Drets Constitucionals i Fonamentals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Drets Constitucionals i Fonamentals
Año del apunte 2015
Páginas 20
Fecha de subida 21/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DRETS CONSTITUCIONALS I FONAMENTALS gerardo.pisarello@ub.edu TEMA 1: EL RÈGIM CONSTITUCIONAL DELS DRETS 1.1.
Evolució històrica i conceptual: l'aparició de diversos tipus de drets.
Els drets són un producte històric, els drets i llibertats que poden tenir cada individu són producte de lluites i conflictes històrics.
Els drets són expectatives ( expectativa de tenir quecom ( habitatge, salut..) ) o exigencies de protecció de certs bens i interessos normalment per part dels poders públics, que són els encarregats de tutelar aquells drets.
Els conflictes per la distribució dels béns poden ser conflictes entre drets, el dret per tant, pot ser com a producte d’un conflicte. Aquests conflictes es ponderen, per veure quin dels dos drets s’imposa sobre l’altre. ( Com el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la intimitat ), s’han de veure quins criteris ens serveixen per saber quin té més poder sobre un altre, això té una resposta jurídica , però també moral.
Els drets també poden ser límits que es posen al poder ( eines per limitar el poder ) , ex: dret a la llibertat religiosa ( limit al poder de les esglesies) , i com a contrapoders.
Els drets sorgeixen de les necessitats , de voler allò que un no té, per exemple la necessitat a l’aigua , pot fer sorgir el dret a l’aigua.
El propi poder no vol limitacions, per tant aquests límits provenen de fora, dels ciutadans exposats al poder.
Actualment el poder està molt concentrat , cosa que fa que moltes vegades es vulnerin els nostres drets.
LES DIFERENTS CATEGORIES DE DRETS  El problema de la terminologia : Drets fonamentals, no fonamentals, socials, individuals, llibertats...
 La terminologia del dret internacional : -Drets civils : ( vida , integriyay física, llibertat d’expressió , ideològica,etc.).
- Drets de l’àmbit processal ( dret a les persones detingudes( a fer una trucada, a no autoinculpació,etc) , a l’àmbit processal) -Drets polítics i de participació ( d’associació, de manifestació , de vot, de participació ) -Drets socials : Laborals ( dret al treball, a la llibertat sindical, a vaga,etc) No estrictament laborals ( educació, vivenda, sanitat) -Drets culturals ( a la identitat cultural, drets lingüístics) -Drets ambientals  Els nous drets : bioètica, dret dels animals, etc.
Molts drets poden tenir diferents classificacions ( ex : dret a manifestació , que podria estar a drets civils com a llibertat d’expressió o com a drets polítics i de participació) .
LA DISTINCIÓ ENTRE DRETS CONSTITUCIONALS I DRETS FONAMENTALS  Fonamentals en sentit axiològic o valoratiu : El més important en termes ètics, o el més vinculat a la dignitat de la persona.
 Fonamentals en sentit jurídic: El fonamental és el reconegut en les normes més rellevants, el més protegir en les normes més rellevants ( ex: la constitució).
Per saber si un dret és fonamentals en termes jurídics, és bàsic que estigui citat a la constitució, però no tots els drets dictats a la constitució són fonamentals, per els mecanismes de protecció que fa la mateixa constitució, perquè sigui fonamental , no només ha d’estar la norma més rellant de l’ordenament jurídic ( la constitució ) sinó que han de gaudir de la màxima protecció jurídica. Aquells que es troben de l’article 15 al 38, incluint el 14.
Ja que la constitució espanyola, depenent de quins capítols estiguin reconeguts tindràn una major o menor protecció.
El dret a la sanitat, a la cultura , a l’habitatge , al mediambient no són considerats fonamentals ja que no es troben entre aquests articles. Això es va decidir a la constitució de 1978 , i es va considerar que els que són fonamentals eren el que més elements de protecció tenien.
Només hi ha un dret social que té una protecció molt forta a la CE, que és fonamental , el dret a l’educació ( Art.17).
ELS DRETS A L’HISTORIA I LA HISTORIA DELS DRETS Des del punt de vista històric és com arribem als drets tal i com els entenem actualment: Sempre hi ha hagut exigencies de tutela de bens i interessos.
El llenguatge dels drets és un llenguatge modern, el llenguatge dels drets humans es generalitza amb les revolucions modernes, com la francesa o la d’EEUU. Bona part dels drets venen de la tradició de la Constitució del 1978 , i molts actualment proposen trencar amb la tradició i proposar una nova Constitució amb noves lleis.
Apareix a l’edat mitjana com a drets estamentals.
Es consoliden com drets humans a les grans revolucions.
Es generalitzen com drets justiciables a la segona meitat del segle XX.
Avui dia hi ha una explosió dels drets : reconeixement en diferents nivells i amb difrents òrgans de garantia.
