Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiologica
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: SENTITS SOMÀTICS 1. MODALITATS SOMÀTIQUES Els sentits somàtics fan referència a la sensibilitat general. Processen informació tant del món extern com intern a través de diferents nivells de somestèsia.
Nivells de somestèsia: - Exterocepció ( receptors de la pell): Es conscient. Percepció i reconeixement del món a través del tacte, la pressió i la temperatura.
Propiocepció ( receptors de la musculatura i articulacions). Pot ser conscient o inconscient. Permet la consciencia del “ jo” , la regulació del moviment i la regulació muscular inconscient.
Interocepció ( Receptors als òrgans interns) Es inconscient. Regula les funcions vitals i influeix en processos cognitius com els sentiments.
El sistema somatosensorial processa diferents tipus d’estímuls a través de diferents tipus de receptors i dóna lloc a diferents modalitats sensorials i submodalitats.
Per exemple; els estímuls mecànics activen mecanoreceptors que poden ser superficials o profunds. La modalitat sensorial resultant serà el tacte, la posició… L’estímul tèrmic activa termo-receptors provocant modalitats sensorials de fred i calor. Els estímuls mecànics extrems activen els nociceptors provocant la modalitat sensorial que coneixem com dolor.
Una particularitat del tacte és que podem percebre diferents tipus d’estímuls degut a l’existència de diferents vies independents 2. RECEPTORS , VIES SOMESTESIQUES I TRANSDUCCIÓ 1 Cada tipus de receptor té una funció especifica, que ve determinada per la localització, les característiques del camp receptor (petit o gran) i la velocitat d’adaptació ( tònics o fàsics).
El camp receptor és la regió receptiva en la qual la incidència d’un estímul d’uns paràmetres determinats produeix la resposta de la cèl·lula sensorial. Com més gran sigui el camp receptor menys resolució espacial te. I a l’inrevés; com més petit més resolució espacial ( codificació de la localització) La velocitat d’adaptació fa referència a la pèrdua progressiva de la sensibilitat dels receptors davant la presencia d’un estímul sostingut en el temps. Els que tenen una adaptació ràpida com els de Merkel, s’anomenen fàsics. Els que en tenen una de més lenta, s’anomenen tònics.
La distribució dels receptors a la superfície corporal no és uniforme: Hi ha zones més sensibles que d’altres. Una zona és més sensible quan la densitat de receptors amb camps receptius petits és major i quan la convergència d’informació és menor.
La pell pot prendre dues formes: pell vellosa ( amb pèl) o pell glabra ( sense pèl). La pell glabra té més receptors. Els receptors de la pell poden ser superficials o més profunds com el corpuscle de Pacini o el de Ruffini) en funció de la seva sensibilitat. En aquest cas, els corpuscles de Ruffini son especialment sensibles a l’estirament de la pell. Més a la superfície trobem els corpuscle de Meissner.
Algunes característiques de les estructures cutànies ( pell): - Terminals nerviosos lliures: Detecten el dolor i la temperatura.
Disc de Merkel: És més superficials. Està implicat en el tacte epicrític.
Corpuscle de Meissner: Inclòs en la pell glabra, projecta cap a la dermis. És sensible a vibracions i petits cops que rep la pell.
Corpuscle de Ruffini: respon a l’estirament de la pell. Son presents tant a la pell vellosa com a la glabra.
Corpuscle de Pacini: Format per capes com una ceba. Es el més gran i més profund que els dos anteriors.
Detecta la deformació mecànica, és sensible a les vibracions d’alta freqüència. Provoca respostes ràpides.
Terminació nerviosa encapsulada. Associada a un pèl.
Les característiques dels receptors i l’organització de les vies sensorials contribueixen a la: - Codificació de la magnitud ( intensitat ) de l’estímul.
Codificació de la modalitat sensorial de l’estímul.
2 - Codificació de la localització de l’estímul.
Discriminació o Resolució espacial.
Transducció en els mecanoreceptors ( tacte) Codificació de la magnitud ( intensitat ) de l’estímul.
La magnitud de l’estímul ( intensitat) es codifica en gran part per un codi de freqüència ( codificació temporal) que fa referència al nombre de potencials d’acció per unitat de temps en una sola neurona.
