Tem 1 : Procés d'Avaluació Psicológica Clínica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia Clínica
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

14.9.12   Procés  d’Avaluació  Psicológica  Clínica   2-­‐3  entrevistes  (  +  tests,  amb  o  sense  test):  el  que  intentes  fer  es  una  avaluacio  psicológica   quelcom  que  te  a  veure  amb:   Establiment  de  vincle  (  1ª  entrevista)   Exploracio  psicopatológica:  diagnòstic  (  1º  entrevista)   Entrevista  biográfica  o  anamnesi  (  2º  o  3ª  entrevista):  explores  la  biografia  del  pacient,   desde  que  neix  fins  ara  (o  abans  del  naixement)   Avaluacio  de  recursos,  expectatives  i  de  caracteristiques  personals(  altres  caracteristiques   de  la  seva  personalitat,  com  es  relaciona  amb  els  demés  amb  implicacions  cliniques  (1ª,2ª  i   3ª)     Formulació  del  cas:  intentes  arribar  a  una  formulació  del  cas  despres  d’aquestes   entrevistes.  Té  a  veure  a  com  integres  tota  la  informacio  que  vas  recollint  sobre  el  pacient.   En  aquesta  formulació  s’indica  si  es  o  no  adient  fer  una  intervenció  psicológica.     Tractament     Avaluació  i  Diagnòstic  Psicològic  I  (Josep  Castillo)   Bloc  A:  Avaluació  Psicològica  General   1. Concepte.  Història.  Controvèrsies   2. Models  d’Avaluació.  Tècniques  d’Avaluació.  Aspectes  ètics   Bloc  B:  Àmbit  Clínic   1. Avaluació  en  l’àmbit  clínic   • Introducció  a  l’àmbit  clínic   • Formació,  funcions  i  rol  del  psicòleg  en  l’àmbit  clínic   • Contextos  professionals   • Procés  d’avaluació  en  psicologia  clínica   • Tècniques  bàsiques  d’avaluació  en  l’àmbit  clínic   – Entrevista   – Exploració  i  diagnòstic  psicopatològic   – Entrevista  biogràfica  o  anamnèstica   – Administració  de  tests  Introducció  a  l’àmbit  clínic     (...)   Bloc  A:  Avaluació  Psicològica  General   1. Història.  Concepte.  Controvèrsies   2. Models  d’Avaluació.  Tècniques  d’Avaluació.  Aspectes  ètics   Bloc  B:  Àmbit  Clínic   1. Avaluació  en  l’àmbit  clínic   4.     De  la  investigació  a  la  pràctica  clínica.  Factors  comuns     4.1.    Estadis  i  processos  de  canvi  psicològic     4.2  .  Variables  del/a  professional,  del  pacient,  de  la  relació.  Aliança  terapèutica     4.3.    Aferrament  (Apego).  Aferrament  i  maltractament     4.4.    Eficàcia  i  efectivitat  dels  tractaments  psicològics     4.5.    Factors  terapèutics  comuns   Bloc  C:  Àmbit  Educatiu   Bloc  D:  Àmbit  de  les  Organitzacions     Avaluació  i  Bibliografia   - Examen  sobre  el  contingut  treballat  a  classe  de  Gran  Grup   - Proves  a  partir  de  casos  clínics  (Grup  Petit)   Buela-­‐Casal,  G.  i  Sierra,  J.C.  (1997).  Manual  de  Evaluación  Psicológica:  Fundamentos,   técnicas  y  aplicaciones.  Madrid:  Siglo  XXI.     Fernández-­‐Ballesteros,  R.  (1993,  2000,  2004).  Introducción  a  la  Evaluación  Psicológica  I  y   II.  Madrid:  Pirámide.     Fernández  Líria,  A.  Y  Rodriguez  Vega,  B.  (2002).  Habilidades  de  entrevista  para   psicoterapeutas.  Bilbao,  Desclées  de  Brouwer.   Forns,  M  (coord.)  (2004).  Avaluació  psicològica.  Barcelona:  UOC.   Groth-­‐Marnat,  G.  (2009).  Handbook  of  psychological  assessment  (5th  ed.).  Hoboken,   NJ  US:  John  Wiley  &  Sons  Inc.     Muñoz,  M.  (2003).  Manual  práctico  de  evaluación  psicológica  clínica.  Madrid:   Síntesis.       CONCEPTO   • “L’avaluació   psicològica   consisteix  en  un  procés  d’estudi  de  la  conducta  i  de  les   característiques  d’un  subjecte  (  o  més  d’un  subjecte),  de  les  seves  formes  d’acció,   reacció,   elaboració   i     interacció(   la   interacció,   un   dels   nostres   processos   de   més   interès,   es   un   assumpte   totalment   fonamental)   amb   els   altres   i   amb   la   realitat   i   dels  seus  processos  de  canvi”  (Forns,  2004,  p.  31).     • Evaluación   Psicológica   Clínica   (Muñoz,   2003):“el   proceso   de   evaluación   y   medida   de   los   factores   psicológicos,   biológicos   y   sociales   y   sus   relaciones   en   una   persona  o  grupo  de  personas  con  posibles  trastornos  psicológicos”  (p.  60).     