14. Espatlla. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 45

Vista previa del texto

Espatlla.
1. Regió de l’espatlla.
Ampliació distal de l’espatlla: braç i avantbraç. Te molta relació també amb la zona del coll.
Formada per: - Articulació esapulo-glenoidea. (principal mobilitat de l’espatla) Esterno-clavicular Acromio-calvicular Escapulo-toràcica 1.1. Escapula.
Os triangular. En el qual podem destacar: - Cavitat glenoidea: forma de pera invertia. Mes petita que el cap de l’humer Acròmion: part mes lateral dona la forma de l’espatlla junt amb el deltoides Espina de l’escàpula Rugositats ( agafats del subescapular ) 1.2. Húmer.
- Cap humeral arrodonida Coll anatòmic: únicament troben el cap si tallem per aquesta línia Coll quirúrgic: línia per sota del tròquiter i truquin. Referencia de cara a les intervencions.
Corredora bicipital: passa el lligament del bíceps (que s’insereix intraarticularment a la zona superior de la cavitat glenoidea )entre toquiter i troquin.
1.3. Clavicular.
Forma de “S” itàlica. Par lateral més gran que s’articula.
2. Articulacions.
2.1. Articulació escapulo-humeral.
Enartrosi.
Superiorment tenim la porció llarga del bíceps inserida. Àrea blava de la imatge és la superfície de cartílag hialí. Hi ha una discordança entre la quantitat en la escàpula i en el cap del húmer.
La superfície de la glenoides es pràcticament plana i no te gran congruència amb el húmer de manera que existeix el rodet glenoideu per tal de tenir més aguantat el cap del húmer. Però la gran estabilitat ve per els lligament, tendons i la capsula articular.
Per això te tanta capacitat de moviment.
Des de una visió sagital podem observar unes forces que impactarien el húmer cap endavant, i unes altres cap enredera. Però la suma de les dos dona una resultant que impacta contra l’escàpula. De manera que ens marca que es molt important que funcionin totes les característiques d’estabilització d’aquesta articulació.
La direcció de la força de reacció articular varia d’acord amb la posició del mateix. A 0 graus el braç té tendència a subluxar-se inferiorment. Entre 30-60 graus la força resultant tendeix a mantenir el cap en disposició sobre la revora glenoidea superior A partir dels 60 graus d’abducció, el cap humeral està perfectament centrat en la cavitat glenoidea.
Aquesta articulació tindrà diferents moviments en els tres eixos de l’espai: - Articulació gleno-humeral: enartrosi (50%) Articulació esterno-costo-clavicular: encaix recíproc (10%) Articulació acromioclavicular: artròdia (40%) Espai inter-escapulo-toràcic: lliscament.
Sobre la cintura escapular hi actua un total de 19 músculs que n’asseguren la seva estabilitat.
2.2. Articulació esternoclavicular.
Articulació en cadira de muntar que ens permet dur a terme moviment d’elevació-descens i protracció-retracció. Difícil de luxar.
Les clavícules mantenen la distància entre els braços i el tòrax.
2.3. Articulació acromio-clavicular.
Articulació plana que ens permet la rotació axial de la clavícula. Es un estabilitzador de l’espatlla i sobre tot de l’escàpula.
Els potents lligaments extrínsecs eviten el desplaçament de la clavícula cap a vall. Aquests són estabilitzadors externs com el lligament conoide, lligament trapezoide i els lligaments acromioclaviculars.
Aquesta permet una transmissió flexible de les sol·licituds mecàniques entre esternoclavicular i escapulohumeral. Participant en la antepulsió i la retropulsió de l’espatlla.
2.4. Espai interescapulo-troacic.
No és una veritable articulació, sinó que és un espai de lliscament ocupat pel múscul serratus anterior, que contacta amb la superfície costal i amb la superfície del múscul subescapular.
Actua sobre tot a l’inici de l’abducció.
2.5. Articulació gleno-humeral.
Enartrosi que ens permet una total llibertat de moviments i participa en un 50% del moviment de l’espatlla: - Flexió-extensió.
Abducció-adducció.
