Tema 4 - Avaluació de la Personalitat (fins 16PF) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 25/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa TEMA 4: AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT L’anàlisi del comportament humà és un dels temes de tradició històrica més gran en l’àmbit de l’avaluació psicològica, però també és el que dóna més polèmica.
L’interès es remunta a milers d’anys enrere, atès que l’ésser humà ha tingut sempre la necessitat de predir conductes com a forma d’adaptar-se al medi i evitar l’angoixa que li comporta la incertesa del seu avenir.
En segles posteriors, es poden recollir intents de tipus racional per analitzar la personalitat: La primera persona de la qual es tenen dades va ser Pitàgores (570 – 496 aC), que va utilitzar la fisiognomia, i posteriorment Aristòtil (384 – 322 aC).
o Pitàgores presidia un centre d’estudis i avaluava els nous membres mitjançant la seva aparença física, la qual mantenia paral·lelisme o isomorfisme amb la forma de ser psicològica.
o Més endavant, aquesta tècnica fou recollida en les tipologies de Kretschmer i Sheldon.
La humorologia, estudiada per Hipòcrates i Galè, es recolzava en la creença que els humors o líquids corporals predominants determinaven el caràcter.
o Els autors van definir quatre tipologies bàsiques que corresponien a quatre caràcters:  Sanguini (càlid, extravertit, gaudeix de la vida)  Colèric (actiu, pràctic, ràpid, autosuficient i independent)  Malenconiós (emociona, sensible, predomini de sentiments)  Flegmàtic (tranquil, no s’enfada ni s’altera, introvertit, apàtic) o Els pressupòsits de la teoria dels humors varen ser recollits posteriorment per Juan Huarte de San Juan en el seu llibre Examen de los ingenios para las ciencias.
o Autors com Eysenck han utilitzat idees d’aquesta disciplina en les seves formulacions.
Les arrels de l’avaluació moderna de la personalitat les trobem en: - La frenologia de Gall (1758) - Les matemàtiques de Quetelet (1796) - La psiquiatria de Kraepelin (1856) - La psicofísica de Fechner (1801) - L’evolucionisme de Darwin (1859) - La psicologia experimental de Wundt (1801).
Totes les disciplines anteriors donen suport actualment a l’avaluació de la personalitat.
1 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 1. DEFINICIÓ DEL CONCEPTE I VARIANTS AVALUADORES Què és la personalitat? Si analitzem els textos més actualitzats sobre aquesta temàtica, el primer que ressaltem és la falta de consens.
Una de les definicions més consensuada és la que concep la personalitat com un patró idiosincràtic de la conducta interna i externa, que es mostra relativament estable al llarg del temps i de les situacions: - Estabilitat cross – situacional - Estabilitat cross – temporal - Estabilitat cross – fenomènica (manifestacions cognitives, fisiològiques, motrius, emocionals...) Podríem definir l’avaluació de la personalitat com la tasca de recaptar dades de forma objectiva, sistemàtica i replicable d’una persona o grup de persones a fi d’aconseguir una sèrie d’objectius, que són bàsicament: - Descripció de la conducta - Classificació - Predicció - Explicació - Modificació o canvi de conducta Les principals unitats d’anàlisi que han fet prevaldre l’avaluació psicològica de la personalitat i els objectius centrals en els quals s’ha centrat la tasca avaluadora són: - Les bases biològiques i temperamentals de la conducta - Els trets del caràcter - El món inconscient - La conducta observable - Les cognicions - Les alteracions conductuals 2. BASES BIOLÒGIQUES I TEMPERAMENTALS DE LA CONDUCTA A l’hora d’esbrinar els determinants de la conducta i l’origen de les diferències individuals, un dels focus d’atenció amb trajectòria històrica més gran és l’anàlisi del temperament. També cal dir que els tests que han gaudit de més popularitat en l’avaluació de la personalitat i que han estat més emprats des de fa més de 50 anys han tingut el seu recolzament en les teories temperamentals i psicobiològiques.
2 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa El temperament és la ‘’predisposició innata a desenvolupar certs tipus de conductes’’. Està fortament arrelat a les emocions primàries i té una clara base biològica.
