ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ORÍGEN DE L'ESTAT-NACIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 26/04/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS HUMANES Trobem actualment la inexistència d’una institució estatal, però existeix una visió clàssica de com evoluciona i que divideix les societats en: - Societats de bandes: és la organització més bàsica i són grups relativament petits, de no més de 100 individus, dividits en estructures igualitàries i de lideratge informal. Les decisions són preses sota la “guia” dels ancians, que són els considerats més savis, i són per tant, els que guien, però mai dicten. No posseeixen institucions formals, o molt poques, i no hi ha rols de coerció especialitzats. Per exemple, hi trobem els aborígens australians, els xoixons, els boiximans i els pigmeus. - Societats tribals: són grups majors que les bandes, i estan constituïdes per diferents famílies o grups que s’han ajuntat. Posseeixen algunes institucions socials, com ara el cap, el “big man” o el consell d’ancians, tot i que és un poder poc efímer. Tenen major permanència que els bandes i donen molta importància al prestigi i a la raça, i històricament, algunes tribus, són agrupacions de bandes en moments molt específics: cerimònies, guerres, de caça, etc. Hi destaca la presència del Potlatch: una cerimònia i mecanisme per obtenir el lideratge, competició pel poder que consisteix en la crema i destrucció de béns (qui més destrueix guanya, és una demostració de poder i riquesa). - Societats de cabdills: és una agrupació de famílies o comunitats on la figura d’autoritat controla les funcions administratives de la societat, que gaudeix d’una gran estabilitat. Podem establir-ne dues variants: les simples (es centralitza el poder i hi ha desigualtat entre la elit i els subalterns. És possible el canvi social per mitjà d’un comportament extraordinari o destacat, i les diferents famílies reconeixen el poder centralitzat. Per exemple, Hawaii) i les complexes (és una agrupació de caps simples governada per una única autoritat i que té una jerarquia social amb una existència d’obligacions recíproques. Per exemple, els cherokees, els ibers, els Cahokia, etc.) FORMES D’ESTAT I FORMES DE GOVERN L’estat és un grup d’institucions i de personal especialitzat que regula aspectes importants de la vida d’una gent que viu a un territori determinat del qual s’extreuen recursos a través de les taxes. D’aquesta manera, l’estat també és reconegut internacionalment per altres estats. Els seus principals aspectes són: 2 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ - Caràcter regulador: és regulador de certs aspectes de la vida i de la gent que viu en un territori mitjançant lleis i normes. Les diferents activitats regulades al llarg de la història són: en els primers estats fins al segle XIX hi ha una organització de l’exèrcit basat en la conquesta i la defensa i la protecció de l’ordre públic i de la propietat privada. Després apareix la Revolució Industrial, i amb ella el benestar de la societat. - Aspecte de coerció de l’aparell de l’estat: quan és necessari les normes i les lleis de l’estat són imposades per la força. Està relacionat amb la definició d’estat de Max Weber, que inclou el monopoli de la força i la legitimació. Es parla de la naturalesa coerciva de l’estat, que es pot dividir en interna (consisteix en reforçar les normes i les lleis, protegir la propietat privada i eliminar les amenaces internes) i externa (consisteix en la defensa i la unificació interna). - Extracció de recursos per part de la població associada a l’estat: es coneix l’estat com a col·lector de taxes ja que l’estat necessita extreure recursos de la societat per finançar les seves activitats. A canvi d’aquests recursos l’estat ofereix lleis i normes, la pau social, béns públics i la burocràcia. - Rol de l’estat com a unitat en les relacions internacionals: es coneix l’estat com a principal unitat en les relacions internacionals. Reconeixement de l’estat per altres estats mitjançant les relacions a través d’aliances i de les ambaixades. Trobem, per exemple, el Tractat de pau de Kadesh (s.XIII), que és el primer tractat de pau del que es té constància. PRIMERES FORMES D’ESTAT Teocràcies explica que la sobirania emanava directament de les divinitats amb el govern exercit per castes sacerdotals o monarques divinitzats. Estableix les ciutats-estat mesopotàmiques i l’imperi faraònic. En aquestes dues cal organització per al drenatge i preparació de les aigües per conrear, crear canals públics, drenatge del riu, etc. Cal protegir doncs aquestes dues àrees, i això és el que fa que sorgeixin estats. 