Aprenentatge Motivació i Emoció I 1.2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Aprenentatge Motivació i Emoció
Año del apunte 2013
Páginas 31
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 1.1. ANTECEDENTS HISTÒRICS En Filosofia trobem René Descartes i empiristes com Locke, Hobbes i Ebbinghaus. Així com en Biologia Charles Darwin.
Abans de Descartes es pensava que la conducta dels éssers humans estava determinada pel lliure albir, és a dir, per conductes “racionals o conscients”.
UNITAT 1. INTRODUCCIÓ 1.1. ANTECEDENTS HISTÒRICS 1.2. MARC CONCEPTUAL DE L’APRENENTATGE 1.3. ASPECTES METODOLÒGICS EN L’ESTUDI DE L’APRENENTATGE 1.4. L’ÚS D’ANIMALS NO HUMANS EN LA RECERCA SOBRE APRENENTATGE DESCARTES observà que hi ha conductes que són involuntàries (respostes automàtiques a estímuls externs). Observà que davant certs estímuls, l’organisme responia amb reaccions automàtiques i uniformes adequades a aquests. Ho plantejà com a conducta simple (responent o reactiva). Reacció que és adaptativa i es produeix en situacions útils per a l’organisme. Es una resposta amb poca plasticitat, automàtica i estereotipada davant l’aparició d’un estímul concret.
Així doncs, integrà ambdues concepcions formant el dualisme cartesià, la qual cosa donarà lloc a dues tradicions intel·lectuals: el mentalisme (continguts i funcionament de la ment) i la reflexologia (mecanismes de la conducta involuntària).
DUALISME CARTESIÀ  TRADICIÓ MENTALISTA (cognitivisme). Discussió del contingut de la ment i el seu funcionament.
- NATIVISTES o INNATISTES. Partidaris del naixement amb idees innates.
- EMPIRISTES. Partidaris del naixement com una “tabula rasa”.
o John Locke. El coneixement prové de l’experiència, mitjançant l’associació. Tabula rasa (no idees preconcebudes del món).
o Thomas Hobbes. La ment opera de forma predible i en base a lleis. La conducta voluntària està mediada per l’Hedonisme: cerca de plaer i evitació del dolor.
o Hermann Ebbinghaus. Estudi experimental dels principis d’associació. Inicià la investigació empírica del fenomen d’associació (síl·labes sense sentit i cap. de recordar-les en diferents condicions experimentals). Observació princ. de contigüitat.
Els empiristes conceben el concepte d’ASSOCIACIÓ i estableixen les Lleis d’associació: - Lleis primàries: principis de contigüitat, similitud i contrast entre estímuls associats.
- Lleis secundàries: número d’associació anteriors, similitud entre aquestes i les actuals.
 TRADICIÓ REFLEXOLÒGICA (conductisme). Estudi dels mecanismes de la conducta reflexa o involuntària. Es basa en l’observació directa i en l’experimentació com a mètodes d’estudi.
Originalment es pensava que els reflexos eren únicament reaccions senzilles a estímuls externs: o Ivan M. Sechenov. La conducta voluntària està elicitada per estímuls dèbils “invisibles”.
o Ivan Pavlov. No tots els reflexos són innats. Mitjançant mecanismes associatius es formen nous.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Es comença a veure en els animals una font de coneixement sobre la conducta humana. I una sèrie d’aportacions: « Cognició comparada i evolució de la ment.
o Charles DARWIN. Defensava que l’home descendeix d’algun ésser més primitiu i que no només han evolucionat els trets físics, sinó també les capacitats psicològiques. Parlà de la lluita per la supervivència i de la selecció natural.
Deia que la continuïtat mental s’infereix per l’evidència d’aspectes de la vida mental humana observats en d’altres animals. La seva conducta no només està guiada per l’instint sinó que aprenen per l’experiència.
« Neurologia funcional.
« Models animals. Es desenvolupen a partir d’investigacions realitzades amb múltiples espècies. Permeten estudiar problemes que són difícils o impossibles d’estudiar amb persones. Permet condicions més senzilles, controlades i econòmiques. S’ha d’identificar la similitud amb la conducta humana del model.
Procediments: dessensibilització sistemàtica, biofeedback (retroalimentació), ensenyament programat...
1.2. MARC CONCEPTUAL DE L’APRENENTATGE Existeixen dos enfocaments en l’estudi de l’aprenentatge: el Conductual i el Cognitiu - Introspeccionisme. Mitjançant la percepció sensorial s’arriba al contingut conscient.
Conductisme. Mitjançant la percepció sensorial i la Caixa Negra, s’arriba a una conducta determinada.
Cognitivisme. Després de la percepció sensorial es duen a terme uns certs processaments i un emmagatzematge fins arribar al contingut conscient.
L’APRENENTATGE (Domjan) és un canvi durador en els mecanismes de conducta que implica estímuls i/o respostes específiques i que és resultat de l’experiència prèvia amb aquests estímuls i respostes o amb altres similars.
Per tant, hem de distingir aprenentatge d’execució o actuació. És aquesta segona, l’execució, el que s’utilitza com a prova de l’aprenentatge. Tot i això, un canvi en l’execució no pot ser automàticament considerat com a una manifestació d’aprenentatge.
Hi ha moltes variables que afecten a l’execució: la motivació, cap. sensorials, motores, etc.
També hi ha processos en què s’observa un canvi de conducta però no poden ser considerats aprenentatge: fatiga, canvi en les cond. estimulars, en l’estat fisiològic o motivacional i la maduració.
1.3. ASPECTES METODOLÒGICS EN L’ESTUDI DE L’APRENENTATGE a. OBJECTIUS DE LA CIÈNCIA  Descripció dels fenòmens de forma exacta, completa i imparcial.
 Proporció d’una explicació del perquè es produeix un det. fenomen.
 Predicció  Control, de manera que amb la manipulació de les condicions podem fer que es produeixi o no.
 Estudi sobre la causalitat o relació entre causa i efecte.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ b. TEORIES CIENTÍFIQUES Components: - Variable independent. Tractament o condició que, segons la hipòtesi, afecta a la conducta que estem estudiant. Es manipula directament.
- Variable dependent. Aquella que depèn de la variable independent; reflexa l’efecte de la variable independent (mesura conductual).
- Variables interventores.
- Sintaxi: regles i definicions que exposen com s’han de mesurar les variables independent i dependent, i especificar les relacions entre les variables independents, interventores i dependents.
Tècniques de comparació de teories: - Disseny d’experiments.
- Grup experimental i grup control.
- Avaluació de les diferències entre els grups: Estadística.
c. MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU 1.4. L’ÚS D’ANIMALS NO HUMANS EN LA RECERCA SOBRE APRENENTATGE APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.1 LA NATURALESA DE LA CONDUCTA.
“REFLEX” O CONDUCTA REFLEXA. Són reaccions estereotipades de l’organisme als estímuls sensorials, activitat rígida.
Davant estímuls de l’ambient, o als propis, el cos respon sovint amb reaccions relativament uniformes que són conductes particularment adequades als estímuls. No només s’ha d’associar i obligar-se a un únic estímul, sinó que un conjunt relativament petit la pot provocar.
Descartes va ser el primer en proposar una explicació de la conducta reflexa: reacció estereotipada i automàtica de l’organisme davant la presència d’un estímul. L’estímul va seguit de la resposta i rarament es dóna ala resposta sense estímul.
E  R.
Ex. Contracció pupil·les, retirada mà sup. calenta, sobresalt soroll fort.
UNITAT 2. CONDUCTA PROVOCADA, HABITUACIÓ I SENSIBILITZACIÓ 2.1 LA NATURALESA DE LA CONDUCTA.
2.2 EFECTES DE L’ESTIMULACIÓ REPETIDA.
2.3 ELS CONCEPTES DE L’HABITUACIÓ I LA SENSIBILITZACIÓ.
2.4 CARACTERÍSTIQUES DE L’HABITUACIÓ I SENSIBILITZACIÓ.
2.5 APLICACIÓ A EMOCIONS ICONDUCTA MOTIVADA.
Tota conducta reflexa consta d’un estímul senyal o elicitant i de la seva corresponent resposta. Aquests reflexos proporcionen un ajust comportamental ràpid.
