Bloc I A (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatología II
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 29/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito TEMA 2. INTRODUCCIÓ A LA SANG  Funcions de la sang: Sang: teixit connectiu en el que la substància intracel·lular és el plasma sanguini (matriu extracel·lular líquida) i està sempre en moviment. Cal recordar que els eritròcits no són cèl·lules perquè no tenen nucli.
Funcions: - Transport: gasos (O2 i CO2), nutrients captats a nivell intestinal, productes de rebuig cap als òrgans excretors, hormones, vitamines, fàrmacs...
Regulació: pH mitjançant proteïnes plasmàtiques, temperatura variant el diàmetre dels vasos, volums corporals filtrant líquid als teixits Protecció: hemostàsia  evitar la pèrdua de sang, immunitat contra antígens estranys Característiques: - Color: adopta el color de l’hemoglobina (Hb), aquesta conté Fe i com més O2 transporti més vermell clar serà el color de la sang.
Densitat: 1,05 kg/L pH: 7,35-7,40  Components de la sang: La sang determina un 8% del pes corporal total i la volèmia descriu el volum de sang que tenim al cos, en condicions fisiològiques parlem de normovolèmia. Elements que composen la sang: - - Plasma 55%: esdevé un 4,4% del pes corporal total. Format per: o Proteïnes 7%: component principal o Aigua 91,5% o Altres 1,5% Elements cel·lulars 45%: eritròcits, leucòcits i plaquetes.
 Components dels plasma: proteïnes: La síntesi de les proteïnes del plasma es dóna a: - Fetge: principal òrgan productor de proteïnes plasmàtiques excepte dels anticossos Limfòcits B: encarregats de la síntesi dels anticossos Funcions de les proteïnes plasmàtiques: - - Determinar la pressió oncòtica de la sang: és la pressió que fan les proteïnes del plasma que volen estar sempre envoltades d’aigua; segons la pressió oncòtica hi haurà intercanvi d’aigua entre la sang i els teixits a nivell capil·lar o no.
Si disminueix la pressió oncòtica, disminueix la concentració de proteïnes, l’aigua entra als teixits , es dóna inflor i pot causar un edema.
Capacitat amortidora: tenen caràcter amfòter Transport (específic o inespecífic): inespecífic sobretot per l’albúmina Altres funcions específiques: síntesi d’anticossos, del sistema del complement...
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito El plasma forma el 55% de tota la sang del nostra cos i el 7% d’aquest plasma està constituït per les proteïnes (densitat = 60-89 g/L) que són l’element principal. Les proteïnes més importants que el formen són: - - Albúmina 55%: és la proteïna que corre més al gel electroforètic ja que és la més petita Globulines 38%: o α1-globulines: α1-antitripsina, transcobalamina o α2-globulines: ceruloplasmina, eritropoetina o β-globulines: transferrina, plasminogen, complement o γ-globulines: IgG (és la més abundant), IgM, IgA, IgE i IgD. Aquest tipus de globulines es sintetitzen pels limfòcits B.
Fibrinogen 7%: intervé en la coagulació Proteïnograma: classificació de les proteïnes segons els pics que s’obtenen al gel d’electroforesi.
Sempre té un perfil típic on el primer pic, que és el més alt, correspon a l’albúmina ja que és la proteïna més petita, després tindríem les α1-globulines, les α2-globulines, les β-globulines i per últim, al pic més ample tindríem les γ-globulines. Si el perfil que s’obté d’un pacient no segueix el model, sabem que hi pot haver alguna alteració en aquestes proteïnes plasmàtiques.
Patologies: - Disproteïnèmia: modificació quantitativa o qualitativa de les proteïnes del plasma. Ex: hipoalbuminèmia, híper α-globulinèmia...
Paraproteïnèmia: presència d’alguna proteïna anormal (o paraproteïna) a la sang circulant, es dedueix a partir del proteïnograma on apareixeria un pic molt estret al costat del pic que correspon a les γ-globulines.
 Components dels plasma: altres: Aquest grup engloba: - Nutrients: aminoàcids, glucosa, àcids grassos...
Catabòlits: urea, creatinina, bilirubina...
Substàncies reguladores: hormones, enzims...
