Religió (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

primer trimestre

Vista previa del texto

RELIGIÓ Entenem la religió com una creença “ordinària” o ritual relacionats amb éssers, poders i forces sobrenaturals, present en totes les cultures.
La religió resulta ser un món sobrenatural que no es ni observable ni demostrable científicament.
Sagrat: és aquella realitat oposada a lo profà, diferent de les realitats naturals. La manera de que un humà hi entri en contacte es mitjançant les hierofanies (manifestacions d’allò sagrat).
Història de les religions està composta d’un conjunt de hierofanies: 1) Hierofanies simples: (waka’s dels inques) 2) Hierofanies compostes: (encarnació déu en jesucrist) Experiència religiosa transforma la natura en sacralitat còsmica. Cosmos pot esdevenir una hierofania. Relació entre: 1) Societats “primitives” = allò sagrat ( món sacralitzat) 2) Societats “moderns” = allò profà (desacralització del món) L’espai sagrat i la sacralització del món es manifesten per l’home religiós. L’espai no és homogeni, n’hi ha un de sagrat i un de no consagrat.
La hierofania sagrada revela un punt fixa, un centre del món equivalent a una fundació o creació fundacional, on apareixen els “llocs sagrats”, que marquen diferències entre: ·Espais sagrats, que manifesten voluntat d’ordenar el món (església) · Espais profans, que manifesten univers neutre, homogeni, caòtic.
El rituals són tècniques d’orientació i construcció d’un espai sagrat. Pels fidels, el món es divideix en: 1) Un cosmos sagrat ( el nostre món) 2) Un caos, lloc estrany deshabitat o ple de fantasmes.
· Com podem convertir un caos en un cosmos? Quins rituals són necessaris per repetir la creació de l’univers pels déus? Espanyols pronunciaven discursos al nou món, françesos plantaven creus en llocs elevats, els anglesos cercaven un espai amb valles… Existeixen diferents nivells còsmics com la terra, el cel i l’infern. Els kwakuitl creuen en un món de vius ( de dalt) oposat al món dels morts ( de baix), i entre ells hi ha punts de contacte, com ara les muntanyes sagrades on viuen els déus. Axis Mundi= que uneixen nivells com el cel i la terra.
Zigurats babilònics eren muntanyes còsmiques de set nivells que representaven els set cels planetaris. A l’ascendir, s’arribava al cim de l’univers. El món autèntic es trobava en el centre, entre dues zones còsmiques, i els fidels volien viure sempre a prop del centre.
Assimilació de la pròpia ciutat amb el cosmos, qualsevol atemptat a la ciutat representava un atac del dimoni i la destrucció del centre representava regressió del caos, de manera que les ciutats s’emmurallaven per protegir-se.
De què s’han de protegir??? 1) Ira de Déu, que pot expressar-se amb els desastres naturals per a castigar els homes i transformar el cosmos en caos. Mitjançant actes rituals, el caos es pot tornar a convertit en cosmos.
2) La victòria del faraó sobre el drac Apofis representa la victòria de forces benignes contra les forces del mal.
Temps sagrat no és homogeni, és un temps reversible, mític, primordial i que es fa present.
El tracte amb el temps distingeix l’home religiós del no-religiós. El temps sagrat és infinitament recuperable i repetible, no transcorre ni té una duració irreversible, és el temps ontològic per excel·lència, que sempre s’esdevé igual a sí mateix i és circular.
L’home no-religiós experimenta certa discontinuïtat i heterogeneïtat amb el seu temps. A part del temps normal, existeix un tipus de temps festiu que apareix en ritmes temporals diversos i amb una intensitat variable (quan s’escolta música, quan un s’avorreix…) L’home religiós coneix intervals sagrats que no participen de la durada temporal que el precedeix. La seva estructura és diferent, té un altre origen.
Tota festa religiosa consisteix en la reactualització d’un esdeveniment sagrat que va tenir lloc en un passat mític.
L’home religiós reactualitza la cosmovisió que va tenir lloc aborigine per: -preservar la collita -fecundar una dona estèril -curar tot tipus de malalties -tenir èxit en una guerra - asegurar regnat venturós a un sobirà Reintegrar el temps sagrat de l’origen respresenta fer-se contemporani dels déus.
