat BONES PREGUNTES Tizard i Hughes (1984) van arribar a la conclusió que nens de quatre anys feien una mitjana de 27 converses per hora amb les seves mares, i 26 preguntes per hora. De fet, formular preguntes és una estratègia didàctica d’aproximació molt significativa, ja que ajuda a crear coneixement, consciència i promou la consciència de diferents fenòmens. Això guia a l’hora d’investigar i de respectar opinions i de canviar la nostra.
Així doncs, identificar preguntes i plantejar-se problemes forma part del procés de fer ciència, ja que el coneixement avança a mesura que es plantegen noves preguntes i es donen noves situacions. A més, fer preguntes promou la gestió del diàleg a l’aula, ja que fomenta la participació i implicació de l’alumnat, a més d’obrir un espai per al debat de diferents opinions. Conseqüentment, també desenvolupa la presa de decisions.
En resum, fer preguntes és la quelcom molt important en la comunicació entre alumnes i mestres. En adició, també serveix per avaluar la comprensió del que s’ensenya i és una metodologia per a crear l’interès en l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge i facilitar la creació de pensament. És mitjançant les preguntes, doncs, que se li dóna a l’alumnat un rol més actiu a l’aula. La formulació de preguntes i respostes ajuda al desenvolupament de diferents nivells d’autonomia crítica.
Les característiques de les bones preguntes han de ser les següents: 1. Obertura de les preguntes. El grau d’obertura depèn de si aquesta es pot respondre amb una resposta afirmativa o negativa (sí o no). En aquest cas, es consideraria tancada i, de fet, cal evitar aquestes preguntes.
2. Objectiu clar. ha d’haver coherència entre la forma de la pregunta i l’objectiu que es persegueix. S’ha de plantejar una demanda clara del que es vol que responguin els nens(EX: com penseu que va passar?, què va passar?) .
3. Contextualitzada. Tota pregunta ha d’estar contextualitzada, ja sigui en el temps, l’espai, si es tracta d’un aspecte científic o fantàstic, etc., per a que l’alumne pugui identificar el motiu i l’interlocutor de la pregunta.
Tot i això, cal evitar que el nen consideri al docent com un interlocutor de la pregunta, ja que no hi haurà tanta motivació. Per això, és necessari crear situacions realistes amb exemples de casos possibles i per fer les preguntes.
4. Demanda clara. L’alumne ha de tenir clar què li estan demanant amb la pregunta i com ha de ser la resposta (descriptiva, explicativa, argumentativa, etc..). Per aconseguir-ho, el professorat haurà de ser precís i reflexiu Segons Marsden (2013), fer bones preguntes requereix fer preguntes precises i ben construïdes, dirigir les preguntes segons la preparació l’alumne, involucrar a un gran nombre d’alumnes en el procés de formulació de la pregunta i, alhora, de trobar la resposta i desenvolupar diferents nivells intel·lectuals o cognitius a partir d’aquestes.
A més, aquest autor també destaca la importància de no acceptar cada resposta com si tingués el mateix valor -sempre mostrant una certa sensibilitat-, d’anar redirigint les preguntes per permetre que emergeixin respostes rellevants i acurades i fer servir preguntes obertes i tancades per a que el pensament creatiu emergeixi.
16 17 INTERDISCIPLINARIETAT A PARTIR DE LA FORMULACIÓ DE PREGUNTES La interdisciplinarietat és una metodologia per aproximar-se de forma unitària a la realitat i al coneixement d’aquesta.
És un enfocament integrador, ja que integra molts coneixements. La interdisciplinarietat es pot classificar en diferents nivells segons el grau de relació, de col·laboració i d’integració de diferents disciplines: + INTEGRACIÓ UNIFICACIÓ INTEGRACIÓ CONTIGÜITAT - SUMATORI Hi ha diferents tipus d’interdisciplinarietat: - - - - Multidisciplinarietat. Cada disciplina planteja una pregunta o un dubte i, alhora, dóna una resposta a aquest, de manera que, finalment, tenim moltes solucions a les preguntes que no tenen relació entre elles. En aquesta es presenta un nivell baix de coordinació i comunicació entre disciplines. És una juxtaposició de matèries diferents però no hi apareixen les relacions entre elles.
