Tema 3 de Neuroanatomia (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 27/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Neuroanatomia Tema 3: Maduració del Sistema Nerviós al llarg de la vida.
3.1 INAVARIANCIA I PLASTICITAT Els factors que determinen les connexions cerebrals són:  Factors intrínsecs a la pròpia cèl·lula (gens) o Són factors genètics que tenen un efecte molt “rígid”, i invariant.
 Factors extrínsecs a la pròpia cèl·lula (entorn): o Nutrició, drogues, interacció amb cèl·lules veïnes, efectes de les hormones, etc.
o Entorn molt variable de l’individu, canvi de les connexions sinàptiques per adaptar-se a l’entorn (plasticitat).
Gens actuen en una cèl·lula amb un entorn concret.
Factors ambientals actuen sobre un patró genèticament determinat.
El resultat final serà fruit de la interacció dels dos tipus de factors.
3.1.1 Teoria de la quimioafinitat (quimioespecificitat)    Cada axó en creixement és atret per una determinada cèl·lula diana, que allibera o té un determinat marcador químic.
Aquest fet està determinat genèticament.
Aquests marcadors són part dels diferents senyals que hem vist que guien el camí de l’axó en creixement.
Hi ha aspectes del desenvolupament del SN que estan molt determinats genèticament i són força invariants (p.e: retinatàlemescorça).
Ara bé, alguns factors ambientals extrems: físics (radiacions) o químics (drogues, fàrmacs, toxines, etc.) poden alterar l’expressió gènica i afectar fins i tot els aspectes més invariants del desenvolupament (teratogènia).
La configuració final (sinàptica i funcional) del SN dependrà de l’efecte de l’entorn (estimulació ambiental, etc.) sobre aquest patró genèticament determinat.
3.2 MADURACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS I EVOLUCIÓ DE LA CONDUCTA     La maduració del SN és de llarga durada: després del naixement l’encéfal continua creixent i especialitzant-se d’acord a una configuració genètica i a influencies abientals.
És heterocrònica: Aquesta maduració no és igual en tots els sistemes ja que no és homogenia, i aixó es reflexa a les capacitats cognitives (exemple: nens en la parla).
o Ordre de maduració: 1. Arees relacionades amb funcions més bàsiques: sentits i moviments.
2. Arees relacionades amb l’orientació espacial i el llenguatge.
3. Arees amb funcions més avançades: integració de la informació dels sentits, raonament i fincions excecutives.
Hi ha uns periodes critics: Aquests periodes varien entre estructures i circuits diferents. Durant aquests periodes, els factors ambientals són fonamentals pel correcte desenvolupament del circuit i la conducta que d’ell en depén. Passat aquest periode critic, els canvis ambientals tenen un efecte molt més subtil (pero continuen tenint-ne).
La maduració conductual és paral·lela a la maduració neuronal: La “teoria de la ment” i la cognició social impliquen la maduració d’amplies regions cerebrals, pero algunes mostren una maduraciño molt lenta i una elevada Neuroanatomia  plasticitat, per això es creu que la maduració es molt depenent de l’experiencia (exemple: el nen no caminarà si no te desenvolupat l’equilibri).
Hi ha canvis plàstics durant tota la vida: L’aprenentatge suposa canvis sinàptics i per això molts cops hi ha una subtil reorganització dels circuits en funció de l’ús.
3.2.1 Canvis en el SN durant l’envelliment  Durant l’envelliment s’augmenta el volum dels ventricles, això vol dir que el volum de la massa cerebral disminueix.
 Es produeixen canvis neuroquímics (en neurotransmissors, receptors, etc.).
 Hi ha una major susceptivilitat a transtorns neurodegeneratius(Alzheimer, demència, multiinfart, etc).
 Però l’envelliment normal no implica necessàriament una pèrdua de les capacitats cognitives.
3.3 PAPER ORGANITZADOR DE LES HORMONES  Les hormones (substàncies químiques que viatgen per la sang arrivant als teixits diana) tenen dos funcions principals al organisme: o Paper organitzador: On modifiquen l’estructura d’un nucli o d’un circuit o la seva funció associada (hormones sexuals, sobretot a l’adolescència). Els mecanismes principals que executen són: la migració neuronal, la sinaptogènesi, l’apoptosi i el refinament de les sinàpsis.
La principal influència l’excerceixen les hormones liposolubles, que travessen la barrera placentària i la barrera hematoencefàlica: esteroides gonadals, glucocorticoides i hormones tiroidals.
o Paper activador: On regulen l’activitat pròpia d’una cèl·lula.
3.3.1 Esteroides gonadals (hormones sexuals)  Són les responsables del dimorfisme sexual (diferencies entre mascles i famelles en algunes estructures: cerebrals i corporals). Això és degut a l’efecte organitzador diferencial dels esteroides gonadals masculins i femenins durant el desenvolupament i en altres moments de la vida (embaràs).
Testosterona Masculinització i desfeminització del SNC Masculinització de la conducta  Les o o o Absència de testosterona Feminització i desmasculinització del SNC Feminització de la conducta principals diferencies són: Regió posterior del cos callós més gran en dones.
Major activitat metabòlica basal en zones temporals (homes).
Lleuger dimorfisme en nuclis hipotalàmics.
3.3.2 Hormones tiroïdals  Un hipotiroidisme matern en l’etapa prenatal pot probocar dèficits auditius i de la parla en el nadò, alteracions sensorials i motores, crisis epilèptiques i deficiència Neuroanatomia  mental. Això és degut a l’alteració de la migració de les neurones corticals, i l’alteració de la sinaptogènesi.
Un hipotiroidisme postnatal no tractat pot provocar una deficiència mental.
