TEMA 8 - GRÈCIA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8. Grècia: l’Època Clàssica 1. Esparta: característiques generals; la constitució espartana (Gran Retra); organització politicosocial L’origen de la polis espartana - Origen: assentament d’un grup de doris al s. XI aC a la vall de l’Eurotes, a Lacònia (Peloponès), ja que és un dels pocs rius de Grècia que manté el seu curs durant tot l’any.
- Hi ha un cert consens en la historiografia sobre l’origen dori dels espartans, degut a la formació de la polis en base a tres (i no quatre) tribus i sobretot per el seu caràcter guerrer.
- No obstant, orígens poc coneguts: no sabem ni data ni condicions ni com es van fer amos d’aquest territori.
Possiblement, es sobreposarien als grecs-micènics, amb una forta barreja ètnica.
- Mitjan s. IX aC ja tenim documentat 4 poblats o tribus a la zona: Pítane, Mesoa, Limnees i Cinosura que, entre IX-VIII aC, s’unirien mitjançant el fenomen del sinecisme, afegint-se sembla ser que per dret de conquesta, al VIII, la ciutat veïna de Amicles. Formaran la polis espartana, que dominarà tota Lacònia.
Monarquia doble - Entre els espartans l’origen de la monarquia es remunta als temps heroics. Identificada la presència dòrica en el Peloponès amb el retorn dels Heràclides, conduits per Hyllos, descendent d’Heracles, aquests s’haurien imposat sobre les poblacions aquees o micèniques existents com l’ajuda d’un poble refugiat a les muntanyes des de la descomposició del món micènic, els minis.
- Aquests tres grups haurien format les tres tribus originàries: Hylleis, Dymans i Pamphiloi, amb alguns dubtes...
- Posteriorment, un d’aquests grups va ser relegat, per la qual cosa el poder seria compartit per representants dels altres dos configurant-se un règim de diarquia que va perviure durant segles. Però no està documentat, i la tradició ens conta cosa diferent: Els fills del heràclida Aristodem, Eurístenes i Procles, haurien estat els pares respectius de Agis i Euripó, caps de les famílies (Agíades i Euripòntides) que ocuparen el tron espartà generació rere generació, proporcionant cada una d’elles un representant per ocupar simultàniament el tron d’Esparta.
- Esparta té una sèrie de rets que la diferencien de les altes poleis gregues. Una és la monarquia doble o diarquia: doble reialesa. Durada fins l’època hel·lenística.
- Arquegetes: rei, que pertanyen a dues dinasties, Agíades i Euripòntides, que presumien de descendir de dos fills bessons d’Heràcles, l’heroi dori. Prohibició de casaments entre les dues dinasties.
- No es sap exactament per què aquesta diarquia. El que si sabem són els seus avantatges: un pot quedar regnant mentre l’altre marxa a la guerra on, si mor, no hi ha cap problema.
- Reis que pràcticament no governen, perquè hi ha altres òrgans de govern, sinó bàsicament dirigeixen l’exèrcit i funcions religioses. Monarquia electiva entre les famílies que podien aspirar a la reialesa.
Expansionisme militar - Altre tret de Esparta va ser des de bon començament el seu afany expansionista (imperialista).
- Dominarà gairebé tot el Peloponès. Conquesta de la Messènia, regió veïna de Lacònia: 2 Guerres Messèniques (s. VIII la primera, quan es produeix l’episodi dels Partenis - s. VII aC la segona, quan s’ocupa Messènia).
- No obstant, a la Segona Guerra Messènica els espartans estan a punt de caure derrotats. Suposa un canvi de mentalitat, completament. Es veu apurada i demana ajuda a altres poleis, que no l’escolten. Abans de mentalitat més oberta, a partir d’aquí es tanca en si mateixa i guarda un cert rancor a aquestes poleis.
Ciutadania hoplitica - Abans del s. VII aC: Esparta és una polis com les altres. Però després del s. VII, de la 2a Guerra Messènica:  Estat fortament militaritzat (ciutadania hoplítica). Soldat professional entrenat des de la infantesa per convertir-se en una autentica màquina de matar. Només es dediquen a la guerra.
 Estat completament tancat a l’exterior (com un cert rancor a les poleis).
Lliga del Peloponès - Entrada voluntària, condicions:   Membres independents i que no paguen imposts.
Aportar tropes a la Lliga, tot i que el lideratge militar serà per Esparta, que de cada vegada es convertirà més en una potència militar forta.
La constitució espartana - Gran Retra (‘’allò que s’ha dit’’  inici: oral). Atribuïda a Licurg (s. IX-VIII aC): figura fosca, no es sap quan va viure ni si va viure realment. Ja a l’antiguitat, com veiem en Plutarc, es dubtava de la seva existència.
- Responsable de totes les característiques de la vida i l’educació espartanes, així com de les institucions i legislació. Cosa verdaderament impossible atribuïda a un sol home. Molts dubtes de caràcter històric.
- Llegenda: marxa a Delfos, a l’oracle, perquè Apol·lo li doni el vist i plau sobre la seva constitució. Abans, però, fa jurar als espartans que no canviaran res de la seva legislació fins que ell torni a Esparta. Apol·lo accepta la constitució i l’elogia de ser de gran saviesa, per la qual cosa Licurg dicideix no tornar mai més a Esparta perquè la seva legislació perduri intacta. Diuen que fins i tot es va deixar morir de fam.
