MÚSCULS DE LA CINTURA PÈLVICA I CUIXA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MUSCULS  DE  LA  CINTURA  PÈLVICA  I  LA  CUIXA   MUSCULS  DE  LA  PELVIS  MOVILITZADORS  O  ESTABILITZADORS  DEL  MALUC.   MÚSCUL  ILIOPSOAS   Comprèn  el  psoes  major  i  l’ilíac:   -­‐Psoes   major:   es   troba   en   la   cavitat   abdominal   als   costats   dels   cossos   vertebrals   i   en   la   fossa   ilíaca   externa  de  la  pelvis.  S’origina  en  les  vèrtebres  lumbars  des  de  T12  a  L5  per  fascicles  superficials  i   profunds.  Descendeixen  cap  a  la  pelvis  als  costats  de  la  columna  vertebral,  passa  per  la  fossa  ilíaca   interna  i  es  fusiona  amb  el  múscul  ilíac  i  es  forma  un  tendó  que  penetra  a  la  cuixa  formant  part  del   terra  del  triangle  femoral  i  s’insereix  al  trocànter  menor.     -­‐Ilíac:   Es   troba   en   la   pelvis   tapizant   la   fossa   ilíaca.   S’origina   en   la   fossa   ilíaca   interna   i   el   ventre   muscular  es  solda  al  del  psoes  major  formant  el  múscul  iliopsoes.  Forma  part  de  les  parets  de  la   pelvis  major  i  manté  relacions  importants  amb  el  cec  i  l’apèndix  cecal,  dels  que  es  separa  per  greix   i  per  peritoneu.     És  un  potent  flexor  i  estabilitzador  del  maluc.  També  pot  fer  flexions  de  la  columna  lumbar  si  es   contrau  bilateralment  o  inclinacions  laterals  si  només  es  contrau  d’un  costat.     Està  innervat  per  branques  colaterals  anteriors  dels  nervis  L1,  L2,  L3.  L’ilíac  s’innerva  per  branques   del  nervi  femoral  que  li  aporta  fibres  de  L2  i  L3.     -­‐Psoas   menor:   múscul   inconstant   que   neix   dels   marges   del   cos   vertebral   de   T12   i   L1   i   del   disc,   formant  un  fi  ventre  muscular  que  descendeix  superficial  al  des  psoes  major  i  acaba  per  un  prim   tendó  en  la  eminència  iliopúbica.     MÚSCULS  DE  LA  REGIÓ  GLÚTEA   MÚSCUL  TENSOR  DE  LA  FASCIA  LATA   S’estén  en  un  pla  superficial  des  del  coxal  fins  el  genoll.  El  ventre  muscular  es  petit  i  rectangular   però  es  continua  per  una  potent  aponeurosis.  S’origina  en  l’espina  ilíaca  anterosuperior  i  la  zona   veïna  de  la  cresta  ilíaca.  Forma  un  ventre  muscular  que  descendeix  oblic  i  cap  a  baix  i  enrere,  per   continuar   amb   una   làmina   tendinosa   que   es   solda   a   la   fàscia   femoral   (fàscia   lata)   contribuint   a   formar   un   engruiximent   superficial   anomenat   tracte   iliotibial.   Pel   mig   de   l’engruiximent   fibrós   s’insereix  en  un  relleu  ossi  situat  en  la  cara  externa  de  l’extremitat  superior  de  la  tíbia.     És  flexor,  separador  i  rotador  medial  de  la  cuixa.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  gluti  superior,  que  li  aporta  fibres  de  L4  i  L5.     MÚSCUL  GLUTI  MAJOR   Té  un  gran  origen  que  inclou  la  porció  més  posterior  de  la  superfície  glútia  del  coxal,  per  darrera   de  la  línia  glútia  posterior,  el  llavi  extern  del  segment  posterior  de  la  cresta  ilíaca;  la  cara  posterior  i   la   vora   lateral   del   sacre,   el   còccix,   i   la   cara   dorsal   del   lligament   sacrotuberós.   La   part   més   superficial  e  solda  a  la  fàscia  del  a  cuixa  i  juntament  amb  el  tensor  de  la  fàscia  lata  formen  el  tracte   iliotibial.  Les  fibres  profundes  s’insereixen  en  la  part  superior  de  la  diàfisi  femoral  en  la  tuberiostiat   glútia.     És   extensor,   intervé   en   la   rotació   lateral   del   maluc   i   pot   participar   en   abducció   i   adducció   del   maluc.