SISTEMA TEGUMENTARI (2015)

Resumen Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia I
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 04/03/2015
Descargas 14

Vista previa del texto

Clara Selfa López Anatomofisiologia I SISTEMA TEGUMENTARI El sistema tegumentari està format per la pell i annexos (Glàndules, ungles i pels).
Deriva de l’ectoderm, que formarà l’epidermis. La relació entre el SN i la pell és bastant important.
1. LA PELL La pell o membrana cutània que cobreix la superfície externa del cos, és l’òrgan més important tant en superfície com en pes. En els adults, la pell avarca una superfície al voltant de 2m2 i pesa 4,5-5Kg, aproximadament el 16% del pes corporal total.
Des del punt de vista estructural, la pell consta de dos parts principals:  1.1 EPIDERMIS: Part superficial, porció més fina composta per el teixit epitelial.
 1.2 DERMIS: Part més profunda i més gruixuda del teixit connectiu.
 HIPODERMIS: Es troba sota la dermis, però sense formar part de la pell (teixit subcutani), està constituïda per els teixits areolar i adipós.
Les fibres que s’extenen des de la dermis fixen la pell al teixit subcutani, el qual a la vegada s’adhereix a teixits i òrgans subjacents. El teixit subcutani serveix com depòsit de reserva de greixos i contenen nombrosos vasos sanguinis que irriguen la pell.
Aquesta regió també presenta terminacions nervioses anomenades Corpuscles de Pacini que són sensibles a la pressió.
Funcions de la Pell 1. Protegeix contra la deshidratació.
2. La pell és la principal barrera contra els patògens.
3. L’epidermis protegeix contra els rajos ultraviolats.
4. La pell manté la sang dins de l’organisme.
5. Síntesi de la vitamina D.
6. Termoregulació.
7. Receptor tàctil.
1 Clara Selfa López Anatomofisiologia I 1.1 Epidermis Està composta per un epiteli pavimentat. Conté 4 tipus de cèl·lules: queratinòcts, melanòcits, cèl·lules de Langerhans i cèl·lules de Merkel.
 Queratinocits (90%) Estan distribuïts en cinc capes i produeixen la proteïna queratina. La queratina és una proteïna fibrosa i resistent que protegeix a la pell i els teixits subcutanis subjacents del calor, microorganismes i agents químics. També produeixen grànuls lamel·lars, els quals alliberen un segellador que repel·leix l’aigua i disminueix l’entrada i la perduda d’aigua e inhibeix l’entrada de materials estranys.
 Melanòcits (8%) Deriven de l’ectoderm embrionari i produeixen el pigment melanina. La melanina és un pigment de color groc-vermellós o marró-negre que li atorga el color a la pell i absorbeix els Rajos Ultraviolats nocius. Un cop dintre dels queratinocits, els grànuls de melanina s’agrupen formant un vel protector sobre el nucli cap a la superficie de la pell. D’aquesta manera protegeixen l’ADN nuclear del dany de la llum ultraviolada.
 Cèl·lules de Langerhans: deriven de la medul·la osea i migren a la epidermis on constitueixen una petita fracció de les cèl·lules epidèrmiques. Participen en la resposta immunitària desencadenada contra els microorganismes que invaeixen la pell i son molt sensibles a la llum Ultraviolada.
 Cèl·lules de Merkel: Són les menys nombroses de l’epidermis. Estan localitzades en la capa més profunda de la epidermis, on prenen contacte amb prolongacions aplanades de neurones sensitives estructura anomenada discs tàctils de Merkel. Les cèl·lules i els discs de Merkel discriminen diferents aspectes de les sensacions tàctils.
