Atenció i motivació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

L’ATENCIÓ I LA MOTIVACIÓ L’atenció té molta relació amb els processos de consciència. Una vegada s’ha vist la importància de l’atenció s’ha començat a estudiar. A partir de mitjans de s. XX L'atenció es un estat de la ment, un acte de voluntat (doncs jo inicio voluntàriament) i està involucrada amb altres processos cognitius, com per ex: memòria, aprenentatge, motivació… I fa que aquests altres mecanismes siguin productius. A més a més l’atenció és un mecanisme psicològic d’entitat pròpia.
Hi ha mecanismes que son imprescindibles al executar atenció: Precisió, ens permet centrar-nos en una cosa concreta, descartant les altres.
Rapidesa Capacitat de continuïtat que ens permet mantenir un nivell d’atenció durant un període de temps.
Definició d’atenció: mecanisme que posa en marxa una seria de processos o operacions gràcies a les quals som més receptius als successos de l’ambient i duem a terme una gran quantitat de tasques de forma eficaç.
Atenció pot ser selectiva, conscient...
Fases del procés: 1er moment: activació. Ja sigui per l’aparició d’un estímul sobtat que per les seves característiques em capta l’atenció o voluntàriament, iniciava l’acció ex : posar-te a llegir un llibre.
2n moment: procés 3er moment: finalització de la tasca. Pot donar-se per una distracció com per exemple el cansament que fa que els nivells d’atenció baixin, per voluntat, per desaparició de l’estímul al qual estàvem atents, per un nou estímul… Tots aquests elements ( excepte la desaparició de l’estímul) van molt relacionats als mecanismes psicològics: cansament, voluntat… És una estona molt breu en relació a tot el dia que el nen està despert, en aquesta estona el nen atén a les característiques de l’estímul. No estan tota l’estona atents i la capacitat de reacció no es ràpida.
Amb dos mesos ja són capaços d’atendre i seguir amb la mirada un moviment constant. El factor d’habituació és el cansament produït fruit d’un estímul constant degut a que encara no té prou maduresa d’atenció. Es important que els estímuls estiguin a l’alçada dels ulls perquè els pugui aprendre, estan a atents a estímuls com per exemple les joguines que solen ser de molts colors, fan sorolls etc La subestimació provoca retards per exemple motrius i atencionals. Es per això que es molt important l’estimulació dels bebès en les seves primeres etapes de vida.
Amb 4 mesos, ja hi ha un control atencional doncs el nen es capaç d’anticipar Amb 6 mesos es capaç de fer una atenció focalitzada doncs es capaç de jugar amb joguines… Fins als 6-8 anys no són madurs atencionalment. Quan es diagnostica un trastorn d’atenció previ als 6 anys, aquell diagnòstic és erroni.
Usos que podem fer de l’atenció: Ser més receptius al nostre entorn.
Fer un anàlisi puntual, concret, acurat de la realitat.
Ens permet adaptar-nos a un entorn amb gran quantitat d’estímuls.
Permet fer la repartició dels nostres recursos atencionals.
Facilita l’ús d’altres processos cognitius.
Atenció executiva: permet executar tasques complexes. Està ubicada al lòbul frontal, junt amb altres processos cognitius. És el màxim nivell de complexitat de l'atenció. Fa que pugui gestionar els esforços, coordinar les capacitats i gestionar les tasques.
L'atenció executiva incorpora molts mecanismes d’atenció diferents: 1.
2.
3.
4.
5.
Organitzar - activació Concentrar-se - focalització Controlar - esforçar-se Manejar - emocionar-se Memoritzar - actuar Característiques de l’atenció: ● Amplitud: capacitat d’atendre /realitzar més d’una informació/tasca ● ● ● Intensitat: quantitat d’atenció que tenim davant d’un objecte o tasca.
Oscil•lació: canvi constant de l’atenció, ja sigui perquè hem de processar dos o més fonts d’informació, o perquè hem de dur a terme dos tasques i es diendògena alternativament d’una a l' altra.
Control: esforç per part del subjecte per mantenir l’atenció davant d’altres estímuls.