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Està  innervat  pel  nervi  gluti  inferior  que  li  aporta  fibres  de  L5,  S1  i  S2.           GLUTI  MITJÀ   S’insereix   en   la   superfície   glútia   del   coxal   en   l’espai   comprès   entre   els   línies   glúties   anterior   i   posterior.   Les   fibres   convergeixen   cap   a   l’extremitat   superior   del   fèmur   i   acaben   en   un   tendó   aplanat  en  la  cara  externa  del  trocànter  menor.     Actua  com  abductor  del  maluc  i  pot  fer  rotació  interna.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  gluti  superior  que  li  aporta  fibres  de  L4,  L5  i  S1.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   GLUTI  MENOR   S’origina   en   la   superfície   glútia   del   coxal   per   davant   de   la   línia   glútia   anterior.   Les   fibres   convergeixen  en  direcció  a  l’extremitat  superior  del  fèmur  per  formar  un  tendó  que  s’insereix  en  la   superfície  anterior  del  trocànter  major.     És  rotador  intern  i  abductor  del  maluc.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  gluti  superior  que  li  aporten  fibres  de  L4,  L5,  i  S1.       MÚSCUL  PIRAMIDAL   S’origina  en  la  cara  anterior  del  sacre,  en  els  forats  sacres  corresponents  a  les  vèrtebres  S2,  S3,  S4.   Travessa  el  forat  isquiàtic  major  i  es  continua  per  el  maluc  fins  inserir-­‐se  en  la  vora  superior  del   trocànter  major.     És  un  estabilitzador  del  maluc  i  intervé  en  rotació  lateral  i  abducció  de  la  cuixa.   Està  innervat  per  branques  anteriors  del  plexe  sacre,  que  li  aporten  fibres  principalment  de  S1.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   OBTURADOR  INTERN   S’origina  en  l’interior  de  la  pelvis  en  la  cara  interna  de  la  membrana  obturatriu  i  en  contorn  ossi   del  forat  obturador,  deixant  lliure  d’insercions  el  canal  obturador.  Les  fibres  musculars  surten  de  la   pelvis   pel   forat   isquiàtic   menor   i   canvien   bruscament   de   direcció   per   situar-­‐se   sobre   la   cara   posterior  de  l’articulació  del  maluc  i  acabar  en  la  cara  interna  del  trocànter  major  per  sobre  de  la   fossa  trocantíca.     Una   bossa   seriosa   (bossa   subtendinosa   de   l’obturador   intern)   facilita   el   lliscament   del   múscul   sobre  el  contorn  del  forat  isquiàtic.     És  un  rotador  lateral  de  la  cuixa.   Està  innervat  pel  nervi  obturador  intern  del  plexe  sacre,  que  li  aporta  fibres  de  L5,  S1  i  S2.         MÚSCULS  BESSONS   Bessó   superior   s’origina   en   l’espina   isquiàtica   i   l’inferior   en   la   tuberositat   isquiàtica.   Acaben   juntament  amb  l’obturador  intern  en  la  cara  medial  del  torcanter  major.     Ajuden  a  l’obturador  intern.   Estan  innervats  el  superior  pel  nervi  obturador  intern  amb  fibres  de  L5,  S1  i  S2  i  l’inferior  per  una   branca  colateral  del  nervi  del  quadrat  femoral  que  li  aporta  fibres  de  L4,  L5  i  S1.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   QUADRAT  FEMORAL   S’origina  en  la  tuberositat  isquiàtica  i  es  dirigeix  cap  a  fora  per  acabar  en  la  cresta  intertrocàntica   del  fèmur,  on  determina  la  formació  del  tubercle  quadrat.     És  un  rotador  lateral  de  la  cuixa.     Està  innervat  pel  nervi  del  quadrat  femoral  que  procedeix  del  plexe  sacre  i  li  aporta  fibres  de  L4,  L5   i  S1.         OBTURADOR  EXTERN   S’origina   en   la   cara   externa   de   la   pelvis   del   contorn   de   la   membrana   obturatriu   i   dels   marges   ossis   del   forat   obturador.   