Neuroanatomia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de la Psicobiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Tema B1: Anatomia macroscòpica del sistema nerviós central i perifèric 1. Termes de referencia.
El SNC esta format per l’eix rostral-caudal. S’anomena neuroeix. Rostral significa anterior que fa referencia a la formació del sistema, en aquest cas l’encèfal, i el caudal el posterior. L’altre eix és el dorsal-ventral. El dorsal és el superior, que vol dir cap a l’esquena. Ventral vol dir cap a la panxa, és l’inferior. La línia mitja separa la part dreta, i lateral cap als costats. Podem tenir dos parts. Medial va cap al neuroeix. Això ha sigut en rates.
En l’humà, rostral és cap a la punta del nas i dorsal és cap al final de la medul·la, ventral és la part de la panxa i caudal cap a l’esquena. Rostral  Caudal, Ventral = part inferior del cervell, Dorsal = part superior del cervell. El ventral també es diu basal. La visió anterior és veure l’encèfal de front. La visió posterior és veure l’encèfal des de darrera.
El tall frontal/coronal separa rostral de caudal. L’horitzontal separa dorsal de ventral. El sagital separa els hemisferis, també hi ha sagital medial que talla per la línia medial. La secció transversal és l’equivalent a tall coronal.
2. Principals divisions dels sistema nerviós dels vertebrats.
El sistema nerviós es separa en dues parts:   SNC: encèfal i medul·la més els ossos protectors de cada part anatòmica.
SNP: comunica el SNC amb la resta del cos. Són els ganglis i els nervis.
Els ganglis són els somes agrupats de les neurones. En el SNC quan parlem d’agrupació de somes són els nuclis. Els nervis són agrupacions de neurones. En el central són fascicles, vies, feixos o comissures de axons.
En el SNP diferenciem dues divisions:   El SN Somàtic: esta format de neurones sensorials (aferents) i motores (eferents). Les neurones sensorials porten informació exteroceptiva (pell) i propioceptiva (grau de tensió dels músculs, articulacions...). Les motores porten informació dels músculs esquelètics. Interaccionem amb el món gràcies a aquest.
El SN Autònom: l’autònom esta relacionat amb les vísceres, són aferents, són interoceptiva. Els n. Eferents es divideix en: o Divisió simpàtica: gasta energia. S’activa quan és un sistema d’emergència, situacions d’estrès, etc.
o Divisió parasimpàtica: reposa energia. S’activa quan s’ha de conservar i reposar energia.
Hi ha d’haver un equilibri entre els dos.
Les eferències estan estructurades de diferent manera. L’eferència somàtica tracta d’una neurona que va des del SNC fins al múscul esquelètic. L’eferència visceral va des del SNC fins al gangli (neurona preganglionar) i des del gangli cap a la víscera (neurona postganglionar).
En el SNC, hi ha l’encèfal i la medul·la espinal. L’encèfal es divideix en:   Prosencèfal (cervell): es divideix en: o Telencèfal: són els hemisferis.
o Diencèfal: cap a la línia mitja.
Tronc encefàlic: parlem de mesencèfal, protuberància i bulb. Distingim: o Mesencèfal.
o Romboencèfal: continua amb la medul·la. Es divideix en:  Metencèfal: protuberància i cerebel (no considerat aquí, es per la localització).
 Mielencèfal.
El bulb és la part caudal del tronc de l’encèfal. El cerebel es troba en posició dorsal.
En la A: Cos callós. En la B: mesencèfal. En el C: diencèfal. En el D: protuberància. En el E: bulb.
En la F: medul·la.
3. Meninges, sistema ventricular i líquid cefaloraquidi.
Hi ha dos tipus de protecció: 1. Protecció mecànica: són: a. Cobertura òssia: es compon pel crani i la columna vertebral.
b. Meninges: és un conjunt de 3 membranes que envolta el SN.
i. Duramàter: és la part més externa de les capes. És gruixuda i forta i esta fixada al crani.
ii. Aracnoide: és més fina i esta fixa a la duramàter.
iii. Piamàter: és la més fina, ressegueix tots els plecs del SN.
Hi ha un espai entre l’aracnoide i la piamàter, que s’anomena espai subaracnoïdal. És un líquid.
Hi ha 4 cavitats dintre del SN que estan interconnectades i plenes de líquid cefaloraquidi.
Aquestes cavitats s’anomenen ventricles. El ventricle lateral que n’hi ha 2, 3r ventricle i 4r ventricle. Els ventricles laterals reben el nom de dret i esquerra segons on estan localitzats.
Depèn de com realitzem el tall coronal veiem una zona o una altra del ventricle. El 3r ventricle esta a la línia mitja. I el 4 esta a nivell del tronc de l’encèfal. El 3 i 4 es comuniquen pel aqüeducte cerebral o de Silvio. El 4 ventricle continua amb el canal medul·lar. Els laterals estan en el telencèfal, en els hemisferis. En el diencèfal esta el 3r. El 4r esta entre la protuberància i el cerebel i esta en posició dorsal i ventral (si es respecte el cerebel). El de Silvio esta en el mesencèfal.
c. Líquid cefaloraquidi: té un volum de 160 ml. Esta dins dels ventricles i l’espai subaracnoïdal. Com es forma, el líquid “antic” continua un recorregut per la eliminació. L’encèfal sura en el crani per disminuí el pes, de 1500 g passa a 49,5 g. Ens protegeix de l’acceleració. Es sintetitza en unes estructures anomenades plexes coroïdals localitzats en els ventricles. Els plexes són capil·lars que sembla que vulguin entrar dins dels ventricles. Són capil·lars sanguinis. Aquests estan forats de cèl·lules epitelials. Envoltant el capil·lar hi ha dos cèl·lules, formen la paret del capil·lar. És un filtrat de plasma (s’assembla al plasma sanguini) que el proporcionen les cèl·lules epitelials. El filtrat es realitza gràcies a les cèl·lules que formen unions estretes, les epitelials que formen la paret no tenen unions estretes sinó que deixen lliure el pas. La composició del líquid i del plasma és similar. Per renovar tot el líquid es necessita de 6,5 a 9 hores. Així s’elimina material de desfet. El recorregut que segueix és el següent: i. Ventricles laterals.