Penjar quadre de classificació de l'atenció Externa/interna (mal de panxa) Voluntària (estudiar) /involuntària (distreure’s) o endògena( ubicada a una part de l’ àrea frontal i també s’activa una zona del lòbul parietal dorsal, funciona de dalt a baix, doncs es una atenció voluntària, s’ activa gràcies a les motivacions, als interessos... El temps reaccional és més lent que el de l’ exògena. Té molta facilitat de cansar-se perquè té una activitat cognitiva molt més elevada. /exògena (estímul que capta la meva atenció, escorça frontal ventral, ve de baix a dalt perquè ve dels canals sensorials i s’activa una àrea del cervell, el meu nivell atencional serà ràpid, no és sensible a les interferències) voluntari = endògen i involuntari: exògen Visual/ auditiva ( depèn del canal) Oberta/encoberta (fer veure que estàs escoltant al professor però en veritat estàs escoltant als companys) Concentrada/ dispersa Global(el grup està atent) /selectiva (una persona està atenta) Selectiva(una tasca en concret)/ dividida(2 o 3 tasques a l’hora)/ sostinguda (quan faig una tasca igual durant un període de temps llarg) Conscient/ inconscient (priming) Algunes parts de l'atenció tenen activació específica. endo exo Per qüestions fisiològiques del subjecte podem saber si té o no atenció Manifestacions internes i externes Internes o fisiològiques: ● ● Activitat cortical ○ Activitat electroencefalogràfica ○ Potencials evocats ○ Canvis en el flux sanguini Activitat del sistema nerviós perifèric (SNP) ○ Activitat electrodèrmica ○ ○ ○ Activitat electromiogràfica Taxa cardíaca Dil•latació pupil·lar Activitat curtical  Activitat encefalogràfica(α  β) β és molta més activitat elèctrica El canvi d’alfa a beta s’anomena potencial d’acció. Gràcies als nous mecanismes de registre ( TAC...) s’ha vist que hi ha unes característiques que s’anomenen potencial d’acció que tenen una estructura determinada, com un mapa d’activitat elèctrica que queda marcat en les diferents parts del còrtex, segons els sentits  Potencials evocats: quan s’està atent es té una activitat elèctrica determinada, depenent de l’estímul sensorial hi ha una resposta determinada.
 Canvis en el flux sanguini En funció dels canvis en el flux sanguini s’observen 3 xarxes diferents ( xarxa: àrea detectada amb més activitat elèctrica) 1 Xarxa posterior: al lòbul parietal i amb nucli concret al tàlem. Totes les accions vinculades amb l’atenció selectiva 2 Xarxa anterior: Lòbul frontal. Hi ubiquem l’atenció a control d’estímuls, és a dir, una atenció voluntària.
3 Xarxa de vigilància: Hemisferi dret a l’àrea del lòbul frontal. Fa que tingui una atenció sostinguda, que necessito per executar una activitat determinada Activitat del sistema nerviós perifèric (SNP)     Activitat electrodèrmica: mesurem l’activitat elèctrica de la pell, la suor.
Activitat electromiogràfica: Activitat de la nostra musculatura. Quan estic atent el nivell de to muscular, d’activitat elèctrica muscular augmenta Taxa cardíaca: Com més variacions en la taxa cardíaca, més atenció.
Dilatació pupil·lar: Com més dilatada la pupil·la més atenció Externes o motores  El moviment oculars segons els tipus d’atenció Moviments sacàdics: Marcar atenció focalitzada, registre, rastreig, fa moviments ràpids i llavors focalitza l’atenció Moviments lents: Marcar l’atenció d’un moviment. Segueix la velocitat d’un moviment. (Impliquen una acció motriu o observable des de fora) Altres aspectes implicats:  Activitat cognitiva: Depenent de les accions a realitzar hi ha diferents activitats cognitives 1 Temps de reacció Temps de simple: 1 estímul i una possible resposta el temps de reacció és ràpid.
