Neuroanatomia Tema 1. Desenvolupament filogenètic del SN (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 5
Subido por

Descripción

Resum del primer tema de neuroanatomia
1. Evolució del SN en els invertebrats
2. Evolució filogenètica de l’encèfal dels vertebrats
3. Principals subdivisions dels SNC humà

Vista previa del texto

Tema 1. Desenvolupament filogenètic del SN 1. Evolució del SN en els invertebrats El primer SN que es va desenvolupar va ser el SN reticular. El trobem en els celenteris (meduses...). Està format per neurones sensorials i motores organitzades formant una xarxa nerviosa difusa sense cap mena de centralització. Si apliquem un E sobre el cos d’un celenteri, aquest e repercuteix sobre tot el cos (no hi ha un centre).
La segona etapa clau és l’aparició del SN ganglionar. Els somes de les neurones s’agrupen formant ganglis. Això suposa un cert grau de centralització. Es troba en els cucs. Amb l’aparició d’aquest SN es donen unes característiques que es mantenen en els vertebrats:  Apareix un eix longitudinal amb cap en un extrem i cua en l’altre  Apareix la simetria bilateral (el mateix a un costat de l’eix que a l’altre)  Segmentació del cos: el cos s’organitza en metàmeres. En cada segment hi ha dos ganglió o, en cucs més evolucionats, un de sol. Cada gangli controla un segment (metàmera)  Organització intersegmentària (segments del cos comunicats entre si mitjançant un cordó nerviós longitudinal). L’organisme funciona com un tot  Els ganglis cefàlics (cap) estan més desenvolupats que els altres Una característica que no perdurarà és que el SN és ventral (al llarg del ventre) i compacte (no buit per dins) Els mol·luscs i els artròpodes també tenen SN ganglionar. Tots tenen una limitació important per evolucionar, i és que les seves neurones són amielíniques (gasten més energia i baixa velocitat de conducció). Alguns invertebrats, però, han desenvolupat unes neurones amb axons molt grossos (axó gegant de calamar). Això permet que tot i ser neurones amielíniques, el PA es condueixi ràpidament (útil per conductes de fugida i predació). El problema és que limita el nombre de neurones. No poden evolucionar més. Això porta a pensar que la evolució dels vertebrats s’ha fet a partir dels cucs.
En el pas de invertebrats a vertebrats, el SN passa de ser ventral i compacte a ser dorsal (a l’esquena) i tubular (buit per dins). El SN passa a estar protegit per un sistema ossi amb el que passa a anomenar-se SNCentral. En l’extrem corresponent al cap, el SN s’expandeix formant un encèfal. Aquest passa a estar format per 5 divisions bàsiques, 5 vesícules encefàliques. A més, apareixen les neurones mielíniques (major v de conducció, poden haver moltes més neurones).
2. Evolució filogenètica de l’encèfal dels vertebrats El SNC és la part del SN protegida per un envolcall ossi. Està format per encèfal (situat a la bòveda cranial i la medul.la (situada al canal vertebral).
L’encèfal està format per prosencèfal (encèfal anterior), mesencèfal (enc mitjà) i el rombencèfal (encèfal posterior). Aquestes 3 parts es divideixen en 5:  Prosencèfal: telencèfal i diencèfal  Mesoncèfal  Rombencèfal: metencèfal i mielencèfal Són les 5 divisions bàsiques presents a tots els vertebrats L’únic que diferencia els diferents cervell dels vertebrats és: el mida relatiu i la complexitat. En els rèptils, el telencèfal ja té escorça cerebral i nuclis estriats. El telencèfal la part que més creix al llarg de l’evolució, especialment a partir dels mamífers. En els humans, degut al creixement del telencèfal, el….
Mida: En els mamífers es desenvolupa un nou tipus d’escorça cerebral, que no existia amb els rèptils: el neocòrtex (escorça més desenvolupada, forma part del telencèfal). Existeix dos tipus d’escorça: paleoescorça i, en els mamífers, el neocòrtex. Al llarg de l’evolució dels mamífers, el neocòrtex és el que va augmentant progressivament cobrint les altres regions.
Altres regions disminueixen de mida: en els humans, és el cas del bulb olfactori. En el cas de les rates, aquest bulb té una mida relativa important.
Altres regions mantenen la seva mida relativa en els mamífers, com és el cerebel i el bulb raquidi.
A mesura que va creixent el neocòrtex, es va plegant. En la rata és totalment llisa. El plegament permet que augmenti molt la superfície de l’escorça sense que augmenti proporcionalment el volum del cap.
Complexitat En el neocòrtex, les neurones estan organitzades d’una manera més complexa de com ho estan a altres àrees cerebrals. Això permet un processament de la informació més complex.
Amb l’aparició del neocòrtex també es desenvolupen funcions noves, que abans no eren possibles. També comporta que el neocòrtex assumeixi funcions de les quals abans s’encarregaven altres àrees i que aquestes funcions es desenvolupin. Les regions que perden la seva funció no desapareixen i continuen estant relacionats amb aquelles funcions que desenvolupaven, però ara ja no són els principals, s’encarreguen de funcions reflexes, estan subordinats al neocòrtex.
En la neoescorça es poden distingir dos tipus d’àrees: les que processen funcions concretes i les associatives, on es combinen diferents tipus d’informació. En els mamífers inferiors la major part de la neoescorça s’encarrega de funcions específiques, només una petita part de la neoescorça té funcions associatives. A mesura que va creixent el neocòrtex, les parts noves assumeixen funcions associatives. En el cervell humà es desenvolupen funcions superiors (com el raonament abstracte, la pressa de decisions, el llenguatge, els sentiments o la consciència), a partir de la neoescorça associativa.
3. Principals subdivisions dels SNC humà El SNC es divideix en medul·la espinal i encèfal. L’encèfal (dins del crani) està format per: prosencèfal (cervell), mesencèfal i rombencèfal. El prosencèfal es subdivideix en telencèfal (hemisferis) i diencèfal. El rombencèfal es divideix en metencèfal (protuberància i cerebel) i el mielencèfal (bulb raquidi).
...