Els receptors transformen l’energia a la que son sensibles en energia neural, es a dir; en energia electroquímica degut al canvi en el potencial elèctric.
s’ha estudiat el corpuscle de Pacini que està constituït per una capsula de varies capes membranoses que embolcallen un terminal axonic ( aferent) d’una neurona sensorial amb el soma situat al gangli de l’arrel dorsal.
Els estímuls mecànics , és a dir; la pressió sobre la pell produeix una deformació mecànica que provoca l’estirament del citoesquelet i com a conseqüència l’obertura del receptor pel qual entren ions de Na+. Aquest canvi en la permeabilitat genera una despolarització creant un potencial generador d’amplitud proporcional a la intensitat de l’estímul. Quan aquest potencial supera el llindar desencadena potencials d’acció que es propaguen per l’axó.
Codificació de la modalitat sensorial de l’estímul.
En el sistema nerviós, la informació es transmet en forma de potencials d’acció.
La informació d’una modalitat especifica que prové de cada tipus de receptor és conduïda per axons de diferents característiques dels dos sistemes aferents. Finalment la informació arriba a regions també modalment especifiques de l’escorça somestesica.
Codificació de la localització de l’estímul Els sentits somàtics tenen una representació somatotopica en els diferents nivells de relleu sensorial: vies aferents, tàlem i escorces. Aquesta organització permet codificar la localització de l’estímul.
La superfície de la pell pot dividir-se en bandes anomenades dermatomes.
Un dermatoma es la regió de la pell innervada per cada parell de nervis espinals.
3 Les vies sensorials somàtiques respecten aquesta organització somatotopica i projecten a regions especifiques de l’escorça originant els mapes somàtiques.
VIES SOMATOSENSORIALs: Quan entra a la medul·la pot prendre dues vies; el sistema de la columna dorsal – Lemnisc medial ( tacte epicrític i propiocepció) o bé el fascicle Espino-talamic ( tacte protopatic, dolor i temperatura).
El lemnisc medial porta la informació des de l’arrel dorsal a la medul·la espinal fins el bulb ( en el cas d’informació rebuda des de la cama al nucli Gracilis ,i en el cas d’informació rebuda des del braç al nucli de Burdach) , es fa contra lateral i va fins al tàlem ( nucli ventral postero-lateral) i l’escorça somatosensorial primària ( regió cortical post-central). Quan aquesta informació prové de la cara, viatja pel nucli trigeminal.
El fascicle espino-talamic contralateralitza la informació en el moment d’entrar a la medul·la i viatja fins al talem ( nucli intern laminat) i l’àrea somatosensorial primària. Quan la informació entra per la cara, ho fa a través del nucli sensorial trigemin i puja fins al tàlem ventral posteromedial.
Pel que fa a la quantitat d’informació que una neurona pot enviar, normalment és d’uns quants centenars de potencials per segon ( el límit conegut és de 1200 PA/s) Però de vegades, els estímuls generen una demanda que supera aquesta oferta, i aleshores entren en acció més d’una neurona que es reparteixen la quantitat d’informació a enviar.
Discriminació o resolució espacial de l’estímul El tipus i distribució dels receptors, així com de la convergència de les vies aferents determinen la densitat aferent de cada zona de la pell. Aquestes característiques defineixen els diferents graus de resolució espacial (major o menor capacitat de discriminació pel tacte) de cada zona.
La pell de l’espatlla té una baixa densitat aferent. Moltes vies aferents convergeixen en una mateixa neurona.
Llavors, per representar la pell d’aquesta àrea concreta en l’escorça somàtica es necessiten poques neurones.
Aquestes neurones tindran camps receptors grans i una baixa discriminació tàctil ( similar al que passa a la perifèria de la retina) En canvi la pell del tou dels dits de la ma té una alta densitat aferent. Hi ha molt poca convergència d’informació.
Així , es requereixen moltes neurones per representar la pell d’aquesta àrea en l’escorça cerebral.
4 Aquestes neurones tindran camps receptors petits i una alta discriminació tàctil ( similar al que passa en la fòvea de retina).