Temps de reacció de l’acció: 2 estímuls i 2 respostes, temps de reacció més llarg Tasques d’elecció disjuntives: 2 estímuls una resposta ( A o B), he de prendre una decisió Tasques d’igual o diferent: 2 estímuls i 2 possibles respostes. He de dir si els estímuls que es presenten de forma simultània corresponen a la resposta A o a la resposta B. Si són iguals per exemple A i si són diferents per exemple B 2 Detecció 3 Discriminació: Entre u conjunt d’elements, veure aquells que són diferents.
4 Record: He de rememorar els records que identifiquen una acció determinada, el nivell d’atenció és més o menys elaborat en funció de la complexitat del record.
Últim: 19/11/2015 03/12/2015 ● Teories motivacionals: Teories biològiques: en aquest moment s’asocien moltes teories biològiques amb la supervivència de l’espècie i el voler analitzar per què els individus se senten motivats a tenir una interacció amb el seu entorn. Teories homeostàtiques, perquè a nivell motivacional i biològic l’individu busca l’equilibri. Només aquells processos que condueixin a l’èxit perduraran.
○ ○ ○ Teoria de l’instint de l’impuls de l’activació ● Teories cognitives: ○ Teoria de la congruència - Dissonància cognitiva ○ Jerarquia de necessiats de Maslow ○ Teoria de valència x expectativa ○ Teoria atributiva ● Teories socials: ○ El motiu social segons McClelland Teories biològiques INSTINT ● ● ● McDougall segueix influència de Darwin (els instints que afavoreixen a l’individu es conserven en l’espècie i els que els desafavoreixen es perden) Disposició física innata per respondre a una direcció determinada 3 elements fonamentals: ● Cognitiu-perceptiu: Perquè hi hagi una motivació primària primer has de percebre un estímul.
● Emocional: L’emoció és la clau dels instints. Aquí es fa referència a les emocions primàries ( no controlades i ens ajuden a detectar els elements més bàsics de la supervivència des individus).
● ● ● Motor-conductual: Aquell que fa que jo em comportarti d’una manera concreta.
Destaquen: James, McDougall i Freud (Eros i Thànatos) (Eros = vida i Thànatos=mort) Carències del model: Aquest model té poc rigor científic, perquè hi ha instints que no s’associen a una causa. Quan s’intenta explicar el fenomen de l’instint, no es tenen en consideració ni l’entorn ni l’ambient i aquests en veritat, sí tenen a veure amb les respostes instintives de les persones.
IMPULS ● Hull relacionat amb el restabliment de l’equilibri → Tota conducta emocional, ve relacionada amb el model de l’equilibri. El nostre organisme interpreta el desequilibri com a desagradable i, a nivell d’impuls, cerca la forma de trobar l’equilibri. Ex: suar per eliminar l’excés de temperatura ● ● Estat intern experimentat com a desagradable i que impulsa a actuar 2 tipus de funcions o motivacions: primària i secundària Primari: tots aquells factors relacionats amb la conducta de l’individu, centrat en la supervivència Secundaris: relacionats amb processos d’aprenentatge, totes aquelles conductes condicionades per exemple, fan que jo actuï de forma impulsiva ( sense ser passada per processos cognitius) Centrat en trobar l’equilibri de la homeòstasi.
● Crítiques: No sempre les persones busquen de tal manera per trobar la homeòstasi.
Per ex: una persona que opta per a fer una vaga de fam, té la necessitat de menjar, té gana però la seva motivació fa que pugui renunciar a menjar tot i tenir l’instint.
Es per això que, hi ha molts processos amb respostes no explicades per aquesta perspectiva. Per exemple, processos motivacionals .
Un procés cognitiu és aquell en el que jo puc planificar, estructurar, organitzar… L’individu com a espècie evolucionada pot modificar alguns aspectes biològics, ACTIVACIÓ Diu que l’individu necessita un nivell d’activació òptim. Per sota d’aquest nivell, no hi ha interès. Si no hi arribo, mancarà l’energia. Superat el nivell de motivació, es pot generar malestar global en l’individu. Trobem uns nivells d’activació: • Sistema nerviós central: regulació del funcionament bioelèctric del cervell. Es controla amb encefalogrames.
• Sistema nerviós perifèric: branca simpàtica. Es dedica a regular els òrgans principals (fetge, pulmons, cor).