3 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ CIUTATS-ESTAT Són ciutats que esdevenen estat, una ciutat amb un petit territori al voltant que funciona com un estat. Esdevenen doncs un petit estat sobirà amb un territori controlat per una única ciutat sobirana i és auto-governada, amb autonomia i independència. Hi distingim: - Edat Mitjana: és la constitució de petits estats republicans en diverses ciutats europees que assoliren gran potència mercantil i militar, com la Lliga Llombarda. - Renaixement: al nord d’Itàlia les principals entitats polítiques van ser ciutats-estat d’elevat poder polític i financer. Algunes ampliaren els seus territoris i altres s’integraren en regnes més amplis. - Ciutats imperials lliures: són ciutats autònomes governades directament per l’emperador basades en un règim polític i jurídic propi en representació pròpia a la Dieta imperial del Sacre Imperi Germànic. Hi ha les ciutats imperials (l’emperador cedeix la independència coma premi als seus ciutadans pels favors realitzats, com per exemple en el cas de Reichsstädte) i les ciutats lliures (pertanyien a territoris seculars de l’Església governades per un príncep-bisbe, però guanyen la independència, com en el cas de freie Städte). Per últim, hi podem trobar també la República Federal d’Alemanya (hi ha estats federats com en de Berlin, Bremen o Hamburg). - Altres ciutats-estat: hi trobem, per exemple, les egípcies (Tebes i Menfis), les fenícies (Biblios, Tir i Sarepta), les bereber (Garamantes), les meso americanes (Tikal i Chichen Itza), les de la Ruta de la Seda, de la costa Swahili (Sofala) i les actuals (Vaticà, Singapur i Mònaco). IMPERIS Els imperis són grans estats multi ètnics amb un poder polític dominat per un grup de gent o un emperador que són cultural i èticament diferents de tots els seus subalterns. Estan associats amb l’expansionisme, les conquestes d’annexió, el caràcter multi ètic o multi religiós, hi ha diversitat de poblacions jerarquitzades, reclamen la lleialtat i la igualtat dels subjectes i existeixen diferents pobles que poden ser governats de manera diversa. En els pobles conquerits hi ha la combinació de l’estructura unitària amb formes d’autonomia o autogovern. Per exemple, els Satrapies de l’imperi Persa: tenen subdivisions administratives governades per un sàtrapa (persona autoritària, governador) que és escollit directament pel rei, i té el poder judicial, administratiu i militar. 4 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ És fàcil conquerir però és difícil mantenir tota la zona conquerida. Per al seu manteniment, s’estableixen jerarquies en la ciutadania: L’ERA DE L’IMPERIALISME (1880-1914) Les potències europees competeixen per construir imperis colonials, els quals han de tenir una doble funció: la econòmica (extracció de riqueses) i la política (legitimar l’estat dins la metròpoli). Pel que fa a la desintegració dels imperis moderns, és degut a la difusió de Estats-Nació i a al descolonització o neo imperialisme. CONFEDERACIONS Les confederacions són acords entre diferents estats amb la finalitat de desenvolupar objectius específics comuns i que acostumen a ocupar-se de la defensa i les relacions exteriors. No és una forma d’Estat, sinó un unió d’estats sobirans l’acord entre els quals no suposa la creació d’una nova entitat estatal. Acostumen a disposar d’òrgans confederals permanents de caràcter intergovernamental que no són responsables davant els ciutadans de manera directa, sinó a través de les institucions dels seus respectius estats. Això no repercuteix en la independència dels estats membres. Els estats integrants poden dissoldre voluntàriament i unilateralment la unió, tot i que molt sovint s’han d’aprovar les decisions per unanimitat. En l’antiguitat, algunes confederacions històriques eren unions personals (com els Reis Catòlics). Actualment però, només hi ha a Unió Europea i la CEI, que tenen alguns elements de confederació. 5 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ CONFORMACIÓ DE L’ESTAT MODERN Es pot dividir en: - Estat Cristià medieval: hi ha la fragmentació del govern i la corresponent divisió de funcions entre els estaments privilegiats (el rei, la noblesa, l’estament religiós i el poble). Existeix també el poder sobirà. - Maquiavel defensa el monarca com a sobirà: Maquiavel és el primer en difondre el concepte d’estat i distingeix entre l’acció vinculada amb l’estat (públic) i altres pràctiques socials (sobretot religioses). El seu principal objectiu és aconseguir una unitat territorial i política del seu país a través de la formació d’un estat secular modern que delimiti l’esfera d’acció dels nobles feudals i l’església. El que vol, doncs, és separar la part privada (l’església i l’aristocràcia) i que guanyi poder la part pública (l’Estat). Fa una al·legoria del Bon i el Mal govern: pintures on es representen el bon govern (i les seves conseqüències de tranquil·litat al camp i la ciutat) i el mal govern (l’aristocràcia i església s’hi posa pel mig, va malament). - Hobbes: legitimà la sobirania absoluta del monarca com a deriva d’un contracte social. És el teòric per excel·lència de l’absolutisme, i explica que en un estat general impera una egoista “guerra de tots contra tots”, és a dir, que els homes per substituir s’han vist obligats a convenir un contracte pel qual transfereixen els seus drets naturals a l’Estat, i per tant la seva sobirania és absoluta, irrevocable i indivisible. L’objectiu principal de l’Estat, representat