ELS DRETS MEDIEVALS : LA CARTA MAGNA ANGLESA DE 1215 Es produeix en plena Edat mitjana i es un dels elements més importants en els drets civils i els drets processals. Són drets presentats com a esferes de llibertat, que limiten el poder ( monàrquic en aquell cas).
És una carta que els nobles inglesos li imposen al rei Juan Sense Terra, s’obliga al rei a firmar aquella carta , per limitar el seu poder i imposar-li uns drets que ha de respectar. Aquests límits eren uns com : - - (Art.39)Cap home podrà ser encarcelat o privat dels seus drets o dels seus béns, ni posat fora de la llei ni desterrat o privat del seu rang de qualsevol altre forma, ni farem servir la força cap a ell ni enviarem a altres a que ho facin, que no sigui en virtut d’una sentencia judicial dels seus pares o per la llei del regne.
(Art.40)No vendrem, denegarem ni retresarem a ningu del seu dret ni de la justicia.
(Art.28)Ningú prendrà grà o altres béns mobles d’alguna persona sense pagar-los a l’acte , a menys que el venedor ofereixi espontàniament l’aplaçament del cobrament.
La carta magna no s’ha perdut en l’actualitat.
ELS DRETS A LES REVOLUCIONS MODERNES -La Petició dels drets de 1628, o l’Habeas Corpus ( Porteu-me el cos )Act de 1640, aquest últim creat per els esdeveniments en les presons britàniques, on es detenia sense cap tipus d’ordre o dret. És aquell dret de les persones que són detingudes per la policia sense una raó demostrable, garanteix que en cas de detenció , el cos de la persona sigui portat davant d’un jutge.
-La revolució americana i els drets humans.
-Toleration Act 1649, llibertat religiosa.
-Declaració dels drets del bon poble de Virginia 1776. Drets per protegir el poble del poder, del govern. El poder és necessari per l’organització, però s’ha de vigilar aquest poder i vigilar-lo , i desconfiar d’aquell que s’hi posa.
-Declaració de la Independència 1776 : igualtat, llibertat, vida i cerca de la felicitat.
Thomas Jefferson ( 1743-1823), on deia veritats autoevidents, el principi d’igualtat, el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.
Martin Lyther King ( 1929-1968) anys després recorda aquests drets en un discurs, dient que encara en aquell moment no s’estaven complint. El seu discurs tenia una promesa, els pares fundadors de la república , deia que tothom tenia un dret inalienable a la igualtat, a la vida, a la llibertat i a la cerca de la felicitat , però era necessari repetir-ho perquè no s’estava complint realment.
- Bill of Rights 1791: les deu primeres esmenes.
HARVEY MILK ( 1930-1978) van acabar assassinats com en luther king, aquest defensava els mateixos drets de persones de diferent orientació sexual.
1.2.
La protecció internacional i regional dels drets: el sistema del Consell Europeu i de la Unió Europea.
1.3.
Els drets a la Constitució espanyola de 1978 i la seva sistemàtica.
1.4.
La distinció entre drets fonamentals i drets constitucionals.
1.5.
El reconeixement dels drets als Estatuts d'Autonomia i la seva sistemàtica.
ACTIVIDAD Nº 1 – TEMA 1 A partir de la lectura de la Constitución española (CE) de 1978 y del Estatuto de Autonomía de Catalunya (EAC) responda a las siguientes cuestiones: 1) ¿Qué terminología utilizan la CE y el EAC para referirse a los derechos? La Constitució espanyola es refereix al Títol número ú a tots els drets i deures fonamentals, on a continuació els classifica per capítols i seccions en relació de si són de més o menys importància o garantia. En canvi en l’estatut d’Autonomia de Catalunya no se’ls dóna el nom de ser fonamentals, se’ls denomina com a “drets, deures i principis rectors”. Encara que es repeteixin i se’n afegeixin de nous, qui garanteix la seva protecció és la Constitució i no l’estatut d’Autonomia de Catalunya al ser aquest la norma suprema.
2) ¿Con qué criterios los clasifican? A la CE els classifiquen per capítols i seccions. Hi ha 5 capítols : -Al primer es troben els drets dels espanyols i els estrangers.
-Al segon trobem els drets i llibertats, amb la separació en seccions dels drets fonamentals i de les llibertats que van des de l’article 14/15 fins al 29; en la segona secció trobem els drets i deures dels ciutadans, que inclou de l’article 30 al 38.
-Al tercer estarien els principis rectors de la política social i econòmica.
-Al quart les garanties de les llibertats i els drets fonamentals.
-Al cinquè la suspensió dels drets i llibertats.
A l’Estatut d’Autonomia de Catalunya també es separen per capítols però no trobem seccions, és a dir , no es troba cap segona classificació on uns estan més protegits que altres.
-Al primer capítol es trobarien els drets i deures de l’àmbit civil i social.
-En el segon capítol els drets en l’àmbit polític i de la administració.
- En el tercer capítol els drets i deures lingüístics.
-Al quart capítol les garanties dels drets estatuaris.
-Al cinquè capítol els principis rectors.