Organització política espartana 1) Gerusia: - Consell dels ancians de 30 membres (28 geronts i els dos reis). Origen època fosca. Assemblea aristocràtica.
- Escollits per l’apel·lia d’entre els ciutadans majors de 60 anys, edat mínima. Càrrec vitalici.
- Bàsicament dues funcions: màxima estància judicial, fins i tot podien jutjar als reis; i proposaven i aprovaven els projectes de llei que després es portaven a l’apel·lia, on es votaven.
2) Apel·lia: - Assemblea popular. Tots els homes adults a partir de 30 anys del poble. Es reunia a intervals regulars, normalment una vegada al mes, convocada pels reis, o en cas de que no hi fossin, pels geronts.
- Funció principal: aprovar o rebutjar els projectes de llei de la gerusia, encara que altres funcions com escollir els membres d’aquesta o els èfors.
3) Èfors (inspector/vigilant): - Magistrat més important de l’antiga Esparta. Consta de 5 membres, no en sabem ni per què ni el seu origen, pot ser pels alcaldes dels 5 poblats inicials? - S’escollien anualment per l’apel·la. Un d’ells és epònim i dona nom a l’any de l’èfor.
- Vigilaven el correcte funcionament i compliment de la llei, fins i tot podien controlar l’activitat del rei, ja que tenien dret de vet sobre les decisions monàrquiques.
- Encarregats dels afers exteriors com per exemple decidir si Esparta anava o no a la guerra. Provocaven, per tant, una certa rivalitat amb els reis.
- Per això, feien un jurament, renovat periòdicament, on els reis juraven no sobrepassar els límits de la llei i els èfors de no fer trontollar el règim monàrquic.
Organització social - Composició de la societat espartana:  Homoioi (‘’els iguals’’): ciutadans, tots iguals davant la llei.
 Ilotes: ‘’esclaus’’ rurals de Messènia, mena de serfs lligats a la terra, que pertanyien a un espartà en tant que aquest havia rebut un lot de terres, on els ilotes hi anaven incorporats. Conreen la terra.
 Periecs: artesans. Activitats artesanals i comercials.
Activitats dels homoioi - Just néixer, l’Estat els concedeix un lot de terres (que no són privades, sinó comunals) (kleroi) que no conreen ells, sinó els ilotes.
- El pare lliurava el nadó a un jutjat de ancians que decidien si el nen era apte i prou fort per sobreviure i ser espartà. Si consideraven que no era així, era llançat a l’Apotetes (‘’dipòsit d’escombraries), un barranc. Mostra de la preparació per a la guerra.
- Els que fugien de la batalla eren anomenats tresantes (els que tremolen), considerats covards i despullats de la seva condició de ciutadans, amb moltes penalitzacions i humiliacions. Podien suprimir aquesta vergonya amb un acte heroic en la batalla.
- Abans de partir la seva dona o la seva mare els deia que havien de tornar amb l’escut, o sobre ell. Sense ell no perquè seria mostra d’haver fugit del combat.
- Principals elements de la vida social espartana, que ajudaven a formar aquest sentiment de cohesió interna: 1) Taula comunitària pels homes adults (syssitia): - Enfortir el sentiment de formar part de la comunitat.
- Dret i obligació de tots els espartans, que havien de portar aliment i beguda per el banquet. Si no, els infractors, juntament amb els bastards, eren anomenats hypomeiones, i considerats ciutadans de segona.
Inici als 20 anys.
- Sembla que és un costum dori molt antic, documentat a altres llocs de Grècia, però no exactament igual (ex: a Creta l’Estat proporciona els mateixos aliments).
2) Rapte ritual de l’esposa: - També sembla que forma part del substrat dori, de la herència.
- El ritual nupcial consistia en el rapte de la núvia, que es resistia, havent de sotmetre-la l’espartà.
- No obstant, la dona tenia una àmplia llibertat, més que en altres societats gregues com Atenes.
3) Educació dels nois espartans (agogé): - Altre institució atribuïda tradicionalment a la figura de Licurg. Objectius: inculcar el servei a l’Estat: o Preparació militar. Màquina de matar.
o Inhibició dels vincles familiars. Estimarà més a Esparta, la seva pàtria, que a la seva família.
o Creació d’una solidaritat masculina, que en alguns casos potenciarà la homosexualitat.
- Fins els 7 anys eren ‘’nens’’, cuidats per la mare. Però al complir-los començava l’educació militar, deslligat de la família.
- Bona preparació física. Tenien un tutor: preparació molt dura (només portaven una capa que els tapava, durant tot l’any).
- S’acabaven convertint en soldats molt ben preparats, professionals, els millors, obedients i fidels a la pàtria, resistents fins la mort, que era la màxima glòria per un soldat espartà.
4) L’assassinat ritual d’Ilotes (crypteia) (‘’amagat’’): - Un grup escollit de joves espartans, d’entre 20 i 30 anys, participava en aquest estrany ritual que consistia en amagar-se al camp i, de nit, robar i matar als ilotes que trobessin.
- Ritual antic, fosc i macabre. Després, integraven la guàrdia reial o la dels èfors. Els reis tenien un exercit personal de 300 soldats, 100 per tribu. Guàrdia d’elit.
Els ilotes - Els homoioi sols es dedicaven a la guerra. Per tant, els ilotes havien de treballar les terres d’aquests.