pel monarca que és la forma més perfecta de persona, és, doncs, mantenir l’ordre. Això representa l’antítesi de “l’estat de la naturalesa” format per individus aïllats i mogut per les passions. - Locke: ens trobem en un moment de lluita contra la monarquia absoluta, contra Hobbes, ja que el Parlament ha guanyat a Anglaterra i s’assenta un govern representatiu. És un estat pacífic per naturalesa, però també perfectible, on el contracte social té la funció d’evitar la potencial corrupció dels humans. Aquests surten de l’estat de la naturalesa i constitueixen una societat i un govern per garantir la propietat privada. La monarquia absoluta aquí és incompatible amb el govern civil, protector de la vida i la propietat de les persones, i el pitjor dels mals és el despotisme. Hi ha doncs, desconfiança del poder polític: per la divisió de poders i que cada poder controla els altres. 6 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ - Rousseau: per ell, la sobirania la té el poble, però també defensa l’Estat coma dipositari de la sobirania per garantir el bé comú o la voluntat general. Hi haurà un estat de naturalesa on l’home viu d’acord amb la seva bondat original i apareixerà en un segon moment la instauració de la propietat privada basada en la desigualtat entre rics i pobres que requerirà un nou contracte. Davant aquesta injustícia, emergirà un nou poder sobirà despersonalitzat que s’anomenarà el “jo comú”. ESTAT-NACIÓ La formació dels Estats-nació europeus contemporanis consten de tres processos diferents: - Transformació: com França, Gran Bretanya o Espanya. - Unificació: com Itàlia o Alemanya. - Secessió: com Grècia, Noruega o Irlanda. Pel que fa a la seva estructura interna, pot ser molt diversa: - Estats centralitzats: França es constitueix des de la Revolució del prototip de model polític unitari. Espanya segueix el model francès, i Itàlia fusiona els estats italians al 1861 sota un model polític unitari. - Estats federals: és la unió d’estats parcialment auto governats units per un govern federal central que s’estableix voluntàriament i en peu d’igualtat formal entre les unitats territorials. Hi ha un doble nivell de govern: la sobirania és compartida (govern compartit i governs integrats de la federació) i no poden actuar sense l’altre. El govern 7 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ central també és compartit i existeix un procés de participació de les parts federades en el nivell federal. L’estatus d’auto govern està definit constitucionalment i són sobirans en l’àmbit de les seves competències. Ni els estats federals ni el govern federal poden alterar unilateralment la unió i a diferència de la confederació, el lligam federatiu té més importància que la sobirania dels membres. - Variables dels sistemes federals: són de caràcter uni nacional o plurinacional de les societats federades, i hi existeix el pluralisme cultural. La seva forma de govern és parlamentària o presidencialista amb un sistema electoral i de partits amb un grau de descentralització de competències i economies i un caràcter simètric o asimètric, cooperatiu amb les federacions. Té relacions intergovernamentals i econòmiques i fiscals entre territoris. - Democràcia: Aristòtil elaborarà una tipologia de formes de govern entre bones i dolentes: les que volen el bé comú i les que tenen com a finalitat el benestar d’una part de la població, respectivament. D’aquí apareixerà la democràcia atenenca que constarà de l’assemblea (és de representació directa, sur a terme les ordres executives i legisla, jutja els delictes i crims polítics i escull alguns funcionaris), el boulé (és el braç executiu de l’assemblea i està supervisada pels magistrats) i els tribunals (són jurats escollits per sorteig). - Dictadura: és el poder concentrat en un únic individu o elit que està al govern generalment a través d’un govern que es caracteritza per la no divisió de poders. A l’antiga Roma hi havia un govern extraordinari que conferia a una persona (el dictador) una autoritat suprema en moments difícils, bàsicament en guerra, i aquesta persona era nombrada per un cònsol seguint una ordre del senat i tenia un poder de durada màxima de 6 mesos. 8 HISTÒRIA ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ELS ORÍGENS DE L’ESTAT - NACIÓ POLÍTICA I PODER EN SOCIETATS SENSE ESTAT Les polítiques es relaciona amb el poder de manera que: - El poder que la gent exerceix sobre els altres i les maneres en les que la societat exerceix sobre la gent mitjançant la imposició de límits institucionals a la seva agència: taxes, lleis, obligacions, etc. - La prevenció de la il·legalitat i la inseguretat, la preocupació per la llei i l’ordre, la implementació del dret de les persones, la resolució de conflictes i la integració social. Pel que fa a les societats polítiques, totes tenen: - Societats estatals modernes: són grups d’institucions especialitzades. - Societats sense estat: polítiques imbuïdes en altres aspectes en tots els aspectes de la seva vida diària, sobretot en parentesc i religió. - Mecanismes de presa de decisions. 9 ...