La línia verticals d’aquest gràfic representen en el llindar de discriminació de dos punts en les diferents parts del cos, indicant la seva resolució espacial.
Com podem veure ,la resolució o discriminació espacial varia notablement entre les diferents parts del cós i correlaciona amb la grandària de la representació corresponent en l’escorça cerebral somatosensorial.
Transducció dels nociceptors 1. La lesió del teixit a determinades fibres nervioses provoca l’alliberació de diferents substàncies químiques.
2. Aquestes substàncies activen les fibres del dolor. Diferents tipus de substàncies activen diferents receptors de membrana.
3. Les fibres del dolor tenen el seu soma en els ganglis de l’arrel dorsal de la medul·la espinal. Existeixen diferents tipus de fibres del dolor, amb diferents propietats fisiològiques.
4. Les fibres del dolor projecten cap al cervell, formant part del sistema espino talàmic.
5. Després de la despolarització de les terminals nervioses lliures , els PA es propaguen per altres ramificacions de l’axó, afectant a vasos sanguinis i mastòcits. L’activació dels mastòcits provoca l’ inflamació el teixit al voltant de la zona lesionada.
6. Després del dany o inflamació del teixit i s’alliberen diferents substàncies ( com la histamina) que actuen sobre els nociceptors, sensibilitzant-los o excitant-los.
3. ANALISIS DE LA INFORMACIÓ SOMÀTICA A L’ESCORÇA CEREBRAL A l’escorça té lloc el reconeixement final de: - La modalitat La magnitud La localització 5 - El significat Escorça ( lòbul parietal) SI ( projecció) SII ( Associació unimodal) CPP ( Ass. Polimodal) Escorça somatosensorial primària ( d’associació polimodal) Localització: Està localitzada a la circumvolució postcentral o parietal ascendent: corresponn a les àrees 3a , 3b , 1 i 2 de Broadman.
Components Rep informació del tàlem: del complex ventrobasal lateral ( Cos) i medial ( cara) , així com també d’alguns dels nuclis intralaminars. També te connexions reciproques ( homotípiques) amb l’escorça motora.
Cada hemisferi rep informació somàtica del costat contralateral del cos.
Característiques: L’escorça somatosensorial primària no es homogènia, està dividida: - Representació somatotopica : Homuncles sensorials Diferents grups funcionals processen informació d’àrees especifiques de la pell. Per això s’explica que hi hagi lesions que es presentin a una sola mà, etc.
Contralateral: La informació d’una meitat del cos representada a l’hemisferi contralateral. Ex: El braç dret està representat en l’hemisferi esquerre.
Invertit: La informació que prové de la part superior del cos és processada per neurones de regions ventrals de SI i la de part inferior a regions més dorsals.
6 Funcionals: L’àrea cortical que processa una regió corporal determinada es proporcional a la seva sensibilitat, no a la seva grandària real. Així zones de la pell molt sensibles com els llavis , llengua i els tous dels dits i les mans tenen una gran representació. En canvi , regions menys sensibles com l’espatlla tenen menys representació.
L’HOMUNCLE SENSORIAL: La representació funcional de SI es pot expressar en l’homuncle sensorial ( literalment ; “ home petit “ )on cada àrea està dibuixada en proporció a la seva representació en SI.
Podríem representar l’homuncle de cada espècie, segons les àrees de la seva pell que siguin més sensibles.
Tindríem enormes cares, llavis i dits i mans.
- Mapes múltiples SI està dividida en 4 àrees paral·leles: 3a, 3b , 1 i 2 L’homuncle està repetit 4 vegades, com a mínim una en cada area.
A cada àrea SI predominen les aferències d’un tipus de receptor ( es representa informació diferent: propiocepció , detalls, textura, grandària i forma...). A més a més, cada àrea ( especialment 1 i 2) processa diferents característiques dels estímuls.
L’àrea 3b rep aferencies dels receptors de la pell.
L’àrea 3a rep aferencies dels receptors musculars de la propiocepció.
L’àrea 1 reb aferencies dels receptors fàsics de la superfície de la pell . Aquesta area és important pel reconeixement de la textura.