Teories cognitives  Teoria de la congruència- dissonància cognitiva de Heider Qualsevol pensament és motor per fer una acció que no té perquè ser com jo esperava, pot ser de caire negatiu o positiu. Vol veure la manera d’establir aquestes relacions amb tres elements.
Situació congruent els 2 volen el cotxe Situació congruent als 2 els desagrada el cotxe Situació inconcloent: la Sílvia s’adapta a la situació o el Marc s’adapta a la situació Canvi motivacional: Allò que ens porta a fer una acció concreta.
Dissonàncies més freqüents: a) b) c) d) Els criteris personals i les normes externes Els resultats aconseguits i els esperats Les idees que defenses i el comportament (inconcloència) Les diferents alternatives per la solució d’un problema Situacions dissonants: -Elecció: Quan tinc moltes respostes i trobo una de sola, després de triar, veig allò positiu del que he triat i tot allò negatiu del que no -Justificant insuficient: No sabem perquè hem fet una acció, no té una explicació des de la congruència.
-Informació nova: Tinc una convicció d’una cosa molt concreta però de cop hi ha un argument que em desmunta Les respostes de les persones eren modificades pels experimentadors (pressió de grup)  Jerarquia de necessitats de Maslow -Les necessitats organitzen la jerarquia - S’ha d’assolir les necessitats del nivell més baix abans d’intentar satisfer les necessitats dels nivells més alts -La força central de la motivació humana és la necessitat innata de créixer i assolir la màxima autorealització 1er nivell (necessitats fisiològiques): imatge piràmide 2n nivell (Seguretat o confiança): El subjecte ha de tenir un entorn proper per tal de tenir confiança, nivell d’absència de perill.
3er nivell (Afiliació): pertinença (i les de la imatge piràmide) 5è nivell (autorealització): Va molt relacionat amb la personalitat de tipus A per exemple: escriure un llibre per la posterioritat Va observar que hi havia perfils que no corresponien amb el model, que es saltaven nivells. Per exemple: Es salta el nivell 2 per arribar al 5 o el 3 per arribar al 4 o al 5.
Sobretot en són un exemple les personalitats molt creatives  Teoria d’expectativa x valència (Tolman, Lewin, Rotter, Vrom) Expectatives: Representació cognitiva que el subjecte espera en relació a que certes conductes el condueixin a certes metes.
València: Valor que una persona atorga a una situació objecte al seu entorn Experiència x valència: És la tendència que té l’individu d’aproximar-se a un estímul.
Aquest dependrà de la multiplicació de constructes cognitius d’expectativa i de valor.
Bandura defineix 2 tipus d’expectativa: 1 Expectativa d’eficàcia: Procés cognitiu pel qual valoro si sóc capaç de realitzar una tasca.
Aprenentatge vicari: Aprenentatge per imitació. Com més desconec la tasca, més valor li atorgo. Com més semblant em vegi a la persona que pot fer l’activitat, més capaç em veuré a mi de fer l’acció.
Persuasió verbal: Parella, companys, pares, educadors. Si les persones creuen que tu seràs eficaç fent la tasca, això té un pes per nosaltres.
Estat fisiològic (causal...) 2 Expectativa de resultat: Planifica la probabilitat de que fent aquella acció concreta aconsegueixi la tasca esperada.
Feedback de resultat: si jo ja he fet aquella tasca, espero un resultat determinat perquè ja l’he fet.
Dificultat de la tasca: En funció de la dificultat de la tasca, es valora l’obtenció del resultat.
Comparació social: Si persones com jo tenen certs resultats, més creences tindré jo de tenir aquells resultats també.
Personalitat: Les personalitats tipus A creuen que poden aconseguir-ho vs. Les personalitats que no es veuen capaç.
Experiència vicària: aprenentatge per observació. Quan més desconeixement tinc d’una tasca que tinc a realitzar, més valor li atorgo. Quan més semblant sigui la persona a qui s’observa per realitzar la tasca a l’observador, més fàcil serà la tasca.
Persuasió verbal: si les persones de referència et confirmen que tu seràs capaç de realitzar una tasca, tu també ho creuràs. Estat fisiològic: estat en el que es troba un individu.