ARC REFLEX. És una estructura nirviosa molt ben delimitada d’automatisme i reactivitat.
Un E ambiental activa una neurona sensitiva (sensorial o aferent), la qual transmet el missatge sensorial a la medul·la espinal. L’impuls neuronal passa a la neurona motora (o eferent), que activa el múscul involucrat en la resposta reflexa. Les neurones sensorials i motora solen comunicar-se a través de la interneurona. Aquest conjunt de tres neurones formen l’arc reflex (que possibilita un acte reflex).
PAUTES D’ACCIÓ MODAL. Són seqüències de respostes fixes típiques d’espècies particulars. Al contrari que les respostes reflexes simples que es poden veure en moltes espècies. Per a produir-se requereixen un estímul senyal (o estímul desencadenant). Plasticitat. Relacionades amb (festeig, defensa territori i cries...) Ex.
- Peix espinós (el mascle neda cap a la femella en zig-zag, guia la femella al niu i aquesta deixa el ous, després de fertilitzar-los el mascle els ventila, proporcionant-los oxigen).
- Resposta de picoteig per part de les cries a un punt vermell del bec del progenitor. [Tinbergen i Perdeck]. Existeixen uns trets de l’estímul que eliciten la resposta.
- conducta de recuperació d’un ou que ha caigut del niu. [Baerends i Drent]. El color, la mida i les motes són factors que afecten (de manera additiva) a l’hora de recollir els ous. L’atractiu augmenta a més tamany, més color i més motejat. Si es combinen aquests es pot aconseguir un objecte més efectiu que l’original  estímuls supranormals.
A les PAM existeix una organització seqüencial de la conducta, les respostes no solen aparèixer aïllades de les altres, sinó que s’organitzen en seqüències de comportament efectives.
Components: - Conducta apetitiva o preparatòria (poc estereotipada). Prèvia a l’arribada de la resposta (petició, cerca).
- Conducta consumadora (molt estereotipada, amb E senyal específics). PAMs específiques de l’espècie.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ PAMs « Són estereotipades « Complexes: seqüència ordenada de reflexos « Exhibida per tots els membres de l’espècie « Provocada per un estímul específic (desencadenant) « Autoregulada: un cop que s’inicia la seqüència reflexa, arriba al seu final « Independent de l’experiència: innata « Acostuma a tenir un caràcter consumatori, sol satisfer alguna necessitat, impuls o motivació.
L’aparició de les PAMs ve donada o està vinculada amb circumstàncies com el desenvolupament o madurament i l’estat de l’organisme, tant fisiològic com hormonal.
Que es produeixi o no la resposta no només depèn de l’aparició de l’estímul concret, sinó que també intervenen la maduració i l’estat.
2.2 EFECTES DE L’ESTIMULACIÓ REPETIDA.
La conducta elicitada no és immutable, sinó que presenta com a tret la plasticitat. S’observen alteracions en la naturalesa de la conducta elicitada com a resultat de la presentació repetida de l’estímul.
 Atenció visual en nadons humans. Mesurament del temps de fixació del nadó a la pantalla.
L’atenció visual provocada per un estímul nou canvia a mesura que el nadó es familiaritza amb l’estímul.
La naturalesa del canvi queda determinada per la naturalesa de l’estímul.
Teoria del procés dual: l’exposició repetida al tauler 4x4 produeix una disminució en la resposta d’orientació, activant el sistema E-R (habituació). El tauler 12x12 produeix una activació de més nivell, probablement activant sistema E-R i també sistema estat. Al activar aquest darrer, s’incrementa l’atenció visual, però el procés de sensibilització no és suficient per contrarestar els efectes de l’habituació, disminuint l’atenció als pocs assaigs.
 Salivació i avaluació del sabor. El sabor del menjar provoca la salivació com a resposta reflexa. Es vol observar la resposta de salivació i hedònica (en quina mesura agrada el sabor) al suc de llimona i al suc de llima. Es fan assajos amb 0,03ml de suc de llimona/llima i al 11è assaig es canvi el suc a llima/llimona.
Amb el canvi de sabor es produeix una recuperació tant del reflex salival com de l’avaluació hedònica.
La recuperació persisteix en l’assaig 12 on es torna al sabor inicial.
 Resposta de sobresalt en les rates al presentar un to. (Groves i Thompson 1970). Al Grup 1 se’ls presenta un to amb un soroll de fons de 60dB i al Grup 2 de 80dB.
La presentació repetida d’un estímul pot provocar tant disminucions com increments en la resposta del subjecte.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.3 ELS CONCEPTES DE L’HABITUACIÓ I LA SENSIBILITZACIÓ.
HABITUACIÓ. Disminució en la tendència a respondre produïda per l’estimulació repetida. La repetició de l’estímul provoca una disminució del rigor i força de la resposta reflexa.
La disminució en la resposta també té efectes com: - ADAPTACIÓ SENSORIAL. Pèrdua temporal de sensibilitat a l’estimulació. No es deu a una estimulació repetida com l’habituació, sinó a una estimulació massa potent. No succeeix en el SNC, sinó als òrgans sensorials. No és una forma d’aprenentatge. No és específica de la resposta. Si els òrgans sensorials estan afectats, totes les respostes disminuiran perquè els estímuls no són ben captats pels sentits. Al contrari, en l’habituació només descendeix una resposta, altres respostes diferents poden ser executades amb normalitat. És un tipus d’efecte molt transitori.
- FATIGA. Incapacitat dels músculs involucrats. Pot ser conseqüència d’una estimulació repetida (com l’habituació). Executar una mateixa resposta contínuament produeix fatiga. No succeeix al SN (no és aprenentatge), sinó als músculs que executarien la resposta. Un braç cansat no pot executar la resposta.
No és específica de l’estímul, com l’habituació. En l’habituació, un canvi en l’estímul provoca la resposta normal. En canvi, un múscul fatigar no pot tornar a executar la resposta tot i a canviar l’estímul presentat.
És un canvi molt transitori: només fa falta descansar.
SENSIBILITZACIÓ. Increment en la tendència a respondre produïda per l’estimulació repetida.
TEORIA DEL PROCÉS DUAL. (Groves i Thompson). Argumenta que es tracta de processos neurals diferents, que no són mútuament excloents, és a dir, poder estar activats al mateix temps. Ambdós processos succeeixen en diferents parts del SN.
.Procés d’Habituació. Sistema E-R (arc reflex)  format per les vies neurològiques més curtes. Connecten els òrgans sensorials (estimulats per l’estímul elicitant) amb els músculs que intervenen en la resposta elicitada, per tant, pot considerar-se igual que l’arc reflex. S’activa cada cop que es presenta l’estímul provocador.
Dificulta l’activació de l’arc reflex anul·lant la tendència a respondre, per tat, disminució de la predisposició a respondre.
.Procés de Sensibilització. Sistema d’estat (activació general)  estan implicades altres parts del SN que determinen el nivell general (alt) de predisposició o la tendència a respondre de l’organisme. Només s’activa amb esdeveniments excitadors. (pot actuar com a modulador de l’habituació).
La diferència d’aquests processos donarà lloc a efectes nets d’ambdós processos.
Recuperació espontània APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.4 CARACTERÍSTIQUES DE L’HABITUACIÓ I SENSIBILITZACIÓ.
 Curs temporal. En la majoria de situacions l’augment de la disposició a respondre (sensibilització) és de curta duració, es sol produir en períodes inicials de l’estimulació repetida. Tot i així, la duració dels efectes de la sensibilització està determinada per la intensitat dels estímuls sensibilitzadors.
La habituació té una duració variable. A curt termini i a llarg termini.
Un canvi en la naturalesa de l’E elicitant pot produir la recuperació de la R habituada.
 Especificitat. L’habituació és específica de l’estímul que es presenta ràpidament. No obstant això, es pot observar una certa generalització. La sensibilització no és específica de l’estímul. Si un animal està sensibilitzat, la seva reactivitat s’incrementa per a qualsevol estímul (situacions por).