ANIMISME: Ideologia que creu que el cos està format per dons ens: un actiu de dia i un altre (ànima), actiu durant els somnis i els estats de trànsit. Si aquesta ànima abandona el cos, aquest mor(mort es la marxa de l’ànima). També defensa que els pobles primitius tenien especial interès per la mort, el trànsit i els somnis. Tylor (creador animisme), creu que la creença religiosa més primitiva no era la creença en Déu, si no l’animisme.
Per altra banda, Spencer diu que la religió dels primitius no es deu a la seva ment privilegiada, si no a la seva ignorància.
ANIMATISME: Allò sobrenatural que determinades persones controlen sota certes condicions. La força sagrada impersonal era el manà, i era rellevant a la Melanèsia.
El manà es pot trobar en : a) persones b) animals c)plantes d) objectes. Es deia que el manà era capaç de canviar la sort de les persones.
A Melanèsia, una persona podia adquirir el manà per casualitat o treballant dur per tenir-lo.
A Polinèsia el manà estava posseït només per alts càrrecs polítics, i el contacte entre plebeus i polítics era considerat perillós.
Es considerava que l’èxit d’una persona (caçera, familia) no depenia de temes ordinaris, si no que provenía del món sobrenatural.
Màgia i religió: Tècniques sobrenaturals per tal d’aconseguir propòsits específics, i inclouen conjurs, fórmules, encanteris… N’hi havia de dos tipus: 1) Màgia homeopática: clavar agulles sobre ninotets de vudú sobre una imatge de la víctima 2) Màgia contagiosa: Qualsevol cosa que es fa a un objecte és pensat que afecta a la persona que ha estat en contacte amb ell alguna vegada.
Funcions religió i magia: La religió no només té funció explicativa, sino que també emocionals, ja que creure en coses sobrenaturals ajuda a reduïr la ansietat, enfrontar-se a la mort i superar crisis vitals. Quan les persones s’enfronten a allò desconegut, recorren a la magia. La magia i la religió satisfan necessitats individuals diferents.
Durkheim diu que la màgia s’usa per establir control, i la religió en canvi, neix de les tragèdies reals de la vida humana, i ofereix consol emocional en moments de crisis. A diferència dels evolucionistes, la religió no era una il·lusió subjectiva, si no que s’imposava en els individus.
Mostres de possesions d’objectes religiosos ex: reliquies de sants.
Entre el 1970-1980, agricultura perd el seu pes econòmic a favor de la manufacturació, i el 85% dels treballadors són dones solteres. La disciplina i les relacions socials de la fàbrica (disciplina rigidesa horaria, planificació del treball) contrasten amb la vida comunitària tradicional ( autonomía del treball, ausencia de caps).
Relacions de producció de fàbrica basades en: a) Una jerarquía b) Una escala de salaris c) Una divisió del treball basat en el sexe i l’etnicitat.
Predominava el paternalisme per part dels directors japonesos envers les dones semiqualificades de fmilies camperoles. Les escoles socialitzen les noies en valors dedisciplina, diligència i obediencia.
Les conseq del treball industrial era l’esgotament físic, salaris pobres, precarietat, possessió dones per part dels esperits.
Aquesta possessió es tracta d’una protesta contra la disciplina laboral i el control masculí de l’entorn industrial que evita confrontació directa amb la font dels seus mals. Els síntomes eren els moviments sincopats,compulsius i crida d’insults. La solució per foragitar els esperits era recorrer als xamans locals que feien sacrificis d’animals.
Possessió d’esperits servia com a mètode d’escapament de tensions I conflictes de la fàbrica.
Funcions socials actes rituals: Rituals I creençes podien crear sensació d’inseguretat I perill.
Ritus de transició ( d’un estat a un alter, d’una edat a una altre) TÒTEMS: Objectes sagrats que esdevenien symbols perquè representaven dues totemics. Podien ser plantes, animals o elements geogràfics. Aquest tabú s’aixecava un cop a l’any, per celebrar cerimònies dedicades al tótem. Totetisme és una religió que usa la naturalesa com a model per a la societat, i els éssers humans es relacionen amb la naturalesa a partir dels tótems.
