Bloc 3. Identificació de variables educatives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia de l'educació
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 IDENTIFICACIÓ DE VARIABLES PSICOEDUCATIVES Avaluació psicològica L’objectiu de l’avaluació psicològica és recollir informació i dades tant de variables educatives com de variables psicològiques.
Tradicionalment ha presentat dificultats a l’hora de recollir informació d’aquestes variables, perquè amb les tècniques al màxim que podem aspirar és a fer una “foto” d’aquella persona que ens indica com és en un dia i moment determinat. Partim de la idea, però, que les variables psicològiques són més o menys estables en el temps i per tant, confiem en que les dades que recollim tinguin una certa estabilitat. Sense perdre de vista, però, que es tracta d’una foto momentània.
Per tant, la recollida d’informació ha de ser prudent i relativa ja que la informació és instantània i totes les tècniques d’avaluació estàn subjectes a biaixos i errors.
És complicat garantir les condicions ecològiques, és a dir, no modificar ni alterar l’objecte d’estudi mentre l’estudiem i, al mateix temps, aconseguir una bona fiabilitat (eliminar biaixos).
Tots els instruments de mesura psicològica tenen biaixos i errors que conèixer i contrastar.
Per això combinarem dues tècniques de recollida d’informació:  Test o qüestionaris psicoducatius  Entrevistes  Observacions Qüestionaris psicoeducatius Els tests psicològics tenen alguns avantatges sobre l’entrevista i l’observació, aquests avantatges són: fiabilitat, validesa i estandardització. Els tests psicològics, però, també tenen biaixos i inconvenients entre els que podem destacar: × A vegades les preguntes són difícils de respondre i la resposta és tancada (opcions) × Tractament dels blancs: Es deixen respostes en blanc i hem d’adoptar un criteri per a aquestes respostes.
× Tendències de resposta × Desitjabilitat social × Els resultats es basen en les habilitats de lectura i escriptura del subjecte × Els resultats es poden veure afectats per les característiques i condicions del subjecte com el cansament, avorriment, etc.
Existeixen escales de control Són instruments molt restringits en quant al camp de recollida d’informació (poc ecològic) però tenen menys biaixos.
TEMA 2 Els tests que utilitzem a l’assignatura mesuren aquestes característiques: OCQ EDA Nota Co Mu Ex LL FL QCM PASS BFI Desitjabilitat social Procrastinació i engany acadèmic Nota mitjana Tipus de contingut Anys estudis música Excuses falses Temps lliure Flow amb els estudis Motivació per aprendre Procrastinació acadèmica Personalitat amb el Big Five reduït + L V D, F M CO MU EX LL FL Q, QA, QC, QI, QS P E, A, C, N, O, L El BFI és un test factorial, per la qual cosa les dimensions de personalitat són independents, o sigui que es correlacionen entre elles amb un valor proper a zero.
Algunes de les escales que utilitzem a l’informe psicoeducatiu haurien de correlacionar-se positivament o negativament segons aquesta pauta: Si aquestes correlacions no es donen o la V i la L són molt altes s’ha de mirar que ha passat i es poden fer diverses coses:     Parlar amb l’alumne, primer de tot Revisar conjuntament amb ell algunes preguntes dels tests Repetir l’administració d’algun test Passar altres tests si ho justifiquem Per a corregir els tests seguim el següent procés: 1) Sumem la puntuació directa PD de cada escala. Els ítems inversos també els sumem però invertim la puntuació de manera que si l’alumne ha marcat 1 sumem 5, etc.
2) Calculem la puntuació típica PT. Fem servir la nota T de mitjana 50 i desviació 10: TEMA 2 Les puntuacions típiques tenen 50 de mitjana i 10 de desviació. Això vol dir que:  Els valors entre 45-55 són iguals que els de la majoria  Els valors < 45 són baixos  Els valors > 55 són alts 3) Seguidament, representem els resultats del subjecte, en nota T, en un diagrama de barres o a la corba normal.
Les equivocacions més habituals en la correcció dels tests són: × No haver sumat bé els inversos a la PD × No aplicar bé la fórmula de la PT Ex.  Entrevista psicoeducativa La mesura i avaluació de variables psicològiques no és fàcil, ja que l’objecte d’estudi és la ment.
L’entrevista és una eina més ecològica perquè parteix d’un guió i pot ser de lliure expressió, però alhora té més biaixos degut a que no es poden estandarditzar els resultats. L’entrevista és útil per explorar tant variables educatives com variables psicològiques, però, amb els tests explorarem sobretot variables psicològiques.
El seu objectiu és recollir informació sobre la conducta de l’alumne però també sobre les seves actituds i emocions. D’altra banda, es tracta d’una relació personal asimètrica, ja que l’entrevistat no té objectius però l’entrevistador si.