La conducta està predeterminada? Si un nen neix amb propensió a ser introvertit, serà introvertit tota la vida? - La majoria d’autors descarten la idea d’invariabilitat i pensen que es neix amb una certa predisposició que, al interactuar amb l’ambient, dona lloc al tret comportamental característic.
- Millon i Davis (2000): és poc probable que un nen inusualment aquiescent desenvolupi una personalitat antisocial.
2.1 Hans J. Eysenck i els tipus biològics La meta bàsica de Eysenck era esbrinar els trets més importants definitoris de la personalitat que se suposa que tenen un important comportament biològic. No es nega la influència de l’ambient, però en tot cas és més petita que la de l’organisme.
Eysenck postula un model jeràrquic dels diferents components personològics: 1) El nivell més elemental, o de menor inclusivitat, està format per respostes específiques (o conductes puntuals o concretes).
Per exemple, podem observar en un determinat moment una persona fumant compulsivament i mossegant-se les ungles a la feina.
2) En el segon nivell trobem les respostes habituals (hàbits).
Per exemple, si la persona de l’exemple anterior fuma i es mossega les ungles en altres moments i contextos, no només a la feina.
3) El tercer nivell ens introdueix en el concepte de tret. Seguint amb l’exemple, probablement aquella persona es mostra tensa i preocupada en nombroses situacions, és a dir, té un tret d’ansietat.
4) En el quart nivell l’associació de trets dóna lloc al tipus o supertret (nivell més inclusiu). Així, podem afirmar que aquella persona té un alt nivell de neuroticisme.
És a dir, una de les alternatives avaluadores està en la possibilitat de treballar amb diferents nivells d’especificitat conductual. Eysenck es decanta per la més alta i aglutinant: el tipus, equivalent a factors de segon ordre, mentre que els trets equivaldrien a factors de primer ordre.
Les investigacions d’Eysenck el porten a identificar tres supertrets o tipus fonamentals definitoris de la personalitat: neuroticisme (N), extraversió (E) i psicoticisme (P). Cadascun són dimensions bipolars que inclouen diversos trets, compostos per conductes habituals i, en última instància, per respostes específiques.
3 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Neuroticisme: la persona amb un alt grau de neuroticisme es caracteritza per un alt nivell de labilitat emocional, per una sobre – reactivitat als estímuls i per tenir respostes emocionals desproporcionades.
Extraversió: les persones amb un alt grau d’extraversió són persones sociables, obertes, impulsives i optimistes.
Psicoticisme: un alt grau de psicoticisme esta relacionat amb les conductes agressives, de desatenció a les pautes socials i amb fredor interna.
2.2 Arnold Buss i Robert Plomin Altres autors adscrits a les teories temperamentals són Arnold Buss i Robert Plomin. Aquests investigadors mantenen que les diferències en temperament es poden detectar durant el primer any de vida i persisteixen amb una gran consistència al llarg de tot el cicle vital, ja que tenen un fort component innat.
Els autors identifiquen tres paràmetres o disposicions temperamentals: emocionalitat, activitat i sociabilitat, model més conegut amb l’acrònim EAS.
- L’emocionalitat fa referència a la intensitat de les reaccions emocionals bàsiques, que segons els autors serien: l’angoixa, la por i la còlera.
- L’activitat és el nivell general d’energia d’un individu.
- La sociabilitat és la necessitat d’interactuar amb els altres.
2.3 Chess i Thomas Altres investigadors han estudiat l’efecte de la interacció entre trets temperamentals i el medi ambient, amb estudis longitudinals.
4 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Thomas i Chess aïllen 9 dimensions temperamentals que poden diferenciar uns nens dels altres, i aquestes nou s’ajunten en tres patrons bàsics que defineixen tres tipologies de nens: 2.4 Tècniques d’avaluació Eysenck va desenvolupar una sèrie d’instruments de caire psicomètric destintats a avaluar les tres dimensions bàsiques aïllades en l’àmbit teòric (neuroticisme, extraversió i psicoticisme).
Un dels més antics és l’Eysenck Personality Inventory (EPI) ideat per avaluar adolescents i adults. Aquest test explora la dimensió d’extraversió i neuroticisme. (pràctica feta a classe) - També inclou l’escala ‘’S’’ per mesurar el grau de sinceritat en contestar la prova.