- No sabem exactament el seu origen. Diverses teories, possiblement fossin els antics habitants dels territoris conquerits pels espartans, com a Messènia, derrotats en les guerres messèniques.
- Eren propietat estatal, no podien ser comprats i venuts. Estaven lligats al lot de terres (kleros) que treballaven, el qual rebia l’homoioi en néixer.
- Humiliació pública i repressió dels ilotes. Cada cert temps flagel·lats públicament perquè recordessin la seva condició servil i inferior.
- Constituïen un sector molt important i nombrós de la població. Xenofont ens parla de 100 per cada homoioi.
- Havien de lliurar a l’any al seu amo 70 medimnes de blat (1 medimne = 52’53Kg). Però el seu senyor, tret d’una petita quantitat per a la seva esposa, no podia sobrepassar aquest límit.
- Podien ser alliberats mitjançant, per exemple, un acte heroic en la batalla (a la qual assistien per ajudar al seu senyor), com salvar la vida a un espartà. Passaven així a ser neodamodes, un grau una mica superior al de la seva antiga posició.
Els periecs (‘’estranger’’) - Desenvolupaven tasques de caire artesanal/comercial. Terme entremig entre homoioi i ilota.
- Nombre força elevat. Estaven sota supervisió dels èfors, tot i que amb una certa autonomia interna en els seus poblats (política exterior dirigida per Esparta). S’autogestionaven.
- Excepcionalment eren admesos en la ciutadania (fets heroics). Obligats a participar en la guerra, sobretot a la marina. Tenien terres en zones perifèriques i de menor qualitat agrícola.
- Tot i tenir una certa llibertat, i major grau que els ilotes, estaven sotmesos als espartans.
2. Atenes: institucions de govern; evolució política durant l’Època Arcaica L’origen de la polis atenesa - Predomini de noticies llegendàries. No en sabem l’origen exacte, que és fosc i boirós.
- Mite: Teseu, de llinatge reial, és considerat heroi fundador de la polis atenesa i protagonista del sinecisme d’aquesta. Li retran culte per ser un heroi civilitzador.
- Anacronisme: sembla ser que el sinecisme no s’hauria produït abans del segle IX-VIII aC i, si Teseu realment existí, aquest hauria viscut cap al segle XIV aC.
- La monarquia és però efímera. S’instaura un règim oligàrquic en mans de magistrats aristocràtics. Substitució de la reialesa per una oligarquia aristocràtica.
- Cap el 700 aC sinecisme acabat i polis atenesa ja plenament formada en la plenitud del seu territori de l’Àtica.
- A diferència d’Esparta, tots els habitants de l’Àtica seran atenesos per igual. No submissió com els ilotes.
Les magistratures d’Atenes - Arconts:  Eren 9 arconts: 1 basileus (funcions religioses), 1 polemarc (funcions militars), 1 epònim (donava nom a l’any de l’arcontat i funcions executives) i 6 tesmotetes (funcions legislatives).
 Magistratures anuals, però es tracta d’una evolució perquè inicialment duraven deu anys. Per tal que ningú es pogués perpetuar en el seu càrrec. Si ets arcont un any han de passar uns quants anys per poder tornar a ser-ho.
 Només els membres de l’oligarquia aristocràtica podien arribar a ser arconts: contava la renda i sobretot el llinatge noble.
 Escollits entre els nobles d’Atenes. Però hi ha nous rics que no són nobles i que reclamaran, en un moment concret, la seva participació política inherent a la seva condició econòmica i social. Motiu de la stasis.
Atenes: assemblees - Areòpag (òrgan aristocràtic):  Membres: arconts sortints, és a dir, ex-arconts. Un cop finalitzat l’arcontat passava a formar part d’aquesta assemblea.
 Lloc: turó d’Ares, on segons el mite aquest va ser jutjat.
 Funcions: - Supervisió dels magistrats, que havien de superar la seva inspecció tant com abans com després de deixar el càrrec.
- Màxima instància judicial.
- Aprovar i proposar les lleis, a més d’escollir els arconts.
- Ecclesia (assemblea popular, ‘’reunió’’):  No sabem exactament les seves funcions en aquesta època arcaica, però segurament tindrien un poder molt limitat, convocada esporàdicament a diferència de l’areòpag. Reunió ocasional.
 En poder dels aristòcrates. Poble ni veu ni vot. Aparició de la stasis.
La stasis a Atenes - Tensions socials entre l’aristocràcia i el poble per raons polítiques i econòmiques.
- L’aristocràcia acapara les terres i s’enriqueix amb el comerç.
Els artesans es converteixen en nou rics sense participació política, per no haver nascut nobles.
- Endeutament del petit camperol i pèrdua de les terres. El conreu tradicional de cereals no dona prou per subsistir. Gran crispació i tensió social. Marca l’evolució política d’Atenes per intentar frenar la stasis.
Els principals moments de l’evolució política durant l’Època Arcaica 1) La conjura de Ciló (c. 630 aC): noble d’Atenes que intenta implantar un règim tirànic aprofitant el descontentament popular. Fracassa i s’exilia. Els seus partidaris són executats, violant la promesa de respectar la seves vides si es rendien.
2) La legislació de Dracó (624 aC): - Treu de l’esfera privada el dret de castigar un crim. Abans existia la vendetta. Elimina aquestes venjances particulars i implanta el dret penal per un consell aristocràtic.
- No obstant, la stasis continua a nivell polític, econòmic i social.
