Tema 3. Carp. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Biomecànica clínica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 Tema 3. Biomecànica del carp El canell és una de les articulacions més complexes del cos humà, ja que posseeix una gran mobilitat, aquesta es produeix mitjançant forces de compressió, cisallament i torsió sempre tendint a la seva desestabilització. Per evitar mencionat problema, i al no comptar amb grans masses musculars al seu voltant que la protegeixin, el canell necessita un complex capsulolligamentós.
La mobilitat i la estabilitat son, per tant, les característiques biomecàniques més essencials.
- Articulació del carp Les articulacions intercarpianes són les que existeixen entre els diferents ossos d’una mateixa fila del carp, per tant, tenim les articulacions de la primera fila del carp i les de la segona filera del carp.
- Articulació radiocarpiana: o Superfícies articulars del radi part més distal del radi i la part més inferior del fibrocartílag triangular o Superficies articulars del carp part més proximal de l’escafoides, la part més proximal del semilunar i la part més pròxima del piramidal. Aquests tres ossos de la primera filera del carp, estan units entre si per una membrana interossia i lligaments, i formen un gran còndil carpià.
 El còndil és convex i el radi i el fibrocartílag còncau.
o L’escafoides s’articula amb el radi a través de la fossa escafoïdal.
o El semilunar s’articula amb el radi a través de la fossa semilunar.
o El piramidal s’articula amb el fibrocartílag triangular.
Aquesta articulació té les superfícies articulars inclinades cap a cubital uns 22º aproximadament, i amb una desviació palmar d’uns 10º. Això provoca que en repòs la nostra mà estigui en uns certs graus de flexió palmar i desviació cubital.
- Articulació mediocarpiana: o Superfícies articularsl’articulació està formada per petites articulacions  Escafoides per la seva part més lateral s’articula amb el trapezi i el trapezoide. Per aquesta superfície articular té una forma convexa i el trapezi i el trapezoide són còncaves.
 Per la seva part mitja aquesta articulació s’articula el semilunar amb la part més medial de l’escafoides i amb el gros del carp. El gros del carp és convex i les superfícies articulars de l’escafoides i el semilunar són còncaves.
 El piramidal s’articula amb el ganxut. Les seves superfícies articulars no són ni còncaves ni convexes, tenen una forma helicoïdal. Aquests dos ossos només entren en contacte quan realitzem una desviació cubital.
El pisiforme no forma part de l’articulació mediocarpiana i només s’articula amb el piramidal.
BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 L’articulació del carp, en general té una bona mobilitat, però necessita ser estable. Podem parlar de diferents models de transmissió de càrregues, on el primer model, actualment no s’utilitza, seria la teoria horitzontal.
Aquesta teoria ens diu que hi ha dues fileres del carp que no estan relacionades entre elles.
Tenen una molt bona mobilitat però l’estabilitat no s’explicava en aquesta teoria.
La segona teoria és la teoria vertical on divideix el carp en 3 columnes diferents i intenta explicar el fet que hi hagi una bona mobilitat amb aquesta estabilitat que té el carp.
- La columna fixe aquesta seria la columna de la flexo-extensió formada pel gros del carp i el semilunar. Li dóna estabilitat del carp.
La columna de rotació formada pel piramidal, el pisiforme i el ganxut La tercera columna la columna del polze està formada per l’escafoides, el trapezi i el trapezoide.
o La columna de rotació i la del polze li proporcionen a la mà que es pugui obrir i tancar i poder fer preses de força.
La segona teoria proporciona estabilitat al carp, però no uneix el carp amb els metes.
Miralles ens va parlar de la teoria dels 3 pilars - Teoria dels 3 pilars: Tenim un pilar fixe format pel gros del carp, el trapezoide i el segon i tercer meta. La gran majoria de moviments de la mà i el carp passen a través de l’eix que passa pel gros del carp. En aquest os s’originen la majoria dels lligaments i no té una gran mobilitat.
o o o o Pilar fixable per una part, hem de considerar que la majoria dels moviments globals del canell s’originen al voltant dels eixos que creuen el cap del l’os gran.
Aquest os, juntament amb el trapezoide i el 2n i 3r meta, constitueixen les estructures estables del carp i de la mà.
Pilar semimòbil format pel piramidal, el pisiforme, el ganxut i el quart i cinquè meta.
S’anomena així ja que les estructures que el formen tenen mobilitat entre si, però, de manera voluntària podem fixar-los al realitzar una presa amb força. Tota l’acció de la presa es tradueix per una coaptació intercarpiana a aquest nivell que estabilitza els elements ossis que la composen.
Pilar mòbil format pel semilunar, l’escafoides, el trapezi i el polze. A través seu es transfereixen la majoria de les càrregues que travessen el canell. Quan realitzem una càrrega en aquest pilar mòbil, ja sigui agafant un objecte, el trapezi s’apropa a l’escafoides, i això el que provoca és que l’escafoides realitzi un moviment de flexió, en direcció la flexió palmar.