Ese  proceso     – incluye  la  persona  evaluada,  el/la  evaluador  (  les  nostres  propies  variables,   característiques,   dificultats)   y   su   interrelación   (   relació   pacientßàevaluador)   – se  organiza  en  diferentes  tareas  y  fases:  normalment  la  primera  entrevista   no   és   estructurada,   pero   si   que   controles   per   exemple   bastantes   coses   com   el  temps,  algunes  preguntes,…   – el   diagnóstico   sería   un   aspecto   del   proceso   (   no   es   el   mateix   un   psicodiagnostic   que   una   avaluació,   el   diagnostic   ,   avaluar   en   psicología   clínica   es   mes   ampli   que   fer   un   diagnostic,   el   diagnostic   es   una   part   del   proces   d’avaluació)   –que   puede   estar   o   no   presente-­‐,   en   el   cual   “(...)   se   determina   si   los   problemas   que   afectan   a   una   persona   cumplen   todos   los   criterios   de   un   trastorno   psicológico,   que   vienen   especificados   en   las   clasificaciones  diagnósticas  al  uso  (DSM-­‐IV-­‐TR  y  CIE-­‐10)”  (Muñoz,  2003,  p.   60).       EVALUACIÓN  PSICOLÓGICA  /  PSICODIAGNÓSTICO:  CONCEPTO  (Cont.)   • • Psicodiagnóstico     – Etimología   de   diagnóstico:     ‘distinguir’,   ‘discernir’,   ‘discriminar’,   ‘conocer’   (del  latín  cognoscere);   – Se  englobaría  en  el  más  amplio  de  Evaluación  psicológica   – Aplicable  cuando  el  objetivo  de  la  evaluación  psicológica  es  el  diagnóstico   psicológico,   es   decir,   clasificar   a   una   persona   con   finalidades   clínicas   (Fdez.-­‐Ballesteros).   Evaluación  /  Valoración   – Evaluación   (avaluació,   assessment)   se   refiere   a   examen   o   exploración   de   personas,   Valoración   (valoració,  evaluation)   implica   examinar   o   explorar   “objetos”  –lugares  de  trabajo,  tratamientos,  programas,  programes,  etc.-­‐  .         Avaluació  Psicològica   Demanda    (acostuma  a  comensar  per  aquí,  avegades  es  significativa  en  la  avaluació  psicològica,  qui   la  formula,  com  es  formula,  quina  és,  es  la  que  posa  en  marxa  el  procés  d’avaluació)   Objectiu   P R Exploració(  a  traves  de  l’entrevista,  test...),  descripció,  diagnòstic,   selecció,  avaluació...  de  conductes,  capacitats,  cognicions,  personalitat,   factors  psico-­‐bio-­‐socials   M T D’una  persona  (avaluació),  grup,  servei  (valoració)...   O E Relació,  vincle  (  entre  avaluador  i  pacient)   D Ò Hipòtesis     E R (  hipotesis  sobre  que  li  passa  a  aquella  persona  i  perquè  li  pasa)   L I O C É S Aplicació  d’instruments,  tècniques  d’avaluació  (per  tal  de  confirmar   o  descartar  aquella  hipotesis)   C Entrevistes,  Observació,  Tests   Resultat   Formulació  del  cas,  selecció...   Tractament,  intervenció  (  si  cal,  fem  un  tractament  o  una  intervenció)   Apunts  històrics   • Galton,   Cattell   i   Binet   serien   els   autors   que   compartirien   la   paternitat   de   l’Avaluació  psicològica  (Fernández-­‐Ballesteros,  1992).     – Galton  inicia  l’estudi  psicològic  de  les  diferències  individuals;     – Cattell  aporta  el  terme  “test  mental”  en  1890  i  planteja  bateries  de  proves   per  a  l’avaluació  psicològica;     – Binet   va   més   enllà   de   l’avaluació   de   funcions   sensorials,   perceptives   i   motores,   endinsant-­‐se   en   la   memòria,   la   comprensió,   la   intel·ligència   i   els   sentiments.     • Finals   segle   XIX:   entrevista   psicoanalítica   (   inici   dels   treballs   de   Freud,   época   molt  important  per  a  la  clínica)   • 1902:  Meyer  planteja  un  format  d’examen  de  l’estat  mental;   • 1914:   Woodworth   construeix   el   primer   test   col·lectiu   per   a   mesurar   l’ajustament   personal,  aplicant-­‐ho  a  la  selecció  de  soldats  per  a  la  Primera  Guerra  Mundial;   • 1921   Rorschach  (Rorschach)   • 1926     Test  de  dibuix  de  la  figura  humana  (Goodenough)     • 1938   Test  d’Apercepció  Temàtica  (TAT)  (Murray)     • 1939   Escala  Wechsler-­‐Bellevue  d’intel·ligència  (Wechsler)   • 1942   Minessota   Multiphasic   Personality   Inventory   (MMPI)   (   Hathaway   i   McKinley)     • 1940-­‐50:   investigacions   sobre   dimensions   crítiques   de   l’entrevista   (   epoca   molt   important   per   les   investigacions   en   l’entrevista),   contingut   vs   procés,   orientació  cap  a  objectius  vs  elements  expressius,  directivitat,  estructura,  activitat   dels  participants;   • 1945-­‐65:  aprofundiment  en  les  bases   de   l’avaluació   psicològica,  amb  discussions   sobre  el  model  (psicologia  dinàmica  vs  psicologia  dels  trets),  el  mètode  (qualitatiu   vs   quantitatiu)   i   les   tècniques   (projectives   vs   objectives   i   autoinformes);   (   s’aprofundeix  en  els  temes  de  la  tècnica,  aquesta  época  es  una  cual  en  que  s’intenta   dotar  de  rigor  més  técnic  i  metodologic  l’avaluació  psicológica)   • 1950:   Shapiro   planteja   les   bases   de   l’avaluació   experimental,   antecedent   de   l’avaluació  conductual;   • Dècada   de   1960:   aportacions   de   Rogers   sobre   calidesa,   acceptació   positiva   i   autenticitat   (   actituds   de   l’entrevistador   en   un   context   de   calidesa,   acceptació   positiva   i   autenticitat),   elaborades   posteriorment   per   Truax   i   Carkhuff.   Aportacions  sobre  l’entrevista  com  a  interacció,  realitzades  pel  grup  de  Palo  Alto   (Watzlawick,  Beavin,  Jackson).  Important   davallada   en   la   utilització   dels   tests,   degut   a   diferents   motius:   els   psicòlegs   clínics   es   dediquen   més   a   la   psicoteràpia   i   a   programes   comunitaris,   qüestionament   dels   tests   i   del   etiquetatge   psiquiàtric   (Korchin  i  Schuldberg,  1992);   • 1965:   Kanfer   i   Saslow   publiquen   Behavioral  Analysis,   desenvolupant   un   nou   model   d’avaluació  basat  en  l’anàlisi  funcional  de  la  conducta.  Fins  al  1980  es  produeix   un  fort  èmfasi  en  els  pressupostos  de  la  psicologia  conductual;   • Dècada   de   1970:   primeres   entrevistes   estructurades   (p.e.   Present   State   Examination).   Major   interès   per   les   dades   biogràfiques   i   per   l’entrenament   en   habilitats  per  a  entrevistar;   • Dècada   de   1980:   adaptació   d’instruments   al   DSM-­‐III   i   al   DSM-­‐III-­‐R   (   es   fan   entrevistes   adaptades   als   criteris   del   DSM).   Ús   combinat   d’entrevistes   estructurades  i  no-­‐estructurades,  integració  en  el  procés  diagnòstic  de  aportacions   des   de   teories   diferents.   Es   dóna   més   importància   als   factors   culturals   i   de   gènere;.   Aparició   dels   procesos   culturals   i   de   gènere   dins   del   procés   de   l’avaluació   psicològica.   • Dècada   de   1990:   els   requeriments   de   les   mútues   mèdiques   i   la   controvèrsia   sobre   la   validesa   dels   records   reprimits   impacten   sobre   l’assistència   (especialment   als   EEUU).   Les   intervencions   –inclòs   el   procés   diagnòstic-­‐   s’abreugen.   Es   distingeix  entre  veritat   literal   i   narrativa.  Interès  per  minimitzar  les  distorsions   que  poden  aparèixer  a  l’entrevista.       Respecte  a  l’Avaluació  Psicologica  clínica  (  muñoz,  2003):   • - • - - • • Psicopatología  i  psicodiagnostic   Psiquiatria  descriptiva  (  finals  del  s.XIX  i  inicis  del  s.XX  Kraepelin)   Enfocaments   psicosocials   (   p.e.   Meyer   ,   Menninger):   malaltia/   patología   com   a     producte   o   resultat   de   diferents   circumstancies   psicosocials,   tampoc   tenim   una   causa  clara  i  determinada.  Els  trastorns  mentals  no  es  poden  reduir  a  enfermetats.    Destaca  Influencia  freudiana   Destaca  Manuals  de  classificació  (  DSM  i  CIE)    Destaca  a  Millon   Orientacions   teoriques   :   psicoanalisi,   humanisme,   cognitiu-­‐conductual   (   ell   es   un   autor  cognitiu-­‐conductual):     Psicoanalisi   tota   la   questió   de   l’inconscient,   la   persona   evaluada   viu   experiencies   i   procesos   amb  decisions  inconscients.     