Tema 4: PROCEDIMENTS TRIBUTARIS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Dret Tributari
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

DRET TRIBUTARI I 2n semestre TEMA 4: PROCEDIMENTS TRIBUTARIS Quan l’Administració tributària actua ha de seguir uns procediments reglats, és a dir, no pot actuar discreccionalment o en vies de fet (s’intenta evitar a través d’aquests procediments i de les garanties, per fer efectiu el principi de la via efectiva). Guia necessaria que s’ha de seguir, si es vulnera es pot impugnar per un efecte de forma. Cada procediment és independent, no han d’anar un rere l’altre.
Bàsicament hi ha 3 procediments, regulats en la LGT: 1.
PROCEDIMENT DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA (article 123-140 LGT) Aquest procediment requereix bàsicament que hisenda quan actua envers els administrats ha de seguir uns procediments, anomenat gestió els tributs, és a dir, és l’aplicació diària dels tributs (com s’ha d’aplicar els tributs).
Hisenda molts cops precindeix d’aquest procediment, i passa a aplicar el d’inspecció.
Es divideix en 5 procediments: I.
Procediment de devolució iniciat mitjançant autoliquidació (poca importància perquè s’aplica poc): tracta de què un contribuient (obligat tributari) autoliquida un impost, resulta que li surt una quota a retornar, i Hisenda quan surt a retornar inicia un procediment de devolució tributària.
Desde que finalitza el plaç de cada impost per autoliquidar Hisenda, té 6 mesos per realitzar la devolució al contribuient (sense pagar interessos de demora).
Si no retornen aquests diners passats els 6 mesos, sense que el contribuient hagi d’apel·lar, es comencen a recòrrer els interessos de demora. (anteriorment, el contribuient havia d’interpel·lar la demora) II.
Procediment iniciat mitjançant declaració tributària (poca importància perquè s’aplica poc): es basa en què segons l’article 128.1 LGT, el contribuient ha de comunicar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, una circumstància econòmica a través de les dades corresponents perquè l’Administració quantifiqui i liquidi l’impost.
El plaç és també de 6 mesos, per practicar la liquidació, sempre i quan la normativa de cada impost ho indiqui.
Una via per no pagar l’advocat, i presentar l’escriptura l’adminsitració tributària presentant les dades (i de forma gratuita Hisenda realitza la liquidació del impost, sempre liquida a l’alça, per tant si et vols estalviar l’advocat, hauràs de pagar més de valoració).
EXEMPLE: en el impost de successions, els hereus han d’informar a l’Administració a través d’una declaració on es comunica les dades (és a dir, acceptació d’una herència i què és el que m’enduc) llavors, després d’aquesta comunicació Hisenda liquida l’impost.
III.
Procediment de verificació de dades: aquest procediment, regulat per l’article 131 i següents de la LGT, bàsicament té un marge limitat per verificar certes dades del contribuient. El problema d’aquest procediment (a la pràctica) és que Hisenda en comptes de verificar les dades realitza directament el procediment de comprovació limitada (és a dir, inspecciona a fons). A més, a més porta aquest procediment funcionaris de rang més baix (pagar menys i realitza funcions que no els pertoca i així Hisenda s’estalvia diners).
El Tribunal Econòmic-administratiu ha imposat que aquest tipus de procediment, pot impugnar-se de forma  Nul – si un procediment es declara nul de ple dret (perquè s’han practicat actuacions més enllà de les que ha de realitzar), per tant, es com si desapareix i mai hagués existit, queda tancat per sempre.
 Anulable – si es declara anulable, vol dir, que Hisenda o Administració podria seguir el procediment de verificació de dades anulant la part per la qual DRET TRIBUTARI I 2n semestre s’havia extralimitat, és a dir, sense comprovar les dades limitadament, sinó només verificant les dades EXEMPLE: contribuient que aporta unes dades a Hisenda. Hisenda el que realitza amb aquest procediment és comprovar si les dades són correctes. Mai podrà examinar la contabilitat mercantil ni tampoc requerir a tercers informació sobre moviment bancaris (és a dir sol·licitar a un banc la movilització de comptes).
IV.