Capes de l’Epidermis 1. Membrana Basal La capa més profunda de l’epidermis és la membrana basal composta per una sola filera de queratinòcits cuboïdals o cilíndrics. Algunes cèl·lules d’aquesta capa son cèl·lules mare que entren en divisió cel·lular per produir nous queratinòcits en forma continua. Els nuclis dels queratinòcits en l’estrat basal són grans i els seus citoplasmes contenen molts ribosomes, un petit complex de Golgi, escasses mitocòndries i reticle endoplasmàtic rugós. El citoesquelet dels queratinòcits de l’estrat basal consta de filaments intermitjos dispersos anomenats tonofilaments. Aquests estan compostos per una proteïna que forma la queratina en les capes epidèrmiques més superficials i convergent cap als desmosomes, que uneixen les cèl·lules de l’estrat basal entre si i a les cèl·lules de l’estrat espinós adjacent, i els hemidesmosomes, que uneixen els queratinòcits a la membrana basal disposada entre la dermis i l’epidermis. Els melanòcits, les cèl·lules de Langerhans i les cèl·lules de Merkel amb els discs tàctils estan dispersos entre els queratinòcits de la capa basal. L’estrat basal també es denomina estrat germinatiu per indicar el seu paper en la formació de noves cèl·lules.
2 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Les funcions de la membrana basal són: Regular la Tª corporal, emmagatzema sang, protegeix l’organisme del medi extern, detecta les sensacions cutànies, excreta i absorbeix substàncies i sintetitza vitamina D.
2. Estrat Espinós Es troba per sobre de l’estrat basal, on es troben de 8 a 10 capes de queratinòcits, disposats en estreta proximitat. Aquests queratinòcits tenen els mateixos orgànuls que les cèl·lules de l’estrat basal. Quan es preparen les cèl·lules de l’estrat espinós para la seva observació microscòpica, es retrauen i es separen de manera que semblen estar recobertes per espines; però són grans i rodones en el teixit viu. Cada projecció espinosa en el tall tissular és un punt on el feix de tonofilaments s’inserta en un desmosoma i uneix estretament una cèl·lula amb l’altre. Aquesta disposició aporta al mateix temps força i flexibilitat a la pell. Les projeccions tant de les cèl·lules de Langerhans com les dels melanòcits s’observen en aquesta capa.
3. Estrat Granulós Està situat al mig de l’epidermis, consta de 3 a 5 capes de queratinòcits aplanats que pateixen apoptosi. El nucli i altres orgànuls d’aquestes cèl·lules comencen a degenerarse i els tonofilaments es fan més evidents. Una característica distintiva de les cèl·lules d’aquesta capa és la presència de grànuls obscurs d’una proteïna anomenada queratohialina, que converteix els tonofilaments en queratina. També estan presents en els queratinòcits els grànuls laminars vorejats de membrana, que alliberen una secreció rica en lípids. Aquesta secreció ocupa els espais entre les cèl·lules de l’estrat granulós, l’estrat lúcid i l’estrat corni, és rica en lípids i actua com un segellador hidròfob que evita l’entrada i pèrdua d’aigua, i l’entrada de materials estranys.
4. Estrat lúcid Esta present només en la pell gruixuda de la gemma dels dits, els palmells de les mans i la planta dels peus. Consta de 3 a 5 capes de queratinòcits morts, transparents i aplanats, que contenen grans quantitats de queratina i membranes plasmàtiques.
5. Estrat Corni Consta de 25 a 30 capes de queratinòcits mort aplanats. Aquestes cèl·lules es desescamen contínuament i son reemplaçades per les cèl·lules dels estrats més profunds. L’interior de les cèl·lules conte queratina. Entre les cèl·lules n’hi ha lípids provinents dels grànuls que contribueixen a la impermeabilitat d’aquest estrat. Les seves múltiples capes de les cèl·lules mortes també ajuden a protegir a les capes més profundes de les lesions i de la invasió microbiana. L’exposició constant de la pell a la fricció estimula la formació d’un “callo”, engrossiment normal de l’estrat corni.
3 Clara Selfa López Anatomofisiologia I 1.2 Dermis La dermis forma part del teixit conjuntiu. Tenim dues capes:  Capa Papil·lar: És la capa més superficial (Teixit Conjuntiu Lax).
 Capa Reticular: És la capa més profunda (Teixit Conjuntiu Dens Irregular).
Les fibres van orientades en diferents direccions per a que la pell aguanti les diferents traccions en qualsevol direcció.