És més probable que es produeixi un augment de les respostes (sensibilització) quan l’estímul presentat repetidament és molt intens. Conforme s’incrementa la freqüència és més gran (descàrrega rates).
Predomina l’habituació quan els estímuls són dèbils. I així com augmenta la freqüència augmenta l’habituació (rellotge).
 Deshabituació. Restabliment de la resposta habituada quan se sensibilitza a l’organisme amb un estímul nou i/o intens.
L’habituació en les emocions i les conductes motivades - Les reaccions emocionals són bifàsiques: a una reacció primària li segueix un postefecte oposat.
- La reacció primària es debilita amb l’estimulació repetida.
- El debilitament de la reacció primària comporta un enfortiment del postefecte.
2.5 APLICACIÓ A EMOCIONS ICONDUCTA MOTIVADA.
« Tolerància a les drogues. Habituació de la primera reacció a les drogues. Augment de la dosi per notar els mateixos efectes.
« Teoria del procés antagonista.
« Postefecte antagonista i motivació. Es repeteix el consum per reduir els postefectes.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.1 ELS PRIMERS ANYS DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC.
PAVLOV aportà: - Desenvolupament de procediments i tècniques experimentals.
- Obtenció de dades.
- Formulació de teories que explicaven les dades trobades.
ELS PRIMERS ANYS DE COND. CLÀSSIC.
UNITAT 3. CONDICIONAMENT CLÀSSIC: FONAMENTS.
3.1 ELS PRIMERS ANYS DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC.
3.2 SITUACIONS EXPERIMENTALS.
3.3 CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ EXCITADOR.
3.4 CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ INHIBIDOR.
3.5 EXTINCIÓ.
Les investigacions de Pavlov sobre CC eren una prolongació de les seves investigacions sobre els processos de la digestió. La mesura del reflex salivar era el seu mètode usual per l’estudi d’aquests processos digestius. L’interès inicial de Pavlov per les funcions digestives estava relacionat amb temes purament fisiològics. Estava interessat en els sistemes neurològics responsables de la salivació que provocava el menjar en els gossos.
Els gossos no esperaven a tenir el menjar a la boca per a salivar, al veure’l ja ho feien; després ho feien abans de començar la sessió experimental. Aquestes respostes de salivació anticipatòria es produïen en absència d’estímuls biològics (suposadament necessàries per a provocar la salivació)  secrecions psíquiques.
ESTÍMUL INCONDICIONAT (EI).
Estímul biològicament potent que produeix una reacció massiva de tipus reflex.
Ex. Menjar, aigua, descàrregues elèctriques, LiCl...
Es poden identificar molts estímuls que produeixen reaccions reflexes, intenses, fiables i persistents.
ESTÍMUL CONDICONAT (EC). Clau que en un principi és pràcticament neutra (abans de condicionar EN). EC = so d’un metrònom, estímuls tàctils (vibracions), visuals, auditius...
Al definir l’EC com a un estímul dèbil, ens trobem amb el mateix problema que al definí a l’EI com a estímul “fort”. Primer, l’EC no provoca una resposta intensa i duradora. Segon, no hi ha relació entre els ECs i el benestar o malestar de l’animal.
RESPOSTA INCONDICIONAT (RI). Resposta fiable i mesurable no apresa, provocada per l’EI. RI = salivació. La RI està determinada per l’EI. És fonamentalment una reacció reflexa, biològicament connectada a l’EI. Tot i així, un EI pot provocar vàries RI’s. EI menjar pot provocar salivació, canvis en el ritme cardíac o en la pressió sanguínia, dilatació pupil·lar i activitat motora general.
RESPOSTA CONDICIONADA (RC). Resposta apresa, una nova conducta indicativa de la formació d’una expectativa. RC = salivació pel so del metrònom. La salivació (RC) es la manifestació externa de la formació d’una expectativa o associació entre el so del metrònom (EC) i el menjar (EI).
La condició necessària i suficient per a que l’associació EC-EI es produeixi en la contigüitat temporal entre els dos estímuls. Segons Pavlov, l’EC amb el cond. passar a substituir l’EI per a provar la RC. La RC és una resposta reflexa apresa.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.2 SITUACIONS EXPERIMENTALS.
CONDICIONAMENT DE PARPELLEIG.
[Gormezano]. Reacció a l’EC sense necessitat de la presència d’EI.
EC = to, llum, etc.
EI = buf d’aire a l’ull Cond.
  Prova G.
6EC EI Experimental EC G. Control EC 6EC/EI AUTOEMMOTLLAMENT O SEGUIMENT DEL SIGNE. Caixes de condicionament amb coloms. S’utilitzen certes tecles de resposta. L’EC consisteix en la il·luminació de la tecla. La RC consisteix en picotejar la tecla il·luminada. Es mesura per la taxa de respostes. L’EI és la menjadora consisteix en menjar.
L’experiment dut a terme és el de Pearce.
40 Respostes per minut  30 20 10 0 APRENENTATGE D’AVERSIÓ AL SABOR.
Les nostres preferències (i aversions) per determinats aliments també poden aparèixer mitjançant condicionament clàssic. Succeeix amb molt pocs assajos d’entrenament (inclús amb un únics assaig). Succeeix tot i que passi bastant temps (hores) entre l’EC (sabor) i l’EI (malestar). Succeeix tot i que la persona sàpida racionalment que no hi ha relació entre el menjar i el malestar (condicionament que succeeix de forma irracional).
- Permetre l’accés a aigua amb un gust EC distintiu (dolç). Poc després si li provoca un mal gastrointestinal EI. La RC és l’evitació o preferència al gust condicionat.
La VD: llepades/minut la VI: diferents estímuls (LiCl + descàrrega elèctrica) 1 2 3 4 Sessions El 50% (grup de LiCl) s’ha associat més la aversió al gust dolç que no al click.
L’altre grup (descàrrega elèctrica) mostra més aversió al click que no al gust dolç Per tant, es veu que hi ha certa especificitat pel que fa a la naturalesa dels estímuls. Un estímul extern es condiciona molt més fàcilment amb un altre extern com és la descàrrega, que no amb un estímul intern com seria el malestar.
Aplicació de la aversió al sabor.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Preferència per sacarina (%) Conducta d’evitació. Després del cond. l’animal té accés al gust cond. si el gust s’ha associat amb malestar, l’animal el rebutjarà. A menys consum és aversió. La preferència ve definida per la proporció de gust condicionat.
100 « EC = sacarina Inofensiva 80 « EI = Malestar per exposició a Raigs X 60 « RC = Preferència per la sacarina Raigs 40 « Durant el condicionament, l’interval entre l’EC i l’EI va variar entre 0 i 24 hores per a diferents grups 20 de rates.
0 « Els grups de control no van rebre la radiació.
0 3 6 9 12 15 18 21 24 Interval entre EC i EI (hores) Actualment se sap que els estímuls del context també poden associar-se amb els efectes de la quimioteràpia i provocar nàusees i vòmits anticipats  CONDICIONAMENT DE LA POR O RESPOSTA EMOCIONAL CONDICIONADA (R.E.C.).
 Pioner WATSON. Es fa que el subjecte sigui condicionat amb un conill, el nen condicionarà la por del nen atès que cada vegada que se li presenta el conill també se li presenta un gong fort.
En el contra condicionament el que es farà es presentarà el conill quan el nen està menjant i s’eradicarà la por cap a aquest.
o S’entrena a les rates per executar una conducta instrumental (prémer una palanca) (1) o Mentre l’animal executa la resposta instrumental, es presenten assaigs de condicionament en que un EC (p.e. un llum) va seguit d’una descàrrega elèctrica (EI aversiu) o Quan l’EC s’associa amb l’EI aversiu, la rata mostra por davant l’EC. La por provoca una resposta d’immobilització que interfereix amb la resposta instrumental. (2) - Rs : Raó de supressió: repostes que dona en presència de l’EC (A) / el sumatori de les respostes que dóna en A i que havia donat en B.
A: Respostes en presència de l’EC B: Respostes pre-EC rs  A ( A  B) S’observa una diferència a nivell de resposta pel que fa als primers assajos on no estava condicionada per la descàrrega, als darrers quan ja sí.