Procediment de comprovació de valors (és el més important de la gestió tributàriaEXAMEN): procediment regulat per reglament general de gestió i d’inspecció tributària en els articles 157 i següents, aquest procediment es basa en què l’administració tributària de forma autònoma o dins d’un procediment de verificació o comprovació limitada, és a dir acompanyant a un altre procediment. Sempre i quan la l’administració actuant consideri que s’ha de comprovar si els balos o la base imposable que declara el contribuient són o no adequats a la llei.
EXEMPLE: persona física ven el seu cotxe a un tercer (bé moble) el comprador del cotxe per poder matricular-lo al seu nom ha de pagar el impost de tranmissions patrimonials orneroses (ITPO), amb 30 dies un 5%.
Una persona, ven el cotxe a un amic seu per 1.000€, i realment el valor d’aquest bé és de 20.000€, el comprador haurà de pagar el 5% de 1.000€. Hisenda podria fer pagar al comprador el 5% de 20.000€ perquè els impostos no són lliures, en canvi els mobles e inmobles sí. Modificació de la base imposable.
EXEMPLE 1: Aquesta modificació on genera més problemes és en la compra-venda d’inmobles (cases, naus, etc). El venedor ha de pagar un increment de patrimoni en renta (IRPF). El que compra ha de pagar el (ITPO) que serà del 10%.
Hisenda per tant, vol diners. I el que realitza es procediments de comprovació de valors, per observar si realment l’inmoble té el valor pel qual estàs venent. Hi ha una seguretat jurídica pels contribuitnt i és que si aquests declaren un valor catastral de la finca que es ven en funció de uns coeficients segons on estigui ubicat el inmoble, si aleshores el preu de compra-venda es troba en els coeficients indicats està exempt de comprovació de valors, en canvi si es ven per un valor inferior als coeficients indicats, hi ha moltes possibilitats que s’obri el procediment de comprovació de valors.
La comprovació de valors no realitzada pels coeficients expressats per Hisenda i no ha superat els 4 anys, es farà pels sistemes següents: (article 157 i ss LGT)   Aplicar el preu mitj de mercat En cas de accions, pot comprovar el valor per la cotització que tenen en la borsa El contribuient pot no estar d’acord amb l’assignació de poder del bé produit per Hisenda, el contribuient pot instar la tasació pericial contradictòria. EXEMPLE: A comprador declara un bé de 200.000€ i B el venedor, no és el valor catastral del coeficient sinó que és un preu mínim, i ha de pagar un 10% de TPO, per tant són 20.000€ (el comprador ho paga, sobre el preu escriturat i Hisenda el comprova, no és el valor mínim). El venador ha de pagar el IRPF entre el benefici del preu de compra i preu de venda. El venedor va comprar per 100.000€ i el ven per 200.000€, Hisenda per això revisa el preu pel qual es ven. Quan més baix és el valor del inmoble, menys paga el venedor y el comprador. Si no han passat 4 anys Hisenda pot fer una comprovació, i Hisenda imposa que el valor es de 300.000€, conseqüències, el venedor guanyarà més i haurà de pagar més d’impost, per tan comprador i venedor pagaran més impostos.
En aquest escenari es pot interposar una tasació pericial contradictòria, perquè no estem d’acord.
Aquesta tasació està regulada al article 135 LGT.
Procediment tasació DRET TRIBUTARI I 2n semestre 1.
2.
3.
Es sol·licita un escrit a l’administració d’Hisenda, sol·licitant la tasació, segons el valor que exposa Hisenda, envia una notificació de la peritació (pèrit públic de l’administraació) del valor de bé.
El contribuient proposa el pèrit privat (fixat pel contribuient) fixi el valor per aquell inmoble. El pèrit privat realitza un informa pericial i valora el bé.
Després, diu que si la diferència entre el valor que determina Hisenda i el valor del pèrit privat que escull el contribuient, perquè la tasació privada prevalgui s’han de complir 2 requisits: a. Que la diferència entre ambdos valors ha de ser inferior a 120.000€ b. El valor del pèrit privat no pot ser major al 10% en aquest cas no es compleix, perquè no hi ha una diferència de 20.000€ sinó que de 100.000€ Si hi ha es dóna més del 10% s’ha d’assignar un pèrit tercer perquè aquest realitzi una tasació i la valoració del bé. Per tant, aquest valor serà el que realment valgui, ja que al haver-hi una discrepancia entre públic i privat, ha d’actuar una tercer persona. Aquest valor es diposita, i amb el valor dipositat, s’ha de pagar al pèrit.