 Entrevista d’exploració Es realitza a l’inici del procés i s’utilitza per a recollir dades. És recomanable que sigui semiestructurada amb un guió prèviament preparat de preguntes o apartats, que no hi hagi davant cap gravadora i que les preguntes siguin subtils. El guió pot tenir els següents apartats:  Dades de l’alumne: Edat, sexe i estudis actuals (això és essencial).
 Desenvolupament i salut: només si hi ha hagut algun problema que hagi afectat a l’aprenentatge.
 Història acadèmica a fons: preguntar sobretot per què han passat les coses que han passat i interessar-se per les implicacions psicològiques.
TEMA 2  Estudis actuals: per què, expectatives, motivacions... aprovarà el curs? Per què? Aquestes dues preguntes són fonamentals.
 Variables psicològiques relacionades amb els estudis actuals i passats: engany, procrastinació, assistència, estil d’aprenentatge...
 Activitats no relacionades amb l’educació formal  Entrevista de devolució Serveix per a informar al subjecte dels resultats del procés. No cal preparar guió i hem de donar una còpia de l’informe final amb una explicació a l’entrevistat i preguntar-li si hi està d’acord o si li ha servit.
L’entrevista com a tècnica de recollida d’informació psicològica té dos biaixos importants:  Biaix de l’entrevistador (Efecte Hawthorne): Consisteix a atribuir qualitats a les persones que ens cauen bé. És a dir, l’entrevistador té tendència a no ser imparcial amb les coses que l’entrevistat explica. Solem empatitzar quan l’entrevistat explica idees que compartim, amb la qual cosa, l’entrevistat se n’adona d’aquesta acceptació i tendeix a explicar detalls per a rebre l’aprovació de l’entrevistador.
 Biaix de l’entrevistat (mentides i omissions): Indica que el subjecte no té perquè dir la veritat i no tenim manera de saber si allò que ens diu és cert o no, ja que solen maquillarse les respostes a favor de la desitjabilitat social. Aquest biaix se soluciona mitjançant les escales de control als qüestionaris. Encara que a l’entrevista no podem controlar-ho, ho hem de tenir en compte.
Podem observar que la psicologia no és una ciència exacta. A vegades poden discrepar els resultats d’una tècnica i l’altre. És a dir, entre l’entrevista i el qüestionari hi ha un conflicte. En aquests casos es podria repetir l’entrevista.
Història personal i acadèmica  Atendre a les NNE: Li hem de demanar al subjecte si li han fet mai adaptacions curriculars a l’escola i si ha participat en activitats diversificades o personalitzades.
Un ensenyament personalitzat és quan adaptem la instrucció a les necessitats especials de cada alumne. L’aula es concep com un espai de treball autònom, amb diferents ambients de treball: individual, en grup petit, internet, conferència, etc.
Cal fer un ensenyament personalitzat o diferenciat, sobretot a educació primària, ja que l’escola ha de ser comprensiva i no selectiva. El professor ha de tenir present que:  Tots els alumnes poden millorar en algunes àrees  Cada alumne és únic i mereix un ensenyament personalitzat que s’adapti a les seves necessitats educatives  No és mai massa tard per a aprendre i millorar TEMA 2  Cada vegada que es comença una nova lliçó els alumnes hi aporten els seus coneixements i experiències prèvies personals  Les emocions, les expectatives i els resultats previs afecten a l’aprenentatge  Tots els alumnes poden aprendre, només cal buscar com  Els alumnes aprenen de diferents maneres i necessiten temps diferents  Recursos del centre: mestre de reforç, logopeda, psicòleg, etc. i si fan agrupacions flexibles, és a dir, si li han fet mai un informe psicoeducatiu i demanar-li si te’l pot ensenyar i també si t’ensenya les notes. També són recursos del centre les aules que disposa, els professors, etc.
 Ordenació del sistema educatiu (llibre informe p.28) o Tipus de centres a l’educació obligatòria: centres públics, privats, home schooling, etc.
o Resultats o GESO o Repetició de curs  Títols d’educació formal que té  Activitats extraescolars: antiguitat, durada, tradició familiar, causa, etc. Molts alumnes fan activitats extraescolars que convaliden crèdits de l’educació formal.
 Universitat: si hi vol accedir i si sap com fer-ho.
 Ensenyament de règim especial ERE: són centres d’educació primària i/o secundària que fan un currículum adaptat que prioritza una matèria determinada. Per exemple: Liceu Francès, la Masia, escola de tennis Bruguera al Maresme, etc. Els alumnes surten d’aquestes escoles amb el mateix GESO que es dóna en altres centres i al mateix temps, tenen un domini específic de la matèria que prioritza en cada centre.
 Activitat laboral: Si treballa, quantes hores a la setaman, si la feina té relació amb els estudis, per què treballa, si es cansa físicament, si té amics a la feina, si li agrada... també si la feina interfereix o modifica l’aprenentatge.
 Futur: Demanar com es veu en un futur.
TEMA 2 Itineraris educatius: ...

Comprar Previsualizar