Les   fibres   musculars   convergeixen   cap   a   un   tendó,   que   passant   per   sota   de   la   fossa  acetabular,  es  disposa  per  darrera  de  l’articulació  del  maluc  i  acaba  en  la  fossa  trocantèrica   del  trocànter  major.   Rotador  lateral  de  la  cuixa.   Està  innervat  per  branques  del  nervi  obturador,  que  li  aporten  fibres  de  L3  i  L4.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     MÚSCULS  DE  LA  CUIXA   COMPARTIMENT  FEMORAL  ANTERIOR   MÚSCUL  SARTORI   S’origina   en   l’espina   ilíaca   anterosuperior.   Descendeix   obliquament   fins   la   vertent   medial   del   genoll  i  després  de  contornejar  per  darrera  el  relleu  del  còndil  intern  es  transforma  en  una  cinta   tendinosa   que   s’insereix   en   la   cara   medial   de   la   part   superior   de   la   cara   interna   del   cos   de   la   tíbia.   La   seva   inserció   és   ventral   a   les   dels   músculs   semitendinós   i   gràcil,   dels   que   es   separa   per   una   petita  bossa  serosa.     És  el  múscul  que  fa  que  ens  podem  seure  amb  una  cama  creuada,  en  la  cadera  fa  rés  un  flexor,   també  fa  rotació  lateral  de  la  cuixa  i  en  el  genoll  és  flexor  i  rotador  medial.     S’innerva  per  branques  del  nervi  femoral  que  li  aporten  fibres  de  L2  i  L3.         QUÀDRICEPS  FEMORAL   -­‐Bast  intermig:  originat  per  fibres  carnoses  dels  dos  terços  superiors  de  les  cares  lateral  i  anterior   de  la  diàfisi  femoral.  Les  fibres  formen  una  vessant  muscular  que  tapiza  la  diàfisi  del  fèmur  dirigint-­‐ se  a  la  ròtula.   -­‐Bast   lateral:   s’origina   per   una   làmina   tendinosa   en   la   meitat   superior   del   llavi   extern   de   la   línia   àspera  del  fèmur,  ampliant  cap  a  dalt  aquesta  inserció  al  llarg  del  marge  lateral  de  la  tuberiositat   glútia   fins   arribar   a   les   proximitats   del   trocànter   major.   El   ventre   muscular   descendeix   cap   a   la   ròtula  cobrint  en  gran  mesura  al  bast  intermig.     -­‐Bast  medial:  s’origina  al  llarg  del  llavi  intern  de  la  línia  àspera  del  fèmur  i  s’estén  per  sota  de  la   línia   supracondília   medial   i   per   sobre   fins   l’extrem   medial   de   la   línia   intertrocànterica.   El   ventre   muscular  descendeix  cap  a  la  ròtula  aplicant  a  la  cara  interna  de  fèmur  i  posseeix  fibres  verticals   que   procedeixen   de   la   part   superior   de   la   inserció   i   fibres   gairebé   horitzontals   que   parteixen   de   la   zona  més  baixa  de  la  inserció.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   -­‐Recte   femoral:   s’origina   per   caps,   la   directa   que   s’origina   en   l’espina   ilíaca   anteroinferior   i   la   reflexa   que   s’uneix   al   solc   supraacetabular   del   coxal.   El   ventre   muscular   resultant   descendeix   verticalment  per  la  cuixa  per  confuir  en  una  potent  làmina  tendinosa  abans  d’arribar  a  la  ròtula   -­‐Inserció  inferior  del  quàdriceps:  els  quatre  caps  es  condensen  en  làminestendionses  que  formen   el   tendó   del   quàdriceps.   Té   diferents   punts   d’inserció:   el   major   component   fibrós   passa   pel   vèrtex   inferior  de  la  ròtula  i  forma  el  lligament  rotulià  que  s’insereix  en  la  tuberiositat  de  la  tíbia.     És  un  potent  extensor  del  genoll  i  flexor  del  maluc.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  femoral  que  aporten  fibres  L2  L3  i  L4.                                                                         