La valoració que el pèrit tercer realitzi, el nou valor vincula a les 2 parts, tan comprador com venedor.
Pot vulnerar l’article 24 de la CE, perquè és un procediment on el contribuient no intervé en el procediment, i ademés li afecta aquest procediment sense poder intervenir o opinar.
V.
Procediment de comprovació limitada: regulat en l’article 136 LGT i amb diferència en la comprovació de dades, en aquest procediment ja es pot entrar a comprovar certes activitats (no totes) o fets del contribuient, no només es una verificació sinó que també es pot examinar. Quan l’administració observi alguna incompliment tributari per part del contribuient, pot iniciar aquest procediment, també pot iniciar el d’inspecció, però el d’inspecció és de grau superior ja que comprova tot (que moltes vegades és difícil de diferenciar amb el 4 procediment, es confonen).
En aquest procediment el funcionari no podria duur a terme les funcions dels òrgans d’inspecció.
EXEMPLE: portar una autorització judicial i entrar a l’empresa, per observar si la matèria esta ben declarada. Això només ho pot fer l’inspector. Però no un funcionari que s’encarregui del procediment de comprovació limitada.
A causa de tots aquests procediments i d’aquests controls, les empreses i les persones obten per tenir els seus capitals en un país on no es paguin tants impostos o en un paradís fiscals.
2.
PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ TRIBUTÀRIA (article 141-159 LGT) – EXAMEEEEEEN! Primer funció: Revisió a posteriori per part d’un òrgan de l’Administració, que és la inspecció de tributs.
Les funcions que té l’Administració, és investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries pel descobriment de fets tributables ignorats per l’administració.
EXEMPLE: el cas típic, fer una donació encoberta, per la qual s’evita un impost de donacions, aleshores l’administració pot enviar un requeriment conforme s’ha donat el fet imposable d’una donació, i s’ha de pagar l’impost de donacions més una sanció tributària que pot arribar a ser del 300% i més interessos de demora. Aquí poden demanar informació a les entitats bancàries ja que es tracta d’una inspecció.
Segona funció: Comprovar la exactitut i veracitat de les liquidacions o autoliquidacions aportades.
Tercera funció: Realitzar actuacions d’obtencions d’informació relacionada amb la inspecció dels tributs.
EXEMPLE: observar els comptes bancaris d’un contribuient Tenen límits per requerir informació, un exemple seria Andorra, que té una norma que es diu secret bancari, per tant no es pot demanar informació de comptes bancàries, al menys que es pugui intuir que els diners dipositats a Andorra siguin il·legals.
DRET TRIBUTARI I 2n semestre Quarta funció: està solapada amb la gestió, que es realitzar comprovació de valors. També el pot realitzar la inspecció, no només el òrgan de gestió.
Cinquena funció: practicar liquidacions tributàries (és a dir, liquidacions paral·leles, és una liquidació que efectua la inspecció de tributs en lo qual paral·lelament a la liquidació presentada pel contribuient es rep una carta de la inspecció d’hisenda on s’indica una liquidació diferent a la realitzada). En la liquidció paral·lela, hi ha la liquidació realitzada pel contribuient i la realitzada per Hisenda, i es veu la diferència que hi ha entre ambdos liquidacions. Aquesta facultat fa que finalitzi la inspecció.
El cos d’inspectors d’Hisenda però també els subinspectors d’Hisenda, són els que investiguen i realitzen aquests procediments.
Documentació de la inspecció: article 143 LGT, documentació del procediment, té 4 documents.
a) Comunicació, inicien el procediment, notificació al contribuient de la iniciació de la inspecció. Aquesta comunicació pot dir dos coses: inspecció de caràcter general s’investigarà tot lo referent a un impost o inspecció caràcter parcial només investiguen una part del impost, en el cas del IVA investigar si es té dret d’una exempció.
b) Providències, desenvolupament de la inspecció, tràmits que es duen a terme per l’inspector i recullen els fets que s’estan inspeccionant, és a dir, el inspector firma tot allò que inspecciona per deixar constància del fet.
c) Informes, és un document a part de la inspecció. Durant la inspecció un inspector pot demanar a un tercer (normalment inspector específic o jutge) que requereixi un informe sobre el procediment de com s’ha de realitzar el pagament del IVA, per exemple.
d) Actes, el procediment finalitza d’aquesta forma, són documents públics que donen fe jurídica i real dels fets que recullen els inspectors, i a més finalitzen amb un acte administratiu de liquidació per part de l’adminsitració.