L’epidermis i la dermis no s’encaixen d’una manera plana. Lo que hi ha entre la una i l’altre és lo que s’anomena las papil·les dèrmiques (queda encaixat com si fossin unes dents). D’aquesta manera la epidermis pot fer moviments i aguanta la tracció. El líquid que és genera per fregament entre aquestes dues capes, és una ampolla.
Quan s’han de agafar uns trossos de la pell per fer per exemple una reconstrucció de la pell, aleshores s’agafa nomes la epidermis i la part que queda es la dermis. La part de epidermis es regenerarà perquè hi ha papil·les dèrmiques, on en els seus forats s’han quedat les cèl·lules de la epidermis que poden reproduir-se.
Altre cosa important és que el teixit fibrós genera les línies de tensió de la pell. Quan hi ha una cicatriu i si es fa en el sentit de la tensió de la pell és tancarà millor, més ràpid i a més a més es pot evitar interferir amb el nervi. Això és molt important per els cirurgians.
4 Clara Selfa López Anatomofisiologia I La pell com a òrgan sensitiu La pell és un òrgan sensitiu, del tacte. El tacte ve donat per una sèrie de corpuscles tàctils, que tenen unes càpsules. Hi ha molts tipus com:      Meissner Pacinian Ruffini Krause Merkel Això és important per comunicar-nos amb el exterior. Quan es fa una exploració sensitiva del pacient es fa una diferencia entre tots els corpuscles tàctils que comporten és el tacte fi. El tacte fi vol dir un tacte on un discrimina dos punts. El pacient és capaç de discriminar 2 punts amb una separació mínima. En canvi terminacions nervioses lliures de la pell no tenen capsula i per tant son multimodals (transmeten dolor, escalfor, fred, el tacte groller).
Quan un valora el tacte ha de valorar si el pacient te el tacte fi, o no hi ha. Això ens pot dir quines estructures funcionen i on s’ha pogut lesionar la medul·la espinal.
 Tacte fi va per la part posterior de la medul·la. Si la lesió és en la part posterior de la medul·la, aquesta persona ha perdut el tacte fi. Te tacte però no discrimina.
 Tacte groller i dolor va per les parts laterals de la medul·la espinal. Si la persona no nota dolor té una lesió d’un costat de la medul·la espinal.
5 Clara Selfa López Anatomofisiologia I 2. ANNEXOS 2.1 Pels Els pels es formen com les glàndules per invaginació de la capa més superficial a l’epidermis. Invaginació vol dir la entrada de cèl·lules des de la capa més externa cap a la capa més interna. Llavors és una entrada de epidermis cap a la dermis. El pel es forma en la zona del bulb una zona vascularitzada.
El pel es pot treure de 2 maneres:  Rasurar: Tallar-lo a ras  Depilar: Treu tot el pel amb la part interna.
De manera normal es perden uns 100 cabells al dia.
2.2 Glàndula Sebàcia El cabell està al costat d’unes glàndules, que són les glàndules sebàcies. Les glàndules sebàcies estan vinculades al pel i fan el manteniment del cabell. Aquest seu que surt de la glàndula protegeix el pel per a que no estigui sec. A més a més forma una capa bacteriostàtica (superfície on no poden créixer les bactèries).
2.3 Glàndula Sudorípara A la pell també tenim glàndules sudoríferes, que la seva funció és generar suor. El suor serveix per eliminar l’excés del calor corporal.
La termoregulació és una de les coses més importants que hi ha. De fet quan falla, la persona és pot morir d’un xoc de calor. Termoregulació vol dir, que quan la temperatura baixa poder-la augmentar i quan la temperatura és alta poder-la disminuir.
6 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Per tant som isotèrmics, ja que mantenim una temperatura més o menys constant.
Estem oscil·lant dintre uns paràmetres 36,5-37,5 graus. No podem estar a un altre temperatura perquè s’estarien alterant els processos. Quan augmenta la temperatura augmenten les pulsacions i el metabolisme.