A l’inici de l’entrenament l’EC no provoca por, i la rata mostra la mateixa taxa de resposta en presència de l’EC com en la seva absència: A = B. (no hi ha aprenentatge encara).
A B B 1  rs   rs   rs   rs  0,5 A B BB 2B 2 Després de diversos assaigs de condicionament, l’EC s’ha associat amb la descàrrega elèctrica i, per tant, provoca molta por a la rata. L’animal suprimeix la resposta instrumental en presència de l’EC: A = 0 (es suprimeix la palanca).
rs  A 0 0  rs   rs   rs  0,0 A B 0 B B Resultat: raó de supressió 0 aprenentatge quan iniciem.
Resposta Emocional Condicionada (Lovibond, Preston i Mackintosh, 1984) 0,5 Raó de Supressió rs  0,4 0,3 0,2 0,1 0 1 2 3 4 Assaigs 5 6 APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.3 CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ EXCITADOR.
Sempre que estigui PRESENT L’EI en un procés de condicionament s’anomenarà cond. excitador. Així doncs, parlem de cond. excitador quan amb l’EC es presentarà un EI.
Existeix un canvi en la conducta del subjecte.
Apetitiu  conseqüència positiva (menjar) Tipus Aversiu  conseq. negativa (descàrrega)  CONCEPTES BÀSICS DE CONDICIONAMENT.
Assaig PROVA: es presenta l’EC sense l’EI per mesurar la resposta del subjecte. Aquell espai de temps en què es presenta l’EC amb l’EI.
El temps entre estímuls L’interval entre assajos, els temps que passa des que acaba l’últim estímul de l’assaig previ fins el següent assaig.
PROCEDIMENTS TÍPICS DE CONDICIONAMENT CLÀSSIC.
La col·locació dels estímuls determinarà diferents procediments.
- Demora: abans que acabi l’EC ja s’està presentant l’EI.
Curta: poc temps entre EC i Ei Llarga: temps entre EC i ER - Empremta: acaba l’EC i després d’haver acabat l’EC comença l’EI.
- Simultani: els dos estímuls són simultanis.
- Cap enrere: si el normal és EC  EI; en aquest cas es presenta Ei i després l’inici de l’EC. Si tenim un 0t de presentació entre E: simultani 0 a 50: demora curta 100 a 800: demora llarga Alguns intervals són més afavoridors que altres.
En tots es produeix condicionament, i depèn de l’experiment i el tipus d’estímuls hi haurà un procés més òptim, i hi haurà major rendiment.
100  NECESSITAT DELS GRUPS DE CONTROL.
Seran necessaris per a la comparació dels diferents procediments en un condicionament.
- Experiment de Sheafor (1975) - EC = To - EI = Aigua - RC = Percentatge de moviments de mandíbula en presència del To - Entrenament: 1 assaig diari EC-EI Percentatge de respostes  90 80 70 60 50 40 30 20 Grup T/A 10 Grup T-A 0 1 2 3 4 5 6 Blocs de 6 Assaigs 7 8 APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ  ESFECTES DE L’INTERVAL ENTRE ESTÍMULS (IEE).
- Percentatge d’assaigs en els que es produïa una RC de parpelleig en funció de l’allargada de l’interval EC-EI.
- El condicionament va ser pobre en els procediments cap enrera (-50 mseg.) i simultani (0 mseg.).
- El màxim condicionament es va produir quan l’interval EC-EI va ser de 200 mseg.
3.4 CONDICIONAMENT PAVLOVIÀ INHIBIDOR.
NO hi ha PRESÈNCIA DE L’EI.
Aprèn alguna cosa el subjecte en un condicionament inhibidor? Quan nosaltres ja sabem que certs estímuls no ens aportaran cap informació fem un condicionament inhibitori. No cal parar atenció a l’estímul, atès que no té cap conseqüència per al subjecte al qual se li presenta. Però si hi ha aprenentatge.
S’ha realitzat un aprenentatge, però no hi ha resposta per part del subjecte. Per tant, com es mesura? En cond. excitador, amb l’EC es presenta l’EI, però si l’EC preveu l’absència de l’EI, l’EC és també una senyal fiable d’una conseqüència i, per tant, proporciona informació.
A aquest condicionament se’l denomina condicionament inhibitori (Rescorla, 1969).
L’EC inhibitori, que es representa per EC- (no confondre amb EC aversiu), a diferència de l’EC+ del CC excitatori, no és un estímul neutre, sinó que també adquireix la força associativa, evocant l’expectativa d’un determinat event, la no aparició de l’EI, de la mateixa manera que un EC+ evoca l’expectativa de l’aparició de l’EI.
« PROCEDIMENT DE COND. INHIBIDOR.
- ESTÀNDARD Utilització 2 EC un excitatori i un inhibitori (no – ni +).
Contigüitat temporal Si cada vegada que es presenta EC (to) EXCITATORI hi haurà EI. Però quan hi ha EC (to) i EC (llum) INHIBITORI no es presenta EI (descàrrega). Per tant, quan es presenta to i llum no hi ha EI (descàrrega) el subjecte no esperarà re; però en el cas de la presència d’EC (to) si esperarà l’EI.
- DIFERENCIAL Presència de dos estímuls L’EXCITATORI amb EI i l’INHIBITORI amb Ei. Per tant, aprendrà que apareixerà l’EI en ambdós casos, però cada vegada que es presenta l’EC inhibitori no hi ha l’excitatori i viceversa.
- CORRELACIÓ NEGATIVA EC- I EI La presència de l’EC no genera EI i la no presència de l’EC si presenta l’EI.
No ha d’haver relació entre EC i EI.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ « MESURA DE LA INHIBICIÓ CONDICIONADA.
Com podem mesurar si no hi ha resposta? - SISTEMES DE CONDUCTA BIDIRECCIONAL.
Grups G1 G2 G3 Condicionament Llum  menjar Llum  no menjar Llum sola Si el subjecte passa més temps en la banda de la caixa de ocndicionament on s’està donant aquest repòs, és que ha aprés la conducta.
I si passa més temps a l’altre banda, on no hi ha reforç, comporta que ha aprés que no té cap conseqüència per a ell.
La llum comporta el menjar; si quan sona el to ell s’hi atraca  aprenentatge. Excitatori Si després de la llum no s’ha mogut, resultarà d’un condicionament inhibitori.
- PROVA DE LA SUMACIÓ O DE L’ESTÍMUL COMPOST.
Cole, Barnet i Miller (1997). Procediment estàndard de la inhibició condicionada. Es mesurava la supressió de llepades L’estímul Y s’introdueix per valorar si afectava la introducció d’un estímul novedós.
EC1 (to)  DESCÀRREGA EC2 (llum)  RES Tenim un EC to = dolent “descàrrega”; cada vegada que soni la rata quedarà aturada esperant la descàrrega.  cond. excitatori Tenim un condicionament excitatori.
I un EC llum  no té cap conseqüència.. On el to comportava una descàrrega, li farem aprendre que la llum no representarà una descàrrega  cond. inhibitori En el cond. inhibitori no presenta resposta, per tant, és difícil de calcular.
Però per saber si ha hagut aprenentatge inhibitori es pot comparar amb el resultat de l’excitatori on si hi ha resposta (to  descàrrega)... llavors es presenten junts EC excitatori i EI inhibitori.
PROVA DE LA SUMACIÓ O DE L’ESTÍMUL COMPOST A = llum B = so#1 X= so#2 Y= so#3 Condicionament Prova Sumació A  descàrrega AX  Ø B  descàrrega A B AX BX BY Temps mitjà (segons) Si respon igual no hi ha hagut aprenentatge inhibitori.
Però si la resposta del subjecte es veu minimitzada i la resposta total es diferent de la del cond. excitatori.
2,25 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 B BX BY A Es comprova que ha hagut aprenentatge respecte el cond. inhibitori de B = so#1; respecte l’EC llum amb EI descàrrega; així com d’X i d’Y, que també eren sons.
La resposta total quan es presenti un consumatori de excitació i inhibitori, ha de ser menor que en l’excitatori.