3) ¿Quiénes son los sujetos de los derechos en la CE y en el EAC? Els subjectes dels drets de la CE són tots els espanyols que tinguin la nacionalitat pròpia i els estrangers que també tenen els mateixos drets. Tot i les diferents formes de distingir lingüísticament els subjectes titulars dels drets no es detalla amb certesa qui està subjecte a quin dret.
La titularitat dels drets depèn de la naturalesa d’aquest, ja que a vegades ser titular del dret o persona jurídica no comporta que es permeti el seu ús.
En el cas dels estrangers es produeixen determinades suposicions en els que tot i sent persones jurídiques no hi ha un reconeixement de determinats drets. A l’Estatut d’Autonomia de Catalunya hi passa quelcom semblant. Es reconeixen els drets a tots els ciutadans de Catalunya, siguin homes o dones.
4) ¿En qué se parecen y en qué se diferencian los mecanismos de garantía, de tutela, de los derechos establecidos en la CE y en el EAC? A la CE els drets que tenen major garantia a nivell de mecanismes jurídics que asseguren l’efectivitat dels seus drets són fonamentals. S’articula un sistema de protecció a partir de tres nivells , depenen de la intensitat de les garanties jurídiques acordades: -En el primer nivell de protecció trobaríem els drets i llibertats de l’article 14, secció primera del capítol segon del primer títol. És a dir , aquests drets tenen major protecció perquè són reconeguts com a fonamentals i la CE té que prevaler els seus mecanismes de garantia. A més a més aquests drets estan aprovats o els seus mecanismes elaborats a través d’una llei orgànica. Són els drets heretats propis del liberalisme, són els que estan en les bases de la persona i que per aquesta raó tenen una defensa màxima de protecció jurídica. En aquest cas amb el recurs d’amparo en les seves classes , la judicial i la constitucional.
- En el segon nivell trobem els drets reconeguts en el segon capítol del títol primer de la segona secció. Aquests tenen un nivell de protecció menor tot i que igualment garantits per la CE ja que els seus mecanismes de garantia no són aprovats per Llei Orgànica, sinó per llei Ordinària, i per tant tenen una garantia menor. En aquest nivell a més a més trobem els drets que es vinculen a tots els poders públics i que només es podran regular a partit d’una llei ordinària. La protecció dels articles 14 al 38 de la Constitució són el principi d’eficàcia immediata dels drets, la reserva de llei i el control constitucional de les lleis del desenvolupament.
-I en el tercer nivell trobem els drets trobats en el capítol tres del títol primer, els establerts principis rectors de la política social i econòmica. Aquests orienten l’actuació dels poders públics ja que no recullen autèntics drets ni normes d’aplicació immediata ni tenen el seu origen en la Constitució , per això necessiten que el seu desenvolupament o modificació sigui legislatiu, per poder ser defensats en els tribunals ordinaris ja que no poden tenir accés o demanar el seu compliment davant del tribunal constitucional. Tot i que estan protegits per el principi general de duresa constitucional i per la correlativa possibilitat de qüestionar la inconstitucionalitat d’una forma amb rang que els vulneri.
En canvi en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estan garantits i vinculats per tant a tots els poders públics de Catalunya. La regulació d’aquests i per tant el seu mecanisme de garantia és que si es volen modificar s’ha de fer per llei al Parlament. A més a més que qui tutela els drets és el Consell de Garanties estatuàries i la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya. A més com que ja Constitució és la norma suprema, estan protegits per ella mateixa.
5) ¿Qué comprenden los principios rectores en la CE? ¿Y en el EAC? ¿Qué tipo de protección tienen? Els principals rectors de la CE garanteixen i asseguren “ la protecció social, econòmica i jurídica de la fimia, igual que la protecció dels fills davant la llei” entre altres drets com la redistribució de la renta, el treball, la formació professional, la Seguretat Social, la protecció a la salut, el fomentar l’esport, l’accés a la cultura i al mdi ambient i la calitat de vida. És a dir, els principis rectors el que fan és garantir una sèrie de drets que no tenen la importancia de ser fonamentals però al mateix temps l’Estat i el govern tenen que garantir el seu cumpliment, són més bé drets socials i civils.
En l’Estatut d’Autonomia de Catalunya garanteixen el mateix, garanteixen drets socials que en el seu moment la Constitució no va pensar que la societat pogués necessitar que estiguessin protegits, com per exemple el dret de la cohesió i benestar social, el de la mobilitat i seguretat viària, protecció dels consumidors i usuaris o el dret de l’accés a les tecnologies de l’informació.
Es creu que tenen un sistema de garantia específica perque es necessita una llei perquè es puguin portar a jurisdicció , a més que són utilitzats per orientar la política de l’Estat i com he dit anteriorment, no són normes d’aplicació immediata o els seus drets no tenen origen en la constitució, però es necessita la delegació per ser garantits davant del Tribunal ordinari.
