Assaig bloc 3 (2012)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

        Assaig   Bloc  3    Mar  de  Piedra,  Pol  Deig,  Anna   Luque,  Júlia  Torramadé   Introducció   En  el  bloc  3  del  dossier  de  lectura  trobem  dos  articles  relacionats  entre  si.  El  primer  tracta  el   comportament   del   sector   i   el   segon   explica   l’impacte   de   la   crisi   a   les   empreses   de   la   comunicació  d’Espanya.   En  el  primer  text  “Concentración  de  medios,  medidas  y  crisis”  ens  parla  sobre  la  concentració   de   mitjans   i   els   problemes   que   s’han   d’evitar   en   la   seva   investigació.   Per   la   seva   banda,   el   segon  article  “Grupos  privados  propietarios  de  medios  de  comunicación  en  España:  principales   datos   estructurales   y   financieros”   fa   un   anàlisi   de   dades   dels   principals   grups   de   mitjans   de   comunicació  de  tot  l’estat  espanyol,  en  les  quals  hi  ha  el  grau  de  concentració,  l’aspecte  que   relaciona  els  dos  textos.   Cos  argumentatiu   En  el  primer  text  l’autor  ens  parla  de  com  han  evolucionat  en  els  últims  anys  les  empreses  de   la  comunicació.  Explica  l’expansió  que  han  tingut  els  mitjans  de  comunicació  en  quasi  tots  els   països  occidentals.     El  segle   XXI  ha  estat  un  segle  ple  de  fusions  i  adquisicions  que  han  permès  que  el  sector  creixi   ràpidament.   Així   doncs,   gràcies   a   aquest   creixement   massiu,   les   fronteres   entre   els   Mass   Media,  les  empreses  de  telecomunicacions  i  les  empreses  del  sector  de  la  informàtica  són  cada   cop  més  petites.  També  Internet  està  fent  que  les  empreses  de  la  comunicació  evolucionin  cap   un  nou  mitjà  de  comunicació.   Actualment  hi  ha  una  sèrie  d’indicadors  per  tal  d’analitzar  i  mesurar  l’estructura  i  la  distribució   del   poder   dins   d’un   mercat.   Aquests   indicadors,   però,   no   són   vàlids   per   les   empreses   de   la   comunicació  ja  que  cal  que  s’analitzi  la  seva  estructura  des  d’una  perspectiva  plural.  És  a  dir,   cal   tenir   en   compte   que   aquestes   empreses   es   basen   en   la   influència   sobre   un   públic   i   cal   prestar  al  rendiment  social.   El   fet   que   aquestes   empreses   tinguin   la   capacitat   de   controlar   el   pensament   humà   fa   que   siguin  mal  vistes  de  cara  als  mitjans  de  la  societat.  Així  doncs,  la  influència  que  poden  arribar  a   tenir  sobre  les  persones  no  sempre  és  bona.   També   cal   destacar   que   les   fusions   produïdes   els   últims   anys   han   fet   que   els   processos   productius,  els  costos  de  fabricació  i  la  distribució  dels  productes  audiovisuals  ha  transformat   les  economies  d’escala  i  de  gama  audiovisual.  Aquest  fet  és  un  dels  que  ha  provocat  la  crisi:  les   grans  empreses  han  adquirit  altres  més  petites  i,  inclús,  d’altres  sectors  per  tal  d’evitar  costos   addicionals.   El  segon  text,  fa  un  anàlisi  sobre  com  afecta  als  mitjans  de  comunicació  i  els  grups  empresarials   propietaris  de  mitjans  de  comunicació  la  forta  crisi  econòmica  que  actualment  estem  patint.   1     En   el   període   (2007-­‐2008)   una   forta   crisi   econòmica   provoca   certes   reestructuracions   en   el   sector   vinculat   al   consum.   Per   això,   el   sector   publicitari   n’és   un   dels   més   afectats,   una   caiguda   d’un  11%  segons  Infoadex.   Abans  de  la  crisi,  els  principals  actors  privats  tenien  una  gran  potencia  econòmica  però  a  partir   dels   primers   anys   de   la   crisi   (2009)   es   van   començar   a   decaure.   Es   comencen   a   suprimir   edicions,  se  suprimeixen  centres  d’edicions  ,etc.   Però,   la   crisi   no   repercuteix   igual   a   tots   els   grups   de   la   comunicació   ja   que   tenen   major   risc   aquells   grups   que   tenen   una   situació   de   dependència   financera   prèvia   més   dependent   dels   mercats  de  capital  i  amb  menys  recolzament  polític  del  moment.   Les  taules  ens  mostren  com  a  conclusió  la  gran  distancia  que  separa  unes  societats  de  altres.   Grupo  Prisa  com  a  capdavanter.     En   aquest   text   també   es   pot   veure   que,   en   l’estructura   de   la   propietat   dels   grans   grups   de   comunicació  hi  acostuma  a  haver  una  entrada  important  del  capital  financer,  un  fet  que  només   eviten   els   grups   espanyols   veterans   com   ara   Godó,   Hola,   Zeta,   Prensa   Ibérica   i   Planeta,   que   mantenen  la  propietat  familiar  tradicional.  Pel  que  fa  al  deute  financer,  aquest  és  molt  elevat   entre   els   principals   grups   de   comunicació,   una   situació   que   els   porta   cap   a   un   extrem   risc   financer.  Això  passa  malgrat  que  aquests  grups  són  els  de  major  mida,  i  per  tant  concentren   entre  ells  les  audiències  i  els  ingressos,  gràcies  al  gran  esforç  fet  en  els  darrers  temps.         Conclusions   Les  empreses  del  món  de  la  comunicació  han  tingut  un  creixement  massiu  durant  tot  el  segle   passat.   Aquest   creixement   va   fer   que   les   empreses   grans   compressin   d’altres   de   més   petites   que   no   podien   suportar   l’alt   nivell   al   que   havien   d’estar.   El   problema   va   estar   quan   es   van   veure  en  l’obligació  de  reduir  costos.  L’ús  d’Internet  també  ha  afectat  les  empreses,  les  quals   han  hagut  de  modernitzar-­‐se  si  volien  seguir  vives.   La  crisi  iniciada  l’any  2007  va  posar  en  molts  problemes  als  grups  de  mitjans  de  comunicació   (alguns   van   fracassar,   altres   van   haver   de   ser   rescatats   malgrat   el   seu   gran   esforç   per   seguir),   i   això  va  fer  que  hi  hagués  una  gran  concentració,  amb  cinc  grups  que  es  repartien  la  gran  part   del   pastís   i   es   podien   permetre   el   luxe   de   tenir   activitat   en   suports   multimèdia.   Per   què   la   situació  segueixi  així,  a  part  de  controlar  la  seva  situació  econòmica,    segurament  caldrà  suport   polític  i  que  els  interessos  dels  sistemes  mediàtic  i  financer  tinguin  bastants  punts  en  comú.             2     ...