AX APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ - PROVA DEL RETARD.
L’estímul Y suprimeix més la conducta S’utilitzarà el mateix EC.
Si primer es realitza EC  Ø i després utilitzo EC com a excitatori EC  EI G1. Tenim dos grups, en un hi haurà inhibitori abans de l’excitatori.
G2. A l’altre grup no es presentarà l’inhibitori abans de l’excitatori.
L’aprenentatge del grup dos tindrà una corba normal, atès que es mesura molt aprenentatge, si fos en raó de supressió seria al reves, però allò que ens interessa és la corba normal.
La corba al G1 hauria de ser la mateix que la de G2 si l’aprenentatge inhibitori no ha comportat aprenentatge; però si ho ha fet i ha entrat en lloc, s’observarà un retard en l’aprenentatge.
Amb el condicionament inhibitori si comporta un aprenentatge i ens evita haver de captar atenció a aquelles coses que no ens són rellevants i que no comporten cap conseqüència i per tant no hi responem.
Cond.
Retard Prova A  X  X PROVA DEL RETARD Descàrrega Descàrrega Y Proc. Estàndard.
Y A = llum AX  Ø Descàrrega X = so#1 Y = so#2 Si hi ha diferència entre la por que es té a un i a l’altre, vol dir que ha hagut aprenentatge inhibitori.
Si el temps mitjà per segons que triga el subjecte a respondre, com més triga a respondre hi ha hagut més aprenentatge.
Tot i haver intentar associar X amb l’excitatori X descàrrega, està encara amb els efectes de l’inhibitori AX  Ø. Així en un principi, l’estímul Y suprimeix més la conducta.
A mida que augmentem el nombre d’assajos l’estímul X anirà assolint més temps de resposta « CONTINGÈNCIA. Relació establerta entre l’EC i l’EI. Prob. que plogui quan surti del metro – Prob. que plogui en qualsevol altre moment en què jo no surto del metre.
C= p(EI/EC)-(p(EI/noEC) Condicionament Excitador Cada vegada que hi ha EI hi ha EC Impredictibilitat Tinc el mateix nombre d’assajos amb EI i EC que EI no precedit de l’EC Condicionament Inhibidor Cada vegada que hi ha EI no hi ha EC. Contingència = 0 APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment de Rescorla (1968) Grup p( EI / EC) p( EI / EC ) Contingència 0.0 0.1 0.2 0.4 0.4 0.4 0.4 0.4 0.0 0.1 0.2 0.4 0.4 0.3 0.2 0.0 VD: raó de supressió.
VI: cond. inhibitori A veure si realment existeix aquesta probabilitat Representació de contigüació temporal EC i EI, els quatre grups tenen la mateixa probabilitat que es doni EC quan Ei.
- Després calcula la probabilitat que es doni EC sense la presència d’EI Anomena els grups en funció de la probabilitat inhibitòria que tenen si realitzem la fórmula de la contingència p(EI/EC) – p(EI/EC).
A priori podem deduir que si la contingència final és diferent de 0 es pot dir que s’ha produït un aprenentatge final, si és positiva serà de forma excitatòria, si és negativa de caire inhibitori. Si la contingència és igual a 0, no hi haurà hagut aprenentatge.
Allò que mesurem és la RAÓ DE SUPRESSIÓ. Té més aprenentatge aquell grup que més tendeix a 0 (l’índex de supressió fluctua entre 0 i 0.5) com més s’atraqui a 0, major serà l’aprenentatge.
A més contingència, menys raó de supressió.
Per tant, serà la contingència la que valorarà l’aprenentatge final, indica quin nivell d’aprenentatge final ha fet el subjecte.
Al 1r grup no ha estat exposat a l’EC en presència de l’EI, per tant, la força excitatòria menys la inhibitòria, serà la contingència relacional. L’aprenentatge inhibitori fa que s’estableixi una relació diferent.
EI/EC cada vegada que surts del metro, plou; surts del metro plou; surts del metro plou. Però EI/EC has de tenir en compte la possibilitat que hi ha que plogui sense que tu surtis.
Tot i que no es vegi l’aprenentatge inhibitori, perquè no es dóna resposta, però hi és.
Com que la contingència és 0.4, propera a 0.5 Tant el 2n grup com el 3r grup El darrer grup ha estat aquell que més a après atès que la contingència és igual a 0, APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.5 EXTINCIÓ.
L’extinció consisteix, un cop s’ha adquirit la RC, en presentar l’EC i ometre l’EI.
Això que es vol veure és si una aprenentatge que ja ha estat realitzat pel subjecte, pot desaparèixer, és a dir, eliminar la relació establerta entre l’EC i l’EI. Llavors, en un experiment on es pugui posar prova l’extinció, s’haurà d’haver produït un aprenentatge previ, per a poder extingir-lo.
Ex. Un gos que se’n va corrents cada vegada que s’obre la porta i ve una persona coneguda per temor. Per tant, es pot trencar aquesta relació, per exemple, que es piqui la porta i que no hi hagi ningú. Aquesta conducta serà difícilment extingible, atès que des de que neix ho ha fet. es necessitarà de molts assajos d’extinció per a intentar afeblir o desaparèixer la conducta.
Fase Procediment Adquisició Extinció EC  EI EC  Ø Un cop s’ha establert una resposta condicionada, podem reduir-la o eliminar-la mitjançant el procediment d’extinció.
L’extinció consisteix en presentar l’EC sense l’EI.
L’extinció, no té només un interès teòric, sinó també aplicat.
Determinats trastorns es basen en respostes poc adaptades a estímuls que cal eliminar per millorar qualitat de vida del pacient (p.e., les fòbies).
ADQUISICIÓ EXTINCIÓ Hall i Pearce (1979; citat a EC  Descàrrega EC Pearce, 1998) la Si durant el condicionament s’ha format una associació entre l’EC i l’EI Llavors, durant l’extinció l’associació entre l’EC i l’EI es trenca o desapareix (Rescorla i Wagner) Raó de Supressió 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0 1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 Es donen diversos FENÒMENS que contradiuen la destrucció del condicionament original durant l’extinció:  Recuperació espontània.
 Renovació del condicionament excitador original.
 Restabliment de l’excitació condicionada.
 Devaluació de l’EI.
Ex.
EC  gos EI  mossegada Gos  mossegada  RI dolor, por, ansietat EC  EI RC = por, ansietat Per a extingir aquesta conducta de RC = por, ansietat; cal presentar l’EC allunyadament del subjecte i tancat, però per a reduir l’ansietat cal que el subjecte apliqui també tècniques de relaxació, respiració, etc. a més s’anirà promovent un apropament entre l’EC i el subjecte, sense que es presenti l’EI. Així es podrà extingir la conducta irracional.
Una por racional, que a més pugui tenir a veure amb la supervivència, serà quasi impossible extingir-la.
RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA.
La RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA es refereix a la reaparició de la resposta amb el simple pas del temps després de l’extinció. Després d’un període determinat el subjecte tornar a respondre. És temporal.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Mitjana d'entrades a la menjadora per minut - La recuperació de la resposta extingida no és total.
- L’efecte de la recuperació espontània és dissipa ràpidament, atès que es temporal i a més no té la mateixa intensitat que tenia en l’aprenentatge inicial.
- No obstant això, la reaparició de la resposta extingida s’ha d’interpretar com que l’aprenentatge original no es perd completament durant l’extinció.
Adquisició Extinció Prova D1 D2 D3 D4 D5 D6 Rescorla.
EC1  menjar EC1 EC2 EC1 EC2  menjar EC2 Rescorla (1996) 7 6 RENOVACIÓ DEL CONDICIONAMENT EXCITADOR ORIGINAL.
5 4 3 2 S’ha d’associar a canvi de context. Es fa una adquisició en un context determinat i l’extinció es dóna a un altre context.