6) ¿Cómo se reconocen los deberes en la CE y en el EAC? ¿Quiénes están obligados a cumplir con estos deberes? ¿Y el resto de obligaciones que se prevén en la CE y en el EAC? ¿Quiénes son sus destinatarios? Estan obligats a cumplir amb els deures constitucionals tots els poders públics i la resta de ciutadans. En la secció segona del capítol dos , es troben els enunciats d’alguns dels drets, però aquests ja en el nom de la secció estan reconeguts com a deures i obligacions.
Els deures són obligacions específiques de l’Estat, és a dir que venen donats en la Constitució i es donen garanties per garantir les possibles actuacions dels poders públics. Les persones que estan obligades a cumplir amb els deures, són les mateixes que tenen la categoria dels titulars d’aquests. Es reconeixen de la mateixa manqera que es reconeixen els drets.
Passa el mateix amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estan obligats a complir amb els deures dels titulars a ells i per tant, ells són els destinetaris.
Classe 16/02/2015 Les grans revolucions modernes , són en contra dels privilegis d’alguns.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DELS CIUTADANS El conde Mirabeau (1749-1791): la ignorància , l’oblit i el despreci dels drets. Els drets li pertanyen al ser humà pel simple fet de ser-ho. Segons ell els drets inalienables : llibertat, propietat, seguretat i resistència a l’opressió.
Causa de les calamitats públiques.
Revolucionària francesa de l’època : Olympe de Gouges (1748-1793) : Aquesta dona troba molt bé els drets de l’home i el ciutadà , pero diu , i les dones? Defensa els drets de les dones i les ciutadanes. Acaba sota la guillotina. És la primera dona que planteja a la seva època que defensa el dret de les dones i les ciutadanes.
Toussaint L’Ouverture ( 1743-1803) -> Primer negre de Santo Domingo , que llavors a les colònies franceses demana els drets reconeguts a França que també es tinguin en compte a les colònies franceses.
L’ampliació dels drets civils i polítivs : el dret al sufragi (al s.XIX s’amplien) L’ampliació dels drets socials : el reconeixement d’aquests, el dret laboral , el dret a l’habitatge , a la sanitat, al no ser acomiadat sense causa justa. És l’establiment de la funció social del dret a la propietat, aparició de noves necessitats i nous drets.
Al s.XX comença a sorgir el dret de la propietat privada, que ha de complir una funció social.
A espanya hi ha més de 300.000 habitatges buits , l’abandonament d’habitatges buits mentre hi ha gran demanda no és una funció social.
Cada vegada els drets socials com l’educació , la sanitat, etc, no són fonamentals.
LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA PROTECCIÓ DELS DRETS : EL SISTEMA DE NACIONS UNIDES El tractat de Versalles i la OIT : la declaració de Filadelfia 1944.
La declaració universal dels drets humans ( 1948) i després de la segona GM , es crea la ONU, en el marc de la ONU es creen dos tractats molt importants. Tots els drets del moment es reconeixen a la declaració universal dels drets humans.
El PIDCP (1966) i EL PIDESC ( 1966) ( buscar que volen dir) Els Comitès i els mecanismes de queixa L’article 10.2 de la CE , diu que els drets reconeguts a la CE , s’han d’expressar d’acord al que diu la declaració universal dels drets humans.
LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS Eleanor Roosevelt ( buscar diapositiva) LA INTERNACIONALITZACIÓ : ELS DRETS EN L’ÀMBIT DEL CONSELL D’EUROPA Al 1949: de 10 a 47 EEMM Conveni europeu per la protecció dels Drets humans i llibertats fonamentaks ( 1950) Conegut com a Conveni dels drets humans o Conveni de Roma ja que va ser firmat allà , protegeix drets civils i polítics. Està protegit per la Tribunal Europeu de drets humans d’Estrasburgo.
Reconeix drets civils i polítics.
Carta Social Europea ( 1961 ) Carta Social Revisada ( 1996) Comitè Europeu de Drets Socials.
EL COMITÈ EUROPEU COM A ÒRGAN IPORTANT DE CONTROL ( llegir diapoisitiva) LA REGULACIÓ DELS DRETS A LA UNIÓ EUROPEA La primacia de la economia de mercat ( TCEE 4.1) Els drets funcionals ( no discriminació per nacionalitat o raó de sexe) CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UE Carta de Niza : proclamada al Desembre del 2000 Nous drets : a la bioètica, a la bona administració , als serveis gratuïts de col·locació Laboral ELS DRETS A LA CE ( 1978 ) Internocialització dels drets , Constitució de Càdiz ( 1931) Repulicana Incluències : llei Fonamental de Bonn o la Constitució Italiana, Constitució portuguesa , DUDH La reforma del art. 13.2 CE .
DRETS I GARANTIES DE LA CE (2) Llei orgànica : és una llei que s’aprova amb majories especials.
MIRAR POWER POINT Dels drets i els deures fonamentals , 53.2 CE , CAP.II ( 14-38) -> Reserva de llei, contingut essencial , recurs d’inconstitucionalitat .