Diversitat en l’odre natural servia de model en la separació de l’odre social, i aquest l’imitava. Simbols totèmics reforçaven unitat social.
La naturalesa simbòlica de la religió es veia reforçada per les practiques rituals que permetien als individus adquirir consciencia de llur pertinença social. Rituals poden ser: a) formals b) estilitzats c)repetitius d) estereotipats. Rituals estaven vinculats a les rep.
Teatrals.
Religions no estatals: caçadors tenen Zeus zoomorfics ( adoracio animals o fenomens naturals o plantes) Religions estatals: volien mantenir l’ordre i estratificació social. Apareixen càrrecs religiosos especialitzats en: a) tradició i els textos sagrats b) producció agrícola i altres transaccions econòmiques c)déus antropomòrfics amb forma humana.
Especialistes religiosos (Religions xamàniques): Xamans són figures religioses a temps parcial, que fan de mediadors entre els caçadors i els éssers i forçes sobrenaturals.
Tenien capacitat de sanar.
La bruixeria designa poders involuntaris, heretats o innats, per provocar el mal, considerada amenaça antirreligiosa. La fetilleria és una activitat conscient relacionada amb la manipulació de substàncies.
Xamans amazònics es comuniquen amb esperits,es relacionen amb persones humanes i no humanes i fan ingesta d’al·lucinògens. Tenen capacitats terapéutica de sanadors i tenen lideratge polític i religiós. Actuen amb elements simbòlics.
Religions comunals: Practicades per tribus recol·lectores d’aliments, practiquen rituals comunitàris, són politesites i els seus sacerdots tenen un control sobre la natura Religions olímpiques: Apareixen amb l’organització estatal. Hi ha sacerdots a temps complet, i estan organitzats jerarquicament. Son politeistes i tenen déus poderosos amb funcions concretes.
Religions monoteistes: Societats amb sacerdots a temps complet I nocions de poder diví.
Els fenomens sobrenaturals es deuen a un ésser suprem i diví. Religions es donen en imperis o estats i sobreviuen en forma de religions modernes: cristianisme, judaisme i islamisme.
-1521 Luter trenca amb Roma, els seus principis eren: a)Maxima autoritat en materia de fe era la biblia b)Gràcia de deu era la única Font de salvació, sense cap valor les penitències, prossessons..
c)Predestinació: déu ja ha escollit qui es salvarà previament.
d)Fe era questió personal que no podia estar sotmesa sota control d’esglèsia o estat.
Concili de trent ( 1545-1563) va endegar la reforma católica per asegurar l’integritat de la religió cristiana, concordia entre prínceps i pobles cristians i per lluitar contra els infidels. El van dur a terme el jesuïtes, i l’esglèsia católica prometé ajudar en la conquista religiosa d’Amèrica( conversió indigenes).
Jesuites van evangelitzar amb : nous metodes educatius i nous mètodes evangelitzadors( processons, festes, música…) CATOLICISME I RELIGIOSITAT POPULAR Sincretisme i creences populars Les poblacions amerindies solien presentar barreges d’elements religiosos i esforços adaptatius per adaptar-se a la nova fe que se’ls imposava.
Les practiques religioses amerindies no son creacions del tot originaries, tenen influència del seu passat colonial.
L’Amèrica Llatina té un gran nombre de cultures i religions diferenciades entre elles, i moltes de les seves practiques són nombrades de catòliques, tot i que difereixen de l’ortodoxia del catolicisme oficial.
Els pobles andins van acceptar fàcilment el Déu cristià, perquè li veien una gran similitud amb els déus andins. Tot i això, el Déu cristià va adoptar formes culturals andines.Com mostren els mites de comunitats quítxues, es va produir una barreja entre vàries tradicions culturals (dualitat andina,cristianisme i mites tupí-guaranis).
A Qoñamuro, Urcos, es diu que déu va crear el món en tres etapes: 1)L’era del pare (Déu creà el món en sis dies, descansant el diumenge).