Rotació interna.
En aquesta articulació existeix una gran discrodància entre les superfícies articulars de manera que estarà reforçada per:     Rodet glenoideu Càpsula articular Potent sistema lligamentós Potent acció muscular De manera que serà important saber les maniobres de reducció d’aquesta articulació. Per altra banda cal destacar que la zona de màxima probabilitat de luxació del hombro, amb un 95%, és la part anterio-inferior. La mateixa que es mostra en aquest escàner en 3D amb luxació pura.
3. Mobilitat de l’espatlla.
El lliscament en el espai interescapulotoracic ens ajudarà a arribar als últims graus de moviment i tenir un major moviment en el moment que es produeixi un dèficit en altres articulacions.
    Model capsular: restricció de la rotació externa, abducció i rotació interna.
Model no capsular Valoració de la mobilitat passiva Valoració de la mobilitat activa Arc dolorós Tests especials 3.1. Arcs de mobilitat.
4. Inspecció de l’espatlla.
1) Atrofia/hipertrofia de la musculatura superficial: deltoides o supraespinós.
2) Asimetries de la cintura escapular per fractures, escoliosi, tumoracions, ganglis, luxacions acromiclaviculars o esternoclaviculars.
3) Etc.
On la gent col·loca la ma quan te patologia de l’espatlla de forma normal.
Deltoides: múscul molt potent. Molt important la seva integritat.
Cicatriu d’intervenció a la part proximal.
Bultomer: bulto a la part distal de la clabicula. Tipic de luxació acromiocalbicular (graus 1-2 no s’opera i es queEl mobiment no depen de la integritat d’aquests lligements)da ixí) tecla: lligemnts conode i trapezoide es trenquen i no es recuperen..
5. Palpació òssia.
Es pot palpar amb facilitat: - Escotadura supresternal Articulació esterno-clavicular Clavícula Apòfisis coracoide Articulació acromio-clavicular Acròmion Tuberositat gran-troquiter Solc bicipital Tuberositat petita – troquín Espina de l’escàpula Vora vertebral de l’escàpula 6. Anamnesi.
Dolor: el problema de la localització del dolor relacionat amb l’espatlla:     Sobre deltoides Sobre la musculatura cervical lateral Sobre musculatura posterior Sobre l’extremitat Dolor projectat: patologia de la columna cervical.
Descartar dolors referits Dolor mecànic o inflamatori Intensitat, profunditat, trastorn de la sensibilitat, caràcter continu o intermitent, matutí o nocturn.
o Factors agreujants: rotació interna, recolzament sobre el braç afectat, overhead, aixecar pesos...
o Factors mitigants: braç en posició de repòs.
Activitat laboral-esportiva: patologia relacionada amb el manegot rotador. Esports que han de llançar per sobre del cap.
Traumatisme del deltoides: dolor molest i durador en dos setmanes. Participa molt en les activitat de la vida diària i zona molt irrigada.
6.1. Sensibilitat.
Valorar la sensibilitat cutània amb agulla i pinzell, per discriminar.
7. Tests especials per a l’espatlla.
7.1. Inestabilitat de l’espatlla.
Test d’aprensió: Maniobra que reproduiria una luxació i el pacient demana de aturar el moviment per por a una luxació. Tendència a luxar-se o s’ha luxat anteriorment.
- Inestabilitat anterior: calaix anterior i test d’aprensió.
Inestabilitat posterior: calaix posterior Inestabilitat inferior: sulcus test. (aparició de una depressió a la part infraacomial) 7.2. Estabilitzadors escapulars.
Prova de Kiber.
Es valorar l’estabilitat de la musculatura escapular, valorant el grau de separació interescapular en la posició de repòs, amb les mans en galledes i en elevació completa.
Implica, en cas de ser positiu, excés de separació inreescapular i debilitat musculatura implicada ( serratus anterior). Mobilitat simètrica de les dues escàpules respecte a la paret toràcica.
7.3. Conflicte subacromial.
Alteracions en l’espai subacromial: entre coracoides i glena. Per on passen manegot dels rotadors. Zona de conflicte de continentcontingut.