Gasos: O2, CO2 (el que més abunda al plasma), N2...
Ions: Na+, K+, Ca2+, Mg2+, Cl-, HPO42-, SO42-, HCO3-  Plasma i sèrum: Si no hi ha moviment, el plasma coagula. S’ha d’afegir un anticoagulant sempre que el vulguem mantenir fora del nostre cos per analitzar-lo. Els passos són els següents: 1. Extracció de la sang i col·locació en un tub amb anticoagulant 2. Centrifugació de la mostra 3. Al tub tindrem 3 fases: o Un sediment que conté la sang amb anticoagulant, per tant, els eritròcits o Una fase intermitja on tindrem leucòcits i plaquetes o Una fase líquida que correspon al plasma que contindrà les proteïnes, entre elles el fibrinogen i els factors de coagulació Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito Obtenim el sèrum quan no hi afegim anticoagulant a la mostra de sang extreta, tindrà la mateixa quantitat d’albúmina i anticossos que el plasma però el fibrinogen i els factors de coagulació s’hauran convertit en fibrina. Després de la centrifugació obtenim el tub amb una fase més viscosa que serà el coàgul (sang sense anticoagulant) i que contindrà la fibrina (proteïna coagulant), i una fase líquida que serà el sèrum que tindrà molta menys quantitat de proteïnes anticoagulants.
 Components de la sang: elements cel·lulars: Com ja hem dit els elements cel·lulars formen el 45% del plasma i els classifiquem en: - - -  Eritròcits o hematies: recordem que no són cèl·lules, són els més abundants i contenen Hb que dóna color a la sang. Els nivells normals són: 4,5-5,9x1012 eritròcits/L en homes i 4,1-5,1x1012 eritròcits/L en dones. Els homes tenen més quantitat perquè la testosterona potencia la seva formació.
Leucòcits: són les cèl·lules de la sang ja que tenen nucli. Els nivells normals són: 5-10x109 leucòcits/L. Els diferenciem segons la forma del nucli i els grànuls: o Granulòcits: cèl·lules polimorfonuclears (nucli dividit en diversos lòbuls)  Neutròfils 57-67%  Eosinòfils 2-4%  Basòfils 0,5-1% o Agranulòcits:  Limfòcits 25-40%  Monòcits 3-7% Plaquetes o trombòcits: són les encarregades de fer agregats per evitar les hemorràgies, tampoc són cèl·lules sinó que són fragments d’una cèl·lula més gran que és la seva precursora. Els nivells normals són: 150-300x109 plaquetes/L.
Hematopoesi i òrgans hematopoètics: Hematopoesi: procés de formació dels elements cel·lulars sanguinis. Els òrgans que s’encarreguen de l’hematopoesi d’aquests elements van variant al llarg de la vida d’un individu: - Etapa prenatal: el més important és el sac vitel·lí durant els primers 3 mesos de gestació, el fetge és important des dels 4 fins als 7 mesos i la melsa també hi intervé. A partir dels 7 mesos fins al moment del naixement la medul·la òssia és el principal òrgan hematopoètic.
Fisiologia i fisiopatologia II - Silvia Expósito Etapa postnatal: en el moment del naixement la medul·la òssia de qualsevol os és important, a mida que passen els anys les vèrtebres i la pelvis són els més importants, després l’estèrnum, les costelles i finalment el fèmur i la tíbia.
La medul·la òssia s’extreu dels ossos, principalment de la cresta ilíaca dels ossos coxals, la vermella és la que s’encarrega de l’hematopoesi i la groga funciona com un magatzem de lípids.
 Hematopoesi: UFC: unitat formadora de colònies -blast: forma precursora d’una cèl·lula (estat embrionari) -òcit: forma més madura d’una cèl·lula La cèl·lula mare pluripotencial (CMP) és l’únic precursor de tots els elements sanguinis, es divideix en les branques mieloide, que donarà lloc a tots els elements cel·lulars de la sang excepte els limfòcits, i limfoide, que donarà lloc als limfòcits.
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito Important: - Tots els precursors dels elements cel·lulars finals només es troben a la medul·la òssia, no estan circulant a la sang.
Els eritròcits i les plaquetes només es troben circulant en sang, mai als teixits.