2.4 Ungles Les ungles són plaques de cèl·lules epidèrmiques queratinitzades mortes, densament agrupades, que formen una coberta sòlida transparent sobre la superfície dorsal de les porcions distals dels dits. Cada ungla consisteix en un cos, un extrem lliure i una arrel.
 Part Blanca en forma de mitja lluna: Lúnula.
 Sota l’extrem lliure l’engruiximent de l’estrat corni: Hiponiqui.
 Epoquini o cutícula: banda angosta de l’epidermis que s’estén des dels màrgens de l’ungla i s’uneix a aquests.
2.5 Fol·licle Pilós El fol·licle pilós és la part de la pell que dóna creixement al cabell en concentrar cèl·lules mare, formant-se a partir d'una invaginació tubular. Cada cabell descansa sobre un fol·licle pilós, sent aquest, l'estructura cutània més dinàmica i una de les més actives de tot l'organisme.
7 Clara Selfa López Anatomofisiologia I 3. TERMOREGULACIÓ La part més freda del cos és la pell. Com fa la pell aquesta termoregulació? Per exemple quan fem la activitat física la musculatura fa la contracció i produeix molta escalfor. Aquesta escalfor s’ha de eliminar i s’elimina per el suor. Una manera apart de la suor és aportar major quantitat a la pell per refredar-se. I refrega el suficient.
Si tinc un vas sanguini que va cap a la pell – una arteria, paral·lelament hi haurà 2 vasos acompanyants de retorn – venes (Si faríem un tall trobaríem una arteria i 2 venes acompanyants).
Si hi ha un excés de calor l’arteria aportarà la sang calenta a la pell. A mida, que es va aproximant a la pell anirà perdent temperatura. Quan arribi més a prop de la pell s’enfredarà. Desprès tornarà per sistema venós. La sang està tornant freda i al mateix temps que va passant al costat de la arteria s’està escalfant es refreda parcialment.
Perquè si és refreda totalment estaríem en hipotèrmia.
La quantitat de sang que arriba a la pell està regulada mitjançant la dilatació dels vasos sanguinis. Quan hi ha una vasoconstricció arriba menys quantitat de la sang a la pell. Llavors la sang dona el color a la pell.
En les situacions extremes si la temperatura del cos baixa molt el cos vol mantenir la temperatura central – la temperatura del interior del cos. I lo que fa, és una vasoconstricció perifèrica per a que la sang quedi recollida en la part central del cos per mantenir els òrgans vitals. Per tant en les extremitats pot haver-hi una congelació.
8 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Casos Clínics Sistema Tegumentari Color de la pell: Depèn de la producció i distribució de melanina.
  Pell fosca: més melanina, més resistents a la llum solar.
Pell clara: menys melanina, menys resistents.
Melanina Cabell      Feomelanina : Color vermellós groc cabell.
Eumelanina: Color castany i negre cabell.
Canas: Perden la pigmentació, no tenen melanina, i es produeix una pell blanca i no té protecció dels rajos solars Cabell llis: Cabell arrodonit.
Cabell arrissat: Cabell el·lipsis.
Pigments no només a la pell, també el color dels ulls.
Vitiligen: Zones sense pigments.
Nevus/ Piga: Concentració de melanina, poden ser elevada. Tenen més possibilitats de produir melanoma.
Tatuatges     Sensibles al sol i altres tipus de radiacions.
Es troben en la dermis.
“No solen comportar problemes”.
Per treure un tatuatge làser.
Hiperqueratosi: “Callos” Augment de la queratina.
Dermatoglif: Empremta dactilar.
  Empremta digital: mans sempre plenes de líquid (greix), i per això queda l’empremta.
Perquè s’arruguen els dits quan estem molta estona dintre de l’aigua? Per que en un mitjà aquos tinguem més adherència amb els dits.
EPIDERMIS: NO TÉ VASOS, ESTAN A LA DERMIS CREMADURES  1r Grau: Epidermis  Platja  2n Grau: Epidermis i Dermis  Bullofes (Alta Muntanya)  3r grau: Dermis i teixits profunds  Molt doloroses, es formen crostes i generen pressió.
9 ...