L’àrea 2 rep aferencies dels receptors tònics més profunds de la pell. Es molt important per estimar la posició de les articulacions necessària per reconèixer la forma i la grandària dels objectes.
Cal destacar que els camps receptors de les neurones de SI esdevenen més complexos a mesura que les àrees son mes posteriors.
Les neurones de 3b presenten camps receptors petits i simples. L’àrea 2,te camps receptors grans que poden correspondre a varis dits.
- Organització columnar ( Com tota l’escorça) Cada àrea de SI està organitzada per columnes verticals i en capes horitzontals. Les neurones que es localitzen en una columna constitueixen un mòdul funcional Cada columna rep aferencies d’un determinat tipus de receptor ( processa informació d’una modalitat somàtica especifica) i d’una localització concreta.
Ex: Si rebo informació del meu dit, anirà a l’àrea SI que rebi informació d’aquell dit.
7 - Gran plasticitat L’àrea de l’encèfal es molt plàstic : això vol dir que l’aprenentatge i l’experiència com les lesions provoquen canvis en la capacitat sensitiva. Es a dir els mapes corticals son dinàmics, es reorganitzen. Aquests canvis poden ser ràpids o lents, fisiològics o estructurals, i estan mediats per neurotransmissors que modulen l’intercanvi de calci ( ACh i GABA) Ex: Una sobrestimulacio( cegs amb braille). Les àrees corticals que processen la informació de la mà son mes amplies.
Ex II: amputació d’un dit. Les neurones implicades en processar la informació d’aquell dit , passen a estar implicades en altres regions properes.
Pel que fa a l’àrea 2 , l’organització somatotopica es menys precisa, te una representació ipsilateral i contralateral i una organització columnar.
Lesions: Provoca pèrdua de sensibilitat i capacitat de discriminació somàtica. Depenent de l’abast i localització de la lesió ( 3a, 3b , 1 o 2) pot provocar dèficit en la percepció de la grandària o textura dels objectes. Normalment les lesions tenen una afectació contralateral.
ESCORÇA SOMATOSENSORIAL SECUNDARIA ( SII); D’ASSOCIACIÓ POLIMODAL Localització Està situada just darrere de l’escorça somatosensorial primària ( SI) en la zona opercular. Concretament a l’escorça insular posterior del lòbul parietal.
Es correspon amb la part inferior de l’àrea 40 de Broadman.
Rep aferencies sobretot de SI ( d’ambdós hemisferis). Envia projeccions a les altres escorces associatives ( CPP), a l’interior de l’opercul parietal i temporal i a l’escorça insular.
La regió SII es poc coneguda, però se sap que rep informació bilateral.
Està relacionada amb diferents funcions: a) Integració de les submodalitats somestèsiques ( exteroceptiva, propioceptiva i interoceptiva) b) Organització somatotopica amb mapes somàtics menys precisos. Gran representació bilateral de mans i dits.
c) Important en el reconeixement d’objectes pel tacte ( Integrant la informació de les 2 mans ( estereognòsia) i de varies submodalitats somatiques) d) Contribueix en el sentit de la posició e) Integració polimodal ( Visual i auditiva) f) Percepció espacial , tant d’esquema corporal ( situació del cos en l’espai tridimensional) com de coordenades espacials dels objectes.
g) Motivació i intencionalitat Lesions Generalment no provoca dèficits estrictament sensorials , sinó de reconeixement: AGNOSIES 8 La principal es l’Astereognòsia : incapacitat de reconeixement d’objectes pel tacte.
ESCORÇA PARIETAL POSTERIOR ( CPP) Localització Situada a la circumvolució superior de l’escorça parietal posterior ( pel darrere del solc postcentral).
Es correspon amb les regions 5 i 7 de Broadman.
L’escorça parietal posterior, es subdivideix en: - El lòbul parietal superior d’associació polimodal El lòbul parietal inferior relacionat amb el processament del llenguatge.
Característiques Rep informació de varies modalitats sensorials ( escorces somestesiques,visuals i auditives) procedent dels sistemes motors ( escorces motores, i sistemes dels ganglis basals i del cerebel) d’àrees de processament emocional ( escorça prefrontal i circumvolució cingulada).