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   COMPARTIMENT  FEMORAL  POSTERIOR   MUSCUL  SEMITENDINÓS   S’origina   juntament   al   cap   llarg   del   bíceps   en   la   tuberositat   isquiàtica   del   coxal   .   El   ventre   muscular,  a  nivell  del  terç  inferior  de  la  cuixa,  es  continua  amb  un  tendó  cilíndric  que  camina  per   darrera  del  còndil  intern  del  fèmur  i  s’insereix  en  la  part  alta  de  la  cara  interna  del  cos  de  la  tíbia,   per  darrera  del  sartori.   En   el   seu   trajecte   el   tendó   presenta   una   bossa   sinovial   que   el   separa   del   lligament   colateral   intern   del  genoll  i  una  altra  bossa  a  nivell  de  la  inserció,  que  el  separa  del  sartori  i  semimembranós.     És  un  potent  extensor  de  la  cadera.  És  flexor  i  rotador  intern  del  genoll.     Rep  branques  de  la  porció  tibial  del  nervi  ciàtic,  que  li  aporten  fibres  L5,  S1  i  S2.         MÚSCUL  SEMIMEMBRANÓS   S’origina  de  la  tuberositat  isquiàtica  formant  una  làmina  tendinosa  que,  a  nivell  del  terç  mitjà  de  la   cuixa,  es  continua  amb  el  ventre  muscular.  A  l’altura  del  genoll,  el  múscul  camina  dorsal  al  còndil   intern  del  fèmur  i    forma  un  potent  tendó  que  es  divideix  en  tres  parts.  Una  s’insereix  en  la  part   posterior   de   la   cara   medial   del   còndil   intern   de   la   tíbia,   una   altra   s’estén   ca   a   la   part   anterior   d’aquest  còndil  i  la  tercera  forma  el  lligament  polpíti  oblic  del  genoll  que  ascendeix  per  el  dors  de   l’articulació  fusionant-­‐se  a  la  càpsula  fibrosa  i  a  la  base  de  implantació  del  menisc  intern.     L’extrem   inferior   del   semimebranós   posseeix   una   bossa   sinovial   que   li   separa   del   gastrocnemi   intern  i  una  altra  que  s’associa    ala  zona  de  inserció  de  la  tíbia.     Fa  les  mateixes  funcions  que  el  semimembranós.   Està  innervat  per  branques  de  la  porció  tibial  del  nervi  ciàtic,  que  li  aporten  fibres  procedents  de   L5,  S1  i  S2.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       MÚSCUL  BÍCEPS  FEMORAL   El   cap   llarg   arranca   de   la   tuberositat   isquiàtica   juntament   amb   el   semitendinós   i   descendeix   obliquament  per  buscar  el  marge  lateral  del  dors  de  la  cuixa.  El  cap  curt  s’origina  del  llavi  extern  de   la  línia  àspera  i  de  la  línia  supracondília  lateral  del  fèmur  i  les  seves  fibres  descendeixen  per  unir-­‐se   en  un  tendó  comú  amb  el  cap  llarg  a  nivell  del  terç  inferior  de  la  cuixa.  El  ventre  d’unió  es  continua   amb  un  potent  tendó  que  passa  dorsalment  al  còndil  extern  del  fèmur  per  inserta-­‐se  en  el  vèrtex   del  cap  del  peroné  i  en  la  zona  veïna  del  còndil  lateral  de  la  tíbia.     És  extensor  de  la  cadera  i  flexor  rotador  extern  del  genoll.     El  cap  llarg  es  innervat  per  branques  de  la  porció  tibial  del  nervi  ciàtic  i  la  curta  per  branques  de  la   porció  peroneal  comú  del  nervi  ciàtic.  Es  dos  caps  reben  fibres  de  L5,  S1  i  S2.       COMPARTIMENT  FEMORAL  MEDIAL   MÚSCUL  ADDUCTOR  MAJOR   S’origina  en  el  coxal,  al  llarg  de  la  branca  inferior  del  pubis  i  de  la  branca  isquiàtica  fins  arribar  la   tuberositat   isquiàtica.   Les   seves   fibres   musculars   divergeixen   cap   a   fora   i   a   baix   en   busca   del   fèmur.  En  el  múscul  es  pot  distingir  una  porció  lateral  i  una  altra  lateral  amb  morfologia  innervació   i  funció  diferenciada.     -­‐Porció  lateral  és  un  ventre  aplanat  que  acaba  al  llarg  de  la  diàfisi  femoral.  