Pluridisciplinarietat. Conjunts de disciplines semblants que, tot i donar respostes que tenen alguna connexió entre sí, són diferents i estan separades segons la temàtica. Per tant, és una juxtaposició de disciplines properes o d’un mateix sector de coneixement. És una forma de cooperació que té per finalitat el millorament de les relacions entre aquestes disciplines. Les disciplines no es modifiquen internament.
Interdisciplinarietat. Hi ha una pregunta i la resposta necessita el diàleg de totes les disciplines, de manera que es troba la solució a partir de totes aquestes. Aquesta implica una voluntat i compromís d’elaborar un marc més general en el que cada una de les disciplines en contacte es modifiquen i passen a dependre, clarament, una de les altres. Es dóna una intercomunicació i un enriquiment recíproc. De fet, els alumnes amb una educació interdisciplinar estan més capacitats per enfrontar-se a nous problemes que van més enllà d’una disciplina concreta.
Transdisciplinarietat. Quan parlem de sostenibilitat parlem de transdisciplinarietat. Per tant, no es tenen en compte les disciplines i es veuen com un tot globalitzat. La transdisciplinarietat és una modalitat de relació entre les disciplines que les supera. És el major nivell d’interdisciplinarietat, de coordinació, on desapareixen els límits entre les diverses disciplines i on es pot parlar de l’aparició d’una macrodisciplina.
BLOC 4. BONES PRÀCTIQUES EN LLENGUA ANGLESA DES D’UN ENFOCAMENT GLOBALITZADOR - Aprenentatge primerenc de llengües (early language learning): Aprendre una llengua abans de l’etapa d’Educació Primària.
Primera llengua (first language): Llengua que parla un individu i fa servir a la primera edat Llengua d’instrucció (instruction language): Llengua que s’utilitza en contextos formals educatius Segona llengua (second language): Llengua que es pot fer servir per expressar-se amb facilitat.
Llengua estrangera (foreign language): Llengua que s’aprèn mitjançant estímuls externs.
Llengua d’arribada (target language): Llengua no-materna utilitzada a l’etapa d’infantil en el context educatiu.
The European Council recommended to introduce one or two foreign languages in very early ages.
Currently, the European context is that after to do a review of different steering documents it has to found common focus: personal, emotional, social and language development. This type of document focus their attention on this and also explain some specific learning areas or objectives that can vary by country. Some of this objectives are related with foreign/second language learning. The countries that specify the foreign language learning objectives are only 18 nine (out of 38): Belgium (French community), Denmark, Germany, Spain, Latvia, Lithuania, Malta, Portugal and Slovenia.
In relation to older preschool provision (just prior to primary school) we found nine more countries: Belgium (Germanspeaking community), Belgium (Flemish community), Czech Republic, Luxemburg, Austria, Romania, Slovakia, UK (Wales) and UK (Scotland).
The foreign language is not included at curriculum for teaching. It means that it is not compulsory to teach English in pre-school: the introduction of the foreign language is optional. The foreign language is not seeing as a subject, so English or the foreign language has to be included in the projects and activities of classroom.
THE CHALLENGES OF INTRODUCING ENGLISH AT PRESCHOOL The key principles of curriculums are: - English should not be taught separately from other contents: English activities should be included in units/projects and contextualized When English is taught by a specialist teacher there should be very close coordination between him/her and the class teacher/s There is no set curriculum. It means there is a very strong intention to create immersion in language to recreate as much as possible the conditions that we usually have in the home situation to learn our first language. However, school is different that home situation: is a formal situation. For this reason it is important to look for the way to do it. It would mean an important change about learn English.
The benefits of early foreign language learning is that it opens minds: increases empathy with other cultures and helps to develop positive attitudes to other languages. Furthermore, acquisition of English in a natural and intuitive way helps to children to acquire better the language, because they are not developed embarrassment (no tenen vergonya, no hi ha barreres).
Learning more languages can be positive because it stimulates and helps to develop cognitive processes. The earlier learning of English provides an introduction to a language taught in primary.
IMPORTANCE OF BALANCE In general, in today society, we are constantly stimulated. Even young children are exposed too much to multimedia.
We need to identify this tendency to include too much activity to restore a balance because we need a classroom structure to develop the capacity of recognising of our children.
We need to do a balance between organised activities and other activities which the teacher is also supervising but, not necessary, directly. Also we have to do the balance between the teacher input and the periods in children are working by themselves and the teacher is only supervising. In fact, the balance between controlled activities and free play is also important. Usually, in English classroom we have more activities that are organised, controlled and a too much input of teacher.
19 ...