TEMA 8 El Parlament Europeu (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 25/03/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8 El Parlament Europeu 1. Origen Procés evolutiu. El seu origen és l’ Assemblea de la CECA. En aquell moment els representants dels ciutadans s’ elegien pels Parlaments nacionals; això ha anat evolucionant i en el cas del Parlament s’ ha de tenir present els petits passos defensats per Schuman. EVOLUCIÓ molt gradual i paulatina. En primer lloc va tenir un increment de la representativitat, actualment els ciutadans escullen als representants, representació directe article 10 TUE. En segon lloc, increment de les atribucions, de les competències del Parlament. En tercer lloc un augment de la participació en el procediment legislatiu. Hi ha el procediment legislatiu ordinari i especial, el Parlament hi participa en el procediment legislatiu ordinària amb el Consell, és co- legislador. La idea de la integració europea comporta que a final tots eles àmbits siguin legislats pel procediment legislatiu ordinari, però avui dia encara es va instaurant.
Règim jurídic. Article 14 TUE, Reglament intern (Web Parlament).
2. Composició, organització interna i funcionament.
Nombre de parlamentaris. A partir del Tractat de Lisboa, han de ser 750 euro parlamentaris més el President (751). A l’ Estat espanyol hi ha 54 euro parlamentaris.
Elecció parlamentaris. Acta electoral europea, es va aprovar a Brussel·les el 20 de setembre de 1976, i la primera elecció de parlamentaris aplicant l’ acta electoral va ser l’any 1979. Aquesta estableix certes normes comuns al sufragi. En primer lloc el sufragi ha de ser universal, lliure, directa i secreta. Universal: Cap discriminació en l’ exercici del vot, lliure: sense pressions i coaccions, directa: s’escull de forma directa las representants o les llistes sense intermediació, secret: lloc on es pugi votar que estigui reservat. Es tracta d’ un sistema electoral proporcional, les eleccions es realitzen en un període comú per tots els estats. Amés, s’ ha d’ evitar la duplicitat de vot, l’ acte dóna algunes normes per evitar-la, article 9 de l’ acte. Aquests són elements comuns però els 1 estats membres poden determinar dins del procés electoral certes peculiaritats. En primer lloc, l’ estat pot decidir com es distribueix en circumscripcions els parlamentaris. L’ Estat Espanyol ha votat per la circumscripció única i no circumscripció regional. En segon lloc, els estats poden decidir quin es el llindar mínim per l’ atribució d’ un escó. Coma mínim per tenir el primer escó s’ ha de tenir un % total de vots. Aquest mínim no pot superar el 5% dels vots emesos a nivell nacional, perquè sinó els partits petits no tindrien representació. S’ intenta que el Parlament europeu sigui del més variat possible.
D’ altra banda l’ Estat pot decidir a quines dates i hores concretes té oberts els col·legis electorals, dintre del període de dilluns a divendres. Els Estats poden decidir el tipus de llistes, si les volen obertes, tancades, amb vot de preferència, etc.
A nivell estatal es troba regulat a la Llei Orgànica de Règim Electoral General, LOREG, 19 de juny 1985. Títol VI.
Mandat dels parlamentaris. Els mandats del parlamentaris és de 5 anys, i es tracta d’ un càrrec representatiu, el càrrec finalitza per mort, o renúncia escrita. Davant d’ una renúncia, cada estat membre fix el mecanisme pel qual es substituirà aquell parlamentari.
Els parlamentaris tenen un estatut especial. L’ Estatut és un conjunt de drets, deures i incompatibilitats per a garantir la seva independència. Art. 6 Acta electoral. l’ estatut no depèn dels estats membres, és la Unió la que el fixa.
 Privilegis i immunitats: o Llibertat de desplaçament per tot el territori.
o Certa protecció davant d’ accions judicials.
o Inviolabilitat en l’ exercici de les seves funcions.
