Ascens de l'Àsia Oriental (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

L’ascens de l’Àsia Oriental La transformació de Japó Japó, un dels protagonistes internacionals, a partir dels 50 es transforma radicalment. És el miracle econòmic japonès: el país, entre 1950 i 1970, creix a un ritme del 10% anual.
Políticament, Japó es manté fidel (amb tots els seus defectes) al sistema democràtic. La transformació comporta un enorme augment de la població i la seva creixent urbanització. El país supera la manca de recursos naturals gràcies a les importacions, la manufactura i l’exportació.
El sistema compta també amb altíssims nivells d’investigació científica i industrial, que permet la creació de tecnologies revolucionàries. Japó és també una potència financera, i les seves empreses són entre les més potents del món.
Les claus del miracle econòmic japonès: - Alta productivitat dels treballadors i alt nivell de qualificació.
- Alta qualitat dels productes manufacturats al país.
- Elevada capacitat d’estalvi dels ciutadans i de les empreses.
- Importància de la xarxa comercial establerta amb altres països.
- Paper determinant de les societats comercials integrades i dels grans conglomerats industrials (keiretsu).
- Estabilitat política del sistema.
- Integració dins del bloc occidental.
- Voluntat política d’ajudar el desenvolupament del país.
Els 4 Tigres Asiàtics A partir dels 70, es fa evident l’ascens dels 4 tigres asiàtics, de dimensions reduïdes, que es consoliden com països altament industrialitzats i competitius. Els 4 Tigres són Corea del Sud, Singapur, Hong Kong (que va tornar a Xina el 1997) i Taiwan. Les claus del seu èxit són: - Els productes manufacturats.
- El baix nivell inicial dels sous dels treballadors.
- Les inversions estrangeres i les injeccions de capital dels EUA.
- L’estabilitat política i social.
Aquests països superen les crisis econòmiques també gràcies a la seva enorme inversió tecnològica i científica (sobretot Corea).
Les reformes de Deng a Xina La transformació més important dels darrers 30 anys és la de Xina. El protagonista va ser Deng, home pragmàtic que enterra el maoisme (Constitució de 1982) per obrir el país a les reformes.
A més de continuar la normalització diplomàtica, Deng, el 22-12-78 llança 4 modernitzacions: - Agrària, abandonant les comunes i estimulant la propietat privada.
- Industrial, amb més autonomia per les empreses.
- Tècnic-científica.
- Militars.
És la via xinesa al socialisme, on són importants els resultats i no la ideologia.
És una modernització des de baix, amb punts clau: - El pes d’importacions i exportacions.
- La creació de les Zones Econòmiques Especials.
- El baix cost de la força-treball.
- El pes de la indústria de consum.
- La disminució del control estatal sobre l’economia.
Els fets de Tian’anmen El procés de reformes, a més, va portar a altres conseqüències: - Corrupció i inflació.
- Urbanització.
- Retorn d’una certa tolerància religiosa.
Hi ha llibertat econòmica però no política. Hi ha una important protesta a Tian’anmen, cosa que va provocar una important massacre ja que Deng va enviar els tancs.
Aquesta repressió porta a un momentani aïllament de Xina, amb dificultats econòmiques i resistències dels sectors més conservadors al canvi, que Deng aconsegueix, però, frenar. A partir dels 90, l’ascens de Xina és imparable.
En general, tots els països del Sud-Est Asiàtic experimenten una gran transformació econòmica i social. Alguns van ser acompanyats de retorns de democràcies (Indonèsia, Filipines). En altres casos, (Vietnam) s’aposta per seguir el model xinès.
...