- Com més elevada és S, més sincer és e subjecte.
- EPI consta de 57 ítems amb dues alternatives de resposta ‘’SÍ – NO’’.
Posteriorment, Eysenck i Eysenck van idear un nou qüestionari que incloïa la tercera dimensió de personalitat, el psicoticisme.
- L’Eysenck Personality Questionnaire (EPQ) té dues versions: o Una per adults i adolescents (EPQ – A) o Una per nens d’entre 8 – 15 anys (EPQ – J), la qual inclou una escala de conducta antisocial Correcció i interpretació Les puntuacions directes (PD) que obtenim mitjançant les plantilles manuals o electròniques es converteixen en percentils (puntuacions típiques de l’1 al 99 amb una mitjana de 50).
Aquestes puntuacions tipificades permeten determinar la posició relativa que manté un tret determinat d’un subjecte en concret, dins el seu grup de referència. La correcció i obtenció del perfil és objectiva i es pot replicar fàcilment.
5 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 2.5 Cas pràctic Un subjecte ha obtingut en l’EPQ les puntuacions típiques de: E = 92 N = 52 P = 45 El tret més destacable és l’alta puntuació en l’escala extraversió (E = 92), que el situa per damunt del 92% de la població normativa; es tracta doncs, d’una persona força oberta i sociable, amb interès per les activitats de grup i amb habilitats socials. També es podria mostrar una persona impulsiva i amant del risc.
Des del punt de vista emocional, afirmem que es mostra una persona equilibrada (N = 52), per tant, sense propensió a patir ansietat, ni preocupacions excessives, ni canvis freqüents d’humor.
No observem tampoc trets propis del psicoticisme (P = 45), per la qual cosa el seu comportament s’adherirà a les normatives vigents i es mostrarà normalment considerat amb els altres.
 No hi ha perfils bons o dolents, sinó més o menys adequats pels requeriments que se li fan.
Aixi, si ens preguntem aquesta persona s’adaptarà a una feina que implica un alt grau de precisió, monotonia i aïllament social? En aquest cas no es tractaria del perfil més adient.
Interpretació EPI Factor N elevat: - Variabilitat emocional - Hipersensibilitat emocional - Dificultat de recuperació emocional - Hiperactivitat - Ansietat - Problemes somàtics (mals de cap, migranyes, problemes digestius, insomni/hipersòmnia, mals d’esquena) - Estat de preocupació desproporcionat a la causa - Poca resistència en situacions d’estrès Factor E elevat: - Expansiu, impulsiu, desinhibit, optimista - Molts contactes socials - Gust per activitats grupals (reunions, festes, xerrades) - Prefereix estudiar i treballar en grup - Recerca de sensacions fortes i riscos - Gust pel canvi 6 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 - Tendència a la despreocupació - Poca auto/hetero exigència - Prefereix moviment i acció - Pot resultar descontrolar i agressiu Laura Rodríguez Mesa Factor S: - S alta (≥ 7): sincer contestant el test (màxim 9) - S baixa: respostes desitjables socialment o manipulació de respostes.
o 3 – 4: poc sincer, per tant, poc valor interpretatiu de les puntuacions.
o < 3: invalidació del test 3. ANÀLISI DELS TRETS DE PERSONALITAT L’objectiu és analitzar les variables definitòries de la personalitat mitjançant hipòtesis lèxiques (com més important és un fet per l’ésser humà, més termes lingüístics hi faran referència).
- La base conceptual és que les diferents formes en què les persones transaccionen les unes amb les altres quedin reflectides en llenguatge habitual.
- Recollint les paraules referides a comportaments humans que té un determinat idioma, obtindrem les principals variables definitòries dels comportaments.
- Golberd (1981) va postular que: com més important és el llenguatge en la trasacció humana, més idiomes tindran un terme per a aquesta.
o Per exemple, els esquimals tenen 17 paraules per referir-se a la neu segons la seva qualitat, semblança, estat, tacte, color, etc.
 Això reflecteix que per a ells la neu és un element important de transacció quotidiana.
El recurs d’utilitzar el lèxic per a identificar i definir eixos de comportament és antic: - Al 1934, Thurstone, basant-se en una llista de 60 adjectius va identificar 5 factors que, segons ell, descrivien la personalitat.