Grup A, B I C context A, A, A // Extinció grup A al mateix context però no hi ha EI 1 0 Ext 1 2 3 4 Assaigs Pre EC1 EC2 La renovació es refereix a la recuperació de la execució pròpia de l’adquisició que es dóna quan es canvien les claus contextuals que estaven presents durant l’extinció Bouton i King Adquisició Context To EI A To EI A To EI A Extinció To Ø To Ø Prova Context A B To Ø To Ø To Ø Context A A A Bouton i King (1983) 0,6 0,5 Raó de supressió Grups Ext-A Ext-B NE 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0 Blocs de dos assaigs Ext-A Ext-B NE APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.1. A QUÈ DEUEN LA SEVA EFICÀCIA ELS ESTÍMULS CONDICIONATS I INCONDICIONATS? UNITAT 4. CONDICIONAMENT . paràmetres que afecten al CC.
CLÀSSIC: MECANISMES . Aquests paràmetres es refereixen a variacions en el procediment 4.1. A QUÈ DEUEN LA SEVA EFICÀCIA ELS d’entrenament que afecten a la força del condicionament.
ESTÍMULS CONDICIONATS I . es divideixen en tres grups: INCONDICIONATS? - Paràmetres de l’EC.
4.2. QUÈ DETERMINA LA NATURALESA DE - Paràmetres de l’EI.
LA RESPOSTA CONDICIONADA? - Paràmetres de relació EC-EI.
4.3. COM S’ASSOCIEN ELS ESTÍMULS CONDICIONATS I INCONDICIONATS? NOVETAT DE L’EC I DE L’EI.
 L’efecte conductual d’un estímul depèn de la seva novetat.
 Els estímuls familiars no generen reaccions tan intenses com els estímuls totalment nous.
 Tant si l’EC com l’EI és familiar, el condicionament es desenvolupa més lentament que no pas si EC i ei són nous.
 Efecte de preexposició o inhibició latent.
Efecte de preexposició o inhibició latent.
G1 G2 Preexposició EC / F1 EC  EI EC  EI EC El Grup G1 farà el seu condicionament molt més lent, és com si a la 1ª fase del G1 haguéssim fet un condicionament inhibitori.
Després el fem associar amb l’EI, per a crear un cond. excitatori.
INTENSITAT EC. Com més intens sigui l’EC més fàcilment s’associarà perquè més fàcilment serà captat pel subjecte. Si agafem dos grups i condicionem a un d’ells a un volum més alt, possiblement el cond. serà més ràpid.
Per tant, la relació entre el nivell de condicionament i la intensitat de l’EC és intuïtivament plausible.
Com més salient o intens sigui un estímul, en major grau captarà la seva atenció, més sobresortirà del fons ambiental i millor es condicionarà.
INTENSITAT EI. El condicionament serà més potent com més intens sigui l’EI. Podem fer més intents un EI si tenim el subjecte motivat per aquell EI (dèficit nutricional...).
RELLEVÀNCIA RELACIÓ EC-EI. Afecta directament en el cond. el grau en què l’EC és rellevant o pertinent respecte a l’EI.
Sembla que alguns estímuls estan més destinats a entendre’ls com a pertinents que no d’altres combinacions.
EC: sabor + clau audiovisual EI: malestar o descàrrega S’associa fàcilment sabor a malestar i clau audiovisual a descàrrega que sabor a descàrrega i clau audiovisual a malestar. (record experiment Garcia i Koelling).
Llapades per minut 400 300 Dolç 200 "Click" 100 0 Clorur de Liti Descàrrega elèctrica Tipus d'EI APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.2. QUÈ DETERMINA LA NATURALESA DE LA RESPOSTA CONDICIONADA? El Conductisme explica l’aprenentatge mitjançant una connexió entre l’Estímul (EC) i la Resposta (R). Llavors quan el subjecte a realitzat aquest aprenentatge, es presenta l’EC i es dóna la R.
En veure EC la via recorda EI i això fa que el subjecte respongui.
Connexió EC-EI EC EI Segons Pavlov l’aprenentatge consisteix en una connexió entre els centres neuronals activitats per l’EC i l’EI.
MODEL DE LA SUBSTITUCIÓ DE L’ESTÍMUL. Basat en un model de condicionament proposat per Pavlov. Considera que el cervell té centres neurològics separats. Un centre cerebral principal responsable del processament de l’EI i un centre diferent responsable de processar l’EC. Després un tercer per generar la Resposta.
ASSOCIACIÓ E-R. Tenim un cond. en què se’ns presenta un EC i UN Ei, llavors nosaltres percebem aquests estímuls amb una determinada associació. fruit de l’associació continuada es dóna...es crea un vincle entre l’EC i R. De manera, que quan a la fase de prova es demana per l’EC, es registra a la memòria i en recordar l’EC el porta directament a respondre.
Vincle directa EC i Resposta.
ASSOCIACIÓ E-E. nosaltres tenim els mateixos estímuls EC i EC, que el subjecte percep en el mateix context. Però en memòria es crea un vincle que va de l’EC a l’EI i és aquest EI que dóna lloc a l’associació de l’EI amb la R. Quan es demana per l’EC el registra a nivell sensorial però en memòria comporta el record de L’EI, el qual fa respondre.
Vincle entre EC i EI, el qual farà respondre.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ EXPERIMENT DE HOLLAND I STRAUB (1979).
Fase 1 Grup Fase 1 Fase 2 Prova Experimental Soroll → Menjar Menjar → ClLi Soroll Control Soroll → Menjar ClLi Soroll 50 40 30 20 E 10 C 0 lb 1 2 3 4 Sessions Apropament a la menjadora durant el soroll Prova El grup experimental ha seguit E-R. En escoltar el soroll hauria d’anar a menjar.
Si l’associació ha estat E-E. saltem del soroll al menjar, per tant, el menjar recorda a malestar, així doncs, no s’aproparà a la menjadora.
S’ha donat associació E-E.
Explicació resultats i relació E-R o E-E 50 40 30 20 10 0 E C CONDICIONAMENT DE SEGON ORDRE.
Fase 1 Fase 2 PROVA EC1 → EI EC2 → EC1 EC2 A F2 trenquem l’associació entre EC1 i EI, mitjançant presentacions aleatòries.
G Experimental G control 1 G control 2 F1 EC1  EI EC1  EI EC1 / EI Condicionament de primer ordre Condicionament de segon ordre Extinció Prova Grup E Blanc EC1 → Menjar EI Blau EC2→ Blanc EC1 Blanc Blau Grup C Blanc EC1 → Menjar EI Blau EC2 → Blanc EC1 Grup E To → Descàrrega Llum → To Grup C To EC1 → Descàrrega EI Llum EC2 → To EC1 F2 EC2  EC1 EC2 / EC1 EC2  EC1 Prova EC2 EC2 EC2 Rashotte, Griffin i Sisk.
Van trobar que en grup experimental l’EC2 no era capaç de provocar la RC, d’acord amb les prediccions de la teoria E-E.
Blau To Llum Llum Rizley i Rescorla.
En el grup experimental l’EC2 va provocar la RC, d’acord amb les prediccions de la teoria E-R.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Tant l’EC1 com l’EC2 es relacionen directament amb la resposta.
EC1 relacionat amb un EI relacionat en ambdós grups. Canvi del tractament provocant una extinció debilitant l’associació amb l’EC1.
Present EC2 a la prova en la resposta veiem que no ha provocat la resposta.
TEORIA E-E.
L’extinció afectaria a l’associació EC1-EI.
TEORIA E-R.
L’extinció afectaria a l’associació EC1-R.
PRECONDICIONAMENT SENSORIAL.. Rizley i Rescorla (1972) Fase 1 Cond. segon EC1 → EI ordre Precond.
sensorial EC2 – EC1 Fase 2 PROVA EC2 → EC1 EC2 EC1  EI EC2 Grups Fase 1 Fase 2 Prova E Llum → To To → Descàr.
Llum C1 Llum / To To → Descàr.
Llum C2 Llum → To To / Descàr.
Llum El llum va provocar més supressió de la resposta en el grup experimental que els grups de Control, per tant, un major grau de por i un major aprenentatge.
En Precondicionament sensorial en 1a fase vincula EC2 i EC1 creen un vincle. A la 2a fase obtenim que l’EC1 porta a l’EI. A la prova llavors de L’EC2 anem a l’EC1 i aquesta ens porta a R.