- Problema: oralitat de la legislació. Manipulació aristocràtica.
3) La constitució de Soló (592 aC): - Els aristòcrates tenen una pressió tant gran del poble que es veuen obligats a cedir i posar a Soló, de gran fama, al poder.
- Paper d’àrbitre. El nou episodi de stasis fa pujar a l’arcontat a Soló, que renova les lleis.
- Renovació de l’arcontat fins acabar la legislació. Se li atribueixen unes reformes molt importants per Atenes (que segurament no totes són seves), que impliquen un nou panorama polític i social. 7 - Renúncia a la tirania i, una vegada realitzada la tasca, marxa d’Atenes.
a) Creació de 4 classes censatàries (segons la riquesa): divideix l’estratificació social en quatre noves categories socials, ja no segons el llinatge, sinó a partir de la renda individual. Reforma social.
- La riquesa era normalment contava per les terres que tenies, mesurada amb els medimnes de blat-oli-vi que se’n obtenien d’elles. No obstant no tots els rics disposaven ara de terres. Es fa una equivalència entre la riquesa i els medimnes que es podrien treure.
- Pentakosiomedimnoi: ciutadans més rics, grans propietaris de terres i pertanyents a la noblesa atenesa, sobre la què recau encara tota la responsabilitat política. En l’exèrcit són els grans senyors, que podien constituir i armar vaixells de guerra.
- Hippeis: cavallers, formen la cavalleria a l’exèrcit. Tenen una certa participació política. Poden ser arconts, juntament amb els nobles.
- Zeugites: hoplites. Camperols i propietaris de terres que constituirien el gruix de l’exèrcit hoplita.
Només poden aspirar a càrrecs secundaris en la vida política.
- Thetes: camperols però no propietaris de terres i artesans i comerciants que van ser incorporats a la ciutadania encara que la seva renda fos inferior a 200 medimnes. Exclosos per això de les litúrgies o magistratures, només podien assistir a l’ecclesia i donar suport militar a l’Estat. Classe més baixa, no participació en la política. Cossos auxiliars de l’exèrcit: infanteria lleugera o dins la marina.
- Els nou rics també es poden, ara, presentar a l’arcontat. Compartiment del poder amb l’aristocràcia.
CLASES 1ª 2ª 3ª 4ª DENOMINACIÓ Pentakosiomedimnoi Hippeis Zeugites Thetes RENDA (medimnes) 500 300-500 200-300 -200 CATEGORIA POLÍTICA Plena Arcontat Càrrecs menors Sense càrrecs b) Creació de la Bulé. Nou òrgan de govern: - Formada per 400 membres que provenen de les dues classes superiors, 100 per tribu, (200 i 200), els buletes tindran la responsabilitat de l’activitat legislativa. Lloc: àgora, al Buleuteri.
c) Retall de les funcions de l’Areòpag: judicials. Soló retalla el poder de les famílies eupàtrides, ja que no podran elegir ells exclusivament els arconts i no podran impartir justícia.
d) Ecclesia: tots els ciutadans. Guanya en poder i funcions.
- Ara tots tenen vot. Votar les propostes de la bulé i escollir els arconts, en els quals resideix el poder executiu.
- L’Assemblea ara es reuneix amb periodicitat fixe i assumeix també el poder judicial constituïda en tribunal d’apel·lació o heliea, traspassant als ciutadans (demos) la capacitat d’administrar justícia, que durant generacions havia estat un privilegi de l’aristocràcia.
e) Abolició de l’esclavitud per deutes, però sense repartiment de terres, reforma que es queda en l’aire per ser molt arriscada (tot i que Soló l’havia pregonat molt per ascendir al poder). És un problema gravíssim en el moment, amb grans latifundistes que controlen les terres.
 Les seves reformes, moderades per acontentar a tots, no satisfan completament les demandes de bona part del poble. El problema continua vigent. Solució parcial per uns quants anys, ja que poc després torna la crisi.
- Després de les reformes, Soló abandona Atenes, després de que la seva moderació no hagi satisfet a ningú.
Els grups de base territorial - Articulació social en tres grups (de base territorial): agrupació per interessos col·lectius. Dialèctica política entre les parts.
 Pedieis: plana (aristocràcia agricultora, vella noblesa terratinent). Partidaris de l’oligarquia.
 Paralioi: costa (artesans i comerciants). Partidaris de les reformes de Soló.
 Diakrioi: habitants de la muntanya (aristocràcia ramadera). No tanta riquesa. Partidaris de reformes més radicals que les de Soló.
- A partir d’aquest joc de poders s’articularà la política atenesa en aquests anys.
4) La tirania de Pisístrat (591-528 aC) i dels Pisistràtides (528-511 aC): - Les reformes de Soló no produïren els efectes esperats sinó que, per el contrari, provocaren el descontentament generalitzat de la ciutadania: - Els eupàtrides veieren suprimits els seus interessos econòmics i polítics.
- Les classes baixes, encara que milloraren la seva situació, se sentien insatisfetes amb la reforma social i reclamaven el repartiment de terres promès.
- Es preparava així el camí a la stasis, situació d’especial inestabilitat política i social que va conèixer la polis atenesa durant les dos primeres dècades del segle VI aC.
- Sense solucions eficaces en els intents de resoldre la crisi, la stasis continua després de Soló: tirania de Pisístrat.