53.2 CE , sec.I , cap.II (14-29) -> Protecció 53.1 + , preferent i sumari , amparo constitucional ( +30) , Reserva llei orgànica (81) , Rigidesa especial (168) ( l’art.14 no ( l’educació es troba al 53.2)) 53.3 CE, CAP.III (39-52) -> Informaràn : lesgislació positiva , pràctica judicial i actuació de poders públics, “ només” al·legables davant de tribunals d’acord a les lleis de desenvolupament. ( drets socials i civils) TEMA 2- EL GARANTISME- MECANISMES DE TUTELA DELS DRETS Quins drets es reconeixen a la Carta Magna? Principis rectors de la política econòmica i social , drets de l’home i el ciutadà, quins són els drets fonamentals de la CE.
La relació entre drets i garanties, les garanties com a tècniques de protecció, les garanties com obligacions que poden adoptar la forma de límits negatius ( els poders públics no podran censionar lliurament , prohibicio de tortura ) o vincles positius ( obligació positiva de garantir la societat), ( límits i vincles) al poder.
Dret a la vida ( límit negatiu de no matar ) i vincle postiu ( d’assegurar les condicions materials perquè la vida sigui possible ( dret a sostre , a l’aliment, sanitat..) perquè el poder no es converteixi en una amenaça per el poder de les persones.
El garantisme : una teoría del poder limitat , controlat.
LEBIATAN – Monstre , s’imaginava que l’estat havia de ser un gran monstre que contenia la força ( concetració de poder ) era necessari perquè la societat visqués en pau.
El garantisme penal i constitucional El garantisme penal diu els limits al poder punitiu ( dret penal mínim, principi de legalitat, taxarivitat, lesivitat, proporcionalitat de les penes).
El garantisme constitucional : els límits al poder ( límits al poder públic i límits al poder privat).
Les garanties primàries i les garanties secundaries dels drets.
Quines són les garanties , tècniques de tutela , primàries dels drets? La garantia consititucional, la garantia dels drets rellevant en un determinat ordenament jurídic. Legislatives. Reglamentaries. ( mirar diapositiva tema 2 power) Els seus destinetaris són òrgans administratius, jurisdiccionals i semi-jurisdiccionals.
Les garanties secundàries no jurisdiccionals ( administratives, les defensories del poble, del ministeri fiscal.
TEMES 1,2 I 3 , Les Garanties secundàries no jurisdiccionals : ·Davant dels tribunals ordinaris Recursos ordinaris Recurs preferent i sumari ·Davant el Tribunal Constitucional El recurs d’inconstitucionalitat El recurs d’amparo Les garanties institucionals supraestatals ·Declaracions i Tractats internacionals: ·Declaració Universal ·Pactes Internaconals de 1966 ·Conveni Europeu de Drets Humans 1950 ·No hi ha garanties legislatives ni reglamentaries ( ¿UE?) ·Garanties secundàries · Comitès de ONU ; Comitè de Drets Socials del Consell d’Europa ·Tribunal de Drets Humans d’Estrasburgo (Exemple dona negra) Les garanties normatives L’article 53.2 CE La vinculatorietat i l’eficància dels drets La reserva de llei El seu objectiu és evitar la delegalització .
Mirar articles de la constitució.
Quan les garanties estatals no funcionen, passem a les garanties institucionals supraestatals.
LES GARANTIES PRIMÀRIES SURAESTATALS ·Declaracions i Tractats internacionals ·Pactes Internacionals de 1966 ·Conveni Europeu de Drets Humans 1950 No hi ha garanties legislaives ni reglamentaries (¿UE?) LES GARANTIES SECUNDÀRIES ·Comitès de ONU: Comitè de Drets Socials del Consell d’Europa ·Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg LES GARANTIES SOCIALS O EXTRA-INSTITUCIONALS I LES GARANTIES NORMATIVES (ART.53.2) (COPIAR DIAPOSITIVES) LLEI ORGÀNICA : REQUEREIX LA MEITAT +1 DELS DIPUTATS, EXIGEIX LA MAJORIA ABSOLUTA. A DIFERÈNCIA DE LES ALTRES LLEIS QUE NO HO REQUEREIXEN.