Tots els leucòcits poden passar als teixits i en alguns tipus això provoca l’evolució a una altra forma cel·lular (basòfils a mastòcits, monòcits a macròfags i limfòcits B a cèl·lules plasmàtiques quan reconeixen un antigen).
 Regulació de l’hematopoesi: SCF (CFS): stem cell factor (factor estimulant de colònies) Requeriments nutricionals: vitamina B12 i àcid fòlic, són imprescindibles per a la síntesi de tots els elements cel·lulars perquè s’encarreguen de sintetitzar el DNA i fer possible la mitosi dels precursors. Un dèficit d’algun d’aquests dos elements o dels dos pot comportar greus alteracions.
Depenent del tipus d’interleucina o CSF que actuï sobre la cèl·lula mare pluripotencial, aquesta donarà lloc a una cèl·lula mare mieloide o limfoide i aquestes a un tipus d’element cel·lular o un altre (no cal saber-se quines interleucines o CSF són necessaris a cada via).
Fisiologia i fisiopatologia II  Resum hematopoesi: RECORDEM:    L’albúmina és la proteïna majoritària al plasma Un descens de proteïnes plasmàtiques pot causar un edema El fetge és el principal òrgan hematopoètic durant la vida prenatal Silvia Expósito Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito TEMA 3. ERITRÒCITS I LEUCÒCITS  Morfologia i funcions dels eritròcits: Morfologia: - 7-8 µm de diàmetre, forma circular, com si fossin dos discs bicòncaus Forma bicòncava Membrana resistent i flexible, s’adapten a diàmetres petits No tenen nucli ni orgànuls, no són cèl·lules Citoplasma ric en Hb Tenen molta superfície per transportar i fer intercanvi d’O2 Funcions: - Transport d’O2 (oxiHb): dels pulmons als teixits. 1 eritròcit pot transportar 280x10 6 molècules d’Hb, i 1 molècula d’Hb por transportar 4 d’O2.
Transport de CO2 (carbaminoHb): dels teixits als pulmons. El 23% del CO2 es troba en aquesta forma, l’altre 77% es troba al plasma en forma de bicarbonat.
Amortidora de pH: l’Hb té histidina, un aminoàcid que té 2 grups amino, per tant, té molta capacitat per amortir el pH.
Els nivells fisiològics d’eritròcits són: 4,5-5,9x1012 eritròcits/L en homes i 4,1-5,1x1012 eritròcits/L en dones.
 Hemoglobina: La seva estructura està formada per la globina (4 cadenes polipeptídiques) + 4 grups hemo (part no proteica, protoporfirina IX). Aquests grups hemo uneixen cadascun una molècula d’O 2 de forma no covalent, cada grup és un pirrole on hi ha una cavitat per unir-hi el ferro que fixa l’O2.
Generalment la globina està formada per 2 cadenes α i 2 β que constitueixen la Hb en un individu sa (HbA1), pot ser que estigui formada per 2 cadenes α i 2 δ que donarien lloc a l’HbA2, molt menys freqüent. Si tenim 2 cadenes α i 2 γ es tracta de l’Hb fetal (HbF) que és la que predomina durant la vida fetal i té molta més afinitat per l’O2 que l’HbA1, ja que només el pot obtenir de la mare. Per últim, si tenim 2 cadenes α i 2 ε formarien l’Hb de l’embrió (HbE).
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito Segons la gràfica, com més elevada és la pressió d’oxigen en sang, més gran és el grau de saturació de l’Hb: - - - Quan la PO2 és molt elevada, l’Hb està saturada d’O2 i és transportada per la sang des dels pulmons fins als teixits on deixa anar l’oxigen, passem d’oxiHb a desoxiHb.
Quan la PO2 disminueix, l’Hb capta el CO2 dels teixits actius per transportar-lo als pulmons on tornarà a saturar-se d’O2, passem de desoxiHb a oxiHb.
Tornarà a augmentar la PO2 i el cicle començarà de nou.
Per tal que l’Hb capti l’O2 i passi a ser oxiHb cal que el ferro dels grups hemo estigui en la seva forma reduïda Fe2+, és la única que pot captar l’O2. Si el ferro es troba en la seva forma oxidada Fe3+ no podrà captar l’oxigen i parlarem de metaHb.