- Pisístrat, un aristòcrata, arcont polemarc, s’havia distingit al c. 570 en la guerra contra Mègara per el control de l’illa de Salamina. Havia aconseguit gran fama i prestigi.
- Segons la tradició, amb el suport d’una part del demos de la ciutat va aconseguir ocupar l’Acròpolis el 561 aC amb la intenció d’implantar una tirania a Atenes, però va haver de desistir davant la coalició dels altres dos dirigents (dels altres dos grups polítics), que obligaren al tirà a abandonar Atenes. 1a tirania: 561-560 aC.
- No obstant, a l’any següent aquest va ser reclamat per un dels dos dirigents, Megacles, que s’havia enemistat amb l’altre. 2a tirania: 559-556 aC. La posició del tirà s’enfortí amb el matrimoni forçat amb la filla del dirigent, que només serví perquè els dos s’enfrontessin novament.
- Per segona vegada, Pisístrat s’ha d’exiliar, a l’illa d’Eubea. Deu anys després, havia reclutat un exèrcit de mercenaris, amb el qual desembarcà en els costes de l’Àtica en el 546 aC, dispost a imposar definitivament (per tercera vegada) la tirania a Atenes. 3a tirania: 545-528 aC.
- La seva tirania va ser molt beneficiosa per Atenes. Després d’ell, s’intenta perpetuar la tirania amb els seus fills, convertint el que havia estat una resposta a una situació d’emergència amb un fet normal i corrent.
a) Bases del poder (les reformes polítiques i institucionals de Soló segueixen vigents i iguals):  Política anti-aristocràtica: confiscacions de terres i repartiments populars.
 Intimidació militar: guàrdia personal + partidaris armats.
 Repartiment de diners. Ajudes econòmiques als petits camperols i als artesans i mercaders. Potencia l’economia.
 Potenciació del comerç. Atenes es va convertint en una gran potència comercial, de gran importància.
b) Centralització de l’Àtica (política centralitzada amb Atenes com a capital de la polis):  Pretén trencar el regionalisme que havia. Supressió dels interessos locals, per sobre els interessos nacionals: disminuir el poder dels aristòcrates. Subordinació de l’interès local al nacional. Disminució del poder aristocràtic.
 Cultes i festivitats comuns: Panatenees i culte a Dionís. Millors expressió d’aquesta política nacional i centralista. Festes esplendoroses de la polis atenesa fetes a Atenes, ciutat monumental gràcies a la potenciació d’obres públiques.
 Cohesió supraregional: foment del nacionalisme. Tots són atenesos. Atenes, capital cultural del món grec (grans obres públiques). Gran ambient culte i literari (les obres d’Homer es fixen per escrit en una edició canònica).
c) Política exterior:  Enviar llaços d’amistat, vincles amb tiranies gregues per evitar aliances anti-ateneses. Reforçament de vincles amb altres tiranies: Naxos, Samos...
  Presència als Dardanels: zona de pas per arribar al Mar Negre, un dels grans objectius polítics del tirà.
Assegurança de que el blat de Crimea arribés a Atenes. Presència marítima per controlar les rutes comercials: Fundació de Sigeu i conquesta del Quersonès traci, per controlar aquesta ruta comercial.
 Període molt pròsper per Atenes, tant interior com exteriorment. Atenes es converteix en una gran potència comercial, econòmica i cultural.
- L’Atenes de Pèricles no hauria estat la mateixa sense Pisístrat. Un home que, malgrat ser un tirà, els atenesos en tingueren un bon record.
Pisistràtides: Hípies i Hiparc (528-511 aC) - 528 aC: mort del tirà: successió dinàstica, als seus dos fills. Sembla que el testament deixava el poder a Hípies, ja que és visible el seu major poder respecte el seu germà, però Híparc també governa, ajudant al seu germà, veritable governant.
- Primers anys: tranquil·litat política: moderació, amb una política sembla que de reconciliació amb els aristòcrates exiliats durant la tirania del seu pare, que poden tornar a Atenes i reintegrar-se a la vida política.
- 514 aC: assassinat d’Hiparc per els tiranicides(Harmodi i Aristogiton: amants). El maten públicament, durant les festivitats d’Atenes, cosa que comporta la seva execució. Recordats com herois i defensors de la llibertat i de la Pàtria. Es veu que Hiparc s’havia enamorat d’un d’ells...
- A partir d’aquest moment, política despòtica d’Hípies. Es torna paranoic, veu conjures per tot arreu. Molt més dur i cruel, augment de la guàrdia personal i de la vigilància als carrers. Estat policial.
- Increment dels impostos. Malestar general creixent vers el tirà.
- 514 aC: aristòcrata Clístenes intenta tornar de l’exili i treure’l del poder, però fracassa.
- No obstant, Esparta, veient la política tirànica del governant, i més interessats en una oligarquia aristocràtica, retira el suport a la tirania i intervé a Atenes. Rei espartà: Cleòmenes.
- La aristocràcia intenta recuperar el govern amb aquest buit de poder. No obstant, el poble ja en té prou de tiranies i oligarquies (la facció d’Isàgores) i, així, Clístenes és posat en el poder.
- 511 aC: Hípies és exiliat i es refugia a Pèrsia, convertint-se posteriorment en conseller de Darios I quan intenta envair Grècia.
Clístenes - Responsable de la introducció de la democràcia a Atenes. Assenta les bases institucionals de un futur funcionament democràtic en la polis atenesa: isonomia (igualtat) davant la llei.
