caigudes en gent gran (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Gerontològica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

SÍNDROMES GERIÀTRIQUES: - - Síndrome geriàtrica:  Les síndromes geriàtriques no són considerades malalties, sinó que són un conjunt de problemes que es presenten en la persona gran i que la poden desestabilitzar.
Són multifactorials, tenen un curs crònic, un tractament complex i disminueixen l’autonomia de la persona. Es poden presentar en tots els adults grans, però amb més freqüència en els vells fràgils, sobretot en els que estan hospitalitzats i ingressats en centres. Quan apareixen sovint assenyalen l’emergència de problemes més greus i l’empitjorament de problemes de salut existents. L’abordatge d’aquests problemes té un tractament global en totes les dimensions de la persona. L’actuació preventiva i rehabilitadora ha d’ocupar un lloc preferent.
Desestabilitzen molt a la persona gran Efecte cascada: es van produint diferents síndromes geriàtriques a conseqüència de la que ha començat a tenir la persona (de l’anterior) CAIGUDES EN GENT GRAN: CAIGUDES: - L’OMS defineix les caigudes com esdeveniments involuntaris que fan perdre l’equilibri i que el cos impacti amb el terra o amb una altra superfície que s’hi interposi Síndrome geriàtrica molt important A mesura que augmenta la edat, augmenta més el risc de les caigudes 30% de les persones majors de 65 anys tenen una caiguda a l’any com a mínim Totes les caigudes han d’entrar en un cribatge per tal de prevenir les caigudes. En el cas d’haver patit dues caigudes a l’any ja és més greu Les fractures més freqüents: cadera (la més limitant) PER QUÈ SÓN IMPORTANTS?: - - Són la segona causa mundial de mort per lesions accidentals no intencionades Es calcula que anualment moren unes 424000 persones Els més grans de 65 anys són els que tenen més caigudes mortals Les persones grans corren més risc de necessitar atenció a llarg termini i ingrés en una institució A Espanya, amb una població de majors de 65 anys, prop de 8000000 persones, el 17% tenen aquest problema Molts cops no és la caiguda sinó les conseqüències de la caiguda, que poden ser greus, sobretot en el cas de les conseqüències que passen desapercebudes.
En el cas que una persona gran caigui més de dues vegades a l’any, la família comença a preocupar-se per les caigudes que pateixen i llavors és quan s’ingressa a la persona a una residència, on l’autonomia de la persona disminueix FACTORS DE RISC: - - - S’ajunten freqüència i fragilitat Activitats de risc Majors de 75 anys Dones amb problemes osteoarticulars Persones amb problemes de la marxa Disminució sensorial: problemes de visió Farmacoteràpia (hipotensors i psicofàrmacs): neurolèptics, benzodiacepines Patologies: diabetis, incontinència urinària, AVC, hipotensió ortostàtica, deterior cognitiu Immobilitat Canvis ambientals Història anterior de caigudes (el 75% tornen a caure en 6m) Molts cops a la persona se li posa una contenció per tal de prevenir les caigudes.
S’immobilitza a la persona, ja que no hi ha el personal suficient per vigilar a les persones en risc.
Cada dues hores s’han de treure les contencions i mobilitzar a la persona.
Problemes de visió: molt important, sobretot en el cas de la enlluernació. Per aquesta raó és bo que portin ulleres més fosques per no passar d’un lloc fosc a un de molt lluminós i evitar la caiguda per enlluernació.
Al canviar de posició és quan la persona gran cau més perquè hi ha un canvi de la pressió ortostàtica i es produeixen marejos, causa de la caiguda.
En el cas de les persones amb un accident vascular cerebral, és important que la infermera es dirigeixi a la persona pel costat afectat.
TIPUS: CAIGUDES ACCIDENTALS: - “Ensopegada”, “tropiezo” Causes:  Desmais, síncopes (danys greus)  Pèrdua de força a les cames - Síncope: generalment per un problema cerebral o cardíac. Els danys són greus perquè la persona no veu com cau ni a on.
Els desmais no són tan greus perquè la persona cau més a poc a poc i té temps de caure més lentament.
Es recomana fer exercicis de cames perquè les persones grans solen estar assentades al sofà, causa per la qual perden la força de les cames. És molt important la mobilitat.
- TIPUS: CAIGUDES REPETIDES: - Presència de factors com: malalties, fàrmacs, disminució dels sentits Molt important revisar la medicació nova.
Si es canvien els fàrmacs i augmenten les caigudes, s’ha de mirar si la causa no és la nova medicació.
El problema pot ser també la pèrdua de la visió, i la solució seria canviar la graduació de les ulleres o operació de cataractes.
TIPUS: CAIGUDES PROLONGADES: - La persona passa més de 20 minuts sense poder aixecar-se Habitual en persones:  Més grans de 80 anys  Amb debilitat a les extremitats superiors i inferiors  Prenen medicació  Disminució de la funcionalitat general CLASSIFICACIÓ DE LES CAIGUDES: - - Intrínsec: de la persona estat de salut de l’individu)  El sexe també és important. Tenen més risc de caigudes les dones que els homes per la medicació que es prenen. En canvi, els homes són els que cauen més.
 Per la menopausa les dones tenen més risc de osteoporosi  Problemes dels sentits  Problemes d’equilibri  Debilitat muscular  Patologies, pluripatologia i polimedicació  Problemes podològics  Problemes neurològics  Incapacitat funcional Extrínsec: l’entorn de la persona (lligats a l’entorn físic)  La major part de les caigudes de les persones grans es troben al carrer quan surten.
 És important arreglar les aceres i les lloses per disminuir les caigudes.
 A domicili: o 25% aproximadament relliscades (quan es mou d’un lloca a l’altra, anar al WC amb presses) o 21% aproximadament ensopegades  A la institució: o Vespre i matí, que és quan hi ha més activitat o Al bany o Atenció amb les subjeccions (factor important per caigudes) CONSEQÜÈNCIES FÍSIQUES: - Traumatisme immediat Ferides, contusions en teixits tous, hematomes Fractures Reducció de la mobilitat Hipotèrmia, deshidratació, pneumònia Úlceres per pressió Dolor Immobilitat CONSEQÜÈNCIES PSÍQUIQUES: - Pèrdua de confiança Agressivitat Ansietat - Síndrome post-caiguda-la por limita al vell  tota pèrdua d’autonomia com a conseqüència de la caiguda, en la que influencien factors físics i psíquic i socials que es barregen (sobreprotecció, aïllament, etc.), que es manifesta amb una gran por a tornar a caure que compromet totes les seves accions - És molt important preguntar a la persona si té por a caure. Si és que sí, la persona caurà perquè la por és la que dóna també una inestabilitat La família també provoca risc de caiguda perquè limiten la activitat de la persona anciana, dient-li que no faci coses sol/a perquè caurà. En aquest cas acabarà caient.
En el cas d’un ingrés a una institució, si la persona té por a caurà, en els primers dies de l’ingrés, caurà.
- CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I ECONÒMIQUES: - Necessitat de cuidadors Restricció d’activitats: disminució funcional per les AVD Probable aïllament social Hospitalització-institucionalització Pèrdua d’autonomia, amb major dependència (molts no ho diuen per evitar restriccions imposades per professionals i família) Possibles canvis en les dinàmiques familiars A la persona no se la pot deixar sola i acabarà ingressada i necessitant un cuidador.
CAMINAR AMB BON PEU: - Conèixer les limitacions Conèixer la persona amb risc elevat Ús de mecanismes de seguretat: baranes, bastó, calçat adequat Adequació i modificació del domicili Exercici físic regular i adaptta Reeducar en caigudes Revisar oïda i vista Evitar automedicació TAS - Molt important valorar la medicació, perquè les pastilles de dormir són les que poden acabar provocant més risc de caiguda si es pren més dosi. La persona estarà sota els efectes de les pastilles i si s’aixeca caurà BENEFICIS FÍSICS DE L’EXERCICI: - Millora de la condició cardiovascular i respiratòria.
Reforça la musculatura i de la densitat òssia Alenteix la disminució de l’equilibri i de la coordinació motora associada a l’edat BENEFICIS PSÍQUICS DE L’EXERCICI: - Millora la memòria, l’atenció i la concentració Millora l’estat d’ànim; redueix l’ansietat, la por i la sensació de solitud Augmenta la confiança en un mateix i produeix sensació de benestar Disminueix els trastorns del son - Augmenta la consciència corporal Ens ajuda a conèixer les limitacions i les capacitats del nostre cos BENEFICIS SOCIALS DE L’EXERCICI: - Permet prendre contacte i relacionar-se amb altres persones Augmenta i millora la nostra xarxa d’amistats i redueix el risc d’aïllament social Conèixer tècniques d’altres realitats culturals: dansa ventre, tai-txi, txi-kung L’EXERCICI I JO: - Què em motiva¿ Què m’interessa? Què m’agrada i em fa sentir bé? Quins esforços estic disposat a fer? Quant de temps puc i vull dedicar a fer exercici i si disposo d’aquest temps, què em preocupa de la meva salut? Què em preocupa del cosa, de com està canviant o de com podria canviar? POSSIBLES CONTRAINDICACIONS I ATENCIÓ ESPECIAL EN L’EXERCICI: - Malaltia crònica, com la diabetis o les malalties del cor Qualsevol símptoma nou que no s’hagi consultat al metge Mareig o dispnea (falta d’aire) Dolor toràcic o arítmies Antecedents de trombosi venosa Una infecció o febre Pèrdua de pes involuntari Úlceres en les extremitats inferiors Inflamació de les articulacions Hemorràgia o despreniment de retina, cirurgia dels ulls o tractament làser Hèrnia inguinal Cirurgia del maluc ADEQUACIÓ I MODIFICACIÓ DEL DOMICILI: - - Retirar obstacles en llocs de pas Retirar o fixar a terra catifes Tenir una bona il·luminació Posar agafadors a la dutxa, etc.
BANY:  Porta de la dutxa corredora o oberta cap a fora  Terra antilliscant i amb espai per cadira rodes  Barres de recolzament en parets reforçades  Accessoris del bany (sabonera, tovalloler, etc.) han d’estar instal·lats a una alçada no superior a 120cm  No mobiliari inferior a sota el lavabo  Aixetes de palanca que no precisin del canell per ser obertes  Miralls amb un 10% inclinació  WC a 50cm del terra/adaptadors Utilitzar calçat adequat - Utilitzar ajudes tècniques per a la marxa Corregir dèficits visuals amb ulleres Fer una intervenció quirúrgica si hi ha cataractes Tractar la hipotensió ortostàtica Corregir el trastorn del ritme cardíac Corregir els problemes dels peus, com ara galindons o altres deformitats Revisar la medicació i, especialment, els fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central Revisar l’alimentació i els nivells de vitamina D Exercici físic específic per reduir el risc de caure I SI CAIC? - Protegir el cap Doblar els genolls per estar més a prop de terra Mantenir la calma Si puc: millor caure de cul APRENDRE A AIXECAR-SE DE TERRA: - Donar-se la volta a terra Col·locar-se de quatre grapes Avançar cap a un lloc segur Subjectar-se i posar-se dret o assegut Valorar Després de la caiguda el 50% no es poden aixecar soles OSTEOPOROSI: - L’osteoporosi pot afectar tots els ossos de l’organisme. Per tant, afectarà els malucs, les vèrtebres, l’avantbraç, l’húmer, la pelvis, les costelles, la tíbia i el peroné L’exercici augmenta la massa òssia sobretot absn de la pubertat La immobilitat incrementa l’osteoporosi: enllitament de 6 mesos 30-40% L’exercici físic disminueix la pèrdua de massa òssia en dones postmenopàusiques Augmenta la massa muscular, millora l’equilibri L’exercici s’associa a un menor risc de fractures DIABETIS: - Disminueix l’aparició de la diabetis tipus 2 Millora l’efecte de la insulina Disminueix les necessitats d’insulina Ajuda a controlar la diabetis tipus 1 i 2 La pràctica d’un programa activitat física intensa (esport) requereix supervisió mèdica HTA  caminar a pas viu durant 30-45 minuts, mínim 3-5 dies/setmana pot disminuir la tensió en uns 10 mmHg ANGOIXA I DEPRESSIÓ: - Disminueix l’estrès mental i augmenta la sensació de benestar Diversos estudis han demostrat efectes beneficiosos en el tractament de la depressió.
...