L’escafoides està unit als 3 ossos de la primera filera del carp a través dels lligaments interossis. Per tant, els ossos de la primera filera del carp també es BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 mouran, però el moviment serà el contrari, és a dir, l’escafoides realitzarà un moviment de flexió palmar, però el semilunar i el piramidal realitzaran un moviment de flexió dorsal a causa de la seva forma.
El moviment dels ossos de la primera filera del carp: Quan existeix una compressió sobre el trapezi, l’escafoides realitza una flexió en direcció palmar (sempre que existeixi una càrrega). Si existeix una càrrega el piramidal el que farà serà un moviment de flexió dorsal, però no el fa activament ell sol, sinó que el fa a causa de la tensió que es produeix en el lligament entre el ganxut i el piramidal (que se l’emporta realitzant el moviment d’extensió).
- Es produeix una càrrega a nivell del carp que va fins el piramidal.
Quan existeix una força de compressió a la mà i al carp, l’escafoides realitzarà un moviment de flexió palmar (flexió) i el piramidal farà un moviment de flexió dorsal (extensió). El semilunar no realitzarà cap mena de moviment ni de flexió ni d’extensió, simplement, el que intentarà fer serà transmetre les forces entre l’escafoides i el piramidal, i realitzarà el moviment de rotació per acompanyar un i l’alltre.
- No fa el moviment pur de rotació, sinó que acompanya el moviment de flexió i extensió.
El carp és un sistema d’amortiguació d’aquest esforç, si aquests lligaments que uneixen la primera filera del carp es trenca, el que passarà és que la transmissió de forces no serà la correcta.
- - Lligaments que uneixen la primera filera del carp: o Lligament escafo-lunar uneix l’escafoides i el semilunar o Lligament luno-piramidal entre el semilunar i el piramidal.
En el cas que es trenqui un d’aquests lligaments: o Lligament escafo-lunar trencat (és el més dèbil) l’escafoides realitzarà la flexió palmar quan li apliquem una càrrega, el piramidal seguirà fent una flexió dorsal quan apliquem una càrrega, però en aquest cas, el semilunar realitzarà la flexió dorsal juntament amb el piramidal. Això succeirà ja que no hi ha cap unió amb l’escafoides que neutralitzi la seva posició. (Que pugui contrarestar el seu moviment) Com que no serà una estructura congruent, el que provocarà és que quan existeixi aquesta càrrega no existeixi una amortiguació de es càrregues i el carp acabarà perdent la seva altura.
 L’escafoides farà la flexió palmar, el piramidal i el semilunar faran una flexió dorsal i flexionaran un espai perquè la segona filera del carp es col·loqui. Per tant, aquest carp cada vegada serà més petit.
Quan l’articulació radio-carpiana és congruent, podem considerar com si fos una cullera i el carp un ou. Aquestes dues articulacions coincideixen perfectament.
- Radi i fibrocartílag triangular cullera Carp ou Si nosaltres al carp tenim el lligament escafulo-lunar trencat, el que provocarà en aquesta articulació és que sigui totalment congruent, i a la llarga es produirà diferents graus d’artrosi.
BIOMECÀNICA CLÍNICA - - - Gis26 Grau inicial slack 1 l’artrtosi es produirà a la zona dorso-radial, entre l’escafoides i el radi. A mesura que no corregim la patologia, l’artrosi anirà en augment i es donarà entre el radi i l’escafoides.
Grau mig slack 2 l’artrosi a l’articulació radio-escafoidea i encara més a la llarga, aquesta artrosi no només afectarà al radi i l’escafoides, sinó que també afectarà a l’articulació mediocarpiana.
Grau final slack 3 quan es troba afectada l’articulació mediocarpiana, entre el gros del carp i el ganxut.
Moviment de flexo-extensió del canell: - Quan fem moviments petits, aquest moviment de flexo-extensió del carp es dóna bàsicament a l’articulació mediocarpiana.
Quan aquests moviments de flexo-extensió són molt més amplis, intentem arribar al final del rang articular, a més a més si afegeix un moviment de l’articulació radiocarpiana.
L’articulació radiocarpiana és una articulació convexa sobre còncava, per tant, realitzarà el moviment contrari al que estem fent.
- Si fem una flexió palmar, la primera filera del carp farà un desplaçament posterior.
Si fem una flexió dorsal, la primera filera del carp farà un desplaçament anterior.
A la primera filera del carp no hi ha cap mena d’inserció tendinosa ni muscular, per tant, aquest moviment de la filera vindrà donat pels lligaments que s’insereixen entre la primera i la segona filera del carp.
- - El moviment es genera a la segona fila del carp i es transmet cap a la primera fila a través dels lligaments que les uneixen.