- Al 1958, Tupes i Christal van identificar 5 factors (extraversió, afabilitat, conscienciació, estabilitat emocional i cultura).
- Al 1963, Norman va utilitzar un diccionari per extreure 18.125 termes referits a descriptors de la personalitat, que primer va reduir a 1.710 i finalment a 5.
- Al 1981, Goldberg, utilitzant els 1.710 termes de Normal, troba una altre vegada 5 factors emprant l’anàlisi factorial.
7 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 3.1 Raymond Bernard Cattell És l’autor més influent dins d’aquesta vessant. El seu objectiu bàsic és definir i aïllar les dimensions fonamentals, els trets, que defineixen la personalitat normal.
- Un tret és un conjunt de tendències reactives generals, característiques de conductes relativament estables.
o Deia que el tret és com la part més important d’un edifici.
Per aconseguir-ho es va basar en la hipòtesi lèxica. Va utilitzar 17.954 noms de trets que, excloent-hi els sinònims, van quedar reduïts a 4.504.
- Va construir diversos qüestionaris de personalitat. El més conegut és el 16PF, que inclou 16 dimensions bàsiques o factors de primer ordre, que un cop factorialitzats, donen lloc a entre 4 i 6 factors de segon ordre.
Catell proposa l’existència de tres tipus de trets diferents: Temperamentals: són els més conscients i estables al llarg del temps i de les situacions.
o Estan relacionats amb el com de la conducta.
Dinàmics: són menys estables que els temperamentals.
o Estan relacionats amb el per què de la conducta (adreçats a la consecució de metes).
o Els principals trets dinàmics recollits per l’autor són:  Les actituds (motivacions i interessos en front una acció determinada)  Els ergis (impulsos biològics innats que encaminen l’acció cap a una meta)  Els sentiments (actituds complexes adquirides mitjançant l’aprenentatge) Cognitius: fan referència a la capacitat de resoldre problemes. Es pressuposa que tenen un alt component hereditari.
3.2 Actualització de les teories lèxiques Els big five són considerats com les cinc dimensions bàsiques de la personalitat.
- Expliquen la major part de la variació del comportament, tant en autoinformes com heteroinformes.
- Aquestes dimensions tenen un fort component genètic. Això se sap pels estudis amb bessos monozigòtics (MZ) i dizigòtics (DZ).
3.3 Tècniques d’avaluació Per a avaluar cadascun dels tres blocs de trets diferencials (temperamentals, dinàmics i cognitius) Cattell va idear una sèrie de proves molt emprades: 8 1r PARCIAL Avaluació Psicològica - Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Per mesurar els trets dinàmics va crear el test d’anàlisi de motivació (MAT), que mesura 10 motius o actituds bàsiques.
- Per avaluar els trets temperamentals va idear un dels tests més coneguts del model: el Sixteen Personality Factors o 16PF.
- Per mesurar els trets cognitius va crear el test de factor g (intel·ligència fluida).
Trets temperamentals - El 16PF i el 16PF – 5 analitzen 15 dimensions bipolars de la personalitat i 1 escala d’intel·ligència.
S’administra a partir dels 16 anys.
- El ESPQ s’administra a nens entre 6 i 8 anys - El CPQ s’administra a nens entre 8 i 12 anys - El HSPQ (16PF – APQ) s’administra a adolescents entre 12 i 20 anys o A més, aquest test inclou l’avaluació de preferències ocupacionals i els problemes personals.
Així, les proves de Cattell cobreixen tot el ventall evolutiu. Amb lleugeres diferències respecte a la prova per adults (16PF – 5), exploren trets bàsics de la personalitat infantil i adolescent.
9 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Els Big Five D’altra banda, Costa i McCrae van idear un instrument per avaluar els 5 factors obtinguts, conegut com NEO – Personality Inventory (NEO – PI), que té una versió revisada i adaptada a la població espanyola (NEO – PI – R).
Es poden valorar les 5 escales bàsiques o factors principals (neuroticisme, extraversió, obertura, afabilitat i responsabilitat) i 30 facetes o subescales.
També hi ha una versió reduïda comporta per 60 ítems en comptes de 240, el NEOFFI.