La inversió de fases limita la capacitat, l’EC2 no es vincularà amb la resposta de l’EC1 mai. No veurem via estímul via estímul-resposta.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ CONTRACONDICIONAMENT.
Dos estímuls poden associar-se entre sí tot i que inicialment els dos provoquin respostes intenses o tinguin una força biològica considerable: EI 1  EI 2 En el contra condicionament, la R que dóna l’animal a un E s’inverteix o “es contraresta” associant aquest estímul amb un segon que provoca reaccions contràries.
Ex. Experiment petit Albert. (Watson li creà fòbia al petit Albert (conill  soroll fort). El subjecte adquirí por al conill i també ho generalitzà davant altres estímuls semblants. Després Watson inverteix la característica aversiva del conill, en fer aquest contra condicionament li presentava l’estímul mentre el nadó menjava (via més important de plaer en nadons).
Al contra condicionament precedeix una situació en què s’ha fet un condicionament amb un EI determinat (aversiu) i s’intentarà canviar-ho (estímul apetitiu) 4.3. COM S’ASSOCIEN ELS ESTÍMULS CONDICIONATS I INCONDICIONATS?   CONTIGÜITAT TEMPROAL ENTRE L’EC I L’EI. Amb Pavlov era suficient la contigüitat.
CONTINGÈNCIA ENTRE L’EC I L’EI.
 Amb Rescorla vam veure que s’havien de tenir en compte altres aspectes.
SÓN SUFICIENTS PER L’ASSOCIACIÓ DE L’EC AMB L’EI? Fenòmens que ens aporten noves pistes sobre com s’associen l’EC i l’EI.
Condicionament amb Ecs compostos OMBREIG BLOQUEIG APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ AOMBRAMENT. Condicionament d’un EC compost produeix un condicionament menor de l’element menys intens que si s’hagués condicionat per si sol. Tindrem dos EC (EC1 i EC2).
- Disseny bàsic: Grup Condicionament Prova E So(A) + Llum(B) → Descàrrega(EI) Llum(B) C Llum (B) → Descàrrega Llum(B) To (a) / llum (b)  descàrrega Llum (b)  descàrrega So (a)  Ø Tenim un compost que ombreja l’altre perquè és més constant, salient. Estímul compost per a un to molt febre i b que és una llum molt intensa. Si presentem els dos i un d’ells es més salient que l’altre, aquest aombrarà al menys intens, de forma que provoca menys força associativa amb l’EI.
Si al grup control apareix la llum, és amb aquell que es vol fer el condicionament.
Raó de supressió 0,3 Davant la prova, observem que el grup control té més aprenentatge, atès que davant la llum respon menys. Perquè mitjançant la raó de supressió observem que C tendeix a 0, per tant, un major aprenentatge. Ombrament del so cap a la llum.
0,2 0,1 0,0 E C Grups AOMBRAMENT Grup control F1 a b  EI b  EI a  Ø (cond. inhibitori) a  EI PROVA a a So (a), llum (b)  descàrrega. La llum ombrarà al so de manera que no permetrà que el so s’emporti la força associativa que s’emportaria per si sol.
BLOQUEIG (Kamin) . Un EC pot no resultar condicionat si es presenta en compost amb un altre EC ja condicionat. Un element bloqueja la capacitat d’associar-se amb l’EI d’un altre, perquè prèviament ja havia estat condicionat.
Disseny bàsic: Grup Condicionament simple Condicionament compost Prova Experimental A → EI AB → EI B Control AB → EI B B és l’element bloquejat. A ha estat prèviament condicionat, per tant, no deixarà que B s’emporti força associativa amb l’EI.
0,5 Per al grup control la llum (B) no té força associativa, atès que la llum no ha adquirit cap força predictiva.
Grup Experimental Control Condicionament simple So (A) → Descàrrega (EI) Condicionament compost Llum (B) + So (A) → Descàrrega (EI) Llum (B) + So (A) → Descàrrega (EI) Prova Llum (B) Raó de supressió A és el fort atès que al cond. simple ja l’hem presentat.
0,4 0,3 0,2 0,1 0,0 Llum (B) E C Grups APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Grup Experimental Control Condicionament AB → EI B Grup Experimental Control Condicionament simple A → EI Prova B B AOMBRAMENT Condicionament compost AB → EI AB → EI Prova B B BLOQUEIG Com es pot observar l’estímul B manté la mateixa contigüitat temporal i la mateixa contingència respecte a l’EI, en els grups Experimental i de control.
Llavors, perquè en alguns casos es condiciona menys? Hi ha algun element exterior a B que limita.
allò que marca la diferència és: HIPÒTESI DE LA DISCREPÀNCIA.
PROPOSTES  Proposada per Kamin (1969) i desenvolupada per Rescorla i Wagner (1972) per explicar el fenomen del bloqueig  El principal supòsit és que per a que es produeixi condicionament, l’EI ha de ser sorprenent. És a dir, que hi hagi una discrepància entre l’EI que espera l’organisme i l’EI que realment es presenta.
 L'expectativa de l’EI ve activada per qualsevol EC associat a l’EI.
Al cas de bloqueig observem que l’efecte de sorpresivitat que té l’EI és petita, atès que ja ha estat presentat.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ MODEL DE RESCORLA I WAGNER (1972).
    Elaboren un model per explicar el condicionament amb ECs simples i compostos.
Proposen un model matemàtic senzill però amb gran capacitat explicativa.
La idea central del model és que l’aprenentatge depèn de la capacitat de sorprendre de l’EI.
El model se centra, doncs, en el processament de l’EI, que varia en funció de la seva capacitat de sorprendre.
 El model considera que el processament de l’EC és constant al llarg de tot el procés de condicionament, i, per tant, no és tan rellevant.
Desenvolupen mitjançant un model matemàtic el condicionament.
La idea central segueix essent la sorpresivitat de l’EI, quan fem un cond. EC, Ei, EC també està dins, però allò important és la sopresivitat de l’EI. Model explicatiu que ens dóna una idea o línia a seguir.
ASSAIG 1. El model defineix el concepte de cap. de sorprendre de l’EI com la diferència entre l’EI real que es presenta i l’expectativa que pugui tenir l’organisme de l’ocurrència d’aquest EI.
L’expectativa de l’ocurrència d’un EI implica l’anticipació d’aquest EI, i ven determinada per qualsevol estímul (EC) que s’hagi associat a l’EI.
En el primer assaig de condicionament presentem l’EC, que com que és neutre no activa cap expectativa. A continuació presentem l’EI, que sorprèn molt a l’organisme. Donada la sorpresa de l’organisme, es comença a formar una associació entre l’EC i l’EI.
. L’Expectativa implica anticipació. El subjecte no té cap expectativa en un principi després de l’EC apareix menjar, L’EI és totalment sorprenent per l’organisme.
ASSAIG 2. En el segon assaig de condicionament presentem l’EC altra vegada.
Degut a que durant el 1r assaig ja s’ha començat a formar l’associació entre l’EC i l’EI, l’organisme genera una certa expectativa de què apareixerà l’EI.
A continuació presentem l’EI, però com que l’organisme ja l’esperava amb més o menys seguretat, la sorpresa que provocarà és menor que en el 1r assaig.
No obstant això, l’EI encara ha sorprès a l’organisme i, per tant, l’associació s’enfortirà una mica més.
ASSAIG n. A mesura que avança el condicionament, l’associació entre l’EC i l’EI es va enfortint, de manera que la capacitat de l’EC per predir l’EI és més gran i, en conseqüència, l’aparició de l’EI no sorprèn tant.
Ara bé, mentre l’EI no sigui predit perfectament per l’EC, seguirà havent-hi aprenentatge.
ASSAIG FINAL. Arribarà un moment en què l’EC prediu pràcticament amb tota certesa que apareixerà l’EI. Quan això passi. L’EI ja no sorprèn a l’organisme. Ja s’haurà après tot el que es podia prendre respecte a la relació que mantenen EC i EI, i no es produirà aprenentatge.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ * com més diferències hi hagi entre l’expectativa i el que jo espero, l’aprenentatge és major. És a dir, l’expectativa de l’EI generada per l’associació EC-EI, així com sigui major, es donarà més aprenentatge.
NOMENCLATURA MODEL RESCORLA I WAGNER.
≠ 0 MÉS APREENTATGE.
Expectativa de l’EI = VEC (Força associativa de l’EC)  COMPARACIÓ  (λ - VEC) = 0 NO HI HA MÉS APRENTG.
Si VEC (expectativa que tinc de l’EC) és molt alta, voldrà dir que s’està en un estadi avançat de l’associació d’EI amb EC, per tant, VEC serà elevada i la diferència de l’EI real λ serà petita, per tant, poc aprenentatge.
PROCESSAMENT DE L’EI. ( λ – VEC ) com més salient (α)sigui l’EI més gran serà l’aprenentatge.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ PROCESASMENT DE L’EC. Α no serà el mateix intentar condicionar una llum lleugera o una intensa. El processament de l’EC és constant al llarg del condicionament i ve determinat per la seva prominència o “Saliència”.
La força associativa de l’EC.
La força associativa de l’EC (VEC) és la força de l’associació EC → EI.
La força de l’associació EC → EI reflecteix la quantitat d’aprenentatge de la relació entre l’EC i l’EI.
De la quantitat d’aprenentatge dependrà, la força amb que l’EC activa la representació de l’EI.
L’activació de la representació de l’EI no és altra cosa que l’expectativa que es té d’aquest EI en presència de l’EC.
La força en l’associació de l’EC i l’EI reflecteix la quantitat d’aprenentatge de la relació entre l’EC i l’EI CARÀCTERÍSTIQUES DE L’APRENENTATGE ASSOCIATIU.
L’aprenentatge associatiu és desenvolupa progressivament, és a dir, en cada assaig és produeix un cert aprenentatge.
A mesura que avança el condicionament, els increments són cada cop més petits.
A més, el que s'aprèn en un assaig s’acumula amb el que ja s’ha après en els assaigs previs.
Finalment, quan ja s’ha après completament l’associació, l’aprenentatge s’atura i es diu que s’ha arribat a l'asímptota de l’aprenentatge.
Asímptota de l’aprenentatge CÀLCUL INCREMENTS DE LA FORÇA ASSOCIATIVA.
AV = ( PROCESSAMENT DE L’EC x PROCESSAMENT DE L’EI ) n n 1 VEC   EC    (  VEC ) Increment de la Força associativa de l’EC a l’assaig n Saliència de l’EI Saliència de l’EC Discrepància entre l’EI real (λ) i l’EI esperat a través de l’associació EC−EI   1.0;   1.0; 0 VEC  0 .0 1,0 Força Associativa  EC  0.5; Força Associativa SIMULACIÓ ADQUISICIÓ.
0,8 0,6 0,4 0,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 0,0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Assaigs 0 4 8 12 16 20 24 28 32 Assaigs alfa = 0,5 alfa = 0,2 APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 1 0 0 ASSAIG 1. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.000  (0.5 1.0  (1.0  0.000))  0.500 2 1 1 ASSAIG 2. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.500  (0.5 1.0  (1.0  0.500))  0.750 3 2 2 ASSAIG 3. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.750  (0.5 1.0  (1.0  0.750))  0.875 4 3 3 ASSAIG 4. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.875  (0.5 1.0  (1.0  0.875))  0.938 5 4 4 ASSAIG 5. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.938  (0.5 1.0  (1.0  0.938))  0.969 6 5 5 ASSAIG 6. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.969  (0.5  1.0  (1.0  0.969))  0.984 EXTINCIÓ. L’extinció implicaria que l’EI desapareix, per tant, no tindríem α.
7 6 6 ASSAIG 7. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.984  (0.5 1.0  (0.0  0.984))  0.492 8 7 7 ASSAIG 8. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.492  (0.5 1.0  (0.0  0.492))  0.246 9 8 8 ASSAIG 9. VEC  VEC  ( EC    (  VEC ))  0.246  (0.5 1.0  (0.0  0.246))  0.123 SUPÒSITS BÀSICS DEL MODEL DE RESCORLA I WAGNER EN EL COND. AMB Ecs COMPOSTOS.
1. El model assumeix que durant el condicionament amb un EC compost, cadascun dels elements entra en associació amb l’EI.
2. Segons el model, l’expectativa de l’EI ve determinada per la suma de les forces associatives de tots els EC’s presents en un assaig concret.
DISSENY AOMBRAMENT.
AB  EI A αA = 0.5 B  EI B αB = 0.25 β=1 λ=1 ASSAIG 1.
VA1 = VA0 + αA x β ( λ - (VA0 + VB0) = 0 + 0.5 x 1 x (1 – (0 + 0)) = 0.5 VB1 = VB0 + αB x β ( λ - (VA0 + VB0) = 0 + 0.25 x 1 x (1 – (0 + 0)) = 0.25 ASSAIG 2.
VA1 = VA0 + αA x β ( λ - (VA0 0 + VB ) = 0.5 + 0.5 x 1 x Força Associativa 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 (1 – (0.5 + 0.25)) = 0.5 Adquisició Extinció Assaigs 1 0 VB = VB + αB x β ( λ - (VA0 0 + VB ) = 0.25 + 0.25 x 1 x (1 – (0.5 + 0.25)) = 0.25 APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ SUPÒSITS BÀSICS DEL MODEL DE RESCORLA I WAGNER (1972) EN EL CONDICIONAMENT AMB ECs COMPOSTOS.
1. El model assumeix que durant el condicionament amb un EC compost, cadascun dels elements entra en associació amb l’EI.
2. Segons el model, l’expectativa de l’EI ve determinada per la suma de les forces associatives de tots els ECs presents en un assaig concret.
1. que en un assaig n, els increments de les forces associatives dels elements d’un compost, AB, seran: VAn   A    (  V n1 )  VAn   A    (  (VAn1  VBn1 )) VBn   B    (  V n1 )  VBn   B    (  (VAn1  VBn1 )) 2. Que els increments s’aturaran quan: (  V n1 )  0    V n1    (VAn1  VBn1 ) APLICACIÓ DEL MODEL DE L’AOMBRAMENT.
Grup Experimental Control Condicionament AB → EI B → EI Prova B B APLICACIÓ DEL MODEL DE BLOQUEIG.
Grup Experimental Control Condicionament simple A → EI B → EI Condicionament Prova compost AB → EI B AB → EI B GRUP CONTROL.
GRUP EXPERIMENTAL.
A l’inici del condicionament compost, les forces associatives d’A i de B són: V   ; V  0 A B I per tant, l’increment en la força associativa de B serà: VB   B    (  (VA  VB )  0 A l’inici del condicionament compost, les forces associatives d’A i de B són: VA  0 ; VB  0 I per tant, l’increment en la força associativa de B serà: VB   B    (  (VA  VB )   B   0 APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ EXPERIÈNCIA PRÈVIA AMB L’EC.
Lubow (1965) va dur a terme un experiment amb ovelles i cabres en el que exposava l’EC sense l’EI abans del condicionament.
Lubow (1965) 0 20 40 Exposició no reforçada a l’EC Llum (20) Llum (40) Condicionament Llum → descàrrega Llum → descàrrega Llum → descàrrega 80 70 Percentatge de RCs Grup 60 50 0 20 40 40 30 20 10 0 1 2 3 4 Dies LA INHIBICIÓ LATET I EL MODEL DE RESCORLA I WAGNER.
El model de Rescorla i Wagner (1972) no preveu canvis en el processament de l’EC i per tant, no pot predir el fenomen de la Inhibició Latent.
Els models posteriors es van centrar en el processament de l’EC per incorporar aquest fenomen (p.e., Mackintosh, 1975; Wagner, 1978; Pearce i Hall, 1980).
Aquests models posteriors se centren en aspectes atencionals de l’aprenentatge.
APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TIPUS COND.
COND. CLÀSSIC COND. SEGON ORDRE OMBRAMENT BLOQUEIG F1 EC  EI EC1  EI AB EI A  EI F2 EC2  EC1 AB EI PROVA EC EC2 B B ...

Comprar Previsualizar