Responsabilidad patrimonial de la Administración (0)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fundamentos del Derecho Administrativo
Año del apunte 0
Páginas 7
Fecha de subida 04/06/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ADMINISTRACIÓ ART. 106.2 CE Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos.
En general, el concepte de responsabilitat es pot definir com el deure de reparació de les conseqüències lesives que s’ocasionen a un altre per fets que no tenen el deure de suportar i que són imputables al responsable.
El fonament de la exigència de responsabilitat de AP és per aplicació de les conseqüències de l’Estat de dret, que imposen la submissió de AP al ordenament jurídic, com qualsevol altre subjecte de dret. Per tant, la responsabilitat és un dels pilars fonamentals, juntament amb el sistema contenciós – administratiu, en la construcció del dret administratiu com un dret garantitzador. També es fonamenta en el principi de solidaritat, ja que no seria just que el subjecte lesionat hagués de fer front a les conseqüències lesives dels actes dels poders públics. La admissió de la responsabilitat administrativa repercuteix el dany originat en tota la col·lectivitat a través dels ingressos públics amb els quals nutreix l’Hisenda pública als ents públics, que han de fer front a la indemnització o obligacions que es deriven de la seva responsabilitat.
Responsabilitat extra contractual  l’Administració, sense un contracte, causa danys i perjudicis als particulars, i aquests tenen dret a ser indemnitzats - La jurisprudència del contenciós –administratiu diu que el fonament últim de la responsabilitat patrimonial de l’Administració és el principi de solidaritat  la persona jurídica pública ha de compensar el dany i prové de la comunitat que representa la persona jurídica pública. En la idea de solidaritat és la idea de que l’Administració ha de respondre, és una idea especialment estesa a Espanya. Sentiment de solidaritat imposat al dret.
- La responsabilitat patrimonial “castiga” a la Administració (a la comunitat) però també intenta ser un mecanisme pedagògic de bona administració. Per que les Administracions han de respondre per danys quan hi ha algun supòsit de mala administració. Funcionalitat pedagògica de la institució de la responsabilitat patrimonial Regulació constitucional Art. 9.3  principi de responsabilitat dels poders públics La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
Art. 106.2  es remet a la llei 30/92  art. 139 +SS Artículo 139. Principios de la responsabilidad.
1. Los particulares tendrán derecho a ser indemnizados por las Administraciones Públicas correspondientes, de toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos.
2. En todo caso, el daño alegado habrá de ser efectivo, evaluable económicamente e individualizado con relación a una persona o grupo de personas.
3. Las Administraciones Públicas indemnizarán a los particulares por la aplicación de actos legislativos de naturaleza no expropiatoria de derechos y que éstos no tengan el deber jurídico de soportar, cuando así se establezcan en los propios actos legislativos y en los términos que especifiquen dichos actos.
4. La responsabilidad patrimonial del Estado por el funcionamiento de la Administración de Justicia se regirá por la Ley Orgánica del Poder Judicial.
5. El Consejo de Ministros fijará el importe de las indemnizaciones que proceda abonar cuando el Tribunal Constitucional haya declarado, a instancia de parte interesada, la existencia de un funcionamiento anormal en la tramitación de los recursos de amparo o de las cuestiones de inconstitucionalidad.
El procedimiento para fijar el importe de las indemnizaciones se tramitará por el Ministerio de Justicia, con audiencia al Consejo de Estado.
Artículo 140. Responsabilidad concurrente de las Administraciones públicas.
1. Cuando de la gestión dimanante de fórmulas conjuntas de actuación entre varias Administraciones públicas se derive responsabilidad en los términos previstos en la presente Ley, las Administraciones intervinientes responderán de forma solidaria. El instrumento jurídico regulador de la actuación conjunta podrá determinar la distribución de la responsabilidad entre las diferentes Administraciones públicas.
2. En otros supuestos de concurrencia de varias Administraciones en la producción del daño, la responsabilidad se fijará para cada Administración atendiendo a los criterios de competencia, interés público tutelado e intensidad de la intervención. La responsabilidad será solidaria cuando no sea posible dicha determinación.
Artículo 141. Indemnización.
1. Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley. No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de producción de aquéllos, todo ello sin perjuicio de las prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer para estos casos.
2. La indemnización se calculará con arreglo a los criterios de valoración establecidos en la legislación de expropiación forzosa, legislación fiscal y demás normas aplicables, ponderándose, en su caso, las valoraciones predominantes en el mercado.
3. La cuantía de la indemnización se calculará con referencia al día en que la lesión efectivamente se produjo, sin perjuicio de su actualización a la fecha en que se ponga fin al procedimiento de responsabilidad con arreglo al índice de precios al consumo, fijado por el Instituto Nacional de Estadística, y de los intereses que procedan por demora en el pago de la indemnización fijada, los cuales se exigirán con arreglo a lo establecido en la Ley General Presupuestaria.
4. La indemnización procedente podrá sustituirse por una compensación en especie o ser abonada mediante pagos periódicos, cuando resulte más adecuado para lograr la reparación debida y convenga al interés público, siempre que exista acuerdo con el interesado.
Artículo 144. Responsabilidad de Derecho Privado.
Cuando las Administraciones públicas actúen en relaciones de derecho privado, responderán directamente de los daños y perjuicios causados por el personal que se encuentre a su servicio, considerándose la actuación del mismo actos propios de la Administración bajo cuyo servicio se encuentre. La responsabilidad se exigirá de conformidad con lo previsto en los artículos 139 y siguientes de esta Ley.
PRESSUPÒSITS I REQUISITS DE LA RESPONSABILITAT La responsabilitat general i directa de AP només es podrà exigir quan l’acció o omissió administrativa produeixi un dany o lesió efectiva en el perjudicat que no està obligat a suportar.
Però, per major precisió, per la existència de responsabilitat, s’exigeix la concurrència d’una sèrie de requisits, que són els següents: REQUISIT DE DANY  el dany originat ha de ser conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. Això implica que aquest dany sigui degut a una actuació o omissió dels òrgans de la AP, a la que, per tant, se li imputa la conducta o omissió que causa la lesió o el dany. Això suposa que el requisit de la lesió o dany sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics.
L’article 106.2 CE també recull, de forma implícita, el requisit de imputabilitat del fet o omissió a la AP en la que s’enquadra el funcionament del servei. Els serveis públics, en aquest cas, no han de ser entesos en sentit estricte com una concreta modalitat de l’acció administrativa, sinó en un sentit ampli i predominantment subjectiu, que inclou tota activitat i, fins i tot, inactivitat per omissió d’obligacions d’actuar de qualsevol AP. Per aquesta consideració organitzativa de AP, la responsabilitat derivada de lesions produïdes pel funcionament de serveis públics explotats de forma indirecta (en règim de concessió, per exemple), no serà exigible a AP encara que siguin, realment, serveis públics, sinó que serà exigible al gestor del servei. Per les mateixes raons, tampoc serà imputable a AP la responsabilitat per danys ocasionats pels contractistes, excepte que aquest es derivin d’un ordre exprés de la pròpia AP contractant.
REQUISIT DE LESSIÓ ANTIJURÍDICA  és a dir, ha de derivar-se d’una actuació que el particular no tingui el deure jurídic de suportar d’acord amb la llei. Sempre es referirà al deure de suportar la lesió, i no a la legalitat o il·legalitat de l’acció administrativa que origina el dany o lesió. Els títols jurídics en els quals es fonamenta el deure de indemnitzar són que la lesió o el sacrifici del deure de indemnitzat s’hagin produït incidentalment com a conseqüència: - - Accions que ha dut a terme AP per raons de interès general Assumpció del risc que es deriva de dur a terme activitats legals que tenen perill Per violació del principi de bona fe que genera confiança en la conducta que previsiblement ha de seguir AP dintre de la legalitat, que suposa una violació del deure de coherència en l’actuació administrativa Violació de la confiança generada per l’atorgament d’un acte favorable que posteriorment és anul·lat per il·legal Incompliment de deures específics de l’acció administrativa REQUISIT DE DANY EFECTIU I EVALUABLE ECONÒMICAMENT I INDIVIDUALITZAT AMB RELACIÓ A UNA PERSONA O GRUP DE PERSONES  la lesió o dany ha d’haver-se produït realment perquè es pugui arribar a originar responsabilitat administrativa i no basta que es pugui preveure que la lesió es pot arribar a produir en un futur més o menys proper. A més a més de la realitat del dany, qui reclama la responsabilitat ha de quantificar, tot i que aquesta quantificació pugui diferir al període de prova o al procés administratiu a la fase d’execució de la sentència. Finalment, el dany ha d’estar singularitzat per a tots i cadascun dels reclamants, ja que no es consideren danys els perjudicis que han de suportar tots i cadascun dels ciutadans.
REQUISIT DE CAUSALITAT relació de causa efecte entre el dany o lesió i l’actuació o omissió administrativa. La relació de causalitat ha de ser directa, per tant s’ha d’excloure els danys ocasionats per l’acció dels agents en la seva vida particular o privada. Ocasions que pot haver concurrència de causes, concurs de causes. En aquest casos, hi ha una remissió a la llei 30/1992 tot i que aquesta no aclareix res sobre la concurrència de causes. La jurisprudència, amb la seva tasca de complement a l’ordenament jurídic, distingeix diversos tipus de causalitat: - Causalitat exclusiva  el dany és causat únicament per l’Administració - Si la causa que concórrer anul·la totalment la causa de l’Administració (córrer pel mig del carrer). És a dir, la culpa de la víctima anul·la la possible causa de l’Administració.
- Hi ha casos on hi ha concurs de causes on aquesta concurrència faria que no desaparegués la responsabilitat de l’Administració, i hauria dos causes diferents: d’una banda, la de la víctima, d’altra banda, la de l’Administració. Cap causa anul·laria a l’altre i tots dos serien responsables. A la pràctica, els Tribunals reparteixen la compensació. Hi ha dos causants, la víctima assumirà una part i l’Administració altre La força major com a exclusió de la responsabilitat  l’Administració respon sempre i quan no es doni força major. És a la pràctica un concepte jurídic indeterminat. S’haurà de precisar cas per cas.
Només hi haurà força major quan la causa o la raó del dany és cosa externa a l’Administració, absolutament imprevisible i irresistible. Exemple: si per circumstàncies climatològiques es produeix un tornado i aquest llença camió de escombraries sobre una casa. Si el propietari d’aquesta causa intenta demanar responsabilitat de l’Administració, aquesta al·legaria força major. Hi ha jurisprudència en l’àmbit d’incendis forestals.
COM DEMANAR LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL S’ha de presentar una sol·licitud administrativa (art. 70 llei 30/92) demanant responsabilitat patrimonial a l’Administració. Presentar la sol·licitud farà que s’iniciï procediment administratiu de responsabilitat que, finalment, en virtut de tots els requisits, es podrà denegar o estimar. En funció de la decisió i de l’acte definitiu del procediment administratiu de responsabilitat patrimonial, si no s’està d’acord, s’utilitzaran mitjans de control de l’Administració.
PROCEDIMENT  A instància de part (habitual) Sol·licitud  procediment (actes tràmit)  actes definitiu (estimant o desestimant la responsabilitat)  si no s’està d’acord  si l’acte esgota via administrativa (recurs de reposició o via contenciosa)  si no esgota via administrativa (recurs d’alçada al superior jeràrquic i, si encara no s’està d’acord, anar a la jurisdicció contenciosa)  D’ofici (no es dóna) Art. 142 i 143 llei 30/92 S’ha aprovat reglament executiu que desenvolupa aquests articles que formalitza el procediment administratiu d’exigència de responsabilitat patrimonial. RD 429 de 1993 Artículo 142. Procedimientos de responsabilidad patrimonial.
1. Los procedimientos de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas se iniciarán de oficio o por reclamación de los interesados.
2. Los procedimientos de responsabilidad patrimonial se resolverán, por el Ministro respectivo, el Consejo de Ministros si una Ley así lo dispone o por los órganos correspondientes de las Comunidades Autónomas o de las Entidades que integran la Administración Local. Cuando su norma de creación así lo determine, la reclamación se resolverá por los órganos a los que corresponda de las Entidades de Derecho Público a que se refiere el artículo 2.2 de esta Ley.
3. Para la determinación de la responsabilidad patrimonial se establecerá reglamentariamente un procedimiento general con inclusión de un procedimiento abreviado para los supuestos en que concurran las condiciones previstas en el artículo 143 de esta Ley. En el procedimiento general será preceptivo el dictamen del Consejo de Estado o, en su caso, del órgano consultivo de la Comunidad Autónoma cuando las indemnizaciones reclamadas sean de cuantía igual o superior a 50.000 € o a la que se establezca en la correspondiente legislación autonómica.
4. La anulación en vía administrativa o por el orden jurisdiccional contencioso-administrativo de los actos o disposiciones administrativas no presupone derecho a la indemnización, pero si la resolución o disposición impugnada lo fuese por razón de su fondo o forma, el derecho a reclamar prescribirá al año de haberse dictado la Sentencia definitiva, no siendo de aplicación lo dispuesto en el punto 5.
5. En todo caso, el derecho a reclamar prescribe al año de producido el hecho o el acto que motive la indemnización o de manifestarse su efecto lesivo. En caso de daños, de carácter físico o psíquico, a las personas el plazo empezará a computarse desde la curación o la determinación del alcance de las secuelas.
6. La resolución administrativa de los procedimientos de responsabilidad patrimonial, cualquiera que fuese el tipo de relación, pública o privada, de que derive, pone fin a la vía administrativa.
7. Si no recae resolución expresa se podrá entender desestimada la solicitud de indemnización.
Artículo 143. Procedimiento abreviado.
1. Iniciado el procedimiento general, cuando sean inequívocos la relación de causalidad entre el funcionamiento del servicio público y la lesión, así como la valoración del daño y el cálculo de la cuantía de la indemnización, el órgano competente podrá acordar la sustanciación de un procedimiento abreviado, a fin de reconocer el derecho a la indemnización en el plazo de treinta días.
2. En todo caso, los órganos competentes podrán acordar o proponer que se siga el procedimiento general.
3. Si no recae resolución expresa se podrá entender desestimada la solicitud de indemnización.
Terminis (és en aquest termini quan s’ha de presentar la sol·licitud) Hi ha un termini de prescripció del dret a reclamar  1 any des de que es va produir la lesió o dany En el cas de danys físics o psíquics  l’any començarà a contar des de que es dóna alta mèdica o es determina l’abast de les seqüeles.
La sol·licitud ha de contenir tots els requisits i quantificació del dany que s’ha percebut. Amb tot, l’Administració estarà obligada a resoldre i d’ofici instruirà el procediment i fer-se amb tots els elements de judici per prendre una bona decisió en base al dret a bona administració, i caldrà, evidentment, demanar els informes que es considerin necessaris, entre ells un informe preceptiu (no hi ha marge de valoració, s’ha de demanar obligatòriament  dictamen de l’òrgan consultiu de l’Administratiu  aquest dictamen ha de dir si hi ha o no relació de causalitat i quantificació dels danys). Serà un dictamen preceptiu però no vinculant.
Valorat tot això, l’Administració adoptarà resolució expressa, motivada i positiva o negativa. El procediment també pot acabar amb un acord (terminació convencional).
El termini per resoldre que tindrà l’Administració serà de 6 mesos i, en principi, el silenci administratiu serà negatiu.
Si s’inicia el procediment i durant aquest l’Administració, que no ha iniciat d’ofici, ho analitza i veu que tot està clar, pot prendre la decisió d’accelerar el procediment i passar a un procediment abreujat. És una acceleració del procediment normal i sempre serà una decisió discrecional. Al final, l’Administració, si pren la decisió de via ràpida, haurà de resoldre en 30 dies. Si no resol, silenci negatiu.
Si es reconeix la responsabilitat, pagarà l’Administració que haurà de compensar a través dels pressupostos.
Art. 145  si el dany ha estat causat per culpa o negligència greu o dol d’un empleat públic, l’Administració pagarà, però haurà de reclamar a l’empleat públic allò que l’Administració ha satisfet. Això no s’ha donat mai a la pràctica.
Víctima  sol·licita a Administració  Administració satisfà  Administració reclama allò que ha satisfet a l’empleat públic causant del dany o lessió Artículo 145. Exigencia de la responsabilidad patrimonial de las autoridades y personal al servicio de las Administraciones Públicas.
1. Para hacer efectiva la responsabilidad patrimonial a que se refiere el capítulo I de este Título, los particulares exigirán directamente a la Administración pública correspondiente las indemnizaciones por los daños y perjuicios causados por las autoridades y personal a su servicio.
2. La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se establezca.
Para la exigencia de dicha responsabilidad se ponderarán, entre otros, los siguientes criterios: el resultado dañoso producido, la existencia o no de intencionalidad, la responsabilidad profesional del personal al servicio de las Administraciones públicas y su relación con la producción del resultado dañoso.
3. Asimismo, la Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjuicios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves.
4. La resolución declaratoria de responsabilidad pondrá fin a la vía administrativa.
5. Lo dispuesto en los párrafos anteriores, se entenderá sin perjuicio de pasar, si procede, el tanto de culpa a los Tribunales competentes.
...