Organització funcional - - Convergència polimodal El CPP rep i integra informació dels dos hemisferis permetent la identificació i reconeixement dels objectes en tres dimensions a traves del tacte ( estereognòsia). Els camps receptors de les seves neurones son molt grans i bilaterals.
Naturalesa sensor-motora,intencional i cognitiva.
CPP rep informació sensorial molt diversa, no només de les diferents submodalitats somestesiques sinó també d’altres modalitats sensorials. Integra informació visual, auditiva, de la posició dels ulls i del cap, de la velocitat dels moviments dels ulls, vestibular i propioceptiva. La combinació de senyals procedents de diferents modalitats sensorials es necessària per crear una representació mental de l’espai, que s’utilitza de guia dels moviments.
- Implicada en la percepció de l’espai ( personal com d’objectes externs) CPP es molt important per la representació del propi cos i de la seva situació a l’espai tridimensional.
Permet obtenir una representació de les coordenades espacials dels objectes La funció espacial de CPP està principalment relacionada amb l’hemisferi dret.
- Presenta certa lateralització de funcions.
CPP també te una naturalesa cognitiva ja que s’activa quan hi ha intencionalitat i interès per part del subjecte per interaccionar amb el medi.
La pròpia consciencia dels nostres desitjos generats internament i de les nostres intencions de realitzar moviment també sembla estar relacionat amb la CPP.
Lesions La seva naturalesa sensomotora i cognitiva fa que pugui presentar diferents tipus de dèficits.
9 - - De reconeixement sensorial: agnòsies: Astereognòsia: incapacitat per reconèixer objectes pel tacte Autotopoagnòsia : Incapacitat per localitzar i anomenar parts del cos ( relacionat amb l’hemisferi esquerre) Anosognòsia: no Consciència de la malaltia ( Relacionat amb l’hemisferi dret) De no control de moviment voluntari: Apràxies Altres trastorns relacionats amb funcions cognitives com l’atenció: HEMINEGLIGENCIA SENSORIAL CONTRALATERAL ( relacionada amb l’hemisferi dret). Consisteix en ignorar la part contralateral ( esquerre) del cos i de l’espai extrapersonal. Es un síndrome que inclou una agnòsia generalitzada i polimodal contralateral, i sobretot dèficits atencionals.
4. DOLOR I ANALGÈSIA El dolor no només és una experiència sensorial sinó també emocional. Per això te diferents components: - Component sensorial o fisic: qualitat discriminativa-sensorial Component emocional: qualitat afectiva-emocional El componen físic del dolor consisteix en l’activació dels receptors, arribada de la informació al tàlem ventro-basal i els nuclis intralaminars i a SI i SII a traves del fascicle espino-talamic.
El component emocional del dolor consisteix en la desviació de la informació conscient del dolor a l’escorça cingulada anterior ( vinculada a les emocions) qui alhora rep informació del talem anterior i dorsomedial. Tot això crea l’experiència emocional negativa del dolor. Aquestes zones també s’activen amb el dolor empatic.
La sensació de dolor juntament amb el seu component emocional té gran importància adaptativa, ja que permet respostes preventives als estímuls gràcies al seu mecanisme d’alarma. A més constitueix juntament amb el plaer un modulador de la conducta. Si no disposéssim d’aquest mecanisme, estaríem exposats a lesions i no ho notaríem com els pacients de insensibilitat congènita al dolor.
els nociceptors son les neurones receptores especialitzades en la sensació de dolor. Estan repartits per tot el cos excepte al cervell. Això permet als neurocirurgians dur a terme intervencions cerebrals utilitzant només anestesia local i podent explorar regions cerebrals i les seves funcions mentre el pacient està conscient.
Existeixen diferents tipus de nociceptors que codifiquen diferents tipus d’estímuls dolorosos.
Els nociceptors son terminals nervioses lliures poc mielinitzades i sense estructura especialitzada com la resta de receptors somàtics.
En la membrana cel·lular dels nociceptors hi ha diferents tipus de receptors que responen a diferents substàncies químiques i a canvis de temperatura.
