Tema 2: Dret i altres ordres normatius (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 2: Dret i altres ordres normatius 1- DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS El Dret es presenta com un ordre normatiu, com un conjunt de normes o regles que fan referència al comportament humà i que indiquen què cal fer. No és possible reduir la “realitat jurídica” només a la seva dimensió normativa. Per tal de definir el concepte de Dret, caldrà també tenir en compte la dimensió social i valorativa del Dret.
El Dret no és l’únic ordre normatiu que regeix la conducta humana. A més de les normes jurídiques, n’existeixen altres, que des de diversos punts de vista i amb distinta intensitat, regulen la nostra manera d’obrar, om els normes religioses, la moral, els usos socials... Els sistemes normatius institucionalitzen i oficialitzen una sèrie de directrius que imposen pautes de comportament.
2- DRET I USOS SOCIALS Els usos socials són un conjunt de regles de comportament socialment acceptades que afecten nombrosos aspectes de la nostra vida. Dins els usos socials es sol distingir entre usos socials normatius i usos socials no normatius (hàbits o costums socials). Els usos socials no normatius consisteixen en pràctiques en un sentit coincidents entre els membres d’un grup social, però sense que a aquesta pràctica se li atribueixi un caràcter vinculant, normatiu, obligatori i sense que la conducta que s’aparta d’aquesta pràctica provoqui una reacció social adversa (conseqüència: rebuig social). Els usos socials normatius es caracteritzen pel fet de revestir una certa obligatorietat o vinculatorietat social i perquè el grup social exerceix una pressió per tal d’obtenir llur compliment i la seva inobservança determina una reacció social adversa que pot anar des de la mera reprovació social fins a la marginació del grup. Les semblances d’aquests usos amb el Dret són el sentit d’obligatorietat i que estan proveïts de coacció externa, i les diferències són que en el Dret, la sanció està institucionalitzada i en els usos socials no i per tant, és difusa.
El contingut dels usos i el de les normes jurídiques són sovint coincidents, ja que de vegades les normes jurídiques tenen el seu origen en els usos socials, i a l’inrevés, antigues institucions jurídiques perden aquest caràcter i queden reduïdes a usos socials.
3- DRET I MORAL La moral no és una realitat unitària i indiferenciada, sinó que hi ha distintes esferes dins la moral. Podem distingir tres àmbits: la oral de la consciència individual, la moral dels sistemes religiosos o filosòfics i la moral social o positiva.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 2: Dret i altres ordres normatius La moral de la consciència individual parteix de la idea del “bé”. És en la nostra consciència individual on sorgeix la nora de conducta. La nostra consciència “fa” d’instància jutjadora pel que fa a si complim o no una determinada norma (sanció: remordiment). La moral dels sistemes filosòfics consisteix en un conjunt de doctrines de caràcter moral que formen part d’una concepció del món i de l’ésser humà en sentit més ampli.
En aquestes doctrines ens sotmetem voluntàriament. I la moral social o positiva és un conjunt de regles de caràcter moral que cada grup social considera rellevants. Gaudeixen d’efectivitat en aquest grup social, en un moment històric determinat. Aquest tipus de moral s’expressa mitjançant moltes vegades els usos socials.
Els trets diferencials entre la moral i el dret són: a) Diversitat de perspectiva: el Dret contempla les accions humanes fixant-se en la seva perspectiva social (rellevància o transcendència social), i en canvi la moral les contempla fixant-se en la seva dimensió personal (valor i significat personal).
b) Exterioritat del Dret i interioritat de la moral: el Dret s’interessa per l’aspecte exterior d’una acció i només n’exigeix el compliment (no exigeix convenciment moral) i en el cas d’incompliment, el Dret indaga en la intenció, valorant el grau d’intencionalitat, motius, voluntat... i en canvi la moral s’interessa per la part interna d’una acció.