 Blindatge davant de qualsevol tipus de conflicte d’ interessos, i a més, estableix que han de tenir dedicació exclusiva. Això vol dir que s’ estableix un règim de incompatibilitats mínim. Un europarlamentaris no podrà ser d’ entrada membre d’ un govern, o d’ un Parlament. Així mateix, aquestes també estan relacionades amb càrrec propis de la UE. No es pot ser membre de la comissió, jutge advocat general o secretari del Tribunal de Justícia de la UE en qualsevol de les seves formacions, 2 tampoc pot ser membre del Tribunal de Comptes, del Comitè Econòmic i social, del Comitè de les regions o per exemple, Defensor del Poble. No obstant, tampoc es podrà ser ni funcionari ni agent en actiu de les institucions, òrgans o organismes de la UE, ni cap càrrec del Banc Central Europeu. Els Estats membres poden ampliar el règim d’ incompatibilitats pels seus nacionals. A l’ Estat espanyol els articles de 211 a 213 LOREG, càrrecs que són incompatibles.
Estructura Parlament L’Estructura es troba regulada en el s articles 20-29 del Reglament Intern. Per una banda hi ha la Presidència, la mesa, i la Conferència de President.
 Presidència. Mandat de 2 anys i mig, per tant cada legislatura té dos períodes de presidència. Sol ser fruit del pacte dels dos partits majoritaris, malgrat tot, s’ ha d’escollit per votació. Es tracta d’ una votació secreta que d’ entrada ha d’ aconseguir la majoria absoluta dels vots possibles, sinó s’arriba al 50 %+ 1 dels parlamentaris, a la pràctica com és molt complicat, el mateix tractat diu que es repeteixen les votacions fins que si ala 4a no s’ ha obtingut la majoria absoluta, es pugui directament aprovar al president per majoria simple. L’ article 20 del reglament indicia les tasques que realitza la Presidència: o Direcció de totes les activitats del Parlament i dels seus òrgans.
o Realitza tasques de representació del Parlament europeu, dins i fóra de l’ acció. Per exercir les tasques de representació, pot també enviar al vicepresident.
o Vetlla per la observança del Reglament del Parlament, procura que la gent compleixi aquest reglament intern.
o Presideix les sessions plenàries del Parlament europeu. Obre, suspèn i aixeca les sessions.
o Decideix sotmetre a votació les qüestions, i quan se sotmeten a votació els punts, obre la votació i decideix quin és l’ ordre. A vegades modifica l’ ordre de votació d’ un assumpte.
o Decideix sobre l’ admissibilitat de les esmenes que fan els Parlamentaris.
També sobre l’ admissibilitat de preguntes al consell i a la Comissió, i sobre la conformitat dels informes del Parlament.
3  Mesa. La mesa està composada pel President del Parlament, i els 14 vicepresidents.
A més hi ha 5 qüestors, Questors a dret romà revisaven es comptes. Aquests no tenen vot, i s’ encarreguen d’ assumptes econòmics i administratius que afecten directament als diputats. Article 23 del Reglament, indica per a què serveix la mesa: o Resol assumptes econòmics, d’ organització i administratius que afectin a l’ organització interna del Parlament, la secretaria o alguns dels seus òrgans.
Assumptes que afectin als diputats a proposta del Secretari General o bé, d’ un grup polític. Poden ser temes que estiguin relacionats amb el desenvolupament de les sessions parlamentàries, és més, la mateixa mesa resol els temes sinó qualsevol situació que tingui relació amb les dependències del Parlament.
 Conferència de Presidents. Composició d’ aquesta: President del Parlament, i els presidents dels grups polítics que hi ha en aquest. Tenen també dret a veu, no a vot, dos representants dels diputats no inscrit, que no estan a cap partit polític. Article 25 Reglament intern indica les tasques.
o Organitza els treballs del Parlament europeu.
o Resol qüestions relatives a la programació legislativa.
o Organitzen les comissions i els seus treballs.
o S’ encarreguen de les relacions amb les altres institucions.
 Secretaria General. Assisteix als òrgans del Parlament, executa les decisions i amés gestiona el pressupost.
Funcionament.
