Pràctica termes de referència (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 21/02/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Pràctica sobre els termes de referència, realitzada el 15.2

Vista previa del texto

Neuroanatomia. Pràctica 1: anatomia macroscòpica.
CONCEPTES BÀSICS 1. La part del SN situada dins del crani s’anomena encèfal 2. L’escorça cerebral correspon a la part més externa del cervell. Vertader 3. L’escorça cerebral és substància grisa, està formada per somes i dendrites neuronals. Vertader. La substància grisa es troba a l’escorça cerebral i als nuclis, i està composta per somes i dendrites.
4. Els axons que comuniquen l’escorça cerebral amb altres regions cerebrals formen part de la substància blanca. Vertader. La substància blanca està formada per axons i mielina.
5. Els nuclis cerebrals de l’encèfal (com tàlem o nuclis estriats) són substància blanca. Vertader.
6. Principalment, els oligodendròcits es troben a la substància grisa. Fals. Es troben a la substància blanca, formant la mielina que recobreix els axons de les neurones del SNC. Al SNP aquesta funció la realitzen les cèl·lules de Schwann.
7. El processament de la informació té lloc a les sinapsis, i aquestes es troben a la substància grisa.
Vertader.
8. Les neurones sensorials són aferents al SNC. Vertader.
TERMES DE REFERÈNCIA - DIRECCIONS DORSAL ROSTRAL O ANTERIOR CAUDAL O POSTERIOR VENTRAL DORSAL O SUPERIOR ROSTRAL VISIÓ FRONTAL POSTERIOR ROSTRAL VENTRAL 1 Neuroanatomia. Pràctica 1: anatomia macroscòpica.
- PLANS DE SECCIÓ CORONAL SAGITAL MEDIAL HORITZONTAL TRANSVERSAL El tall sagital, a mesura que es mou cap als lòbuls, s’anomena distal.
Es tracta d’un tall transversal ja que, tot i ser horitzontal, és perpendicular a la medul·la.
- PERSPECTIVA I TIPUS DE TALL TALL: CORONAL TALL: SAGITAL MEDIAL VISIÓ: FRONTAL ANTERIOR VISIÓ: LATERAL 2 Neuroanatomia. Pràctica 1: anatomia macroscòpica.
TALL: HORITZONTAL VISIÓ: VENTRAL, BASSAL, INFERIOR PREGUNTES PER REFLEXIONAR A finals del s XIX Paul Erlich va observar que la injecció en el torrent sanguini de diferents colorant tenyia els diferents teixits del cos excepte el SNC. Va assumir que era degut a la poca afinitat del teixit nerviós pels colorants. Però un dels seus estudiants, Edwin Goldman, va fer l’altra meitat de l’experiment: va injectar el colorant directament dins les cavitats (ventricles) que hi ha a dins del cervell, i va veure que es tenyia el SNC, però res més. Què creieu que es pot concloure d’aquest experiment? Això és degut a la barrera hematoencefàlica. Es tracta d’un sistema cel·lular immunitari especialitzat present al cervell que separa la sang sistèmica circulant del fluid extracel·lular cerebral en el SNC. Aquest sistema permet el pas dels nutrients necessaris i evita la intrusió de substàncies estranyes o perjudicials.
Quan olorem una flor, per què creus que sentim la olor? Els òrgans olfactius, receptors dels quals es troben al nas, capten un estímul (en aquest cas químic, per la qual cosa s’encarreguen els quimioreceptors). Aquesta substància pateix una transducció i passa de química a elèctrica (quan un NT s’uneix a un receptor, té lloc un PA).
La informació de la olor doncs, arriba al SNC que la identifica i reconeix com la olor de una flor.
Quan escrivim a l’ordinador, què és el que fa que es moguin els dits de la mà? El nostre SNC envia la ordre d’una resposta motora davant d’una intenció (escriure a l’ordinador). El cas anterior tractava d’un estímul aferent; en aquest cas tractem un estímul eferent: s’envia la ordre des del SNC fins al SNP.
3 ...