Forats interventriculars o de Monro ii. 3r ventricle.
Aqüeducte de Silvio iii. 4r ventricle.
Forats de Luschka i de megendie iv. Espai subaracnoidal v. Sinus venosos (sang venosa).
S’absorbeix per les granulacions aracnoïdals que comuniquen subaracnoïdal amb el sinus.
2. Protecció química: barrera hematoencefàlica: hi ha d’haver un equilibri iònic.
4. Barrera hematoencefàlica i barrera sang-líquid cefaloraquidi.
Aquesta barrera és va descobrir gràcies a uns experiments. En aquests utilitzaven rates a les quals injectaven un colorant blau. Que va passar? Els teixits es van tenyir de color blau. Quan van analitzar el SN, el teixit encefàlic no es va tenyir. Vol dir que hi ha un mecanisme que va evitar el pas. La barrera protegeix el SN de l’entorn variable ja que s’ha de mantenir estable. La idea principal és la protecció del SN de l’entorn variable i manté un equilibri, una homeòstasi. És un sistema de control. Esta formada per dos sistemes de control: 1. Barrera hematoencefàlica (BHE) pròpiament dit: capil·lars sanguinis. Hi ha una gran xarxa de capil·lars a l’interior de l’encèfal. No és una membrana. La membrana es troba en els capil·lars. Són unions estretes que es troben en tots els capil·lars del SNC. En els del cos hi ha uns petits forats, són els nuclis de les cèl·lules endotelials, cosa que provoca que no hi hagi una barrera. En el SNC no estan els porus perquè estan unides per les unions estretes. Ha de ser molt liposoluble perquè surti del capil·lars. També contribueixen els astròcits que afavoreixen a l’aïllament.
2. Barrera sang-líquid cefaloraquidi: plexes coroïdals. La de a dalt.
Per poder travessar la barrera: 1. Molt liposoluble.
2. No estar ionitzada.
3. Es de mida molecular petita.
Hi ha substancies que necessita l’encèfal i no travessen la barrera. Ho fan per un sistema de transport que faciliten o permeten el pas. Facilitat i actiu.
Tema B2: desenvolupament filogenètic del sistema nerviós 1. Evolució del sistema nerviós en els invertebrats.
No hi ha teixit nerviós sinó que només tenen cèl·lules nervioses. Hi ha l’antecedent del SN. Hi ha cèl·lules neuroepitelials (esponges). La 1a organització que podem anomenar SN estan els cnidaris. S’anomena SN reticular. És una xarxa difosa, esta repartida homogèniament. Són xarxes que estan distribuïdes, que reaccionen al entorn, però no es poden diferenciar els axons que envien i transmeten la informació. Són formes molt primitives de SN.
El següent és el SN ganglionar. Es troba en els cucs. S’anomena així perquè hi ha organització.
On s’acumulen els axons es formen ganglis. Esta segmentat, la zona s’anomena metàmera. Són porcions que estan relacionats amb un gangli. Quan apareix el sistema ganglionar. Hi ha una progressiva cefalització, són les parts més anteriors del cos. Augmenta el nombre de neurones en aquestes zones. Hi ha més acumulació en la part anterior perquè hi ha més estructures i s’originen des d’allí. Presenten simetria bilateral. Aquest mecanisme es conserva en els humans.
Es presenta en posició ventral i es compacte (no hi ha cavitats).
Aquest sistema ganglionar evolució gràcies a la cefalització. Hi ha una tendència augmentar-la.
Però es major en mol·luscs i antropoides. S’acumulen més neurones. Aquestes especies tenen un repertori conductual variat, estan més desenvolupats en els òrgans, en la part motora. Hi ha una limitació de mielina. Els axons són amielínics, així que la velocitat és baixa, la conducció no és saltatòria per tant necessiten més energia. Com més gruixut millor transmesa d’informació però necessita molta estructura ja que és molt gran.
2. Evolució filogenètica de l’encèfal dels vertebrats.
El sistema nerviós dels vertebrats és dorsal i tubular. Però es conserven estructures dels invertebrats, la cefalització, la simetria, hi ha segmentació en la medul·la, etc. La medul·la esta dividida en metàmers i aquests controlen una part del cos.
El SNC esta protegit per ós. El SNC es forma a partir d’un tub neural buit. Hi ha localitzacions d’algunes funcions en l’encèfal. Els axons estan mielinitzats, de diàmetre petit, fabriquen menys PA per tant menys energia gastada.
L’encèfal esta dividit en 5 regions que es poden unir en 3 grans regions:    Prosencèfal.
o Telencèfal.
o Diancefal.
Mesencèfal.
Romboencèfal.
o Metencèfal.
o Mielencèfal.
A mesura que hem avançat el telencèfal és el que més ha crescut. Hi han circumvolucions. S’han desenvolupat les àrees corticals d’associació, no tracten només amb una àrea sinó que incorpora informació dels sentits i altres. El còrtex prefrontal s’ha desenvolupat molt més que en altres especies, influeix en la inhibició conductual.
Un encèfal més gran no implica més processos cognitius superiors. El nostre % de l’encèfal es major que la massa corporal. Hi ha un quocient d’encefalització (equacions que donen com resultat que el pes corporal no esta lligat al encefàlic). Si el quocient alt significa que no esta relacionat amb el cos sinó que realitza altres funcions. Però no s’explica.
Potser no estan construïts de la mateixa forma. Els primats estan construïts a diferents escala.
La densitat de neurones és Tema B3: Desenvolupament ontogenètic del sistema nerviós 1. Desenvolupament i maduració El SN es forma des de nivell cel·lular (histogènesi), continua originant les formes (morfogènesis) i canvia funcionalment. Tots depenen uns dels altres.
Les embarassades que beuen alcohol durant l’embaràs, els nens pateixen retard mental.
1.1. Aspectes histològics Es forma la fertilització en les trompes de Fal·lopi, es forma el zigot. Aquest es comença a dividirse. Seguidament, s’anomena mòrula, és compacta. El següent pas és la formació del blastòcit, la diferencia entre la mòrula i el blastòcit és que hi ha la massa cel·lular interna que serà el futur embrió. Es llavors quan s’implanta en l’úter. Posteriorment, es forma el disc embrionari, esta format per dues capes, que a poc a poc es diferencien en tres capes.
Al final de la 3 setmana que és on es formen les 3 capes (gastrulació) que formen els òrgans, l’organisme. En aquestes capes hi ha les cèl·lules mare. Són:    Ectoderm: gràcies a aquesta capa es forma el SN, retina, pell, cabell, ungles.
Mesoderm: ossos, músculs, s cardiovascular, urinari, reproductor.
Endoderm: dóna lloc al sistema respiratori, digestiu, glàndules El SN es forma gràcies a la inducció, una part de l’ectoderm és diferencia en placa neural o neuroderm, és la part més medial. Es comença a replegar i forma el canal neural. Es segueix replegant, fins que es tanca formant un tub, és el tub neural. Part del teixit es queda fora i s’anomenen crestes neurals, no formen el tub perquè s’han quedat fora.
De les crestes i el tub deriven:     Neurones i glies del SNC.  TUB.
Neurones i glies del SNP.  CRESTES.
Motoneurones.  TUB.  perquè els somes estan en el SNC.
Glia del SNP.  CRESTES.
El tub té un buit que és el que forma les cavitats. Per començar-se a formar, s’ha de produir la inducció i el tancament del tub, es tanca de forma simultània. Un cop tancat es quan comença el desenvolupament del teixit. (L’esquema del power esta en l’article). Hi ha diferents etapes:   Proliferació: cèl·lules mare proliferen originant les futures neurones i glies del SN. Té lloc mitjançant el tancament del tub neural. Hi ha una sèrie de cèl·lules mare, que donen lloc a dos cèl·lules i etc. Però hi ha un punt on una cèl·lula que es diferent. Es forma el neuroblast que dóna lloc a neurones i un glioblast que dóna lloc a les cèl·lules de la glia.
Però són cèl·lules immadures.
Migració i agregació: la migració és la fase on les cèl·lules quan han deixat de proliferar, es desplacen fins la seva localització definitiva. I l’agregació és la unió entre elles format nuclis funcionals. Aquests són els nuclis i les capes corticals. En aquesta part són molt importants les neurones d’adhesió cel·lular neural. Són molècules estan a la superfície que permeten el reconeixement entre neurones. La migració es produeix gràcies a la proliferació (que es produeix en el ventricle) de la glia radial, s’anomena així per la forma en la qual es troba. Les neurones immadures utilitzaran això per dirigir-se a la localització final. Es tot degut a les adhesió. Es típica del desenvolupament, acaben per ser progenitores.
  Diferenciació: adquireix les característiques de NT. Es produeix quan esta en la localització final.
Sinaptogènesi: formació de connexions. Creix l’axó fins establir la connexió, fins les cèl·lules diana. Creix per una estructura, anomenat el con de creixement. Empeny i es retrau fins que fa créixer l’axó i estableix connexió. Es formen les sinapsis. Hi ha dos factors que ajuden a l’axó per saber on va: o Factors no difusibles: són senyals que es troben pel camí. Poden ser:  D’atracció.
 De repulsió.
o Factors difusibles: són senyals allunyades. Poden ser:  D’atracció. Alta concentració d’una determinada molècula.
 De repulsió. Evita alta concentració d’una determinada molècula.
Apareixen una altra vegada apareixen les molècules d’adhesió.
 Apoptosi i refinament de les sinapsis: s’engeguen programes per la mort de neurones que no fan falta. Es formen moltes més neurones de les quals fan falta. Són les que no estableixen contacte sinàptic. Després és refinen les sinapsis que són útils, van lligades a l’experiència. Estableixen una patró eficaç. Gran part de la maduració es l’eliminar les sinapsis. L’ apoptosis és prenatal. Les neurones per sobreviure necessiten els factors tròfics (neurotrofines). Levi-Montalcini va descobrir el factor de creixement nerviós. Les neurotrofines les treuen de les cèl·lules diana, però són de quantitat limitada. Hi ha una competència. Es degeneren per la manca d’aquest factor.
Es donen en les etapes prenatals.
  Mielització: La maduració del SN es dóna fins els 20 anys o més. És heterocrònica, hi ha parts que maduren abans. És important perquè augmenta la velocitat i baixa la despesa electrònica, afavoreix als circuits. Dóna rigidesa als circuits, limita la formació de noves sinapsis.
Maduració Refinament sinapsis: al 1 any de vida es formen moltes sinapsis, algunes s’eliminen, se’n SN formen de noves, perquè siguin eficients. Proporciona que el patró sigui més exacte.
Depèn de l’ús.
Es donen en les primers anys de vida. Es veu quan es mesura la quantitat de substancia blanca augmenta durant tota la vida. La substancia gris augmenta en l’etapa pre-pubertal però després disminueix en la post-pubertal, s’explica que el refinament de les sinapsis implica una disminució de substancia gris. Les zones blaves maduren abans, va en visió anterior. Es relacionen amb: 1. Sentits i moviment.
2. Orientació especial i llenguatge.
3. Funcions avançades  integració d’informació de sentits, raonament, funcions executives i presa decisions, inhibició).
Hi ha un paral·lelisme entre la maduració ontogenètica i l’evolució filogenètica. Amb l’envelliment, es redueix la mielina, l’arbolització dendrítica i una densitat de sinapsis. Significa que el volum disminueix a nivell de l’encèfal i també les dues substàncies.
1.2. Aspectes morfològics Canvia la forma, a nivell cel·lular. El tancament del tub no es simultani, i en la zona que es tanca hi ha proliferació. Es forma ràpidament, menys d’un mes. La part interior del tub dóna l’encèfal.
A la part anterior es produeix una expansió en la part rostral. El tub es comença a corbar. Tot és fruit dels canvis histològics. Es diferencien en les 3 parts (prosencèfal, mesencèfal, romboencèfal) i després en 5.
La protuberància té un origen diferent, els ventricles es situen en les separacions del SN. VL, III (3r ventricle), AS (aqüeducte), IV (4r ventricle). Hi ha un patró marcat genèticament i després es modifica per l’ambient.
1.3. Aspectes funcionals Hi ha canvis a nivell cel·lular  forma  funció.
Tenim un nen, li posem un objecte sempre en el mateix lloc. Després li canviem el lloc, però el nen segueix insistint en aixecar la primera. No canvia fins els 9 mesos. Hi ha diferents hipòtesis: una és de base madurativa, un altra és d’interacció entre hemisferis, canvis en patró d’activació.
Tots els canvis es produeixen en la maduració, i canvia mentre creixem. Com més canvis, millor eficàcia.
En l’adolescència, som més arriscats, impulsius, manca control conductual, però som més sensibles a la informació afectiva i motivacional (recompenses). S’explica que hi ha una diferencia marca entre dues àrees:   La que regula la conducta.
La de les emocions i recompensa.
Hi ha un desfase temporal entre elles. La que menys madura esta és la conductual (el còrtex prefrontal). L’estriat són les estructures relacionades amb la força de la recompensa. Els adults controlen més les emocions.
En la vellesa, no totes les funcions disminueixen, la part del coneixement no disminueix, no es deteriora. No tots els canvis es troben a nivell cerebral, també es dóna a reg sanguini, a dificultats motores i sensorials.
2. Invariància i plasticitat 2.1. Concepte Hi ha uns factors intrínsecs com són els gens. Determinen el patró de connexions cerebrals i tenen un paper molt rígid, és a dir, invariant. Fa que les neurones que capten informació a la perifèria i la porten abans a l’interior que al exterior (còrtex). També hi ha factors extrínsecs com la nutrició, les drogues (que es consumeixen prèviament al naixement del fetus, provoca un retard), la interacció entre neurones i altres cèl·lules, els efectes de les hormones, les experiència i la manca d’aquestes ja que el SN s’adapta a l’entorn. Hi ha un gens que actuen en un lloc determinat i un entorn. El resultat final serà la interacció entre factors invariants i extrínsecs.
La plasticitat són el canvi de connexions, sinapsis que es produeixen en el SNC.
2.2. Factors intrínsecs i extrínsecs Sperry va realitzar una sèrie d’experiments dels quals va sorgir la teoria de la quimiofinitat. Van posar de manifest que el patró de connexions estava determinat pels patrons dels gens.
Un dels experiments va ser: 1. Va agafar granotes i els va donar aliment. Com ho fan? Les granotes ho veuen pels ulls, en la retina es produeix la imatge, la imatge circula cap als nervis i aquests condueixen la informació cap al SN. La relació li diu on esta la imatge. Va fer dos coses: 1.1. Secciona els axons. Es regeneren els axons (ho sap), inverteix l’ull, és a dir, rota la retina.
Què passava? La imatge es produeix en el mateix lloc, la granota sap on esta la papallona, però la informació es produeix en un altre lloc, no l’ajuda a localitzar correctament l’objecte. Els axons creixen cap a les dianes originals. El patró no es adaptatiu perquè no reconeix correctament on esta l’aliment. Amb aquest experiment les axons es regeneren cap a les dianes independentment de l’entorn i la funcionalitat.
Els axons esta determinat genèticament (estructura, ús, etc.) és invariant.
Cada axó que esta creixent es atret per una cèl·lula diana, perquè aquesta té un marcador químic i té alta especificitat. Aquesta és la teoria de la quimiofinitat. Ja no esta acceptada. Encara que els marcadors, són les senyals químiques però no són 1 a 1, no existeix aquest grau d’especificitat.
Les hormones tenen dos papers o dos funcions diferents:  Paper organitzador: l’hormona pot modificar i influenciar l’estructura d’un circuit. Hi ha diferents mecanismes principals: o Migració cel·lular.
o Mort cel·lular programada.
o Refinament de les sinapsis.
Es necessita un cert nivell d’hormones perquè es produeixi el desenvolupament, quan hi ha un excés o una deficiència es produeix un mal funcionament. Modifiquen l’estructura del SN i la funció de la part modificada. Les que ens interessen les hormones liposolubles perquè traspassen la membrana. La primera que passen són las membranes placentàries i l‘hematoencèfalica. Les de la mare ja afecten l’estructura del SN del fetus.
Les hormones que ens interessen són: o Tiroïdals: les allibera les tiroides. Estan sota el control de l’hipotàlem. Són molt importants en el desenvolupament cerebral. Sense aquestes no es produeix correctament. Estan involucrades en la neurogènesi. La font procedeix de la mare i després dels 4 mesos comencen a produir les seves pròpies hormones.
Des del naixement, els nivells de les hormones es controlen. S’ha vist que en aquesta situacions en les quals les hormones tiroïdals són més baixos del normal disminueixen els processos de formació. Persones amb hipotiroïdisme presenten més depressions, més massa corporal, les hipertiroïdals són més nervioses, amb el metabolisme més accelerat.
o Estiroïdals:  Glucocorticoides: són hormens alliberades per les suprarenals (sobra dels ronyons) que s’alliberen en situacions d’estrès. S’ha estudiat que nivells elevats produeixen dany neuronal, s’ha estudiat amb adults, on l’hipocamp es molt sensible a la mort per nivells alts d’aquesta hormona. S’han fet estudis amb animals on s’administren nivells alts, disminueix el nivell d’hipocamp i en mielina. Es produeix un dèficit en l’aprenentatge i memòria i es produeixen símptomes d’ansietat i depressió. En humans, s’ha estudiat amb molts subjectes on es va  produir una tempesta, era una zona estrès elevat, on hi havia tot tipus de persones (embarassades). Van néixer amb poc desenvolupament dels sistema respiratori, baixa massa corporal, naixements prematurs i capacitat baixa intel·lectual i llenguatge. La idea és que es necessiten un determinats nivells.
 Hormones sexuals: per la presencia del Y es produeixen els testicles i com a conseqüència augmenta la testosterona. Aquesta presencia de testosterona es produeixen els òrgans masculins sexuals. No té només efectes sobre aquests òrgans sinó en el desenvolupament del SN, la presencia o absència. Masculinitza el SN i la conducta. Quan no hi ha es produeix una feminització. No es relaciona amb conductes, identitat i orientació sexual, sinó que intervenen en altres conductes, com l’agressiva. Afecta a la proliferació, supervivència neuronal i sinaptogènesi. Promou en la diferenciació sexual  dimorfisme sexual.
Per estadística ja tenim diferents preferència per determinats estímuls.
En micos es dóna el mateix tipus d’estadística, s’ha relacionat amb estimulació visual. La hiperplàsia adrenal congènita hi ha nivells elevats d’andrògens. Es fan experiments per preferència al joc. Amb hiperplàsia augmenta la preferència per joc masculí.
Paper activador: és una hormona que regula l’activitat o el circuit d’una cèl·lula formada.
Hi ha 3 tipus de paper de l’experiència que afecten al SN: Augmenten d’experiència: hi ha un estudi on s’augmenta l’estimulació. S’utilitzen rosegadors. Augmenta el desenvolupament de SN i d’experiències cognitives.
L’experiència determina el desenvolupament de l’escorça.
 Manca d’experiència: privació sensorial. S’utilitzen gatets on es tapa un ull. Es produeix en el primer mes de vida. La major part de neurones responien a un ull. Si era binocular es mantenia un patró de preferència binocular. Si es tapa un ull les neurones deixen de rebre informació, les sinapsis es desactiven.
 Diferent experiència: experimenten amb fures on modifiquen un hemisferi. Partim del patró inicial sorgeixen de la perifèria al talem, és el patró genèric, a zones diferents. Van crear adults reconectats perquè van eliminar un input de l’oïda al talem, ara rebia informació visual. Els dos nuclis processen informació visual. Van fer això perquè volen veure si canvia el talem. Ho van provar fent girar el cap de les fures per veure quin tipus d’estímuls els arribava. Un cop fet l’entrenament, els van presentar l’estímul a un hemisferi. Van impedir que la llum arribes a l’escorça visual. Definitivament, li presento la llum i només deixo la via auditiva. Es torna una escorça visual. L’experiència produeix la reorganització de l’escorça.
2.3. Aspectes temporals  Els aspectes temporals són l’experiència o la manca d’aquesta influeixen en el refinament de les sinapsis, mort neuronal... No sempre té els mateixos efectes. En els períodes sensibles no té el mateixos efectes. Els períodes sensibles són períodes d’alta susceptibilitat deguts a l’experiència. Afecten factors ambientals fonamentals pel desenvolupament, varien entre estructures i passat aquest l’efecte es torna subtil.
Exemples: Llenguatge  pacients sords abans de l’adquisició del llenguatge. Es realitza un implant coclear i així poden obtenir l’audició. Es fa una prova especifica pel llenguatge. Els que millor s’adapten són els del 0 al 3 anys.
Persones amb implant coclear  en les imatges es destaquen zones d’audició. Les zones en blau indiquen hipometabolisme = disminueix amb l’edat = menys recuperació auditiva  hi ha reorganització sinàptica i funcional. Seria més afectiu en els primers moments, abans de la reorganització.
Es relaciona amb la lectura amb Braille  activació de la zona del tacte. Des de petits  s’activa la visió. No es passar només els dits sinó la interpretació.
3. Degeneració i regeneració 3.1. Degeneració Hi ha diverses causes:       Mecàniques. Aixafament, seccionament d’axons, cops, etc.
Accidents cerebrovascular. Ictus  les neurones no arriba oxigen ni glucosa per una ruptura o una trombosis.
Malalties neurodegeneratives. Alzheimer (dilatació del teixit per major espai), corea de Hugginton, etc.
Tumors.
Trastorns desmielinitzants. Esclerosi múltiple.
Virus, bacteri, etc.
La neurona quan pateix una lesió al soma o a l’axó mor. Quan hi ha una seccionació hi ha una part que mor  es produeix una ràpida anterògrada o walleraina degeneració, va de l’axó a endavant. Augmenta la síntesi d’ADN, per regenerar l’axó. Si no es regenera cap a endavant ho fa cap endarrere  degeneració retrògrada.
La mort secundària es dóna com a conseqüència de la mort de les primeres neurones.
3.2. Regeneració En el SNP, si la lesió no es molt important, les cèl·lules de Schwann les pot regenerar, hi ha un creixement de brots axònics. La glia perifèrica ajuden a fer créixer els axons, ajuden a la proliferació. No sempre són funcionals. Poden no establir-se les connexions originals. Si no s’estableix bé, els músculs que es mouen no són els correctes. Com més petita sigui la lesió, menys recorregut han der fer i més efectiva serà la regeneració.
En el SNC, en invertebrats hi ha regeneració. En vertebrats superiors no hi ha aquesta capacitat de regeneració. És una propietat de les neurones? Van canviar neurones. Les del SNC si que regeneraven en el SNP però les del SNP no ho feien en el SNC  no és de les neurones. La diferencia esta en el medi, per les neurotrofines (es desprenen en el SNP). Els astròcits fagociten i realitzen la gliosi (cicatriu glial) cosa que dificulta la formació de noves sinapsis, és a dir, la regeneració. Els astròcits i oligodendròcits bloquegen la regeneració, ho fan per preservar estable el teixit. Alliberen certes substancies que ho bloquegen.
Es produeix una lesió, venen els astròcits, fan la cicatriu, els oligodendròcits alliberen factors inhibidors. Durant el desenvolupament els axons no mielinitzats creixen i retrauren. Els inhibitoris el que fan es mantenir una xarxa complexa i estable perquè no creixin brots per evitar la proliferació innecessària i que podria danyar el teixit. Els astròcits limiten la plasticitat estructural. Donen protecció.
Es pot disminuir mitjançant l’exercici físic. Però hi ha certa regeneració funcional per la reorganització sinàptica, del SN, neurones sanes estableixen sinapsis amb les que han perdut l’input. Capacitat de zones sanes que formen connexions. Se sap que augmenta la neurogènesi després d’una lesió cerebral, només es dóna en certes zon Les estratègia que es segueixen per potenciar la recuperació, teràpia cognitiva, entrenament, forçar la capacitat perduda. Augmentar l’estimulació. Amb transplantaments de cèl·lules mare o glials, però en humans no esta aprovat en danys cerebrals. Les cèl·lules mare són cèl·lules capaces de proliferar. Hi ha de diferents tipus:  Capacitat de replicar-se: passa el temps i es diferencien, l’autoproliferació disminueix.
S’utilitzen des de diferents fonts, embrions, cèl·lules somàtiques, de la sang, etc. Escollir el mètode que utilitzarem per substituir.
Tema B4: Medul·la espinal 1. Descripció morfològica de la medul·la espinal i els nervis espinals És divideix caudalment del SNC, es troba dins de la columna vertebral. Esta protegida per les meninges i en el seu interior esta la continuació del 4r ventricle i aquest continua en el canal central. La piamàter recobreix els solcs que es formen en la medul·la. En el mig trobem el canal central ple de líquid cefaloraquidi.
Té forma de cilindre, amb 1 cm de diàmetre i fa 42 – 45 cm de llarg. En dues zones de la medul·la on hi ha eixamplaments, un a nivell cervical i lumbar que es relacionen amb els braços i les cames. La part rostral esta més a prop a l’encefal. En la part ventral hi ha un fissura pronunciada que s’anomena fissura mediana ventral que ens ajuda a diferenciar les diferents perspectives.
Dorsal és la part posterior i la ventral l’anterior.
En els eixamplaments es localitzen els nervis cervicals, porten i recullen informació als braços i el mateix passa amb la lumbar però amb les cames. La medul·la esta envoltada de nervis espinals. Condueixen informació que porten des de la medul·la fins la perifèria i al inrevés. La informació no va directament al SNC sinó que passa per la medul·la. La informació motora passa per la medul·la i arriba als dits, a la musculatura. La informació motora de la cara passa pel tronc de l’encèfal. Aquests són nervis cranials.
Hi ha 31 parells de nervis espinals, perquè una es relaciona amb la part esquerra i l’altra la dreta.
La cadena de ganglis al costat de la medul·la pertanyen al SNPA. I la que surt directament formen part del SNPS.
La cua de cavall es produeix per la sortida dels nervis inferiors, a les zones rostrals de la medul·la si que surten lateralment. En una secció transversal de la medul·la trobem:  Nervis espinals: que es formen per la unió d’una arrel dorsal i ventral. L’arrel dorsal condueix informació sensorial, és un gangli de l’arrel dorsal, té el soma en el gangli, és una neurona en T. Es conduïda primer per una neurona motora, tenen el soma en la substancia gris. L’arrel ventral només informació motora.
En un tros de medul·la, un segment medul·lar, esta relacionada amb els nervis espinal. Cada segment esta associat a un parell de nervis. S’anomenen metàmeres. Tenim 8 segments cervicals (braços), 12 toràcics (tronc), 5 lumbars (cames) i 5 sacres més el còccix. S’anomena mapa de dermatomes que esta associat a informació sensorial. Un dermatoma és la part del cos que envia informació sensorial que la envia per un nervi espinal cap a la medul·la. Hi ha correspondència entre ells.
En aquest cas no són creuats, la informació de la zona dreta va a la part dreta i amb l’esquerra passa el mateix.
2. Substància grisa i substancia blanca La substancia gris esta formada per somes i sinapsis i la blanca d’axons. La informació estableix sinapsi que es conduïda rostralment. La substancia gris esta en la part central de la medul·la i la blanca al voltant. L’organització no és conserva en tot el SNC, només esta així formada en la medul·la.
La substancia grisa es divideix en banyes, les dorsals (sensorial), ventrals (motores). A nivell toràcic - lumbar hi ha una 3 banya que és la banya lateral.
La substancia blanca es divideix en columnes, dorsal, ventral i lateral. Cada part condueix un tipus d’informació. Són bidireccionals.
El fascicle de Goll i de Burdach ens ajuda a discriminar el tacte epicrític i com esta posicionat el cos, propiocepció conscient. Amb el fascicle espinotalàmic condueix informació del tacte protopàtic, el dolor i la temperatura. Aquesta informació s’anomena somasensorial.
Per la zona medial es condueix la informació del peu, cama i abdominals (cap a l’exterior), com més rostral més informació. Aquesta organització es manté per tot el SNC. Forma part per la columna dorsal, el fascicle de Goll porta informació de la part inferior del cos i el fascicle de Burdach de la part superior.
Els fascicles cortocorticalespinal lateral i rubroenspinal condueixen informació descendent, moviments voluntaris. Els fascicles estrapiramidals estan relacionats amb oviments automàtics.
3. Aspectes funcionals Rep i envia cap a l’encèfal informació sensorial del troc i les extremitats. Rep informació des de l’encèfal i la distribueix cap a la perifèria, la part motora. Organitza les respostes reflexes, moviments automàtics i involuntaris, però arriba fins a l’encèfal per la resposta de dolor o altres.
Tema B5: El tronc de l’encèfal 1. Descripció morfològica i principals subdivisions La part més caudal és la medul·la. Després trobem el tron de l’encèfal i el prosencèfal. El tronc es divideix en 3 parts: 1. La més caudal és el bulb.
2. Protuberància.
3. Mesencèfal.
Treuen una part de l’escorça per veure l’interior, per veure el tronc de l’encèfal. El diencèfal esta rostral al mesencèfal. El cerebel esta en posició dorsal respecte la protuberància.
En la cara ventral es poden observar les següents estructures:     Diencèfal.
Cerebel.
Mesencèfal: estan els peduncles cerebrals. Estan formats per axons que condueixen informació motora.
Protuberància: algunes fibres la passen transversalment. Hi ha dues estructures: o Piràmides: estan formades per axons que condueixen informació motora. La decussació de les piràmides és lloc on part dels axons creuen la línia mitja.
o Olives bulbars: estan en el lateral del bulb. Estan relacionades amb la conducció d’informació sensorial auditiva.
En la cara dorsal trobem:       Col·licles o tubercles quadrigèmins: n’hi ha d’inferiors i superiors, dret i esquerra. Els superiors estan relacionats amb processament d’informació visual i els inferiors amb informació auditiva.
4rt ventricle: Mesencèfal.
Protuberància.
Bulb.
Aqüeducte cerebral.
La part on els col·licles es troben en part dorsal li diem el tectum. El ventral és el tegmentum.
En la superfície del tron de l’encèfal trobem els nervis cranials.
Comuniquen cap i cara, la informació surt i entra a nivell del tronc. Estan relacionats amb informació sensorial de cap i cara.
2. Nervis cranials Són axons que condueixen informació sensorial o motora. La condueixen del cap i la cara o al inrevés. Forma part del SNP. N’hi ha 12 parells de nervis.
El nervi olfactori, òptic i el vestíbul-coclear. L’òptic condueix la informació des de la retina, el olfactori des de les mocoses i el vestíbul-coclear intervé en l’equilibri. El trigemin condueix la informació de dolor des de la cara fins el SNC. El nervi vagus condueix informació vegetativa, dels òrgans interns. Tots aquest nervis estan a nivell del tronc menys el nervi òptic que arriba fins el quiasme òptic i el nervi olfactori a nivell del telencèfal, a nivell del bulb olfactori. Els nervis espinals són mixtes però els cranials no, poden ser mixtes o no.
3. Substància grisa Concentració de somes. Esta organitzada en diferents zones, és a dir, nuclis. Aquests són els nuclis dels nervis cranials (és aferent i eferents, condueix informació motora i sensorial). Hi ha altres nuclis: Mesencèfal: àrea tegmental ventral (alliberació de dopamina en l’escorça i al límbic), substancia negra (alliberació de dopamina en l’àrea negroestraida) i col·licles (tèctum).
 Columna dorsal: es condueix informació somastesica. Esta format pels fascicles de Goll i Burdach, els axons fan sinapsis aquí. La primera neurona recull la informació de la perifèria, part del seu axó realitza sinapsis en la columna. Els fascicles estan relacionats amb informació sensorial, del cos.
a. Nuclis dels nervis cranials  Realitza la sinapsi amb una zona del tronc de l’encèfal. Poden ser sensorials, que condueixen informació del cap i la cara. La motora condueix informació de l’escorça. És un relleu d’informació. Hi ha diferents tipus de nuclis sensorials i motors. Un exemple, el trigemin porta informació del dolor. Esta format per axons que conduiran la informació cap una zona que aquesta l’envia a l’escorça. Van cap a una neurona diana. No estan tan ordenats com en la medul·la.
b. Nuclis de la formació reticular Es troben en la part més medial i llargament. Són un conjunt de nuclis, estan distribuïts en tot el tronc, s’anomena així per la parença per la quantitat de axons, formen com una retícula. En aquests nuclis participen: Sistema reticular activador ascendent. Condueixen la informació directament o a traves del talem. Esta involucrat en papers generals, mantenir la consciencia, esta relacionats amb estat de coma i atenció (activen diferents zones del talem i escorça).
 Sistema reticular descendent. Es relaciona amb processos d’analgèsia, esta en la medul·la espinal, modulant l’escorça i medul·la (motoneurones).
4. Substancia blanca  Els peduncles i col·licles condueixen informació motora i descendent. El fascicle espinotalàmic condueix informació de temperatura i altres, el fascicle corticoespinal condueix informació de moviments voluntaris. Han de tenir una continuïtat.
A nivell del bulb no parlem del fascicle de Goll, parlem de lemnisc medial que condueix informació de tacte epicrític i propiopcepcioconscient.
Fem un resum de les funcions: 1. Recollir informació motora i sensorial de la cara i cap.
2. Rebre i distribuir informació de l’encèfal.
3. Organitzar respostes reflexes.
4. Control d’activació cortical. Nuclis relacionats  formació reticular.
Fem un resum de les substancies: 1. Grisa  medul·la = banyes (ventral  motor, dorsal  sensorial), tronc  no distinció, hi ha nuclis.
2. Blanca  medul·la = fascicles sensorials i motors, tronc  tots els fascicles passen, sensorials, més cap i cara.
El bulb es rostral respecte la medul·la. La protuberància és rostral al bulb i caudal mesencèfal. El mesencèfal esta rostral a la protuberància.
Els peduncles cerebrals es troben en el mesencèfal i estan formats per axons que condueixen informació motora.
Les piràmides es troben al bulb i estan formades per axons que condueixen informació motora.
Decussació de les piràmides.
Els col·licles es troben al tèctum del mesencèfal.
Tema B6: El cerebel 1. Descripció morfològica i histològica.
Relacionat amb el control de la postura, del moviment i l’equilibri. Dóna precisió al moviment, compara ordres motores amb el moviment en curs (realització del moviment, com es produeix), pot corregir erros. Torna suaus els moviments, modifica els programes motors.
El cerebel esta en posició dorsal respecte el tronc de l’encèfal, al 4r ventricle. És el 10% del volum de l’encèfal, ocupa un volum important, esta molt replegats. Els plecs són la folia. El dividim en tres lòbuls: 1. Anterior. Part superior.
2. Posterior. Part més gran.
3. Flòculnodular. Nòdul i dos flòculs.
Es separa en hemisferis cerebel·losos. La part més medial és la vermis, i després tenim el nòdul i flòculs. Si fem un sagital medial veiem la vermis. Són axons que porten informació en els dos sentits, són els peduncles cerebel·losos.
L’arbre de la vida és una acumulació de la substancia blanca que es ramifica cap a la substancia grisa. Els nuclis profunds del cerebel són substancia grisa, en l’escorça també hi ha substancia grisa. És el reves de la medul·la, però és la mateixa que els hemisferis cerebrals.
2. Classificació filogenètica i funcional Es classifiquen segons l’antiguitat filogenètica. Hi ha una correspondència entre la filogenètica i classificació funcional.
El més antic és el arquicerebel. Esta format per flòcul-nòdul i part inferior de la vermis. Té a veure amb l’equilibri i els moviments cap-ulls, vestíbulo-cerebel. Relacionat amb el sistema vestibular, amb els nuclis.
Després ve el paleocerebel que esta format per gran part de la vermis. Esta relacionat amb la postura, moviment tronc i extremitats, és semivoluntari, espino-cerebel, esta connectat a nivell de la medul·la espinal.
El més nou és el neocerebel que inclou els hemisferis, controla el moviments voluntaris, l’inici dels moviments, execució suaus i precisa dels mateixos, ponto-cerebel.
Tema B7: El diencèfal 1. Localització i principals subdivisions Les estructures que el formen són el tàlem, hipotàlem, subtàlem i epitàlem. Ha quedat amagada pel telencèfal. Si seguim en eix rostral trobem el diencèfal. La major part del diencèfal esta amagat en l’interior del telencèfal però hi ha una part visible, que és l’hipotàlem.
En blau està el talem i en vermell el hipotàlem. El talem esta en posició dorsal i l’hipotàlem en ventral. El subtàlem és una zona ventral al tàlem, té unes funcions diferents al tàlem. L’epitàlem és la glàndula pineal, esta en posició dorsal al mesencèfal, és la part més posterior del diencèfal.
Es distribueix al voltant del III ventricle. El tàlem esta en les parets del III, l’hipotàlem esta en el terra.
2. El tàlem Hi ha dos tàlems que estan separats pel III ventricle però es comuniquen per un conjunt d’axons, s’anomena massa intermèdia. El tàlem esta format per un conjunt de nuclis. Es classifiquen en funció on es troben en funció de la làmina medul·lar interna. Hi ha el nucli anterior, medial i lateral. Hi ha una estreta relació entre l’escorça, podem classificar el tàlem segons això.
2.1. Classificació dels nuclis Segons les zones on projecten són els nuclis específics, associació i inespecífics. Tenen a veure amb on envien la informació des de l’escorça. Els específics són estacions intermèdies de processament i relleu en el trànsit d’informació fins l’escorça cerebral. els d’associació és un nucli que rep informació de l’escorça i projecten en aquelles zones especifiques. Els inespecífics reben informació molt variada (power).
La majoria de les aferències passen pel tàlem, es processen. Hi ha estacions de relleu sensorial.
Hi ha nuclis específics del tàlem. La informació somatosensorial arriba al tàlem on fa relleu a un nucli específic, al VPL, on s’envia a l’escorça somatosensorial primària.
Hi ha un nucli del tàlem que rep informació des de la retina. L’espino talàmic condueix informació somastesica amb el lemnisc medial que ho condueixen cap al nucli ventral posteromedial.
El nucli geniculat medial rep informació auditiva. El geniculat lateral rep informació visual i l’envia cap a l’escorça visual primària.
També hi ha nuclis que reben informació motora. Envia informació cap al còrtex motor. On es processa la informació són en els nuclis ventrals anterior i lateral. Són els nuclis específics.
Reben feixos de fibres perfectament definits i projecten específicament a àrees funcionals concretes sensorials o motores de l’escorça cerebral.
Els nuclis d’associació estan relacionats amb les emocions i memòria. El dorsomedial. El projecta cap a l’escorça prefrontal. Projecten cap a l’associació cortical.
Els inespecífics es relacionen amb el control de l’activació cortical. Estan en la línia mitja i els intralaminars. Envien a zones amplies de l’escorça.
3. L’hipotàlem Part anterior al tàlem i terra del III v. Única part visible. L’estructura en forma de X és el quiasme òptic (creuació de nervis òptics). La tija hipofisiària és un conjunt d’axons on penja la hipòfisi, la controla l’hipotàlem. Els cossos mamil·lars són un conjunt de substancia gris.
Principal centre de control del SNV i SE. Esta relacionat amb les conductes motivades. Cosa que la fa clau en l’homeòstasi i coordina la resposta física lligada a canvis emocionals.
4. Subtàlem i epitàlem Només hi ha una glàndula pineal. Secreten la melatonina (ritmes biològics com el circadiari augmentant la melatonina), presenta cèl·lules neurosecretories.
El subtàlem esta relacionat amb el control motor. Juntament amb els estriats, el nucli subtàlamic i la substancia negra formen un sistema anomenat els ganglis basals.
...