3.3.3 Glucocorticoides      En humans el principal és el cortisol.
S’alliberen en situació d’estrés.
Es necessiten determinats nivells pre- i postnatals per al desenvolupament d’algunes regions cerebrals.
Uns nivells de glucocorticoides elevats de manera prolongada pot provocar dany neuronal en adults i nens.
Els nivells elevats en la infantesa poden tenir moltes repercussions en la vida adulta.
3.3.4 Influencia de l’experiència en el paper organitzador de les hormones Els glucocorticoides i les hormones tiroidals excerceixen efectes organitzadors a la formació hipocampal i altres àrees del sistema límbic. Però s’ha demostrat que determinades situacions psicosocials poden alterar aquests efectes organitzadors a través d’alteracions en els nivells d’aquestes hormones.
3.4 DEGENERACIÓ I REGENERACIÓ DEL TEIXIT NERVIÓS 3.4.1 Processos degeneratius   La degeneració del SN pot donarse per causes molt variades: o Mecàniques: aixafament, sexionament d’axons, traumatismes, etc.
o Manca d’irrigació sanguinia: isquèmia i consegüent hipòxia i hipoglucèmia.
o Alteracions bioquímiques: malalties neurodegeneratives i inflamatòries.
o Transtorns desmielinitzants.
o Tumors.
o Drogues i toxines.
Hi ha diferents tipus de degeneració: o Degeneració anterògrada o walleriana: consisteix en la degeneració de la part distal de l’axó quan aquesta se separa de la resta de la neurona.
o Degeneració retrògrada: la perdua de l’axó pot provocar la mort per necrosi (diferent a l’apoptosi) de tota la neurona.
o Degeneració transneuronal: On les neurones conectades sinàpticament amb altres neurones que han mort, també poden patir necrosi o apoptosi.
(NOMÉS SNC) o Alteració dels vasos sanguinis i els astròcits: això pot provocar la destrucció local de la barrera hematoencefàlica. (NOMÉS SNC) 3.4.2 Processos regeneratius en el SNP  Si el grau de lesió no és molt important els axons poden regenerar-se gràcies a: o El creixement de brots axònics: que poden donar lloc a sinàpsis funcionals, no arribar a formar sinàpsis o es poden arribar a formar sinàpsis en neurones equivocades.
o Les cèl·lules de Shwann tornen a formar beina de mielina.
o Les cèl·lules de Shwann i les cèl·lules de microglia eliminen restes de material degenerat i “netegen” la zona lesionada.
3.4.3 Després d’una lesió en el SNC Neuroanatomia       Hi ha una acumulació de cèl·lules de micròglia, que fagociten restes de cèl·lules mortes i poden “netejar” la zona.
Hi ha una proliferació d’astròcits, que intenten reconstruir la barrera hematoencefàlica.
Els astròcits i altres cèl·lules glials alliberen grans quantitats de factors neurotròfics.
Es formen brosts axònics col·laterals.
La sinaptogènesi es reactiva, ja que es formen noves sinàpsis, generalment en neurones que no han estat afectades per la lesió. En les poques ocasions en que els brots axònics prosperen, tambè poden acabar formant sinàpsis.
Hi ha una neurogènes, per la formació de noves neurones, sobretot en zones del cervell properes als ventricles. Però es desconeix, encara, la seva funcionalitat.
3.4.4 Impossibilitat de regeneració en el SNC Malgrat tot això, a la pràctica la regeneració anatòmica és pràcticament nul·la en el SNC, degut a fenòmens com:  La mort neuronal secundària, on hi hauna necrosi de neurones que inicialment no es trobaben afectades per la lesió (per la degeneració transneuronal i exitotoxicitat mediada per aminoàcids axitatoris).
 Els oligodendròcits alliberen proteïnes que dificulten el creixement dels axons.
 Hi ha una proliferació d’altres astròcits que produeixen una “cicatriu glial” i dificulten la regeneració dle teixit (pot guiar els brots axònics a localitzacions incorrectes o impedir el seu creixement).
3.4.5 Estratègies futures   El transplantament de cèl·lules mare: fent un empelt de cèl·lules mare en el nucli caudat s’acabaran transformant en neurones funcionals. Els transplantaments es complementarien amb l’administració de factors neurotròfics.
Empelts de cèl·lules de Shwann i de glia embolcallant, per propiciar la regeneració de la mielina en el SNC.
3.4.6 Tractaments actuals   Per evitar que la lesió s’estengui i per reduir l’afectació del pacient: o Administració de medicaments o tractaments que redueixin la mort neuronal secundària en les primeres hores després de la lesió.
o Medicació per a prevenir noves lessions.
Per facilitar la recuperació funcional: o Excercicis de rehabilitació (fisioteràpia, logopèdia, reabilitació neuropsicològica, etc.) o Augment de l’estimulació sensorial.
3.4.7 Regeneració funcional     Els excercicis de rehabilitació poden facilitar la recuperaciño funcional, propiciant que àrees no afectades assumeixin parcialment la funció perduda.
No està clar si la rehabilitació afecta al número i supervivència dels brots axonals i a la formació de noves sinàpsis.
En general, la recuperació és millor en individus joves i quan la lesió s’ha produït de manera lenta.
Però les lesions en els nens poden afectar el propi procés del desenvolupament i donar lloc a alteracions que s’agreugen amb l’edat.
Neuroanatomia  Avegades alteracions estructurals molt petites donen lloc a afectacions greus de les funcions cognitives i la conducta, i una gran dificultat per a la rehabilitació.
Això podria ser degut a un mal funcionament dels mecanismes de plasticitat.
...