Les legislatures són quinquennals, dividides en sessions anuals que comencen el segon dimarts del mes de Març, i s’ interrompen el mes d’ Agost. Les sessions són públiques, i poden ser tant ordinàries com extraordinàries. A mes, el Parlament pot treballar en comissions (dues setmanes de cada mes) i en sessió plenària (una setmana de cada mes) en aquestes últimes es requereix un Quòrum d’ un terç dels membres efectius. En les sessions plenàries, s’ hi reserva un temps per a debats, hi ha debats polítics que es poden fer a proposta d’ un grup polític o bé de 29 diputats i que estan relacionats amb 4 temes d’ actualitat. Les decisions en sessió plenària normalment es prenen per majoria simple.
Els grups polítics es formen per afinitats ideològiques dels parlamentaris, no per la nacionalitat. Hi ha un mínim de diputats, per fer un grup polític s’ha de tenir 25 diputats que com a mínim representin a una quarta parts dels Estats membres, això afavoreix la creació de grups polítics. Hi ha un grup de no inscrit, és com un grup mixt.
Les comissions hi ha de permanents, unes 20, i també temporals, que poden ser respecte a temes generals o bé específics. La representació en les comissions és proporcional als estats membres i als grups polítics, per això s’ intenta que com a mínim hi hagi un parlamentari de cada estat membre, però que hi hagi representació dels grups polítics del Parlament. Un parlamentari com a mínima de ser membre d’ una comissió i suplent en una alta, lo general és que siguin membres de més d’ una comissió.
Les comissions estudien un conjunt de temes a petició del ple, i poden haver temes que es discuteixin en més d’ una comissió i que a més hi hagi més d’ un debat, però només es redacta un sol projecte. La comissió delega a un ponent, aquesta persona s’ encarregarà de crear el primer informe, aquest informe es debat i s’ ha d’ acabar aprovant i finalment el ponent redacta un esborrany amb el text final. Aquest text final, de manera general es debat al ple, excepte en cassos de delegació del text definitiu a la comissió 3. Competències: control polític, legislatives, pressupostària, en la acció exterior.
Control polític. Informat pel president de la Comissió i pels comissaris, el parlament europeu es pronuncia sobre el programa de treball, i s obre el calendari legislatiu. Quan és informat per la presidència del Consell, es pronuncia un control general sobre la conducció de polítiques de la Unió. La competència del c control polític, s’ exerceix per diferents vies:  Moció de censura. Aplicada a tota la Comissió, sempre en conjunt degut al caràcter col·legiat d’ aquesta institució. L’ objectiu de la moció de censura és exigir 5 responsabilitats polítiques per la gestió. Es presenta per una dècima part dels diputats a través d’ un escrit motivat que s’ ha de dirigir a la resta de diputats i a la comissió, feta la presentació de l’ escrit, s’ han de deixar com a mínim 24 hores, i a partir del termini, es pot celebrar un debat. Fet el debat s’ obre un termini de reflexió que com a mínim ha de ser de 48 hores i passat aquest, es vota la moció. La votació és pública i nominal, és a dir, es demana un a un als parlamentaris què es el que voten. Si el resultat es favorable a la moció, cal que s’ hagin sumat dos terços dels vots dels presents que representin la majoria dels diputats, això comporta la dimissió col·lectiva de la comissió i la necessitat de nomenar-ne una de nova.
 Qüestions o interpel·lacions. Aquestes són el medi amb el qual els parlamentaris demanen a la Comissió, al Consello al Banc Central europeu, opinió, informació o explicació sobre, d’ una banda, un punt sobre el qual la institució té competència o sobre una activitat o conjunt d’ activitats de la unió. Art. 230 TFUE estableix la obligació de la Comissió a comparèixer davant del Parlament Europeu. Les qüestions poden ser de diferents classes: orals, escrites o bé en torn de preguntes.
1. Orals. Sorgeixen a iniciativa d’ una Comissió del Parlament, un grup polític o bé a iniciativa de 40 eurodiputats. rebuda la qüestió hi ha una fase de preparació prèvia de la institució que respon oralment davant del ple del Parlament. Poden donar lloc a debat després de la contestació, i celebrat aquest debat, es pot finalitzar amb una resolució d Parlament europeu sobre el tema, aquest pot aprovar quina és la seva opinió sobre això.