LA RESERVA DE LLEI : TÉ COM A OBJECTIU EVITAR LA DESLEGALITZACIÓ QUE NO SURTI FORA DEL PARLAMENT. Pot ser reserva de llei ordinària o orgànica Orgànica : per els drets de la secció primera, capítol segon, títol primer ( article 81+ jurisprudència del TC) Ordinària : per la resta de drets del Capítol II El art. 53.2 CE La vinculatoriedad y la eficacia de los derechos La reserva de ley Su objetivo es evitar la deslegalización Puede ser reserva de ley ordinaria u orgánica Orgánica: para los derechos de la S. I., C. II, T. I (artículo 81 + jurisprudencia del TC) Ordinaria: para el resto de derechos del Capítulo II Se refiere a los elementos básicos y condiciones de ejercicio y disfrute Se refiere al desarrollo directo del derechos El contenido esencial En principio, para derechos C. II Todos los derechos constitucionales tienen un contenido mínimo Límite que impide el vaciamiento del derecho Lo que lo hace reconocible: la percepción de especialistas en Derecho Los intereses que protege Aquello sin lo cual resultaría impracticable En caso de infracción: recurso y cuestión de inconstitucionalidad Es refereix als elements bàsics i condicions (ACABAR DE COPIAR) LES GARANTIES SECUNDÀRIES : EL DEFENSOR DEL POBLE ( Controlar l’administració i vetllar perquè exerceixi en benefici del poble, en cas de Catalunya , és el Síndic de Greuges.
Art. 54 CE + LO 3/1981 Comisionado parlamentario Para la protección de derechos y control de administración Función (Carece de competencias ejecutivas, Funciona a través de auctoritas y persuasión, Elabora expedientes, recomendaciones e Informe Anual ante las Cortes , Estatuto , 3/5 Cortes, durante 5 años (renovable) Organización Cuenta con dos adjuntos nombrados por el propio Defensor del Pueblo Con conformidad de las Cámaras Competencias : Sobre toda autoridad ,De oficio o a instancia de partes ,Puede presentar Recurso de Inconstitucionalidad + Recurso de amparo TC TEMA 4ncaicedo@ub.edu -> Natalia Caicedo Dilluns 27 d’Abril, segona activitat avaluable.
Dijous 21 de maig , tercera activitat avaluable.
Exemple policia apartat del cos de policia pel VIH, li vulneren el dret al treball, i diuen que té discapacitat.
Informen que hi ha 60% de discapacitat.
Hauríem d’observar qui realitza l’informe, qui valora la discapacitat.
Depèn de la feina que realitza pot tenir perill a encomanar. És important el nivell de contagi , si és alt o baix.
A través de la via que han sabut que té VIH , pot afectar contra el dret de privacitat.
Ens trobem en conflictes entre drets. Dret a la seguretat de la Guàrdia Civil vs Dret a la Feina.
Llegir la noticia i elaborar un cas. Hem de valorar i entendre els elements en joc.
Valoració els dos aspectes i dir si tenen raó o no, i opinió personal.
19/03/2015 PONDERACIÓ ENTRE DRETS No existeix un triomf permanent d’un dret sobre un altre.
Ex : manifestació vs dret a la lliure circulació , el dret de la lliure circulació es trobarà temporalment reprimit.
Dret a la intimitat vs a la manifestació , depenent de les circumstàncies dels casos es posarà un dret sobre els altres , es ponderaran i es valoraran.
Aquest triomf circumstancial però sempre ha de complir els 4 requisits : 1.
2.
3.
4.
Finalitat legítima Idoneïtat al fi proposat Necessitat ( menys dura) Proporcional ( que no suposi un sacrifici excessiu en qüestió) Els drets es poden limitar sempre que suposin la mínima afectació.
EXÀMEN DILLUNS , 10 PREGUNTES.
TEMA 4ncaicedo@ub.edu -> Natalia Caicedo Dilluns 27 d’Abril, segona activitat avaluable.
Dijous 21 de maig , tercera activitat avaluable.
Exemple policia apartat del cos de policia pel VIH, li vulneren el dret al treball, i diuen que té discapacitat.
Informen que hi ha 60% de discapacitat.
Hauríem d’observar qui realitza l’informe, qui valora la discapacitat.
Depèn de la feina que realitza pot tenir perill a encomanar. És important el nivell de contagi , si és alt o baix.
A través de la via que han sabut que té VIH , pot afectar contra el dret de privacitat.
Ens trobem en conflictes entre drets. Dret a la seguretat de la Guàrdia Civil vs Dret a la Feina.
Llegir la noticia i elaborar un cas. Hem de valorar i entendre els elements en joc.
Valoració els dos aspectes i dir si tenen raó o no, i opinió personal.
19/03/2015 PONDERACIÓ ENTRE DRETS No existeix un triomf permanent d’un dret sobre un altre.
Ex : manifestació vs dret a la lliure circulació , el dret de la lliure circulació es trobarà temporalment reprimit.
Dret a la intimitat vs a la manifestació , depenent de les circumstàncies dels casos es posarà un dret sobre els altres , es ponderaran i es valoraran.
Aquest triomf circumstancial però sempre ha de complir els 4 requisits : 5.
6.
7.
8.
Finalitat legítima Idoneïtat al fi proposat Necessitat ( menys dura) Proporcional ( que no suposi un sacrifici excessiu en qüestió) Els drets es poden limitar sempre que suposin la mínima afectació.
Las garantías secundarias: el Ministerio Fiscal (art. 124 CE) Ministeri Fiscal : com a òrgan de Promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a petición de los interesados, así como velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción del interés social.