- Debilita les bases del poder de l’aristocràcia, amb reformes socials i polítiques.
- Democràcia no entesa com avui, amb un accés a la ciutadania molt restringit (dones, esclaus, estrangers...).
- Reformes afectaren bàsicament a dos plans: de redistribució de població i territori en noves unitats administratives i el d’assignació de funcions a nous òrgans jurisdiccionals. Reformes complementàries.
- Reforma territorial:  Divideix l’Àtica en tres àrees o regions: - asty: ciutat (10 tríties).
- paralia: costa (10 tríties).
- mesogea: interior (10 tríties).
 Cada regió és dividida en 10 parts anomenades tríties (‘’tercera part’’), que estava formada per un terç de cada àrea.
 Finalment, tot el territori està organitzat en 10 tribus (filai) (en tost de les 4 anteriors) de tal manera que cada tribu constaria de tres tríties (una de cada) i a cada una de les 30 tríties resultants s’assignarà un nombre indeterminat de demos.
 Objectiu: destruir els partits unificats de base territorial. Components de les tribus tindran procedències geogràfiques molt diverses. Com diu Aristòtil: ‘’que la gernació resultés escampada’’.
1 tribu (10 tribus) 3 tríties (30 tríties) asty paralia mesogea nombre indeterminat de demos - Reforma política: els membres de les assemblees s’escullen per sorteig, i són anuals. Però no les magistratures:  Bulé.
 Heliaia.
 Ecclesia.
1) Bulé (poder legislatiu i, ara, executiu). Veurà incrementat el seu poder.
- Augment de 400 membres a 500, provinents de qualsevol classe social (‘’consell dels 500’’).
- Cada tribu aporta 50 membres (buletai). Elecció per sorteig.
- Lloc de reunió: buleuteri. No hi caben els 500 i s’ha de dividir en grups de 50.
- Càrrec anual i només dues vegades no consecutives.
- Només exerceixen el poder per un mes: 10 grups (pritanies) de 50 buletai. 10 mesos = un any pels grecs.
- Cada dia s’escollia un president que dura 24 hores, anomenat epístata, tenia el pdoe4r de convocar la bulé i fins i tot l’ecclesia. Aristòtil ens explica que el president estava obligat a romandre 24 hores despert al buleuteri: ‘’el govern d’Atenes mai dorm’’.
- Supressió progressiva de l’areòpag, que va perdent protagonisme fins esdevenir més que un element simbòlic i representatiu.
2) Heliaia (poder judicial).
- 6000 membres. Cada tribu aportava 600 membres (heliastai) que es presentaven voluntaris i eren escollits després. Elecció per sorteig.
- Només exerceixen el poder per un mes: 10 grups de 600 membres.
- 500 jutges regulars + 100 de reserva. Menys jutges si el judici és privat, però si és públic s’incrementa el nombre.
- Denúncies públiques de mans de membres privats, anomenats sicofantes, que són recompensats si el delicte és demostrat, per la seva bona tasca (gent que viu d’això). Però si s’equivoquen, se’ls condemna a atímia: pèrdua de part o de la totalitat dels drets de la ciutadania.
- Hi havia oradors que tenien un temps limitat per parlar, mesurat amb un rellotge d’aigua. Després votaven per vot secret (mitjançant dos discs, un per culpabilitat i l’altre per innocència). Diversitat de penes.
3) Ecclesia: - Tots els ciutadans, uns 6000 perquè hi hagués prou gent per començar, per haver-hi quòrum.
- Reunió mensual, ara si regular. En teoria només pot ser convocada pel president de la bulé.
- Decisions vinculants: afectaven a tothom i no es discutien perquè eren obligatòries.
- Índex d’abstenció molt alt. Facilitat d’assistir-hi per un resident de la ciutat però els del territori no.
- Lloc de reunió: un turó anomenat Pnyx.
- Dues funcions: 1) Ostracisme:  Desterrament per 10 anys d’un individu de la ciutat d’Atenes.
 En teoria per prevenir tiranies. No es confiscaven els béns, podia recuperar el seu patrimoni en retornar.
 Propostes en ostraka: trossos de ceràmica. Si un nom arribava als 6000 vots, aquest era expulsat.
Al sisè mes es feia pública la llista dels ‘’elegits’’ aquell any i al vuitè es votava.
 Clístenes acabà utilitzant aquest fenomen per desfer-se dels seus enemics.
2) Votar les lleis:  Debat obert als ciutadans. Participació lliure. Normalment votació a mà alçada.
 Decisions vinculants.
- Clístenes acaba les seves reformes i, a partir d’aquí, se li perd la pista completament.
Les reformes de Temístocles (489-479 aC) - Important polític d’Atenes. Reformes: 1) Arconts elegits per sorteig: 500 candidats (50 per tribu, voluntaris, elecció). No poden ser reelegits.
L’arcontat perd poder.
2) Poden en mans de 10 estrategues: competències financeres i administratives. Poden ser reelegits.
Amplien les seves competències (abans sols militars: ara en mans dels taxiarques, al capdavant d’una taxis, una tropa). Escollits pel poble.
3) Construccions navals: trirrems (fins a 200 vaixells de guerra). Potencia la marina d’Atenes (gràcies al descobriment de les mines de plata de Laurion).
- 471 aC: el fan fora d’Atenes, víctima de l’ostracisme. Atenes, juntament amb Esparta, es converteix en la gran potència del món Egeu, al voltant de la qual es començaran a envoltar les ciutats que li siguin favorables.