2. Escrites. La iniciativa es realitza en qualsevol parlamentari de forma individual. Si són preguntes prioritàries, si el president ho considera així, es té 3 setmanes per a que la institució que correspon respongui, si no és prioritària són 6 setmanes. Es contesta per escrit, i són públiques. Sèrie C del DOUE es publiquen les respostes.
3. Torn de preguntes. Consisteix en un conjunt de qüestions breus presentades una setmana abans que se celebri el plet i el president les ha d’ admetre i les posa en ordre. Quan es fa aquest sistema de preguntes, questes poden donar lloc a més preguntes, si no queda clar, poden presentar noves preguntes.
 Discussió d’ informes. La Comissió presenta al parlament diferents tipus d’ informes, d’ una banda està l’ informe general, és l’ informe que recull les activitats i polítiques 6 de la Unió tant com el que ja s’ ha efectuat, com de les futures accions. És un informe públic. Es presenta anualment al febrer i s’ estudia a nivell de les comissions del parlament dividit per temes, no tot l’ informe va a la mateixa comissió. La comissió de fets jurídics és la que s’ encarrega de fer un informa al plet, recopila el treball de totes les comissions respecte l’ informe general. Es debat en ple durant les primeres sessions de l’ any i finalment es fa una resolució del Parlament Europeu. Informes sectorials, la Comissió planteja diferents informes sectorial que són directament adreçats a les diferents comissions del parlament Europeu, aquests informes estan directament relacionats ambles diferents polítiques de la Unió i de manera general donen lloc a un debat que passa a ser anual al permanent. Es decateix durant tot l’ any. Informe anual sobre l’ aplicació del dret de la UE per part dels estats membres, s’ estudien a les comissions parlamentàries afectades, la comissió d’ afers jurídics fa un informe pel ple. La resolució del Parlament i l’ informes es remeten al consell, a la comissió als governs dels Estats membres i als parlaments nacionals.
El consell presenta informes: Cada 6 mesos la presidència dl consell presenta al parlament un informe de treball i sobre la PESC. El Parlament europeu pot formular recomanacions, en especial ho fa després de debatre els informes. EL consell finalment fa una resolució pública que pot ser vinculant per algunes parts.
 Les comissions d’ investigació. Article 226 TFUE. L’ objectiu és examinar al·legacions d’ infracció o de mala administració en l’ aplicació del dret de la UE. Es constitueix a petició d’ una quarta part dels diputats, la investigació del tema no pot interferir en les competències de control de les altres institucions, ni el tema pot estar sotmès a un procés judicial. La durada màxima d’ aquestes és d’ 1 any, existeix la possibilitat de realitzar 2 pròrrogues motivades que duraran com a màxim 6 meses cadascuna.
Es presenta un informe final.
 El dret a petició. Una persona física o jurídica amb residència o domicili social en un estat membre, poden interposar individualment o de forma col·lectiva, davant de la Comissió de peticions un escrit respecte de qualsevol tema relatiu a les activitats de la Unió sempre i quan els afecti de manera directa i individualment. Acceptada la petició, es fa un estudi del cas recopilant informació necessària i si hi ha un informe positiu, que hi havia lloc al dret de petició, es remet a les institucions que han comès els fets. Si la comissió de peticions ho considera convenient, i pot haver un debat en 7 plenari i passat el debat, el president del parlament fa una resolució que pot remetre al Consell o a la Comissió. Si no hi ha debat s’ en via directament a l’ òrgan.
 L’ actuació del Defensor del Poble. El defensor del Poble pot rebre peticions d’ investigació d’ un membre del Parlament europeu. El DP informa al Parlament dels casos concrets que ha estudiat i així mateix presenta un informe anual de totes i cadascuna de les seves activitats. És una figura que neix en el si del parlament, i el control polític es deu a aquesta.
 Control polític. No és un mecanisme directe. Indirectament el Parlament exerceix un control polític en el nomenament de càrrec: 1. Elecció del president de la Comissió i autorització de la investidura de la Comissió en bloc. No només la designació sinó l’ establiment del seu estatut i a més de les condicions d’ exercici de les seves funcions. El parlament europeu ha de ser consultat de manera obligatòria pel consell abans del nomenament dels membres del Tribunal de Comptes i del Banc central europeu així com del president del comitè executiu.
