Analgèsics Majors (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 6

Vista previa del texto

TEMA 20 - ANALGÈSICS MAJORS Escala visual analgèsica (EVA) Primer esglaó (0-3 dolor lleu) Aspirina Paracetamol Analgèsics no opioides Segon esglaó (4-7 dolor moderat) Codeïna Dihidrocodeïna Analgèsics opioides febles Tercer esglaó (8-10 dolor sever) Morfina Fentanilo Analgèsics opioides potents Metamizol AINES Tramadol Metadona ANALGÈSICS OPIACIS Són substàncies d’origen natural/sintètic derivades de l’opi natural (resina de Papaver somniferum).
Grup de fàrmacs amb gran activitat analgèsica, mitjançada per vies i receptors del SNC.
A l’organisme tenim receptors específics pels “opioides endògens” (encefalines, endorfines i dinorfines) i fàrmacs opiacis (p.e morfina) CLASSIFICACIÓ DELS OPIACIS AGONISTES PURS: selectius sobre receptors µ.
- Alta potència: morfina, petidina, fentanil, alfentanilo, metadona - Baixa potència: codeïna, dihidrocodeïna, dextropropoxifè, tramadol AGONISTES-ANTAGONISTES MIXTES: actuen sobre els receptors µ i κ. Sobre els κ actuen com agonistes, sobre els µ actuen com agonistes parcials i inclús com antagonistes. No són recomanables, produeixen pseudoalucinacions i més dependència i abstinència. No administrar amb un agonista pur.
- Pentazocina AGONISTES PARCIALS: actuen sobre els receptors µ, però amb menys activitat que els agonistes purs. En presència d’un agonista pur poden comportar-se com antagonistes. No administrar amb un agonista pur.
- Buprenorfina ANTAGONISTES PURS: tenen afinitat pels receptors opioides però no tenen activitat intrínseca.
- Naloxona, naltrexona ANTIDOTO OPIACIOS  NAXOLONA MORFINA: CARACTERÍSTIQUES Fàrmac patró dels agonistes opiacis.
No té sostre terapèutic, és a dir, no té màxim.
Baixa biodisponibilitat VO (elevat efecte de primer pas).
Vida mitja molt curta: administració cada 4 h.
Vies d’administració: oral, rectal, SC, IM, IV, intratecal, epidural.
EFECTES CENTRALS Analgèsia: muscular, articular, òssia.
Relaxació i sensació de benestar.
Inhibeix el centre respiratori.
Inhibeix el centre de la tos.
EFECTES PERIFÈRICS Miosi.
Nàusees i vòmits.
Estrenyiment (contrau múscul intestinal i redueix peristaltisme intestinal).
Bradicàrdia.
Tolerància i dependència: és espectacular en els addictes (les dosis analgèsiques per via oral són de 60 mg. Els addictes prenen grams) APLICACIONS TERAPÈUTIQUES Dolor. Tractament del dolor de qualsevol etiologia agut o crònic de gran intensitat Menys efectiu en dolor neurògen (lesions de vies i centres nerviosos).
Dispnea. Situació de dispnea en ICC i edema agut de pulmó.
Tos.
Diarrea.
Anestèsia.
EFECTES ADVERSOS Nàusees i vòmits (10-40%, sobretot a l’inici) Confusió amb obnubilació (inici tractament) Estrenyiment (molt freqüent) Retenció urinària Sedació Astènia Prurit Depressió respiratòria, miosis (Adm. Parenteral, dosis-dependet) Tolerància i dependència física Hiperalgèsia (poc freqüent) INTOXICACIÓ Pupiles puntiformes (miosis) Somnolència Inestabilitat, estat confusional Depressió respiratòria Coma RESUMEN Tos  Codeïna Diarrea  Loperamida Anestesia  Fentanilo (dolor) Anestèsic  Bupivacaïna Se pueden mezclar el escalón 1 con el 2 y el 3. El 2 con el 3 no se puede mezclar.
...