Interpretació: o Molt baix (T ≤ 34) o Baix (T = 35-44) o Mig (T = 45-55) o Alt (T = 56-65) o Molt alt (T ≥ 66) Caprara Va idear un qüestionari (BFQ) basat en la teoria dels ‘’Big Five’’ que inclou 5 dimensions, 10 subdimensions i una escala de distorsió.
- Les 5 escales bàsiques són: energia, tenacitat, afabilitat, estabilitat emocional i obertura mental.
3.4 Ús de les tècniques d’avaluació Els tests tenen diversos objectius: - Objectius teòrics: descripció, classificació, predicció.
- Objectius aplicats: selecció, orientació, diagnòstic, investigació.
10 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Els resultats de les proves no són mesures absolutes, consistents i invariables de la essència de la persona, sinó dades relatives de les seves tendències amplies de conducta.
El model de trets es caracteritza per la generació de nombrosos test amb àmplia difusió en tots els camps de la psicologia aplicada: - En l’àmbit del treball i les organitzacions la seva aplicació és un clàssic (especialment 16PF) - En orientació i consell escolar també són força utilitzats.
- En el camp judicial s’utilitzen per aconseguir diversos objectius. Un d’ells té a veure amb les adopcions d’infants.
- En l’àmbit clínic són útils per contrastar l’efecte del canvi després d’una teràpia.
- En prevenció i salut s’utilitzen per determinar els nivells òptims d’adaptació social i integració personal.
Crítiques als instruments - Ús rígid - Poder avaluador modificat - Test com a elements d’anàlisis que cal unir a altres fonts i contrastar amb altres instruments - La majoria d’estudis són correlacionals, per tant, deixen per explicar una part de la variància més elevada que la que estan explicant.
- Necessitat de relativitzar els resultats.
11 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Descripció dels 16 factors de primer ordre (16 PF) (pràctica feta a classe) 12 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa A més, Cattell i els seus col·laboradors van obtenir, amb una segona factorialització, una sèrie de factors de segon ordre, que representen tendència més bàsiques i àmplies de la personalitat.
- El nombre i ordre dels factors varia segons les poblacions de referència i les versions utilitzades del 16PF.
- Els factors amb uns pesos factorials més elevats en els estudis amb població espanyola són: 13 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa La versió més actualitzada del 16PF és la coneguda com 16PF – 5, que explora els mateixos factors de primer ordre que el test original i cinc factors de segon ordre: El 16PF – 5 inclou, a més, 3 escales de control. L’objectiu d’aquestes és pal·liar l’efecte de la manipulació per part de l’avaluat: MI  Manipulació de la imatge o Baix (PD = 0 – 6 / PC = < 14%): mala imatge o Alt (PD ≥ 22 / PC ≥ 95%): bona imatge IN  Índex de freqüència o Alt (PD = 4 / PC ≥ 95%): respostes infreqüents AQ  Aquiescència o Tendència a respondre vertader a tot (PD = 64 / PC ≥ 95%) El PF permet fer combinacions de perfils i emetre diagnòstics més globals. Els perfils més habituals són (Pràctica feta a classe) E- A- F- Q1- O+ Q4+  tendència al suïcidi H- A- L+  tendències paranoides M+ B+  potencial creatiu N+ B+ Q1+  rebel·lia. Problemes amb superiors F+ H+ Q3-  irresponsabilitat.
14 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa C- Q3- L+  manca d’autocontrol. Perfil patològic G- Q3- L+ (B+ A- E+ Q2+)  sociopatia C- E- G- F- H-  perfil neuròtic Correcció i interpretació del 16PF Al tractar-se d’un test psicomètric, la correcció és objectiva, mitjançant plantilles de paper o informatitzades.
Les puntuacions directes es transformen en decatips (puntuacions estàndard que van de l’1 al 10 amb una mitjana de 5’5 i una desviació típica de 2). La interpretació dels decatips és la següent: - Decatips 5 i 6: tret normal.
- Decatips 4 i 7: lleugera desviació de la mitjana.
- Decatips 2-3 i 8-9: gran desviació. Tret agreujat.
- Decatips 1 i 10: valors extrems. Tret molt agreujat 15 ...

Comprar Previsualizar