3.1 Competències legislatives L’ Assemblea de la CECA teia el poder exclusiu de ser consultada, la consultada era preceptiva, però no vinculant. Preceptiu vol dir que és obligatori, s’ ha de plantejar aquesta pregunta. Si el Consell o la institució que estigués regulant, no demanava l’ opinio, com que és preceptiu, era nul per un defecte de forma. Un cop l’ Assemblea va ser elegida per votació directe, aquesta institució va començar a reclamar l’ ampliació de poders, en especial, a partir del Tractat de Maastricht. Amb el Tractat de Lisboa, el Parlament en la majoria d’ àmbits co decideix amb el Consell n a partir de l’ aplicació del procediment legislatiu ordinari, aquest comporta que tant el parlament com el Consell hagin d’ aprovar la llei. Malgrat tot es mantenen en el tractat molts procediments legislatius especials en el que el Parlament exerceix les competències legislatives de maneres diverses, des de la consulta prèvia per part del Consell, fins a una capacitat legislativa unilateral (únicament el Parlament sense la necessitat de cap altra institució). 3 supòsits: 1. Estatut i condicions generals de l’ exercici de les funcions dels diputats. El procediment a seguir article 223.2 TFUE.
8 2. Modalitats de l’ exercici del dret a la investigació.
3. Estatut i condicions generals de l’ exercici de les funcions del Defensor del Poble.
3.2 Iniciativa legislativa.
Article 225 TFUE, permetia que el Parlament pugui sol·licitar ala Comissió que presenti una proposta legislativa. A més, en l’ exercici de les competències legislatives el parlament pot prendre la iniciativa per; iniciar la revisió ordinària dels tractats, o bé, la revisió simplificada de la part III del TFUE (part política). Ací també, pot presentar al Consell Europeu una proposta de decisió per a que es fixi la composició del Parlament Europeu. Té també el dret d’ iniciativa legislativa per a presentar projectes relacionats amb el procediment per elecció dels diputats europeus, més l’ estatut i condicions generals en l’ exercici de les funcions dels diputats, modalitats del dret d’ investigació i l’ estatut i condicions generals de l‘ exercici i les funcions general del DP.
3.3 Competències pressupostàries.
El finançament de la Unió és diferent del finançament d’ una OI clàssica. No recapta de manera directa un impost, ni existeixen aportacions directes dels Estats membres. Es finança amb recursos propis. Les grans partides que financen la UE són:  Totalitat dels drets d’ aduana recaptats pels estats membres. Comporta el 10 % dels ingressos totals de la UE.
 Les exaccions reguladores agrícoles. Com un impost que s’aplica a les importacions de productes agrícoles que provenen d’ Estats no membres. 1% dels ingressos de la UE.
 La quota sobre el sucre i glucosa. Tots els productes que porten sucre o glucosa es paga una quota.
 % de l’ Iva percebut pels estats membres. 14 % del total dels ingressos.
 Recaptació del % del producte nacional brut dels estats membres. 75% més o menys.
Les competències pressupostaries del parlament són fruit del acords que es van realitzar al 1970 i el 1975. Actualment s’ han anat actualitzant i incrementant el poder del 9 Parlament. El que fa aquest `òrgan és pressió sobre el Consell pera que pugui aprovarse els pressupostos. El Consell necessita al consell, només el president del parlament pot aprovar de manera definitiva el pressupost anual de la UE. El president signa, rúbrica, el pressupost.
La Comissió de pressupostos juntament amb el Tribunal de comptes, examina i controla com s’ ha executat el pressupost i fan auditories en les que el parlament pot demanar explicacions respecte a l’ execució de les despeses o com aquestes s’ han fiscalitzat. El Parlament ha d’ aprovar la gestió pressupostària de la Comissió.
Pel que fa a l’ acció exterior. Hi ha hagut una ampliació paulatina de poders del Parlament, i es troben a l’ article 218.6 TFUE:  Prèvia aprovació d’ un tractat internacional, o ha d’ aprovar el Parlament.
 Prèvia consulta. Preceptiu però no vinculant.
10 ...

Tags: