resum la impremta (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Ester Pagès La impremta, Raymon Williams Va ser al lluny Orient, a Xina i a alguna països veïns que va aparèixer per primera vegada l’interès de reproduir textos continus en segells o monedes.
Es creu que va ser allà on va descobrir el paper al 105 d.C., i més tard, al segle VII, es va començar a fer sevir unes tauletes amb relleu de fusta que després d’entintar-los dibuixava la còpia sobre el paper. Posteriorment, blocs de pedra. La idea del text no es va assolir fins als segle X quan Pi Sheng va posar cada lletra al costat de l’altre.
L’aprenentatge de l’escriptura La invenció de la impremta va marcar la di d’un llarg aprenentatge de la escriptura a Occident.
La escriptura va renéixer, des de el segle XI fins al XII el sistema notarial es va restablir i els comerços es feien amb lletres de canvi. Els mercaders italians van inventar la comptabilitat per partida doble i es va desenvolupar la correspondència empresarial.
Els escrits només els eren accessibles a uns grups molt restringits. Eren els monjos els que es dedicaven a copiar als convents tots els escrits, i tenien la seva pròpia cal·ligrafia i vocabulari, la seva pròpia marca. Tot així, aquests llibres gaire bé només els podia tocar la reialesa. Hi havia les escoles que la lectura era el instrument per aprendre les oracions llatines, que volien satisfer el clero.
En canvi, les ciutats italianes al segle XIII tenien unes escoles adaptades a les necessitats comercials, que això va fer possible la alfabetització a una proporció considerable de la població.
Es volia una uniformitat en l’escriptura i per això es va tornar a la de l’antiguitat. Durant un temps l’escriptura només s’utilitzava per fixar la paraula parlada, sobretot a les universitats. Gràcies als humanistes es a desenvolupar un sistema lògic de puntuació El naixement de la impremta La impremta va ocupar el centre dels moviments intel·lectuals literaris, econòmics, tecnològics i polítics que es van anticipar al Renaixement. A Alemanya h va haver el naixement de la indústria metal·lúrgica moderna, volien avançar culturalment i políticament.
A finals del segle XII el paper es va introduir a Europa per part del àrabs a través d’Espanya i Itàlia just en el moment en que la cultura escrita estava creixent. Ja a finals del segle XIV es va estendre molt la idea del paper i es feia servir per a documents legals, informes i manuscrits i sobre tot va aparèixer els primers gravats en fusta. Ràpidament es va perfecciona la tècnica i va aparèixer text que acompanyava aquests dibuixos. Els temes més freqüents eren moments de la vida de Crist. No molt més tard van aparèixer la reproducció dels textos. Els orfebres i els fabricants de monedes van perfeccionar l’estil de i van crear lletres iguals. D’aquesta manera la impremta es va crear no com a resultat d’una invenció autònoma, sinó quan es va reconèixer la necessitat d’aquesta.
Gutenberg va ser l’inventor que va tenir més èxit en els seus experiments i que va aconseguir fer la impremta. Fill d’un orfebre va haver d’abandonar Mainz després d’una revolta dels gremis de la ciutat i va anar a viure a Estrasburg on es va dedicar a desenvolupar diferents invents sobre Ester Pagès els que va intruir a tres habitats de la ciutat. Fust era el soci de Gutenberg, que va obrir el primer establiment el 1457i va publicar per primera vegada el Salterio de Mainz. La bibla va ser el primer llibre que era una obre mestre, una perfecció tipogràfica. Va accelerar la comunicació a diferents nivells culturals.
En poc temps aquest invent ja estava per tot Europa (al 1500 a 200 ciutats), va ser el primer medi que es va desenvolupar.
El període artesanal de la impremta Durant quatre-cents anys el mètode no va canviar. Va ser a partir del segle XVIII que la tecnologia bàsica va millorar. Tenia un gran rendiment (explica com funciona la màquina).
L’evolució del llibre Tot i lo antiga que sigui aquesta tecnologia va comportar un gran canvi en el na producció estandarditzada que va ocasionar una completa revolució en el panorama cultural occidental.
Els primera llibres pretenien reproduir l’aparença dels manuscrits; les primeres lletres es feien a ma i hi havia costats molt elaborats i colorejats. A poc a poc es va anar estandarditzant la producció i no es feia gairebé res a mà. Els impressors van adoptar una ortografia, una forma de la pàgines i una puntuació que la feien servir tots iguals, ja no es feia servir la lletra gòtica.
Així va néixer el llibre modern. Es deia de quin impressor era el llibre, la primera informació publicitària. La lectura era més ràpida i accessible per tothom. Hi havia grans biblioteques cm la de Montaigne, la de Wolfenbüthel o de la abadia de Sant Gall.
L’accés als llibres ha contribuït a la estructuració de l’ordre social en els temps moderns. Les aptituds mentals per llegir s’anaven adquirint amb lentitud. L’home educat podia aspirar al odre polític, d’aquí el desig de proclamar la seva educació amb la seva biblioteca, la correcta ortografia i el seu accent.
També hi havia llibres per la classe mitja, que solien escriure a la seva feina i a la seva vida però tenien una cultura més oral, com per exemple la Bíblia.
El comerç del llibre El llibre es va convertir en un objecte de mercancia i els beneficis en la força impolsadora de la cultura. Es tenen que considerar un aspectes econòmics: - La relació entre el cost de la unitat i la tirada de la impressió: el període manual el número de copies era de 1000 exemplars perquè fos màxim rendible. Tot i així no feina tants exemplars si no estava segur que els vendria tots. El editor-venedor tenia que tenir una amplia i efectiva red comercial al seu servei. Normalment ho venia per lletres de canvi.
Es va crear una xarxa en la que s’ajudaven mútuament per poder respondre amb màxima velocitat a les noves demandes del mercat.
Ester Pagès També s’organitzaven fires periòdiques en les que els membres de l’ofici intercanviaven informació i llibres, pagaven els comptes i establien nous contractes. D’aquesta manera es van fer els primers drets d’autor i els privilegis exclusius a certs títols eren salvaguardats de la pirateria. Es van prohibir fer els llibres més rendibles i això va provocar les xarxes clandestines.
Van fer-se molts llibres i podem calcular lo gran que va ser la revolució industrial començada al 1455.
Les fortunes de la cultura van quedar vinculades a les fortunes econòmiques més grans. La producció de llibres també estava lligada a la geografia econòmica i social. Venecià es va convertir en la primera capital europea de la impremta. Quan Alemanya va sortir de les guerres religioses va tenir un gran poder i finalment Leiden i Amsterdam van agafar avantatge.
Els circuits del llibre +durant el principi els llibres en llatí eren el principal vehicle per la transmissió de les principals corrents d’idees. Les forces del mercat van impulsar a temps la producció de llibres més petits i més barats per un públic més ample en llengües vincules.
Van aparèixer les edicions pirates i el contraban a causa de les restriccions que posava cada país.
La premsa periòdica i el diari A partir del segle XV ja hi havia fullets amb descripcions de victòries militars, destivals, progresos reals i funerals. De forma gradual la premsa es va anar utilitzant per decrets oficials, proclamacions i avisos. Cada vegada s’utilitzava més com a publicitat.
Ester Pagès ...