Avaluació Psicològica: Tema 1: models d’avaluació de la conducta (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: models d’avaluació de la conducta Història de l’evolució de l’avaluació: 1.
Formes pre-científiques de l’estudi de la conducta: - Explicacions mítico-religioses - Explicacions relatives a la fisiognomia (filosòfiques i racional) - Biologistes (temperament/humors) Aquestes aproximacions aporten a la ciència actual que les característiques psicològiques poden ser descrites, que existeixen diferències individuals, les primeres taxonomies (classificacions), mostren la necessitat d’especialistes i, per últim, evidencien que les característiques psicològiques incideixen sobre la vida quotidiana de les persones.
2. Finals del XVIII-principis del XIX L’època es caracteritza per l’ús de la raó: només es tenen en compte fets sensibles i observables. Es comença a exigir un mètode científic. En aquest context sorgeix la Frenologia: es determina com és la persona per com té el cap. Sorgeix també el concepte de malaltia mental: es classifiquen les diferents malalties mentals i hi ha un auge de tècniques com la hipnosi, la psicoteràpia, la reeducació i l’observació. En el àmbit científic, és molt present a teoria de l’evolució de Darwin.
3. Inicis de l’Avaluació Psicològica (entre finals del XIX i 1ª Guerra Mundial) En aquest moment conviuen: - Model psicomètric (Galton i Pearson) - Psicologia Soviètica (Pavlov i Sechenov) - Psicologia Experimental (Weber, Fechner, Wundt) - Model mèdic Cronològicament, models d’AP - Model Psicomètric o de l’Atribut - Model Mèdic - Model Dinàmic - Model Conductual Radical (1ª Generació) - Model Conductual Mediacional o Neoconductista (2ª Generació) - Model Cognitiu-Conductual - Model Cognitiu - Model Conductisme Paradigmàtic Psicomètric (1a Guerra Mundial  Avantatges  Metodologia acurada  Estudi de v psicològiques Inconvenients  No és cert que la conducta sigui estable independentment de la situació selecció de personal)  Molt material psicomètric per baix cost     Médic   Énfasi en aspectes biològics Importància de classificar         Dinàmic   Història del subjecte Inici de l’estudi dels processos cognitius Conductisme radical     Neocond.
 Reduccionista Només f. Ambientals No v. Històriques Insuficient per conductes complexes Reconeix que calen altres variables en l’estudi de la conducta CognitivoConductual Útil a la clínica         Cognitiu Conductisme pragmàtc   Anormalitat = anormalitat estadística Poca capacitat predictiva sobre aspectes situacionals, planificació de tractaments o valoració No pot explicar el comportament humà ↓validesa i fiabilitat Reduccionista Malalt és passiu Enfocat només al tractament farmacològic Argumentació circular Nivel de inferència alto Model determinista Intervencions: no per tots (nens no) i costa alt Falta de fiabilitat i validesa Objectivitat V. Ambientals Utilitat socials de les propostes V mediadores són subjectives i insuficients Suposa que els processos mediadores segueixen les mateixes lleis que les conductes manifestes No estan clares les relacions entre cognicions, R emocional i conducta humana Utilitza constructes mal operacionalitzats y models de causació circular Tècniques no suficient. vàlides Fins la 2ª Guerra Mundial (fins al dinàmic), l’èmfasi es posa en la classificació. A partir del conductisme es busca la MODIFICACIÓ. Les dues corrents principals fins al moment, la testologia i el psicodiagnòstic reben moltes crítiques. El model conductista sorgeix a partir de la falta de validesa del diagnòstic tradicional i el descontentament social. La crítica als tests i la classificació psiquiàtrica per falta de utilitat i fiabilitat i la necessitat d’avaluació durant la teràpia.
El conductisme pragmàtic es presenta com un model que integra totes les variables de la resta de propostes.
...