Les diferents terminacions nervioses (nociceptors), segons el tipus de receptors que continguin presenten diferents característiques en la conducció. Aquestes diferencies expliquen el perquè quan ens pica una abella, primer sentim la punxada ( tacte, fibres rapides) i després el dolor. Com també quan ens ferim, primer sentim un dolor agut molt ràpid ( fibres Ad) i mes tard ens queda una sensació de dolor crònic- moderat ( fibres C) 10 Les terminacions nervioses lliures amb VRL1 transmeten PA ràpids fins la medul·la espinal a traves de fibres A𝛿 grans i mielinitzades.
En canvi, les terminacions nervioses lliures amb receptors CMR1 i VR1 transmeten a través de fibres C, més lentes i no mielinitzades.
Les àrees corticals SI i SII intervenen en el processament dels estímuls dolorosos de forma similar als dels tàctils.
Son importants per localitzar i distingir la intensitat dels estímuls dolorosos.
Estudis amb neuroimatges han demostrat que els estímuls dolorosos activen altres regions cerebrals: escorça insular anterior, escorça cingulada anterior (CCA).
L’escorça insular anterior s’activa selectivament per estímuls nocius, però l’escorça cingulada anterior s’activa tant per estímuls nocius com per no nocius. Es considera que ambdues escorces, que reben informació del talem medial, son molt importants pels components afectius i reactius del dolor.
Les tècniques de neuroimatges també ens han permès saber que aquestes regions relacionades amb el component emocional –social s’activen no nomes davant del dolor propi sinó també dels altres. En canvi, regions cerebrals del dolor mes relacionades amb la seva qualitat sensorial , com SI i SII no s’activen davant del dolor social i/o empatic.
L’experiència del dolor no és igual que nociocepcio. Podem experimentar dolor sense cap estímul nocioceptiu i a l’inversa, diverses patologies provoquen nociocepció sense experiència dolorosa.
La relació entre un estímul nociceptiu i la manifestació del dolor depèn de molts factors com l’excitació, l’atenció o l’expectació. Aquests factors psicològics son influïts per senyals que estableixen el significat de l’estímul i ajuden a determinar una resposta apropiada a l’estímul nociu. Es a dir son mètodes de reducció del dolor que fan que en situacions d’estrès o d’emocions fortes fan que aquesta sensació desaparegui. Es el que pot passar a soldats ,atletes o víctimes de tortures. EN aquesta funció està implicada la substància gris periaqueductual i periventricular del mesencèfal.
En el SNC existeix un sistema que modula els missatges nocioceptius: el sistema descendent de l’analgèsia,localitzat al tronc de l’encèfal.
11 EL que es veu en la imatge és el sistema d’analgèsia, el circuit neuronal mediat per pèptids opioides endògens que inhibeixen la informació dolorosa: Quan un estímul posa en marxa una sensació dolorosa, els pèptids opioides inhibeixen una interneurona inhibitòria. Aquesta informació arriba a una altra interneurona sensible als opioides que frena el dolor.
Es a dir; Aquest sistema d’analgèsia garanteix que el dolor faci la seva funció de protecció i l’opioide és qui permet l’acció d’aquest sistema.
EL sistema s’activa en situacions d’estrès , d’administració d’analgèsics i l’esport. La interneurona que inhibeix el sistema analgèsic ho ha perquè aquest només funcioni quan convé ja que sinó no hi hauria funció adaptativa.
FENOMEN DEL MEMBRE FANTASMA Es un fenomen conseqüència de la plasticitat neuronal que consisteix en que el pacient continua notant un membre ( braç , cama...) després que se li hagi amputat. Sent dolor i cansament en una extremitat que ja no té.
Aquesta percepció pot durar minuts , mesos o fins i tot anys.
La causa és que quan es fa una amputació , l’extrem dels nervis es forma un nòdul o neuroma, que crea aquesta sensació estranya. Una solució és tornar a amputar la part on s’han format aquests nòduls.
Una altra explicació diu que podria haver-hi una xarxa o neuromatriu genètica, a l’escorça parietal posterior , que fa que persones que han nascut sense una extremitat puguin patir aquest fenomen.
12 ...

Tags: