TEMA 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Història del segle XX
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 8: El zenit i la fi de la Segona Guerra Mundial El nou ordre Un dels objectius de Hitler era crear el “Nou Ordre”, és a dir, una nova relació i organització política, social i econòmica entre els països europeus i mundials que volien imposar en la dècada dels anys 30 i 40. Es podria considerar doncs, un antecedent de la idea de la UE. Els nazis, de fet, van arribar a controlar de facto tot Europa, ja que tenien una gran quantitat de territoris ocupats i a més comptaven amb el suport dels teòrics neutrals com Suïssa, Suècia o Espanya. D’això se’n diu col·laboracionsime.
- “L’any 1941 serà, estic convençut, l’any històric d’un gran Nou Ordre Europeu”.
L’imperi que buscaven crear els alemanys no es basava en fronteres històriques, sinó que tenien interès en ocupar tot allò que poguessin. El que volien els nazis era crear un estat social racista , d’acord amb la ideologia Nacionalsocialista, on els aris viurien molt bé a costa de la resta del món (inferiors), tindrien la supremacia.
Juntament amb l’expansió massiva territorial a l’Europa de l’Est a través de la seva colonització amb colons alemanys, l’aniquilació física dels jueus i l’extermini i esclavització de la majoria dels pobles eslaus i altres considerats com a “raça inferior”.
à El desig d’expansionisme territorial agressiu va ser un dels factors desencadenants que van portar a l’esclat de la II GM.
En part es van emmirallar en la conquesta americana del “far west” per arrasar els pobles que es trobaven entremig.
Fora d’Europa volien tenir territoris a l’Àfrica, però era un objectiu secundari; a Rússia, almenys fins al riu Yenisei, on van establir el final dels seus objectius pactant amb els japonesos; i als països àrabs i Palestina, amb els quals va pactar per acabar amb els jueus.
Els alemanys van rebre molt més recursos dels soviètics durant el període de col·laboració (1939 – 1941) que no el de ocupació (1941 – 1944).
Un dels projectes més elaborats que el III Reich va iniciar en els territoris recentment conquerits durant aquest període de la guerra va ser el projecte de la creació d’un “Gran Reich” germànic de la nació alemanya. Aquest imperi futur havia de consistir de, a més de la Gran Alemanya, pràcticament tots els territoris històrics de l’Europa germànica. La consolidació d’aquests països com a meres províncies del Tercer Reich havia de ser portat a terme a través d’un procés de ràpid compliment de Gleichschaltung. à El propòsit final d’aquesta era eradicar tot rastre de consciència nacional, més que racial, encara que els seus idiomes nadius havien de romandre intactes.
Els països satèl·lits, tant ocupats com aliats o neutrals (Espanya o Suècia) subordinaven les seves respectives economies a l’alemanya. A més, a l’est els alemanys van esclavitzar a milions de persones per treballar pel Reich, i van espoliar sistemàticament als jueus abans d’exterminar-los.
Si més no, el pla es va estavellar en els successius anys de posar en pràctica l’Operació Barbarroja, el 22 de juny de 1941, quan Hitler havia esperat obtenir la victòria en la Segona Guerra Mundial.
Júlia Mumany Pesarrodona 2 L’imperi japonès i l’esfera de coprosperitat asiàtica Els països participants a la 2GM eren conscients que els japonesos podien atacar i fer molt de mal, però que en cap cas podrien guanyar la guerra per deficiències tècniques i tecnològiques. En aquells moments Japó era un país molt tradicional, amb un cap d’estat que concentrava molt de poder: Hirohito. L’emperador tenia consideració de divinitat, i es va mantenir el poder tot i acabar perdent la guerra; a l’actualitat el seu fill encara ostenta el càrrec.
Els japonesos van iniciar la guerra l’any 1931 al ocupar la zona de la Manxúria, de propietat xinesa, tot i que no va ser fins l’any 1937 que va començar el conflicte armat. El petroli necessari per a la indústria bèl·lica arribava al Japó procedent d’Indonèsia, fent escala a les Filipines (control EUA), ja que per si sols no en tenien. Així, quan l’any 1941 els americans van deixar de vendre petroli i armament als japonesos, aquests no van tenir més opció que rendirse o atacar als EUA.
L’atac es va produir el 7 de desembre de 1941 a la base de Pearl Harbour (Hawaii), que era territori nord-americà. La intel·ligència americana feia temps que tenia controlades les comunicacions dels japonesos, i sabien que llençarien un atac, però no el lloc i el moment.
A principis d’aquell any Roosevelt havia guanyat les seves quartes eleccions, i una de les promeses de campanya havia estat no entrar a la guerra, sempre i quan no fossin atacats.
- “Esto significa la guerra” va afirmar FDR quan els serveis nor-americans secrets van desxifrar la resposta japonesa a les pressions diplomàtiques nord-americanes, un dia abans de l’atac a Pearl Harbour.
L’objectiu dels japonesos era destruir la flota americana del Pacífic, i aprofitar el següent any per conquerir el màxim de territoris possibles per, un cop els americans s’haguessin rearmat, aguantar el màxim possible mentre els altres els anessin recuperant un a un. Els japonesos eren conscients que els americans no lliutarien a mort per unes quantes illes del Pacífic, ja que en una democràcia costa molt justificar els morts en un conflicte.
El desembre de 1941, coincidint amb l’atac de Pearl Harbour, Hitler va declarar la guerra als EUA per petició expressa dels japonesos, doncs aquests no podien combatre sols contra els EUA. Aquest va ser un dels errors més grans de Hitler. Tampoc va rebre res a canvi. Hitler estava convençut que guanyarien perquè eren superior, no perquè tinguessin millor armament. Juntament amb Hitler, els seus aliats europeus també van declarar la guerra als americans. D’aquesta manera, les potències de l’eix van provocar l’entrada en el conflicte de la primera potència mundial en armament. Si més no, Hitler no va considerar la capacitat real dels EEUU i va facilitar que Roosevelt arranqués del Congrés una declaració contra l’Eix.
Júlia Mumany Pesarrodona - 3 Alguns dels herois americans de la guerra van ser MacArthur, Patton i Eisenhower A principis de 1942 els EUA i GB es van aliar per combatre conjuntament en territori europeu, deixant el 40% de l’exèrcit americà a lluitar amb els japonesos. És a dir, els EEUU van declarar la guerra a l’Imperi Japonès, mentre que Alemanya i Itàlia li declaren als EEUU. L’11 de desembre del 1941 el Congrés dels EEUU li declara la guerra a Alemanya.
Roosevelt acorda amb Churchill a la Conferència de Washington (22 de desembre de 1941 – 14 de gener de 1942) la creació d’un Consell de Guerra Comú, amb un doble objectiu: derrotar primer l’Eix (organitzant un desembarcament de tropes aliades al nord d’Àfrica) i posteriorment als japonesos.
Paral·lelament també que les 26 nacions que integraven l’aliança no signarien la pau per separat amb les potències de l’Eix. à Aquesta reunió podria ser vista com l’origen de l’ONU.
Churchill, a més, va pressionar a Roosevelt perquè el pacte es fes extensiu amb Stalin; la URSS aportaria un nombrós exèrcit amb una capacitat gairebé il·limitada de suportar baixes. L’acord es va fer efectiu el maig de 1942, i els soviètics van enviar a firmar-lo a Molotov, el mateix que havia firmat el pacte amb l’alemanya nazi uns anys abans.
Els EUA començaran a produir una quantitat de vaixells i avions espectaculars. Els soviètics produiran molt millors tancs que la resta de potencies.
És amb la guerra que Roosevelt pot dir que la crisi s’ha acabat: s’acaba l’atur, es supera la producció prèvia a l’any 1929, s’incrementen els salaris. Canvia el New Deal per al Doctor Win the War.
Un dels aspectes sorprenents de la Segona Guerra mundial en aquest front és que els soviètics havien perdut el 60% de la seva capacitat industrial i en les zones ocupades pels alemanys vivia una part molt considerable de la població de la URSS. Malgrat tot, els soviètics aconseguiren produir més material bèl·lic que els alemanys.
Durant la guerra els soviètics milloren tant l’organització de les tropes com la utilització d’armament.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 ALEMANYA Operació Caixa Blava: Entre el 28 de juny i el 24 de novembre de 1942 els alemanys van llençar una nova ofensiva a la URSS (que ja estava aliada amb EUA i GB) anomenada Operació Caixa Blava, amb l’objectiu de fer-se amb el control dels pous de petroli situats al Caucas per obligar a Stalin a pactar la pau, i així poder-se concentrar en el front de l’oest.
Gràcies a la gran organització de l’exèrcit, els nazis van ocupar gran part del Caucas, però van cometre l’error de voler ocupar també Stalingrad (per obsessió de Hitlet) a través del riu Volga, que en aquells moments era la tercera ciutat més gran de la URSS i un dels principals focus de producció.
Petenia ser la continuació de la prèvia Operació Barbarrossa, que tenia per objecte derrotar a la URSS.
L’estratègia de Hitler per fer-se amb el control va ser radicalment diferent a la que van seguir a Leningrad (on van aïllar la ciutat): van decidir que atacarien directament Stalingrad, tot i que estigués ple de civils. Els combats pel control de la ciutat van durar mesos, i es lluitava les 24 hores del dia amb qualsevol arma que es tingués a l’abast.
Inicialment, l’ofensiva germànica guanyava molt ràpidament i avançava cap el Caucas. Si més no, l’Exèrcit Roig decisivament van guanyar els alemanys a Stalingrad.
Si els soviètics van aguantar va ser gràcies a la gran quantitat d’homes que tenien a la seva disposició, tots ells amb ordres clares de no retrocedir (13.500 soldats soviètics van ser afusellats com a represàlia per haver retrocedit).
També va ser gràcies a l’estratègia de Txuikov i Zhukov, dos dels millors generals que tenia l’exèrcit roig. Txuikov, un mariscal que es enviat a Stalingrad sense cap tipus d’ajuda, va defensar en primera persona algunes posicions dins d’Stalingrad, mentre que Zhukov, el millor general de l’exèrcit soviètic, va organitzar un contraatac per aïllar l’exèrcit alemany quan aquest estava a punt de prendre el control total de la ciutat. L’atac de Zhukov va ser un èxit, i va acabar obligant als alemanys a retirar-se; va ser el principi de la fi de l’imperi nazi... (segons Churchill).
Arran de la col·laboració entre soviètics i americans, Stalin exigia als seus aliats que obrissin un altre front contra Hitler a França, per així obligar-lo a dividir el seu exèrcit i debilitar-lo a l’est. Tot i això, Churchill no ho volia per evitar repetir errors de la 1GM (1 milió de morts britànics); el màxim que va permtre va ser obrir alguns fronts secundaris al nord d’Àfrica.
La Batalla d’Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la II GM, en la qual l’Alemanya nazi i els seus alits van combatre a la URSS pel control de la ciutat d’Stalingrad, al sud-oest de la URSS. Va estar marcada pel combat cos a cos i l’absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars, sumant gairebé 2M. Les grans pèrdues causades sobre l’exèrcit alemany la va convertir en un significatiu punt d’inflexió de tota la guerra. à Després d’aquesta batalla les tropes alemanyes ja no van recuperar la seva força inicial, i ja no van aconseguir cap més victòria estratègica a l’est.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 L’Operació Saturn Operació de l’Exèrcit Roig al Front Oriental de la II GM, entre desembre del 42 i febrer del 43, a les regions soviètiques del nord del Caucas del Donets. Donada la victòria soviètica en l’Operació Urà el novembre del 42, aquesta pretenia ser tot un seguit d’operacions ofensives altament ambicioses contra, efectivament, els soldats germànics.
CAMPANYA D’ÀFRICA DEL / GUERRA NORD DEL DESERT Entre juny de 1940 i el maig de 1934 es van enfrontar els Aliats i les Potències de l’Eix. L’esforç de la guerra aliat va ser dominat sobretot per la Commonwealth britànics i pels exiliats de l’Europa ocupada.
- L’Afrika Korps va ser el cos expedicionari de l’exèrcit alemany que va operar al Nord d’Àfrica entre el 41 i el 43.
- El fracàs italià en l’ofensiva contra Egipte, que va acabar en desgràcia, va fer que Hitler hagués d’enviar unes divisions alemanys a l’Àfrica per ajudar als italians a resistir l’atac de l’exèrcit britànic, que des d’Egipte estava ocupant Líbia. Van lluitar pels deserts de Líbia i van entrar a Egipte el 1942.
- Després d’una llarga retirada, la major partdeles seves tropes van ser capturades a Tunis el 1943.
- La Vuitena Armada era la formació de l’exèrcit britànic lluitant també al Nord d’Àfrica L’Operació Torxa va ser el desembarcament de tropes americanes i britàniques a Marroc i Algèria, que no es van trobar cap resistència perquè els francesos van passar-se al seu bàndol. Va iniciar-se el novembre del 42.
La URSS, que llavors suportava la totalitat dels combats, havia pressionat als EEUU i el Regne Unit perquè iniciés les operacions a Europa i orbís un segon frnt per reduir la pressió de les forces alemanyes sobre l’Exèrcit Roig. Els britànics van proposar una estratègia perifèrica, que s’iniciaria amb un desembarcament al Marroc francès, que expulsés l’Eix del nord d’Àfrica, millorés el control naval de la Mediterrània i preparés l’invasió del sud d’Europa el 1943.
La Campanya de Tunísia Sèrie de batalles a Tunísia, durant la campanya del Nord-d’Àfrica, durant la Segona Guerra Mundial, entre les forces de l’Eix i les tropes aliades. Va suposar una victòria aliada i una gran desfeta alemanya.
Júlia Mumany Pesarrodona 6 La conferència de Teheran Seguint amb les conferències, del 28 de novembre fins l’1 de desembre de 1943, Stalin, Roosevelt i Churchill es van reunir a l’ambaixada soviètica a Iran, sent la primera conferència de la II GM protagonitzada pels “Tres Grans”.
Va ser posterior a la Conferència del Caire, de Postdam i Ialta.
El primer objectiu era el convenciment de l’obertura d’un segon front contra l’Alemanya nazi. Després també es va parlar sobre les relacions dels Aliats amb Turquia i Iran, les operacions de Iugoslàvia i contra el Japó.
ITÀLIA, l’inici de la seva rendició La Campanya d’Itàlia Des de les posicions guanyades al nord d’Àfrica els aliats penetren a Sicília i a Itàlia, on tampoc troben gaire resistència inicial.
S’estima que entre setemnre de 1943 i abril de 1945 van morir uns 60.000 soldats aliats i uns 50.000 alemanys a Itàlia. Cap altra campanya a l’oest va costar tantes vides a la infanteria com Itàlia.
Un grup d’alts líders polítics i militars, dins del Gran Consell Feixista (fascio) van dur a terme un cop d’estat per empresonar a Mussolini i passar-se al bàndol aliat.
Tot i així, l’exèrcit alemany i Skorzeny van alliberar a Mussolini aquest va recuperar el control a part d’Itàlia, establint una dictadura altament repressiva, nacionalitzant tots els béns de producció. En aquell moment Mussolini no era res més que un titella en mans de Hitler. Entre 1943 i 1945 hi va haver una guerra civil entre italians, que va acabar amb el final de la 2GM i l’afusellament (sense judici previ) de Mussolini per part dels partisans comunistes.
Júlia Mumany Pesarrodona - 7 Skorzeny, un dels millors espies de l’Alemanya nazi va acabar vivint a l’Espanya franquista i treballant pel Mossad, que li va encarregar matar als antics enginyers nuclers alemanys que estaven treballant per països àrabs La República Socialista italiana, va ser un estat titella de l’Alemanya nazi, dirigit pel “Duce de la Nació” i “Ministre d’Afers Estrangers” Benito Mussolini. Va exercir la sobirania oficial del nord d’Itàlia i fou àmpliament depenent de l’exèrci alemany per mantenir-ne el control. Va ser la segona i darrera expressió del feixisme en l’estat italià.
Operació Gomorra – Hamburg (1943) Un dels majors avantatges tècnics dels que disposaven els EUA eren els bombarders pesats, que van vendre en petites quantitats als seus aliats. Pels britànics eren molt valuosos, i els van començar a utilitzar l’any 1943 per bombardejar sense descans les ciutats alemanyes i derrotar finalment el Tercer Reich.
Van començar a Hamburg, on durant la nit llençaven milers de bombes incendiàries que van acabar destruint gairebé per complet la ciutat. Els britànics sabien que no podrien destrossar les fàbriques de submarins d’Hamburg, per la qual cosa es van dedicar a matar els que hi treballaven. Entre els anys 1943 i 1945 Alemanya va ser bombardejada de forma ininterrompuda, i totes les ciutats importants van resultar afectades en major o menor mesura. D’aquesta manera a més, es va obligar als nazis a destinar capacitat militar per defensar-se.
No van ser suficients per guanyar la guerra, però alemanya va haver de gastar molta part de producció bèl·lica a produir-se.
*No s’ha jutjat a ningú per aquests crims de guerra.
A l’estiu de 1943 els alemanys van fer un últim intent per recuperar la iniciativa al front de l’est a la Batalla de Kurks, que va ser la major batalla de tancs de la història. Els soviètics, que tenien millors tancs, van derrotar als alemanys definitivament, tot i tenir més baixes. Paral·lelament, els aliats desembarcaran a Sicília, forçant els alemanys a treure tancs del front de l’est per defensar itàlia.
Des d’aquest moment, els alemanys aniran retrocedint i els soviètics no pararan fins conquerir Berlín. Des de l’estiu de 1943 l’Exèrcit Roig va començar a recuperar el territori que havia perdut a l’inici de la guerra.
Pels alemanys, la batalla de Kursk va representar l’ofensiva estratègica final que ells van ser capaços de muntar a l’est. Pels soviètics, en canvi, la victòria va donar a l’Exèrcit Roig la iniciativa estratègica pel que quedava de guerra.
Amb la retirada dels nazis, Stalin va deportar i assassinar a milers de russos que havien viscut sota domini alemany en territoris soviètics (aquells camps que havien causat 3 milions de morts de fam), acusant-los de traïdors i col·laboradors. També va decidir que els soldats soviètics no podien rendir-se. Els presoners soviètics quan finalment van ser alliberats es van trobar que en comptes de ser rebuts com herois, van ser jutjats per tribunals militars i la majoria internats en camps de concentració siberians.
Júlia Mumany Pesarrodona 8 Posteriorment, van ocupar les illes Gilbert i Marshall, el novembre del 43 fins el març del 44, i l’arxipèlag de les Marianes i les illes Saipan i Guam. Les dues ofensives nord-americanes van confluir en l’atac de les Filipines amb la important batalla naval de Leyte (23 -25 octubre de 1944), mentre començava la recuperació de les Filipines (octubre de 1944 – febrer de 1945). La batalla de Leyte és considerada la batalla naval més gran de la II GM.
A més a més, un exèrcit aliat va aconseguir recuperar Birmània i reobrir la carretera que permetia enviar subministraments i armes als xinesos que lluitaven contra els japonesos.
La batalla de Bagration L’any 1944 Stalin havia dit als aliats que no feia falta ja obrir el segon front i els britànic i nord-americans decideixen que si que el volen fer i desembarquen a Normandia. Al mateix moment que desembarquen els soviètics estan llançant “l’ofensiva bagration”, que va portar a les tropes soviètiques a les portes de Varsòvia i a la possibilitat d’alliberar – i de passada transformar en democràcies populars – amplis territoris del centre i l’est d’Europa.
Per cada divisió alemanya que hi ha lluitant al front occidental, n’hi ha cinc lluitant contra els soviètics. Bagration (nom de la dinastia georgiana) es bàsicament la venjança d’Stalin contra Hitler. A Bagration l’exèrcit alemany central va quedar totalment destruït, i els seus soldats van ser convertits en presos, que serien tractats igual o pitjor de com els alemanys havien tractat als presoners russos (fatal). La Batalla de Bagration va coincidir en el temps amb el desembarcament de Normandia; tot i la importància innegable de Normandia, a Bagration va haver-hi cinc vegades més forces de combat.
Konstantin Rokossovsky va ser un dels principals militars soviètics, responsable de la campanya russa per arribar fins a Berlín. Pel camí però, es van trobar Varsòvia l’any 1944: “casualment”, els soviètics van estar dos mesos a les portes de la ciutat polonesa mentre a dins els nazis la destruïen per complet. Un cop els nazis van acabar amb el 85% de la ciutat, els soviètics van continuar la seva ofensiva.
En aquest moment ja queda clar que l’Exèrcit Roig guanyarà la guerra, doncs els aliats passen de costat i arriben a tota Europa.
- Si els alemanys haguessin tingut l’any 1943 l’armament (tancs, cohets, fusells assalts, caces...) que tenien el 1945, és molt probable que haguessin guanyat la guerra - Els alemanys van perdre en l’ofensiva soviètica el triple de tropes de les que havien estat desembarcades pels aliats a Normandia (250.000 soldats).
- Hitler va ordenar a les seves tropes que no retrocedissin i que defensessin cada pam de terreny fins al final.
Repetia els errors d’Stalin el 1941, però sense temps per rectificar.
- L’exèrcit alemany va patir la pitjor derrota de tota la guerra.
Júlia Mumany Pesarrodona 9 *Wehrmacht (“Força de Defensa”) à nom de l’exèrcit alemany entre 1941 i 1945.
20 de juliol de 1944 à La Operació Valquíria va ser un intent d’assassinar a Hitler que va fracassar. L’objectiu dels conspiradors era matar al Führer per tal de pactar una rendició (pau) amb els aliats.Va fracassar i la repressió interna es va accentuar. Els conspiradors van ser executats, alguns de manera sàdica, i a alguns dels implicats, com el mariscal Rommel, se’ls va permetre que es suïcidessin.
L’ofensiva citoriosa a França continuava, mentre els alemanys mantenien la lluita a Itàlia i l’Europa Oriental.
La insurrecció de Varsòvia / Aixecament de Varsòvia Lluit armada durant la Segona Guerra Mundial pel qual l’exèrcit polonès va intentar alliberar Varsòvia de l’ocupació nazi. Va esclatar a l’inici de l’1 d’agost de 1944 com a part d’una revolta nacional anomenada Operació Tempesta. Les tropes poloneses van resistir a les forces alemanyes fins el 2 d’octubre del 1944, 63 dies.
Les pèrdues del bàndol polonès van ser molt majors a les del bàndol alemany, i es calcula que porp del 85% de la ciutat fou destruïda durant la guerrilla urbana i després de la fi de les hostilitats, quan les forces dels alemanys, sota ordre directes de Hitler, van cremar la ciutat sencera.
La insurrecció va esclatar en un moment crucial de la guerra, en què l’exèrcit soviètic s’apropava cap a Varsòvia.
- Els principals especialistes militars asseguren que els horrors de la guerra al front oriental van superar els de les pitjors batalles de la Primera Guerra Mundial: “a veces la lucha a muerte entre las fuerzas de la Wehrmacht alemana y el Ejército Rojo parecía no terminar nunca. [...]” Operació Horta Operació empresa pels aliats per assegurar els ponts dels principals rius dels Paisos Baixos ocupats per Alemanya durant la II GM. El seu objectiu estratègic era permetre la travessiu del riu Rin, la darrera gran barrera natural que impedia l’avanç cap a terres alemanyes. Es volia aconseguir la victòria mitjançant l’ús a gran escala de paracaigudistes, amb el suport d’unitats blindades que avançaven per carretera. L’abast d’aquesta operació és comparable al Desembarcament de Normandia, i estava planejada per donar un cop definitiu a Alemanya i que es posés així final a la guerra el 1944.
Va acabar sent un fracàs pels aliats i constitueix la darrera gran victòria d’Alemanya al Front Occidental, i provocà que la guerra a Europa s’allargués gairebé un any més. El Rin es mantindria com a barrera fins a les ofensives aliades del març del 1945.
Els alemanys van començar a investigar la possibilitat de fer bombes atòmiques, però van desistir pensant que l’esforç i els recursos eren tant grans que era impossible. Els americans van tenir èxit allà on els nazis van fracassar: aconseguir la bomba atòmica. El Pla Manhattan va ser potenciat per Roosevelt i Truman amb fons gairebé Júlia Mumany Pesarrodona 10 il·limitats (va comptar amb la col·laboració d’Einstein), i va acabar amb l’obtenció d’armament nuclear, tant amb urani com amb plutoni. Els americans doncs, van voler provar les seves bombes a l’únic punt on encara estaven en guerra, el Japó. Si més no, l’octubre de 1944 els japonesos van utilitzar una arma menys sofisticada que els alemanys però tant o més temible, els kamikazes.
Pla Morgentheau Proposta aliada per a ocupar Alemanya en ésser derrotat a la Segona Guerra mundial. Proposat pel Secretari del Tresor dels EEUU, Henry Morgentheau Jr., es va caracteritzar per l’aplicació de severes mesures cap a l’Alemanya derrotada, l’objectiu de les quals era evitar que un estat alemany assolís suficient poder militar per atacar algú dels seus veïns novament, desposseint-la rere la guerra de tot el seu potencial industrial.
Serà rebutjat en favor de l’anomenada línia Oder-Neisse, que va definir les actuals fronteres alemanyes.
- El mar´de 1945 els aliats creuen el Rin.
- El 12 d’abril mor Roosevelt i el substitueix el llavors vici-president, Harry Truman.
- Al cap d’una setmana comença l’atac a Berlín.
- Fins al final els alemanys esperaren que es tranqués l’aliança entre les democràcies occidentals i els soviètics.
El bombardeig de Dresden Va ser l’atac estratègic militar a la ciutat alemanya de Dresden, en els mesos finals de la II GM. Britànics i nordamericans van llançar tones de bombes altament explosives i artefactes incendiaris sobre la ciutat. La discussió de si els atacs estaven o no justificats en el moment concret en què es van produir, pràcticament al final de la guerra, així com la seva proporcionalitat i el guany militar que van representar, ha convertir el bombardeig en una de les causes cèlebres morals de la II GM.
Van destruir pràcticament tota la ciutat.
La batalla de Berlín Va ser una de les batalles finals de la II GM a Europa.
Des del 16 de gener de 1945 l’Exèrcit Roig va trencar les línies del front alemany com a resultat de l’ofensiva del Vistula – Oder, avançat ràpidament cap a l’oest. Durant l’ofensiva, dos Fronts soviètics van atacar la capital des de l’est i des del sud, mentre que un tercer superava les forces alemanyes situades al nord de Berlín.
S’estengué des de darreres hores del 20 d’abril de 1945 i el matí del 2 de maig, i va ser una de les batalles més sanguinolentes de la història.
Júlia Mumany Pesarrodona 11 S’acaba la guerra a Europa després de la mort de Roosevelt, seguida de l’execució de Mussolini i el suïcidi de Hitler.
Uns dies abans de la captura de Mussolini, el Comitè d’Alliberament Nacional (Comitato di Liberazione Nazionale – CLN) on s’expressava la necessitat d’un renaixement social i polític d’Itàlia, que només seria possible amb la mort de Mussolini i la destrucció de tots els símbols del Partit Feixista. El document estava signat per tots els membres del CNL.
- L’excució va tenir lloc el 28 d’abril de 1945, i el moment i la forma d’execució van ser dictades per evitar la interferència dels alits, que haurien preferit capturar viu Mussolini i processar-lo davant un tribunal internacional. Va ser executat per Walter Audisio, un comandat partisà que rebé l’ordre de matar Mussolini del CLN.
- La mort de Hitler es va produir el 30 d’abril de 1945, quan es va suïcidar amb un dispar al cap, juntament amb la seva esposa, Eva Braun. La falta d’informació al respecte va animar els rumors de que Hitler hauria pogut sobreviure a la II GM, i el dubte va romandre intencionadament per les autoritats de la Unió Soviètica, que ocultaven informació rellevant sobre el succés.
o Alguns dels principals dirigents nazis van trair Hitler: § GÖring va voler substituir-lo quan encara viu § Himmler va intentar negociar amb els aliats i amb el Consell Mundial Jueu en secret § Speer es va negar a complir l’ordre de destituir totes les infraestructures alemanyes.
§ Goebbels també es va suïcidar amb la seva família.
§ La presidència del Reich passaria a l’almirall DÖnitz, qui ocuparia el càrrec durant 20 dies.
El 2 de maig de 1945 Berlín va caure en mans dels soviètics.
§ El 7 de maig acabava la guerra a Europa. à La rendició es va signar el 7 a Reims, davant de nord-americans, britànics i francesos, i el 8 a Berlín amb els soviètics.
o El 1992 la publicació dels registres mantinguts pel KGB soviètic i per la FSB russa demostren la versió oficial de suïcidi, però paradoxalment no mostren el que va succeir amb el seu cadàver.
La Legió Índia Júlia Mumany Pesarrodona 12 És la unitat militar nascuda durant la Segona Guerra Mundial a l’Alemanya nazi. El seu objectiu era servir de força d’alliberació per l’Índia, llavors encara colònia britànica. Estava formada per presoners indis i expatriats europeus.
La conferència de Postdam Reunió duta a terme a Postdam entre el 17 de juliol iel 2 d’agost de 1945. Hi va haver la URSS (Stalin), la GB (Clement Attlee), i els EEUU (Truman).
Els tres personatges van decidir com s’admnistrarien Alemanya, que s’havia rendit incondicionalment dues setmanes abans, el 8 de maig. Els objectius de la reunió també incloïen l’establiment d’un nou ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l’estudi dels efectes de la guerra.
A principis de 1945 es va començar a parlar amb els japonesos per pactar-ne la rendició per mitjà de Stalin. La única condició que van posar els japonesos per rendir-se va ser la de mantenir la figura de l’emperador. Mentre es mantenien les converses (conferència de Potsdam), els americans es van dedicar a bombardejar amb bombes incendiàries les principals ciutats japoneses a excepció d’unes poques (entre les que hi havia Hiroshima i Nagasaki).
De fet, els nord-americans van desembarcar el 19 de febrer de 1945 per primera vegada en territori japonès a Iwo Jima. Truman va abandonar les converses de pau quan van tenir enllestides les bombes atòmiques, ja que comptaven que necessitarien un milió de baixes per ocupar el Japó. Posteriorment van atacar l’illa d’Okinawa, entre l’1 d’abril i el 22 de juny de 1945. Els nord-americans van patir els atacs massius dels kamikazes.
- Els militars japonesos sabien, des de feia temps, que havien perdut la guerra, però pensaven allargar la resistència i incrementar així les pèrdues dels nord-americans per aconseguir que aquests negociessin la pau.
- El seu codi militar derivava directament dels samurais (bushido), els obligava a morir lluitant--- i per a la majoria no era demagògia.
En aquestes circumstàncies, Truman va decidir forçar els japonesos a acceptar la rendició incondicional à però els nipons insistien sobre tot en mantenir l’emperador com a cap d’estat.
Truman tenia dues vies à l’entrada de la URSS a la guerra i/o la utilització de l’armament atòmic.
Finalment, el 3 d’agost Stalin, Churchill i Truman van estar d’acord en llençar la bomba de plutoni sobre Hiroshima, i el 5 d’agost van llençar la d’urani sobre Nagasaki; el Japó es va rendir incondicionalment.
- Little Boy va ser el nom de la primera bomba usada contra persones, que va ser llençada contra la ciutat de Hiroshima. Va explotar en l’aire devastant 12km2 de ciutat. Es calcula que va matar unes 140.000 persones.
- Fat Man va ser el nom clau utilitzar pel dispositiu nuclear a Nagasaki, l’últim dispositiu nuclear en un atac.
Tot i tenir el doble de potència de Little Boy, l’extensió del dany va ser menor. Si més no, s’estimen 40.000 baixes ...