El moviment de flexió palmar o dorsal començarà a l’articulació mediocarpiana, a la segona filera del carp. Això provocarà, quan existeixi una tensió als lligaments que uneixen les dues fileres del carp, que se’n porti la primera filera augmentant la mobilitat.
Entre els ossos de la segona filera del carp no existeix una gran mobilitat, ja que tota la segona filera actua com un bloc o Primera filera hi ha mobilitat entre els diferents ossos o Segona filera actua com un bloc i tota va a una.
 En el cas de tenir rigidesa entre els ossos del carp, podem realitzar lliscaments (teràpia manual) - Moviment de desviació radial i cubital: - Tenim més graus de desviació cubital que no pas radial, i això és a causa de la posició inicial que ja té la superfície del radi.
o La superfície del radi, està inclinada i desviada cap a cubital, per tant, ens impedeix realitzar una major desviació radial.
Quan realitzem una desviació cubital, el nostre objectiu és intentar apropar la base del 5é meta cap al cúbit i que el ganxut també s’apropi al cúbit. Per permetre aquest moviment cap al cúbit (apòfisis estiloides) ha de realitzar una flexió dorsal, ja que necessitem espai per a poder realitzar el moviment.
BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 La flexió dorsal es transmet a través dels lligaments interossis cap al semilunar, l’escafoides i tota la primera filera del carp. Realitza un moviment d’extensió i a més a més realitza una desviació en direcció radial per permetre que el ganxut i el 5è meta s’apropin al cúbit.
- - - Quan fem una inclinació radial, el nostre objectiu és que el trapezi i el trapezoide s’acostin cap al radi; necessitem crear espai per poder realitzar el moviment.
o En aquest cas, l’escafoides realitza una flexió palmar per ta d’intentar deixar espai per poder fer una inclinació radial, però l’escafoides no fa la flexió palmar sol, sinó que al mateix temps s’emporta el semilunar i al piramidal (es transmet mitjançant els lligaments interossis). Per tant, tota la primera filera del carp farà una flexió palmar amb una desviació cubital.
Quan agafem qualsevol objecte, o quan fem una flexió i una extensió, la nostra flexió no és pura, ja que quan fem una flexió palmar, la nostra mà es desvia lleugerament cap a cubital i quan fem una flexió dorsal, la nostra mà es desvia lleugerament cap a radial.
Moviment fisiològic DART THROWING MOTION “llançador de darts” o L’eix que seguim en aquest moviment seria: Flexió palmar Inclinació radial Flexió dorsal Inclinació cubital En direcció Seria l’eix real d’una flexoextensió de canell.
El canell és una articulació que se li pot anomenar “Cardan” ja que només té dos eixos de moviment.
- Articulació radiocarpiana inclinacions Articulació mediocarpiana flexo-extensió o Tots els moviments, com hem vist anteriorment, es realitzen de manera conjunta.
- Mecanisme d’estabilització del carp: o Estabilització intercarpiana:  Lligaments en tenim de dues maneres: BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26   Extrínsecs uneixen radi i cúbit amb els ossos del carp.
Intrínsecs uneixen els ossos del carp entre si.
Origen: radi i cúbit atravessen l'articulació radiocarpiana i mediocarpiana Lligaments extrínsecs Inserció: gros del carp Interossis uneixen els ossos del carp d'una mateixa filera Sense nom uneixen els ossos del carp de la primera filera amb els de la segona Lligaments intrínsecs La majoria d’aquests lligaments estan inclosos dins de la càpsula articular de totes les articulacions del carp.
Lligaments del semilunar: o Lligaments dorsals lunopiramidal i escafulolunar o Lligaments palmars lunopiramidal i escafulolunar  Com que uneixen els ossos d’una mateixa filera són intrínsecs i interossis.
 Els lligaments més resistents de la primera filera del carp són el lunopiramidal palmar i l’escafulolunar dorsal.
o Estabilització radiocarpiana:  El radi presenta una certa desviació (cap a cubital i palmar), i si aquesta articulació no té cap estabilització el carp sota compressió es dirigirà cap a desviació cubital a causa de la inclinació que té el radi.
 Per estabilitzar aquesta articulació ho fem mitjançant lligaments LLIGAMENT Lligament radioescafoides ORIGEN I INSERCIÓ Des del radi per la cara palmar fins l’escafoides BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 Des del radi per la cara palmar fins el semilunar El lligament radiolunate (curt) només estabilitza al moment de fer la compressió Te dos feixos; evita la desviació cubital en Lligament radiocarpià dorsal càrrega - Lateral Cara dorsal del radi fins al piramidal - Medial Cara dorsal del radi fins al piramida Lligament radiolunate (llarg) En el cas de patir una lesió lligamentosa es produirà un lliscament en direcció cubital o una subluxació en direcció cubital de tot el carp. Si no li posem solució, aquestes càrregues aniran dirigides en males direccions i produirà una artrosi prematura.