2) L’era del fill (era actual, que arribarà a la seva fi), dividida en tres categories: - Els qollas (pecadors) que habiten al llac -Els inkas, que tenien gran poder i vivien a Cuzco, que amb l’arribada dels mitis marxen a Tayta Paititi i a les muntanyes.
- Els mistis, els darrers fills de déu, que fan el que volen i déu tolera els seus pecats.
3) L’era de l’esperit sant, on altres éssers habitaran la terra.
Sacamantecas Què són els sacamantecas? És com l’home del sac, el tío mantequero. És un personatge que busca el greix i sang dels nens gordets o entremaliats. El greix i la sang que s’extreia de les víctimes s’usava per guarir malalties com la tuberculòsi.
Aquesta era una malaltia que era propia de les classes baixes del segle XX, tot i que el monarca també la patia, de manera que el monarca era el sacamantecas, ja que els seus plebeus eren els que mataven i recollien greix de nen per curar-lo.
Als Andes, la presencia de greix en ofrenes es relaciona amb el concepte de “persona”, i per tant amb el sentit que atorguen a les entitats anímiques que poseeixen els pobladors de l’altiplà.
Les ànimes dels amerindis són l’objectiu principal de moltes estratègies rituals practicades per poblacions aborígenes americanes. Perdre l’ànima humana en l’altiplà aymarà significava un greu problema de salut.
La Pachamama, achachilas i chullpas i saxras eren criatures que anhelaven ànimes humanes, i tots ells podien agafarles per tal de menjar-se-les. El que succeia a les ànimes repercutia directament a la salut dels seus propietaris, ja que perdre l’ànima suposava símbol de malaltia.
Per tal de recuperar l’ànima, s’havia de recorrer a un yatiri o ch’amakani, per tal que alliberessin l’ànima del capturat, donat a que els metges convencionals no podien fer-hi res.
Desprès de perdre l’ànima, el cas més traumàtic de malaltia a l’altiplà andí és la pèrdua de greix. El greix humà era desig del sacamantecas kharisiri, un monstre que adormia la víctima per extreure el seu greix.
El greix era molt important perquè era una representació d’un ésser humà, i perquè a través d’ell es podía accedir al seu propietari i fer-li mal.
Respecte els sacamantecas hispà, hi havia als Andes els devoradors d’homes( kharisiri), que atacaven homes que anaven sols per carrer. Els devoradors d’homes actúen tot l’any pero sobretot a l’agost, i extreien sang i greix de les víctimes. Tothom era sospitós de ser el monstre, camperols, sacerdots… Els kharisiri eren moderns, usaven maquinetes, com màquines de fer fotos, grabadores o xeringues per treure greix, tot i que no el volien tot, només el de qualitat. Actualment els pobles aymaràs temen els metges, perquè són els que usen aquest tipus de maquinaria (xeringues).
Els hospitals eren lloc perillosos perque: a) moria molta gent i b) hi havia la possibilitat que els òrgans fossin traficats, els cosos maltractats i la seva sang extreta.
Els aymarás feien una jerarquització de les ànimes, en semblança al déu catòlic. Les ànimes humanes están formades per tres elements: 1) Ajayu= vinculada al pare 2)Ánimo= relacionada amb el fill 3) coraje= lligada a l’esperit sant.
L’ajayu era la part principal, i la seva pèrdua era la mort del malalt, l’ànimo es de carácter secundari, al igual que el coraje. Totes les ànimes són necessaries per subsistir, denota salut física i social individu, si no es fa una bona tutela d’aquestes, deriva en enfermetat.
L’enfermetat provocada pel khasiri podía curar-se amb una medicina viscosa molt cara. Ies recomanava menjar calent i evitar productes freds per recuperarse.
CATOLICISMO A partir dels anys 60 es descobreix el catolicisme popular: substrat de la cultura mestiza i de les cultures indígenas i negres. Es pren catolicisme popular com a part del mestissatge cultural l i racial ( element aliens a autentica fe cristiana). Es defineix com la manera en que s’espressen religiosament molts pobles d’amèrica llatina, tot i no estar molt cultivats com a catòlics.
...