 Índex eritrocítics: - Concentració d’Hb en sang: o Homes: 157 ± 17 g/L o Dones: 138 ± 15 g/L Hematòcrit (HTC): fracció de volum sanguini ocupat pels eritròcits o Homes: 0,46 ± 0,04 o Dones: 0,40 ± 0,04 Hemoglobina corpuscular mitjana: (HCM: Hb/eritròcit) o Hipocròmics: falta d’Hb o Normocròmics (27-33 pg): quantitat normal d’Hb o Hipercròmics: excés d’Hb Volum corpuscular mitjà: (VCM: colom/eritròcit) o Microcítics: més petits o Normocítics (80-96 fL): mida normal o Macrocítics: més grans - - -  Eritropoesi: És el procés de formació dels eritròcits: Cèl·lula mare pluripotencial  cèl·lula mare mieloide  UFC-E  proeritroblast  eritroblast o normoblast  reticulòcit  eritròcit.
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito Important: - - Tant la CMP com la cèl·lula mare mieloide (CMM) necessiten uns CSF i interleucines determinats per donar lloc al precursor dels eritròcits.
La UFC-E només donarà lloc al proeritroblast si hi ha disponibilitat d’eritropoetina (EPO).
L’eritroblast quan és madur està ple d’Hb i perd el nucli per guanyar superfície de transport.
Des de l’inici de l’eritropoesi a la CMP fins la formació del reticulòcit el procés té lloc a la medul·la òssia, aquest reticulòcit és la forma que passa a la sang on donarà lloc a l’eritròcit, té un RE molt gran però no té nucli.
1 eritroblast dóna lloc a 16 eritròcits i al dia es sintetitzen 100-256x109 eritròcits.
Des de la UFC-E fins la formació dels eritròcits passen 5-7 dies, que és el temps de maduració.
Requisits importants: - Aminoàcids Fe Vitamina B12 (factor intrínsec) Àcid fòlic Quan falta algun d’aquests elements importants es poden donar dos casos: -  Augment de la velocitat de síntesi  disminueix el nombre de mitosis  macrocitosi (eritròcits macrocítics).
Reducció de la velocitat de síntesi  augmenta el nombre de mitosis  microcitosi (eritròcits microcítics).
Regulació de l’eritropoesi: Es regula la capacitat funcional dels eritròcits, és a dir, el transport d’O2. Quan disminueix la concentració d’O2, independentment del nombre d’eritròcits, es dóna una hipòxia als teixits ja que hi arriba menys quantitat d’O2. Llavors es posa en marxa un procés de retroacció negativa, per aturar aquesta hipòxia hi ha una regulació hormonal (als ronyons per exemple) on el teixit secreta eritropoetina (EPO) que és un potenciador de la síntesi dels eritròcits.
La disminució de la concentració d’O2 s’anomena hipoxèmia  tenim menys oxigen degut a una pèrdua de sang, a altes altituds, a un problema respiratori...
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Cicle vital dels eritròcits: Els eritròcits no tenen activitat metabòlica ni sistemes de reparació. El cicle vital comença amb la seva síntesi o eritropoesi a la medul·la òssia (requereix EPO, àcid fòlic, vitamina B12 i Fe3+), els eritròcits passen a la circulació sanguínia i passats els 120 dies es dóna la seva destrucció per macròfags de la melsa i el fetge. Els eritròcits es divideixen en dues parts: - Globina: com és la part proteica, dins del macròfag es degrada a aminoàcids que són reutilitzats per la formació de noves cadenes polipeptídiques.
Grups hemo: o El Fe3+ és alliberat, és captat per la transferrina i es transporta al fetge on serà transformat en ferritina o hemosiderina i quedarà emmagatzemat o serà reutilitzat.
o La part no proteica passa a ser biliverdina (color verdós) i després bilirubina (color groc) als macròfags, és transportada per la sang juntament amb l’albúmina fins al fetge on la bilirubina es conjugarà a l’àcid glucurònic, en forma de bilis arribarà a l’intestí prim i els bacteris convertiran la bilirubina en urobilinogen que pot continuar degradant-se al còlon per formar estercobilina i s’expulsarà en forma de femtes, o pot ser reabsorbit i passar als ronyons per donar lloc a la urobilina i serà expulsada per l’orina, per això és d’aquest color groguenc.