Significat   de   la   conducta:   ej.   Persona   que   te   por   a   conduir.   Desde   la   perspectiva   psicoanlitica  sintenta  evaluar  quin  significatte  el  síntoma  o  quin  pot  tenir  en  la  vida   de   la   persona,   tenir   por   a   conduir   no   es   una   cosa   que   quelcom   hagi   aparegut   perque   sí,  sino  que  per  la  persona  conduir  o  deixar  de  conduir  té  algun  sentit.   Énfasis   en   la   biografia   personal:   els   psicolegs   quan   evaluem   ens   interessa   la   vida   de  les  persones   Mecanismes   de   defensa:   dissociació,   repressió,   intelectualització   (   formes   de   amagar    i  manejar  l’ansietat     Humanisme   La  persona,  tractament  amb  la  persona   Situación  clínica  com  a  trobada  de  persones   Relació  terapeuta-­‐  pacient   Aportació  cognitiu-­‐conductual    Sempre   ha   tingut   i   sempre   té   molt   present   l’avaluació   (   i   tambe   la   diferencia   i   el   temps  entre  avaluació  i  intervenció)   Psicometria  i  mesura  en  psicología   Formulació  clínica  del  cas.  Informació  que  vas  recollint  en  la  avaluació  psicológica                     El  declinar  de  l’Avaluació  Psicològica       80000   60000   40000   20000     Aval.
Psicològica 0 1991-95 1996-00 2001-05 2006-10   21.9.12     Interesa  molt  mes  actualment  des  de  el  punt  de  vista  de  investigación,  el  tractament  que   no  la  avaluació   En   l’ambit   quantitatiu   i   qualitatiu   no   hi   han   gaires   avancos   en   l’avaluació   psicológica,   continuem  utilitzant  els  mateixos  instruments   Aixo   comporta   certes   disfuncions,   per   exemple,   en   l’ambit   clinic   farem   més   avaluacions   que   intervencions.   Aixo   tambe   marca   un   perill   ,   els   psicolegs   hem   perdut   de   vista   lavaluació  i  sembla  que  només  anem  a  tractar   Controvèrsies  /  “Alternatives  polèmiques”     (Fdez-­‐Ballesteros,  1992)   Cadascuna  d’aquestes  disyuntives  es  donen  perque  alguns  autors  li  donen  mes  pes  a  una  i   altres  a  una  altre   • Generalitat  (  la  conducta  es  fruit  de  disposicions  estables,  trets  de  personalitat.  La   conducta  d’un  pacient  esta  més  definida  per    trets  estables,  tant  siguin  innats  com   adquirits   que   altres)   –   Especificitat   (   la   conducta   humana   es   pot   entendre   millor   com   a   especifica.   Es   la   situació   qui   determina   la   conducta.   Caracteristiques   situacionals)   Els  dos  aspectes  intervenen  a  la  hora  d’entrendre  i  de  comportar-­‐se  d’una  persona   • Idiogràfic  (  el  que  es  individual,  el  que  es  una  persona.  Caracteristic  d’una   persona,  caracteristiques  individuals.  )    –Nomotètic  (  el  que  es  comu  en  els   humans,  els  principis  de  la  conducta  humana.  Caracteristic  de  diverses   persones)   Tenim  en  compte  les  caracteristiques  individuals  pero  sempre  estan  en  condicions   de  caracteristiques  poblacionals.  L’avaluació  es  basara  principalment  en  una   persona,  esencialment;  perro  també  es  basaran  en  comparacio  amb  altres   persones   • Qualitatiu   (o   clínic.   L’enfasis   en   la   perspectiva   clinica   i   personal   del   professional.   Normalment   s’acostuma   a   fer   un   analisis   clinic,   o   entrevista   desde   una   perspectiva   cualitativa)   –   Quantitatiu   (psicomètric,   actuarial,   quantitativa.   Puntuació   d’una   escala  en  un  test)   Encara  que  els  clinics  normalment  utilitzem  una  perspectiva  qualitativa,  un  discurs   qualitatiu   • Explicació   (   de   busqueda   de   causes   sobre   la   conducta   ,   les   viscisituts,   les   experiencies  duna  determinada  persona)  –  Comprensió  (  busquem  el  perque  de  la   conducta,   aquella   forma   de   fer   sintomes,   tambe   buscar   el   sentit   que   pot   sentir   el   sintoma  a  la  seva  vida)   Normalment   haurem   de   procurar   situar   les   dues   perspectives.   Ubicar   els  sintomes   del  pacient  pero  tenint  en  compte  el  proces  vital     ...