En  la  zona  central  de   l’os   s’insereix   en   el   interstici   de   la   línia   àspera.   Superiorment   amplia   la   seva   inserció   fins   les   proximitats  del  trocànter  major  i  per  sota  arriba  la  línia  supracondília  medial.  En  les  proximitats  de   la   seva   inserció   femoral   apareixen   perforacions   de   contorn   fibrós   per   on   travessen   branques   perforants  de  l’artèria  femoral  profunda.     -­‐Porció   medial   corresponent   a   les   fibres   originades   en   la   tuberositat   isquiàtica   i   es   abultada   i   cilíndrica.  A  nivell  del  terç  inferior  de  la  cuixa  s’independitza  de  la  porció  lateral  i  es  continua  per   un  potent  tendó  que  s’insereix  en  el  còndil  intern  del  fèmur  en  el  tubercle  de  l’adductor.  Entre  les   dues  porcions  es  delimita  el  hiat  tendinós  que  es  un  ampli  orifici  on  travessen  els  vasos  femorals.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   És  un  adductor  de  la  cuixa.  La  porció  medial  és  rotadora  medial.     La  porció  lateral  està  innervada  per  la  branca  posterior  del  nervi  obturador,  que  li  aporta  fibres  de   L2   i   L3,   el   fascicle   medial   està   innervat   per   branques   de   la   porció   tibial   del   nervi   ciàtic   que   li   aporten  fibres  de  L4.         MÚSCUL  APROXIMADOR  CURT   S’origina  de  la  part  de  la  branca  inferior  del  cos  del  pubis.  Les  seves  fibres  es  dirigeixen  cap  a  baix  i   afora  i  acaben  en  la  interstició  de  la  meitat  superior  de  la  línia  àspera  del  fèmur.     És  adductor  de  la  cuixa.     S’innerva  per  la  branca  posterior  del  nervi  obturador,  que  li  aporta  fibres  procedents  de  L2,  L3  i  L4.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   ADDUCTOR  LLARG   S’origina  en  el  cos  del  pubis  i  les  seves  fibres  es  dirigeixen  a  baix  i  a  fora  per  acabar  en  la  zona  mitja   de  la  interstició  de  la  línia  aspera.  El  ventre  muscular  delimita  amb  el  sartori  el  triangle  femoral  on   es  disposen  els  vasos  femorals.     És  principalment  un  aproximador  de  la  cuixa.   S’innerva  per  la  branca  anterior  del  nervi  obturador,  que  li  aporta  fibres  de  L2,  L3  i  L4.         MÚSCUL  PECTÍNI   Arranca  de  la  branca  superior  del  pubis.  El  ventre  muscular  es  dirigeix  superior  de  la  diàfisi  femoral   i  s’insereix  en  la  línia  pectinia,  que  és  la  cresta  mitja  de  trifurcació  de  la  línia  àspera.   La  zona  d’inserció  del  pectini  en  la  branca  superior  del  pubis  contribueix  juntament  al  periosti  de  la   regió  a  formar  el  lligament  pectini,  que  és  un  reforç  d’interès  quirúrgic  de  la  regió  inguinal.     És  flexor  i  adductor  de  la  cuixa.       MÚSCUL  GRÀCIL   S’origina   en   el   cos   i   en   la   branca   inferior   del   pubis,   medialment   respecte   a   la   inserció   dels   adductors.  El  ventre  muscular  descendeix  verticalment  al  llarg  del  marge  medial  dels  adductors  i   es  continua  amb  un  tendó  que  contorna  dorsalment  al  còndil  intern  del  fèmur  per  inserir-­‐se  en  la   parts   superior   de   la   cara   interna   del   cos   de   la   tíbia,   per   darrera   del   sartori   i   per   sobre   del   semitendinós.  A  nivell  d’aquesta  inserció  es  troba  associada  la  bossa  sinovial.   És  un  dèbil  adductor  de  la  cuixa  i  un  important  flexor  i  rotador  intern  del  genoll.     Està  innervat  per  la  branca  anterior  del  múscul  obturador  que  li  aporta  fibres  de  L2  i  L3.   ...