Tipus de valor: Valor intrínsec: Fer l’activitat jo li atorgo valor, activitat gratificant per si mateixa. Ex: esport, hobbie Valor extrínsec: Executar una acció que suposa un benefici, jo treballo per tenir un sou, si treballo tinc doncs una recompensa, l’activitat en si no interessa.
Valor instrumental: Faig una entrevista de treball que em garantirà trobar una feina, l’acció té un valor instrumental per arribar a una altra Valor cultural: Li assigno valors que la meva comunitat reconeixerà però altres no.
 Teoria de l’atribució Procés cognitiu motivacional relacionat tant amb els trets de la persona (percepció, creences, judicis, habilitats...) com amb variables de l’ambient o situació, i permet explicar la pròpia conducta (atribució) i la dels altres (heteroatribució) Fonaments heteroatribució 1 Intenta explicar la causa de les meves conductes i la de les altres persones amb l’objectiu de controlar el meu entorn, preveure que passarà i entendre l’actuar de la gent.
2Les coses no passen de forma arbitrària sinó que es basen en una explicació 3 Tendim a repetir les explicacions que ja hem fet prèviament.
Heider parteix de l’explicació de per què nosaltres atribuïm causes a les coses. Hi ha dues maneres d’explicar el per què de les coses: • Les personals les anomena atribucions disposicionals i són totes aquelles justificacions que fa l’individu en situacions internes o externes. Són els esquemes alhora de realitzar les situacions; l’esforç que jo hi dedico en realitzar l’acció.
• Les situacionals (externes), assigna a dos atribucions la dificultat de la tasca o la sort.
En funció d’aquests fenòmens s’interpreta la realitat. Tenim capacitat per generar infinites atribucions, normalment, aquestes van relacionades amb experiències anteriors.
• Teoria atributiva segons Rotter Justifiquem el per què de les coses perquè tenim un perfil de personalitat determinat: Locus de control. Tipus: • Intern: fa referència a aquelles atribucions que la causa explicativa va relacionada amb l’origen intern de la persona.
• Extern: atribucions causals que es centren amb l’entorn, les situacions que m’envolten.
Persones que assumeixen que tot allò que passa està relacionat amb una causa pròpia: són gestores de la seva pròpia vida, constants i, normalment, són persones responsables. Persones que justifiquen el que els hi passa per causes externes: poca disposició per prendre decisions personals, dependents i inestables.
• Teoria atributiva segons Weiner Percepció que tenen les persones respecte l’èxit o fracàs d’una acció determinada.
Una de les variables que influeix és la personalitat, per tant, està a favor de la teoria de Heider. Però a part d’això, ell afegeix que la inestabilitat també influeix.
També afegeix la variable de capacitat de control: una situació és controlable si és canviable i té possibilitat de modificació, en canvi, una situació és incontrolable quan és extern a mi i no ho puc manipular.
Trajectòria de l’atribució de Weimer: MOTIVACIÓ SOCIAL Es refereix a l’activació dels processos implicats en l’inici, detecció i energització de la conducta de l’individu en aquelles situacions en què els altres estan a prop. (en relació amb el grup, faig el mateix sola??). (Green, 1995) Aspectes que intervenen al fer una conducta davant el grup: Efectes de la conducta Efecte de facilitació social: quan estem davant els altres, ens esforcem molt més.
Relacionat amb l'efecte de coacció, tendència a realitzar el màxim esforç, que hi hagi un grup a mi hem coacciona. Aquets efectes van relacionats amb l'efecte de l'audiència, els subjectes tendim a reaccionar d'una forma determinada quan tenim audiència, ens sentim observats. L'individu sap que s’espera més d'ell i s'exigeix més.
Lligat a aquest efecte hi ha l'efecte de resposta dominant, l'individu respondrà allò que l'efecte audiència està esperant.
• Conformitat Sentir-te pressionat i adequar-te a la resposta que fa la majoria. Grau d’ambigüitat, mida del grup, unanimitat del grup.
• Condescendència: Jo faig un canvi de conducta per petició dels altres.
