Tema 11 el federalismo fiscal. Economia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economía y Empresa
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 02/12/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11: EL FEDERALISME FISCAL L’objecte és analitzar com s’han de distribuir les competències entre els diversos nivells de govern d’un estat o àrea econòmica i també quins recursos han de tenir els diferents nivells de govern per fer front a aquestes competències. Influeix la proximitat.
Diferents nivells de govern: - Supranacional.
Estat.
Autonòmics.
Local.
S’ha de distribuir les competències als diferents nivells de govern i desprès es sistema de finançament.
Distribució de competències - - - Estabilització, d’entrada sembla que hauria d’estar encarregada al nivell estatal o supraestatal, si es tracta de política fiscal es tracta de l’estat. Si es tracta de política monetària es tracta del govern supraestatals, el Banc Central Europeu ha de tenir el control del tipus d’interès i la quantitat de diners en circulació.
Assignació de recursos, tractant-se dels bens públics hauria de tractar-se per la proximitat, el ciutadà tria els serveis públics que desitja. Determinats bens públics hauran de ser municipals mentrestant que altres podran ser autonòmics o estatals. Alguns serveis s’agruparien per poder elevar-ho en escala i aprofitar l’economia d’escala per estalviar diners.
Distribució de la renda i la riquesa, l’ha de fer l’estat. Una política autonòmica se’n anirien en lo es diu “votos con los pies” ja que els rics anirien on hi ha menys pressió fiscal i els pobres anirien als llocs on hi ha els impostos mes alts perquè no pagarien gairebé res ja que son pobres, quedaria una país dividit en una àrea pobra i una altra àrea de rics.
Finançament dels diferents nivells - Tributs propis Tributs cedits Sistema d’impostos compartit Participació en impostos Transferències (finalistes o no finalistes; en espècies o dineràries) A nivell estatal té sentit que es reservin els impostos de la renda i la riquesa com l’impost de societats, IVA, els impostos especials (impost sobre la gasolina), impost de successions o de patrimoni.
A nivell local, possibilitat de tributs o impostos propis. Els impostos cedits son els de més importància la seva regulació és estatal però la recaptació es de les CCAA, (IP, ISD, ITP, IBI). Els impostos compartits com el IRPF (es de regulació estatal i la recaptació es pot repartir).
Participacions d’impostos estatals, un percentatge de la recaptació ha d’anar destinada a l’administració local. Establiments de recàrrecs sobre els tributs estatals. Transferències o subvencions de l’estat cap a les CCAA o l’administració local, és el que dona menys autonomia fiscal.
...