c) Tipicitat del Dret: Tipicitat del Dret: el Dret no es refereix mai a la persona de forma global. La referència és en funció de les posicions jurídiques que aquest individu ocupa segons la regulació vigent en cada matèria. Per ex. el Dret parla de propietaris, compradors, funcionaris públics... Parla sempre de SUBJECTES DE DRET (Ballesteros, de Lucas, Recasens).
d) Coacció: el Dret pot ser imposat mitjançant la coacció externa i si cal la força física, però la moral personal i la dels sistemes religiosos o filosòfics és incoercible, ja que el seu compliment no pot imposar-se per la força. La moral social no té institucionalitzada la sanció, ni existeix la possibilitat de judici (com en el Dret).
e) Imperativitat-atributivitat del Dret: el Dret té un caràcter imperatiu-atributiu (imposa deures, obligacions i atribueix drets), i la moral només imposa deures i obligacions.
Les relacions entre Dret i Moral en el Jusnaturalisme i el positivisme jurídic: Pel que fa al positivisme jurídic, es defensa la independència entre Dret i Moral. Les normes jurídiques existeixen si s’apliquen al marge de la seva qualificació moral. Una cosa és el valor moral el Dret i l’altre la seva validesa (Kelsen).
Pel que fa al jusnaturalisme, es defensa la subordinació del Dret a la moral. Els principis morals són principis absoluts, que tenen valor universal i han de ser acceptats per tots, també pel legislador. Si aquest, que és INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 2: Dret i altres ordres normatius humà (imperfecte) no segueix aquests principis, les lleis poden ser imperfectes, i per tant no obligaran en consciència a aquells que es trobin subjectes a elles.
4- OBEDIÈNCIA AL DRET La justificació de l’obligatorietat de les normes i per consegüent de l’obediència al Dret, és la qüestió fonamental de la Teoria i la Filosofia del Dret. Existeixen dues teories sobre l’obediència del Dret: per una banda, alguns autors (Kelsen, Marx, Ihering...) defensen que el fonament de l’obediència a les lleis resideix en la força, en l’existència de la coacció (Teories de la Coacció). Per una altra banda, existeixen les Teories de Reconeixement, que sostenen que l’obediència a les lleis descansa sobre l’acceptació dels seus destinataris, sobre la convicció, el convenciment d’aquests sobre la validesa de l’obligatorietat de les normes jurídiques. Es pot exigir tant un reconeixement individual, com general.
Això a part, també es pot sostenir, com diu De Lucas, la necessitat de considerar que els dos factors (tant coacció com reconeixement) influeixen en l’obediència al Dret.
5- DESOBEDIÈNCIA AL DRET: Objecció de consciència i desobediència civil Hi ha dues formes de desobediència a les normes jurídiques per raons morals. Les similituds entre objecció de consciència i desobediència civil són que en els dos casos hom accepta l’ordenament jurídic en el seu conjunt, de manera que el rebuig es dirigeix només contra unes poques normes determinades. I també que són formes NO violentes de desobediència.
a) Objecció de consciència: Supòsit en el qual una persona, per motius de consciència, es nega a complir amb allò establert en una norma jurídica, perquè creu que l’obligació jurídica que se li imposa es troba en conflicte amb una de les seves obligacions morals o religioses. L’objector rebutja la norma sols en tant que l’afecta personalment, però no intenta la seva modificació.
b) Desobediència civil: consisteix en la inobservança d’una o diverses normes jurídiques amb el fi d’aconseguir la modificació d’aqueixa mateixa norma o d’altres que es consideren injustes o moralment iniqües. Té una finalitat política, d’aquí l’exigència que sigui pública i manifesta. Es tracta d’infringir una norma, de la qual es pretén la seva modificació o amb la violació d’altres normes per posar en evidència la disconformitat amb altres lleis. Aquell que desobeeix està disposat a acceptar la sanció que es derivi de l’acte de desobediència.
...