- No s’ha firmar cap pau amb Pèrsia: por de que tornin. Ciutats gregues d’Àsia Menor en mans dels perses.
- Enfrontaments entre Esparta, contraria a les actuacions exteriors (més interessada en els problemes interiors), i Atenes, favorable a recuperar i ajudar als germans grecs de l’altre banda del mar.
- Atenes lidera la lluita contra els perses.
3. L’enfrontament amb l’Imperi Persa: les Guerres Mèdiques - Rebel·lió jònia: primer indici i motivació de les Guerres Mèdiques. Els grecs sotmesos als perses, de la costa Menor d’Àsia, veuen els seus interessos comercials frustrats i ofegats per una gran quantitat de tributs.
- Algunes ciutats, entre el 499-493 aC es revolten contra els perses i els expulsen. Per enfrontar-se a Pèrsia han de demanar ajuda a la Grècia continental, sols acudint amb petits contingents Atenes i Eretria (Eubea).
- Els perses guanyen sense gaires complicacions. El motiu principal de les Guerres Mèdiques serà castigar a les ciutats aliades de les polis rebels asiàtiques.
- Primera Guerra Mèdica (491-490 aC): Darios I vol castigar les ciutats que ajudaren a la rebel·lió jònica i, a més, ampliar el seu imperi cap a occident.
- Va conquerint illes gregues de l’Egeu, annexionant-les al seu imperi i ordena definitivament l’atac per terra, al continent, per marxar cap a Atenes.
- 490 aC: batalla a la planura de Marató, on Atenes derrota a un enemic molt més nombrós, sols perdent 192 homes per 6000 dels perses. Primera gran derrota dels perses davant els grecs.
- Darios I es retira i no té més ganes de tornar a lluitar contra Grècia. És succeït per el seu fill Xerxes I.
- En la batalla no participà en absolut Esparta, les tropes de la qual arribaren tard. Aquest fet marca l’inici d’un procés de rivalitats mútues que abocarà a l’enfrontament de quasi tots els grecs, en favor d’una o altre polis.
La carrera de maratón fue inventada por el académico Michel Bréal para las pruebas de los Juegos Olímpicos de Atenas de 1896. La carrera se funda en las leyendas en torno a la batalla de Maratón. La tradición relata dos proezas; la de Eucles,186 enviado de Maratón a Atenas para avisar de la victoria y que murió de agotamiento unas horas después de la carrera. La otra hazaña fue la de Filípides que recorrió 240 kilómetros para avisar a los espartanos del desembarco persa en Maratón.51 187 Sea cual fuera la historicidad de estos episodios, la proeza deportiva fue colectiva con la marcha de los hoplitas atenienses, justo después de la victoria, para impedir el desembarco persa en Falero.
- Els interessos imperialistes i expansionistes de Xerxes I varen incrementar una por cap als perses que no encara no s’havia esvaït. Els grecs pràcticament des del final de la primera guerra mèdica s’havien preparat per lluitar en un altre possible enfrontament amb Pèrsia. Comença la Segona Guerra Mèdica (481- 478 aC).
- Xerxes emprèn l’atac a Grècia per el nord, per el continent, al capdavant d’un exèrcit molt més nombrós que el del seu pare. Perill molt més gran, amb un exèrcit enorme amb una grandiosa flota que els segueix com a suport.
Les polis en aquesta ocasió si que s’hauran d’unir contra l’enemic.
- Per poder combatre’ls, però, es situen al pas de les Termòpiles, pas molt estret on l’exèrcit persa no sembla tan nombrós.
- Un exèrcit d’uns 14mil homes intentà fer-se fort en mans del rei espartà Leònides, amb els seus 300 homes.
- No obstant, un pastor grec els traeix i informa als perses d’un pas alternatiu, un pas de muntanya, per on poden atacar als grecs per la rereguarda.
- Els grecs fugen i només es queden els espartans (guàrdia personal de 300 homes), per fer temps i que Grècia es prepari per la invasió. Els espartans són massacrats.
- Gairebé tota Grècia quedava en mans dels perses. Atenes fou desallotjada i pressa per els perses, que l’incendiaren. El gruix de l’exèrcit grec, amb la flota que els quedava, es refugià a l’illa de Salamina.
- Batalla de Salamina (480 aC), per mar, i Platea, per terra (479 aC), importants victòries dels grecs, la ultima la definitiva per expulsar per sempre més als perses de Grècia.
4. La Lliga Dèlico-Àtica - Fundació entre 478-477 aC. Condicions: - Inscripció voluntària. Temps de pertinença indefinit.
- Defensa mútua. Si un és atacat els altres han d’acudir en la seva defensa.
- Objectiu final: derrota dels perses i alliberar les ciutats gregues de la costa d’Àsia Menor.
- S’hi adheriren fins a 200 poleis, sota el comandament d’Atenes, cap ni una del Peloponès, dominada per Esparta. Cada ciutat: o o Aportava vaixells a la flota comuna. Comandància d’Atenes.
O pagava diners per a cobrir despeses de la Lliga.
- 453 aC: trasllat del tresor de la Lliga, inicialment al santuari d’Apol·los a l’illa de Delos, ara a Atenes. Suposa que poden gestionar el tresor com vulguin: el nou Partenó es va subvencionar amb els diners de la Lliga.