Ejerce sus funciones por medio de órganos propios conforme a los principios de unidad de actuación y dependencia jerárquica y con sujeción, en todo caso, a los de legalidad e imparcialidad.
El Fiscal General del Estado será nombrado por el Rey, a propuesta del Gobierno, oído el Consejo General del Poder Judicial.
Ley 50/1981 + LOPJ: Libro V, Título I REQUISITS PEL NOMBRAMENT DEL MINISTERI FISCAL GARANTIES JURISDICCIONALS ORDINÀRIES : ART. 24.1 CE : Justiciabilitat d’interessos legítims i indefensió Objecte : tots els drets constitucionals.
EL RECURS PREFERENT I SUMARI DAVANT DELS TRIBUNALS ORDINARIS El recurs preferent i sumari com a garantia jurisdiccional especial, davant dels tribunals ordinaris, previst en el art.53.2 CE, RECURS D’AMPARO : es part del poder judicial ? NO , és un òrgan jurisdiccional.
A partir del 2007 no és tant senzill accedir al tribunal constitucional.
TRAMITACIÓ I EFECTES DE SENTÈNCIA RECURSO D’HABEAS CORPUS ( DRET AL DETINGUT ) Poden presentar un recurs d’amparo dient que no esta justificada la detenció.
M’ESTÀ COMENÇANT A FER MAL DE CAP, MOLT.
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL , NOMÉS INTERVINDRÀ SINÓ TÉ CAP DOCTRINA SOBRE AQUELL TEMA, SI S’HA INCOMPLERT L’ACCÉS DE DEFENSA D’AQUELL DRET O SI AQUELL TEMA AFECTA A MOLTS CASOS.
09/03/2015 El recurs d’ampar es pot presentar per tres tipus d’actes: -Contra actes del poder legislatiu que no siguin lleis ( actes de les corts, de les comunitats autònomes o qualsevol dels seus òrgans).
-Contra acts del poder executiu ( disposicions, actes jurídics vies del fet del Gobern i òrgans memebres de les comuniats autònomes, o en cas e necessitar esgotar una via judicial ordinària.
-Contra actes o omissions d’òrgans judicials. ( mirar power point) Tribunal europeu dels drets humans ( mirar) Suspensió general de drets : d’exepció o de setge, l’estat de setge és més greu que el d’exepció.
El cas d’estat d’alarma , és dels més dèbils o suaus, però també de les més perilloses.
L’estat d’alarma , va ser l’ho de la paralització dels controls aeris. Va ordenar als militars que anessin a activar que fessin la seva feina. ( exemple) Suspensió general i individual dels drets, recurs d’amparo, defensor del poble, comparació dels drets, mirar documents del campus. Garantisme.
04/05/2015 DERECHO A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA Artículo 24 1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.
2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia.
La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.
ART 24 CE  Dret a la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals.
 Jutge ordinari predominat per llei  Defensa i assistència d’un lletrat  Informació de l’acusacio  Procés sense dilacions i amb garanties  Mitjans de prova  Presunció d’inocencia 1. Tutela judicial efectiva sense indefensió 2. Dret predominat per la llei i a un procés amb totes les garanties.
3. Garanties especials del procés penal.
Per posar una demanda s’ha de pagar un advocat i a un procurador, però a partir de la nova reforma , ara també s’ha de pagar unes taxes de 300/400 euros , per poder accedir a la justícia per presentar recursos.
ACCÉS ALS TRIBUNALS 1. Dret a l’accés pròpiament dit: 2. 1.1 dret judicial a través d’una llei judicial establerta per el legislador. El legislador té un marge per regular el procés Principi pro- acció : la tutela judicial efectiva no només suposa la idea que totes les persones es troben subjectes al control judicial sinó també que hi ha una obligació positiva de l’estat d’interpretar i aplicar les lleis de manera més favorable possible ara l’efectiva iniciació del procés.
S’han d’evitar els requisits purament ritualistes que dificulten l’exercici d’accions judicials. Ex : inadmisió perquè falta la fotocopia del dni, no ha d’impedir l’accés a la justícia ( és una falta lleu). Els requisits més formals i processals, s’han d’interpretar de manera més favorable al dret.
2.2 Dret a no sofrir indefensió , possibilitat a la indefensió. Indefensió : privació o limitació no imputable a la part de qualsevol dels medis legítims de defensa de la pròpia posició dins del procés. En aquest sentit hi ha indefensió , quan falta la plena possibilitat d’indefensió i de fer les al·legacions que l’interessat/da cregui més convenient. Ex: el DDHH d’Estrasburg ha posat el dret a tenir la igualtat de armes per presentar proves.
2.3 07/05/2015 ART. 24 1. Tutela judiciaal sense indefensió 2. Dret a un procés amb totes les garanties 2.1. Dret a un jutge ordinari determinat per la llei 2.2. Dret a la imparcialitat del jutge 2.3. Dret a l’assistència d’un lletrat 2.4. Dret a un procés sense dilacions indegudes 2.5. Dret a utilitzar mitjans de prova 3. Garanties del procés penal.