Quan no hi hagi aquesta conjugació de la bilirubina al fetge, la bilis s’acumularà a la sang i tindrem un individu que pateix icterícia.
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Metabolisme del ferro: Els grams de ferro que s’alliberen a la melsa o al fetge quan es destrueix l’eritròcit són reabsorbits a la medul·la òssia per formar nous eritròcits, la quantitat que perdem ha de ser proporcional a la que formem, tot i així, cada dia perdem una petita quantitat de ferro que recuperem amb la dieta.
Distribució del ferro a l’organisme: - 60% a l’Hb (eritròcits) 30% a la melsa, fetge i macròfags 8% a la mioglobina (músculs) 2% associat a enzims <1% al plasma (transferrina) Cicle vital: els eritròcits acabats de formar a la medul·la òssia contenen uns 2500mg de ferro que després dels 120 dies de vida arribarà a la melsa (destrucció dels eritròcits) i es reutilitzarà, surt a la sang unit a la transferrina i uns 400mg de ferro aniran a parar al teixit muscular on s’emmagatzemaran a la mioglobina, uns 800mg aniran a parar al fetge on s’emmagatzemaran en forma de ferritina o hemosiderina i uns 3-4mg es mantindran al plasma i seran reabsorbits a la medul·la òssia. No tot el ferro arriba a la melsa, hi ha una part que no s’absorbeix i s’elimina de l’organisme en forma de femtes (14-16 mg/dia), orina, suor, pell, cabell, ungles (1-2 mg/dia) i menstruació.
Amb la ingesta d’aliments rics en ferro (carn, peix, llegums) podem compensar les pèrdues. Ingerim uns 10-20 mg/dia de ferro i només el 10% serà absorbit (1-2 mg/dia), a l’intestí reaccionarà amb la vitamina C que el reduirà a Fe2+ (forma necessària per captar O2), serà absorbit pels enteròcits i unit a l’apoferritina una part passarà al plasma i l’altra s’eliminarà del cos, igual que el 90% restant ingerit que no s’ha absorbit.
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Origen dels leucòcits: leucopoesi: Distribució dels leucòcits: - - Circulació (teixits) Compartiment marginal: acumulacions de leucòcits als vasos sanguinis que formen un magatzem Compartiment medul·lar: gran magatzem de leucòcits ja formats a la medul·la òssia Els nivells fisiològics de leucòcits són: 510x109 leucòcits/L sang tant per homes com per dones.
 Leucòcits: tipus i morfologia Els leucòcits són les veritables cèl·lules de la sang ja que tenen nucli i orgànuls citoplasmàtics, tots estan implicats en la defensa de l’organisme. Tipus: - - Granulòcits (PMN): o Neutròfils: 57-67%, són petits fagocitadors. Tenen un nucli polisegmentat o polimorfonucleat (2 a 5 lòbuls).
o Eosinòfils: 2-4%, apareixen per fenòmens d’al·lèrgia i en reaccions parasitàries.
Sempre presenten dos lòbuls simètrics com a nucli.
o Basòfils: 0,5-1%, equivalents als mastòcits tissulars, contenen grànuls d’histamina. Tenen un nucli bilobulat cobert per grànuls que sobresurten.
Agranulòcits: o Limfòcits: 25-40%, s’encarreguen de la resposta immunitària adquirida. Tenen un nucli excèntric d’un sol lòbul i ocupa quasi tot el citoplasma, generalment arrodonit.
o Monòcits: 3-7%, són grans fagocitadors, donen lloc als macròfags tissulars i són presentadors antigènics. Són molt grans i amb un únic nucli simple i central tot i que de forma irregular.
EOSINÒFIL RECORDEM:    LIMFÒCIT BASÒFIL NEUTRÒFIL I MONÒCIT Un augment en la velocitat de síntesi causa macrocitosi (eritròcits macrocítics), hi ha menys divisions i les cèl·lules són més grans del que toca.
En condicions fisiològiques tenim un % petit de reticulòcits en sang perifèrica.
La vitamina B12 és necessària per sintetitzar el DNA.
...

Comprar Previsualizar