Justificació que els atenesos defensen a tothom i que aporten més tropes i diners que ningú. La resposta no convenç gaire, però han d’aguantar-se.
- Pau de Calcis (449 aC): entre Pèrsia i Atenes. La Lliga sembla que ja no té sentit, ja que cap atacarà, però malgrat això continua la seva vida. Segueixen pagant a Atenes.
- Algunes membres de la Lliga intenten sortir-ne però Atenes ho considera com una traïció, i els castiga durament, obligades a seguir formant-ne part.
- Se’n adonen que la Lliga s’havia creat per assolir els objectius imperialistes dels atenesos, que es volien expandir més enllà dels seus dominis i no per la finalitat que creien.
Atenes: política interior - Després de les Guerres Mèdiques, període conegut com Pentecontècia (479-431 aC: entre les Guerres Mèdiques i la Guerra del Peloponès).
 Partit aristocràtic: bona entesa amb Esparta. Segueixen pensant que el veritable enemic és Pèrsia, i que sense el suport d’Esparta no hi ha res a fer. Han d’aliar-se.
 Partit demòcrata: consolidació de la ciutat al marge d’Esparta (Pèricles 461-429 aC). Esparta és el veritable rival, polític i econòmic, que va per un camí diferent al d’Atenes. Política de gairebé enfrontament amb la polis espartana.
5. L’esplendor de la democràcia atenesa. Pèricles (461-429 aC) - S’acaba imposant el partit demòcrata de Pèricles. Mesures: 1) Mistofòria: introducció de la paga o dieta (misthos) als ciutadans amb càrrec públics per als serveis prestats a l’Estat (ja que durant la seva tasca no podien treballar). No per assistir a l’ecclesia, que consideraven un dret i deure de tots els ciutadans. Ara gairebé tots els ciutadans poden accedir i exercir càrrecs públics. La paga també s’estén a l’àmbit militar.
2) Atenes = capital intel·lectual i artística. Construcció del Partenó (Fídies), els Propileus i més temples.
Financiació amb el tresor de la Lliga de Delos, ara traslladat a Atenes per Pèricles.
3) Construcció de les ‘’Muralles llargues’’, que unien Atenes i el Pireu (port).
6. La rivalitat entre les diverses poleis: la Guerra del Peloponès i l’enfonsament de les poleis gregues - ‘’Guerra mundial’’ del món grec. Excedeix les fronteres del Peloponès, per tot el món grec. Cronologia: 431404 aC (no tot el període de guerra).
- Lluita entre Esparta i Atenes i els seus aliats. No totes les poleis participen en el conflicte, algunes es mantenen neutrals donant però cert suport a un dels dos bàndols, ja que tenen interessos. També donen suport algunes potències estrangeres, com Pèrsia (a Esparta), però no aportant tropes.
- Ja molt abans Atenes i Esparta havien tingut disputes. Causes: bàsicament imperialisme atenès. Esparta temorosa del creixent poder d’Atenes (Tucídides).
- 1a fase: Guerra d’Arquídam (rei espartà) (431-421 aC): - Després de les successives peticions de pau espartanes no escoltades per Pèricles (‘’cedir significa esclavitud’’) i després de l’incident de Platea (quan els tebans ocupen aquesta ciutat, aliada d’Atenes), Esparta ordena als seus aliats que es preparin per a la guerra.
- Arquídam encarregat de posar en marxa la definitiva invasió de l’Àtica. Va fent incursions a la regió, destruint tot el que troba al seu pas.
- Pèricles evacua a la població de l’Àtica protegint-los dins les muralles llargues. Es veu l’eficàcia de les muralles, perquè els atenesos resisteixen, fent petites incursions navals atacant diversos punts del Peloponès.
- La superpoblació ara d’Atenes suposa una gran epidèmia que acaba amb la vida de fins i tot Pèricles.
- Es firma una treva, tot i que les dues parts no compleixen les promeses. No obstant, els conflictes continuen i al 413 aC esclata novament la guerra: - 2a fase: Guerra de Decèlia.
- Les batalles d’aquesta nova fase són molt igualades i no hi ha un just vencedor fins al final quan, després d’anys de guerra, Esparta s’acaba imposant.
- Conseqüències: totes les poleis queden exhaustes. En veritat cap vencedor perquè Esparta i els participants a la guerra han patit molt durant la guerra i veuen minvats els seus recursos per la destrucció.
- Els aliats i Esparta imposen les seves condicions sobre Atenes. Hi ha moltes manies a Atenes, de ciutats com Corint o Tebes, però s’acaba implicant la posició més moderada d’Esparta.
- Atenes és obligada a destruir les seves muralles i a cedir la seva gran flota. A més, estarà governada per una oligarquia aristocràtica de 30, imposada, que s’acabarà convertint en la famosa ‘’tirania dels 30’’, finalment derrocats pels atenesos posteriorment.
Decadència a Grècia (segle IV aC) - Decadència de la Grècia continental. Esparta nova potència de tot el món grec, però no ho sap gestionat bé.
Una de les que havia estat la seva principal aliada, Tebes, es converteix en rival i protagonitzen enfrontaments.
- Tebes té l’hegemonia de Grècia. Però són hegemonies poc duradores, que van passant de polis en polis en poc temps. En realitat, els nous centres de poder escapen cap a la perifèria: Epir i Macedònia, per una banda, i Siracussa i la Magna Grècia, per l’altra.
...