La disminució de la desviació radial provoca una disminució en la presa.
- Estabilització propioceptiva: Els lligaments aporten informació i són molt complexos, en el cas que estiguin lesionats els hem de treballar de manera propioceptiva ja que contenen mecanoreceptors.
A part de tots els lligaments, un músculs important per estabilitzar el carp, i sobretot l’escadoides, és el flexor radial del carp.
- Flexor radial del carp: o Origen: epitròclea o Inserció: a la base del 2n meta, el seu tendó passa per la cara anterior de l’escafoides.
Quan fem un moviment de flexió amb l’escafoides, el tendó del flexo radial del carp, intenta recentrar-lo per evitar que l’escafoides realitzi un moviment de flexió palmar molt elevat. Això només es produeix en cadena cinètica tancada (CCT), ja que si aquest múscul es contrau farà la flexió de la metacarpofalàngica.
Si algun dels lligaments que ens ajuda a estabilitzar l’escafoides està lesionat una manera de mantenir estable aquesta articulació és mitjançant el múscul descrit anteriorment.
- Per observar si l’escafoides presenta laxitud o és estable o no, mitjançant e WATSON SCAPHOID TEST, es realitza de manera passiva una desviació radial, i al mateix temps el fisioterapeuta aplica una força amb el polze a la part proximal de l’escafoides fent una desviació a la flexió dorsal.
o Observem si presenta laxitud, si l’articulació es luxe o si el pacient presenta dolor.
o Sempre ho hem de comprovar de manera bilateral.
Un altre múscul que ens ajuda a estabilitzar l’articulació radiocubital, però de manera activa és el cubital posterior (extensor cubital del carp) - Cubital posterior (extensor cubital del carp) o Origen: epicòndil o Inserció: base del 5è meta Aquest múscul de manera activa estabilitza l’articulació radiocubital posterior ja que controla la subluxació dorsal del cúbit. Treballa diferent segons si fem cadena cinètica oberta (CCO) o tancada (CCT) BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 - CCO ens ajuda a l’extensió del carp CCT ens ajuda a centrar el cap del cúbit per tal que l’articulació radiocubital distal i la radiocarpiana siguin completament congruents - Sistema musculotendinós del carp: Cap ventre muscular creua el canell, ja que si ho fes seria una zona ample i incapaç de fer treballs de precisió en espais petits.
- Sistemes musculars que ajuden a fer funcionar la mà: o Ventre muscular de l’avantbraç i tendons llargs fins als dits (sistema extrínsec) o Petits músculs de precisió a la mà (sistema intrínsec)  Ens ajuda a fer les activitats de la vida diària o Els tendons extensors passen per una mena de compartiments, anomenats beines.
 1r compartiment abductor llarg del polze i extensor curt del polze  2n compartiment extensor radial  3r compartiment extensor llarg del polze  4t compartiment extensor comú dels dits i extensor de l’índex  5è compartiment extensor propi del 5è dit  6è compartiment extensor cubital o o o Tots aquests compartiments fan que la força sigui més efectiva En el cas que algun compartiment no actuí correctament, el tendó no tindrà la mateixa força que quan la beina (compartiment) era complerta i congruent.
Patologies:  Tabaquera anatòmica patologia molt freqüent que es dóna en aquests tendons  Tensinovitis de DeQuervain patologia a la musculatura de l’abductor del polze i l’extensor curt i llarg del polze  Oposició de manera funcional, l’escafoides, està en una inclinació de 45º respecte l’eix que formen el cúbit i el radi amb els ossos del carp i els metes. Això afavoreix el moviment d’oposició del polze.
BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 La inclinació de l’escafoides provoca que en una radiografia, el pacient ha de col·locar a mà en flexió dorsal i desviació cubital ja que d’aquesta manera s’observa millor l’escafoides.
- Tractament de fisioteràpia: o Evitar la aprensió durant la immobilització o Posició mínima de pressió  Posició neutre de flexo-extensió  15º de desviació cubital Si tenim l’escafoides a menys de 45º de desviació, hi haurà una disminució de l’oposició del polze.
- Túnel carpià a la cara palmar: o Delimitat per la cara anterior dels ossos del carp i pels lligaments transversos del carp. Entre elles passaran:  Lligament transvers del carp que va des del piriforme fins al tubercle de l’escafoides, de manera normal està pretensat.
 Per tensar-lo encara més: fem una desviació cubital anterior.
El lligament transvers ens serveix com a politja, i sempre que estigui íntegre, és a dir, que no tingui cap mena de lesió, la força es transmetrà correctament.
- En el cas que hi hagi algun tipus de lesió, la força no es transmetrà correctament, per tant, aquesta estarà disminuïda.
...