Test de Neer Elevació de 180º amb una mica de rotació interna, com picant de mans, per veure si hi ha dolor a la zona subacromial.
Test de Yocum Mà a l’espatlla contraria. Pujar el colze amb contra resistència. Valora el supraespinós i sobre tot el conflicte subacromial. Elevació en adducció i rotació interna. Es produeix una alteració en aquest espai i produeix dolor.
7.4. Manegot rotador.
La part més important de l’espatlla és la còfia dels rotadors, formada per quatre músculs.
Test de Jove.
Per valorar el supraespinós. Valorar el conflicte en la zona subacromial.
Braços en creu, una mica avançats i en rotació interna (polzes avall). A partir d’aquesta posició, pujar els braços amb contra resistència. Valora la potencia.
- Fa mal però té força: tendinitis.
Fa mal però no té força: trencament.
Test de la caiguda del braç.
Valorem la ruptura del manegot dels rotadors.
Abduir el braç del pacient de forma passiva i soltar-lo. En tenir una ruptura el manoegot dels rotadors el pacient serà incapaç de mantenir-lo en aquesta posició i caurà.
Test de Gerber. (rotació interna) Valorem el subescapular.
Col·locant el braç a l’alçada del cul i separant-lo una mica es demana força cap enredera amb contra resistència (rotació interna). Es valora el múscul subescapular.
Test de Patte. (rotació externa) Valorem l’infraespinós.
Situem l’espatlla i el colze a 90º i fem rotació externa contra resistència. També es pot fer amb relaxació d’espatlla. En aquest valorem l’infraespinós. També valora la inestabilitat de l’espatlla valorant l’aprensió del pacient.
7.5. Porció llarga del bíceps.
Si es trenca surt el signe de la bola caiguda. Si es fa contracció del bíceps es crea una bola caiguda a la part inferior (no es fa tractament) Test de Yergason.
Supinació contra resitència del avantbraç mentre es manté l’espatlla bloquejada i el colze enganxat al tronc amb uns 90º de flexió. El dolor a la regió bicipital ens indica afectació del tendó del bíceps i/o la seva baina.
Test de Speed. (palm up test) Per dur a terme aquesta maniobra, el examinador es situa davant del pacient i s’oposa a l’antepulsió del braç d’aquest consistent en la flexió anterior de l’espatlla en reotació externa, el colze en extensió completa i el palmell de la mà cap a dalt.
El dolor i la falta de resitència indiquen tenidinopatia.
7.6. Zones doloroses.
- Acromio-clavicular. (imatge) Tròquiter.
Coracoides.
7.7. Exploració muscular.
 Flexors: porció anterior del deltoides.
 Extensors: dorsal ample, rodó gran, porció posterior del deltoides.
 Abductors: porció mitja del deltoides, supraespinós.
 Adductors: pectoral gran, dorsal ample.
 Rotació externa: infraespinós, rodó menor.
 Rotació interna: subescapular, pectoral gran, dorsal ample, rodó major.
 Elevació escapular: trapezi, elevador de l’escàpula.
 Retracció escapular: romboides major, romboides menor.
 Protecció escapular: serratus major.
8. Prinicipals patologies relacionades amb l’espatlla.
- Sindrome del manegot dels rotadors Teninitis del supraespinós Calcificacions Luxació d’espatlla Fratura de l’húmer proximal Luxació d’espatlla.
exploració acromio-calvicular.
Ruptura dels lligaments coracoclaviculars i ruptura de la capsula acromioclavicular. És estéticament incorrecte però no dona gran restricció de la movilitat.
Es fa una fibrosi, una cicatriu, a la zona de la capsula. I té com a resultat la tecla positiva.
Típica lesió en corredors de motos. Aquests es solen operar tot i que en el 95% de les persones no es fa.
en la fractura clavicular el pacient arriba marejat, ja que aquesta afecta a la musculatura del coll que és fonament per mantenir l’equilibri.
Aquesta ens permet tenir la distancia adequada entre espattla i braç i serà reparada quirurgicament amb claus.
...