Objectiu : garantitzar la imparcialitat i la assistència d’un jutge. La llei determina quin jutge ha de saber de l’assumpte , i no les parts, és una potestat que se li atribueix a la llei.
2.1.
El dret a un jutge ordinari significa que l’òrgan jurisdiccional que ha d’entendre de l’assumpte ha de regular-se amb anterioritat al cas per una norma amb rang de llei.
Normes amb rang de llei : 1. CE, 2. Llei, 3. Reglaments.
Els decrets llei i decrets legislatius es trobarien a la piràmide en el lloc de la llei.
Jutge-> òrgans jurisdiccionals ( civil, penal,contencioso administrativo, social )-> competència ( documentació, assumptes que coneixen els jutges) Segons l’article 117.6 de la CE Un tribunal d’excepció ( tribunal de guerra) és una via de fet, ara els prohibeixen a la majoria de territoris, abans d’aquestes constitucions , eren comuns.
S’establien en moments de guerra , per jutjar a les persones que estaven acusades de delictes de polítiques de guerra.
Són tribunals especials, creats per casos concrets.
NORMES SOBRE EL REPARTIMENT DELS ASSUMPTES De lo civil hi ha 27 jutjats de primera instància. Això ho estableix la llei.
Aquestes normes no vulneren el principi del jutge ordinari quan el repartiment succeeix entre assumptes de la mateixa jurisdicció ( per ex: de lo civil) , en el mateix àmbit de competència i sempre que es tracti de criteris objectius i de generalitat.
2.2 Que sigui objectiu.
El jutge ha de mantenir una actitud de distanciament i neutralitat amb respecte a l’objecte de litigi i als litigants.
Aqui podem trobar una part subjectiva i de les actituds del jutge. Aquesta part subjectiva , una relació desapassionada del jutge amb l’assumpte. I durant el procés tampoc pot assuir funcions de part.
Que el jutge no tingui un vincle personal o professional amb alguna de les parts. Si es veu , es pot replantejar que pugui exercir el paper de jutge en aquell cas ( ex: jutge llicenciat a la UB, i la demanda és cap a la UB).
Un jutge que està afiliat en un partit polític, entre en dubte alhora de que pugui desenvolupar una imparcialitat.
Per garantitzar la imparcialitat de jutge , la llei aplica uns processos : 1. Per llei s’apliquen les causes d’abstenció dels jutges. ( ex: els jutges s’han d’abstenir de casos que directe o indirectament existeixi relació amb alguna de les parts) La reacusació consisteix en que el jutge es retir-hi de l’assumpte hi si posi un altre jutge.
2.3.Dret a l’assistència lletrada ( tenen el dret totes les persones) Dret que té com a finalitat la igualtat de possibilitats d’actuació dins del procés i evitar que la falta d’assessoraments i defensar per un tècnic de dret, pugui repercutir en la indefensió d’alguna de les parts.
a. Defensa mitjançant el lletrat de lliure elecció ( limitat ) , limitat quan existeixi un risc verosímil , quan l’advocat en realitat és un missatger encobert d’una banda criminal. ( però si no és així les parts poden escollir el seu lletrat).
b. Dret a l’assistència jurídica gratuïta : ( l’estat es responsabilitza dels gestos econòmics d’aquest procés ) La justícia serà gratuïta quan així ho disposi la llei, i en tot cas respecte dels qui acreditin la insuficiència de recursos per litigar.
Llei 1/1996 -> Llei d’assistència jurídica gratuïta.
Vol evitar que per motius econòmics deixin de litigar , o vegin en perill la seva situació familiar per portar a terme aquest procés.
L’objectiu és que el procés finalitzi en un plaç raonable ( 2 anys), ens dóna uns criteris o indicis per saber què entenem per plaç.
1. Complexitat de l’assumpte. ( persones que hi intervenen per exemple, com més persones, més complexe) 2. Actitud de les parts ( no podrà al·legar dilacions indegudes qui ha tingut un comportament indebido).
3. Diligència del jutge 4. Comparació amb un altre procés ( si un procés dura 2 anys i aquest 3 mesos).
( En aquests casos, la persona pot presentar una demanda a l’estat , per el mal funcionament del procés judicial, seria portat a l’audiència nacional per defraudacions ).
2.4 Dret a utilitzar mitjans de prova pertinents Dret a acreditar aquells fets que poden ser determinants perquè les parts puguin a fer valdre la seva posició. Les parts tenen dret a proposar i a que el jutge acordi la pràctica de tots aquells mitjans de prova que resultin pertinents.
La pertinència es refereix a que els mitjans de prova proposat sigui jurídicament admissible i condueixi a acreditar els fets determinants per a la decisió judicial.
Aquesta negació de la prova l’haurà de presentar de forma motivada.
PRÀCTICA DEL CAMPUS 1.
...

Tags:
Comprar Previsualizar