Efecte del peu de la pata: A un individu se li demana una tasca senzilla i després una de més difícil. Les persones tenim tendència a realitzar la petició difícil si anteriorment hem fet una de menor dificultat.
Efecte de la pata als nassos: se li demana una tasca més difícil i es nega. A una segona petició més petita dirà que sí perquè se li ha demanat una tasca vinculada a una altra que ell ha fet, però molt més simple.
• Obediència: És la imposició externa dels altres, en la qual jo no tinc capacitat de decidir. Relacionat amb l’experiment de Milgram.
TIPUS DE MOTIUS Primaris: el cos disposa de molts mecanismes autoreguladors que produeixen estats motivacionals en cas de veure's alterats. Els processos de regulació: set, gana, son i conducta sexual.
Secundaris: • L’agressió: és qualsevol capacitat destinada a fer mal a algú o a alguna cosa que ens rodeja. Es pot aprendre a través de models.
o Conceptes relacionats: ira (experiència emocional primària intensa i desagradable. No sempre porta a l’acció) hostilitat (predisposició cognitiva regulativa. Facilita l’aparició de conductes agressives) agressivitat (tendència a comportar-se de forma violenta. Intenció de fer cal. Pot anar acompanyat de trets de personalitat o consum de substàncies).
• La violència: quan es trenca l’equilibri entre impulsos i el control intern. La frustració i el dolor en poden ser algunes de les causes.
o Agressió pot ser emocional, increment de la ira, o instrumental, quan l’acció té com a objectiu aconseguir una cosa.
• Aspectes relacionats amb l’agressió: El fenomen massa: davant un grup la persona actua més agressivament perquè la responsabilitat baixa.
• Personalitat: hi ha aspectes de la personalitat que són afavoridores com o Sensibilitat emocional: gent que tot els hi afecta.
o Irritabilitat: tendència a atacs de ràbia.
Teories socials • Motiu d’assoliment • Motiu de poder • Motiu de afiliació ASPECTES RELACIONATS AMB L’AGRESSIÓ • Biològics o Dotació genètica o Sistema endocrí o Intoxicació alcohòlica o Nivell d’activació • Cognitius (processos cognitius: plantejament de la situació que provoca que jo incrementi la situació agressiva) o Intencionalitat: atribucions negatives cap al altre; provocaran raonaments negatius cap al altre, i no es res mes que la predisposició d’una excusa per realitzar-ho.
o Hostilitat: disposició cognitiva adversa (ressentiment) pensaments negatius.
• Conductuals o Estímuls condicionats associats a l’agressió: estímul que facilita la conducta agressiva = efecte arma (l’individu per la raó que sigui té en el seu poder un instrument que pot servir per agredir, el reafirma per realitzar una conducta agressiva;; li dóna seguretat i té la garantia d’utilització de l’ instrument. Es veu identificat en el paper del grup.
o Provocació social: vinculat al fet d’estar present en situacions on hi ha insults verbals. Incentiva un increment de la conducta agressiva.
o Aprenentatge per moldejament: observació de conductes agressives que s’acaben aprenent.
o Context social i familiar: hi ha contextos familiars que utilitzen agressions verbals i físiques, i es fa un aprenentatge que fa que es reprodueixi més tard.
• Personals o Edat: no hi ha una edat concreta, però hi ha períodes en el procés maduratiu, com l’adolescència, on poden aparèixer comportaments més agressius que en la resta de les etapes.
o Gènere: la diferència entre home i dona es de signe1; la variable genètica fa que l’home sigui més agressiu que la dona, i també més fort.
o Personalitat: hi ha aspectes que afavoreixen a l’aparició de l’agressivitat o Irritabilitat: tendència a atacs de ràbia e ira.
o Susceptibilitat emocional: sentiments de sentir-se vulnerables, que tots els afecta, per bé o per mal.
o Rumiació: reiteració de pensaments negatius que es mantenen en un període de temps llarg.
o Psicopatia: vinculat trastorns psicològics; persona psicòpata no interpreta adequadament les emocions. Tenen les idees clares, són egocèntriques i utilitzen els altres pel seu propi benefici.
...

Comprar Previsualizar