Les actes poden ser de 3 classes: article 154 LGT a. Actes amb acord → article 155 LGT, supòsit on el inspector que porta a terme la inspecció i el contribuient a nom propi o a través del representant, es posen d’acord amb el que s’està inspeccionant. Aquests actes es donen quan hi ha conceptes jurídics indeterminats. Tenen la conseqüència jurídica de la reducció del deute al 50%. EXEMPLE: tema de despeses deduibles, en el capital inmobiliari, les persones que lloguen béns inmobles es pot deduir despeses com per exemple són les despeses del article 23 de la llei de renta d’inmobles (que són les de conservació i reparació del inmoble) i les que no es pot desgravar són les de ampliacions i millora.
EXEMPLE: S’ha instal·lat parquet en un pis que està llogat a raó de 10,000€ al mes, l’advocat pot interprentar això com a despesa deduible per conservació i reparació, però l’inspector pot considerar que el fet de posar parquet és una millora i per tant no és deduible, ja que es tracte d’un concepte jurídic indeterminat, aleshores poden posar-se d’acord amb l’inspector ja que es trancte d’un concepte jurídic indeterminat, per fe un actea amb acprd, amb el qual es trobi un punt mig i per exemple en comptes de desgravar-se 10.000€ desgravar la meitat.
Està en desús perquè és molt difícil que es pugui posar en acord ambdues parts, perquè cada cop la normativa és més clara. Però si s’arriba a un acord, la conseqüència jurídica es redueix la sanció que es podria posar al contribuient, aquesta reducció és del 50%.
b. Actes de conformitat → són actes on en principi no hi ha un concepte jurídic indeterminat però el contribuient o el seu representant presta la conformitat sobre el que l’inspector exposa. Article 188 LGT la conseqüència jurídico-tributària és que la sanció que imposarà el inspector al contribuient tindrà una reducció del 30%. No es pot interposar cap recurs o reclamació ni contra a liquidació ni la sanció, és com si fós una sentència ferma.
i. Actes de disconformitat → Article 157 LGT són actes en els quals el contribuient o representant es neguen a subscriure, perquè no estan d’acord amb la proposta de regularització que fa l’administració DRET TRIBUTARI I 2n semestre (inspector). O el contribuient no compareix a la data senyalada per la firma de l’acte (no presentació del contribuient). La conseqüència final és que permeten la liquidació i la sanció sense cap tipus de reducció, l’avantatge és que són actes que es pot interposar un recurs o reclamació per part del contribuient.
1. VIA: Recurs previ administratiu de reposició (interposició al mateix òrgan) o alçada (interposició a un òrgan superior jeràrquicament) – SOL SER UN VIA QUE NO DÓNA LA RAÓ MAI 2. VIA: abans d’anar a la via judicial, es pot realitzar una reclamació econòmica-adminsitrativa, s’interposa en el TEAR o TEAC (són tribunals d’Hisenda, es diuen Tribunals però no ho són. Casi el 90% de les vegades no se li dóna la raó al contribuient) 3. VIA: via contenciosa-administrativa contra l’acte, un cop ha passat les dues vies anteriors. Als 2 mesos següents de la resolució del TEAR o TEAC es pot realitzar un recurs de la liquidació del acte i possibles sancions.
Plaços de la inspecció: Article 150 LGT – Les actuacions inspectores han de concloure en un plaç de 12 mesos des de la notificació de la comunicació de l’inspecció. Hi ha la possibilitat de què l’inspector actuari ho motiva es pot allargar a 24 mesos.
Article 150.2 LGT – Plaç addicional, que a la pràctica serveix per impugnar una inspecció. Casi sempre afecta a les providències, perquè diuen que durant les actuacions inspectores no es podran interrompre de forma injustificada per un plaç superior a 6 mesos, no computa la prescripció quan es dóna causa imputable del contribuient, és a dir quan el contribuient no aporta els documents necessaris o es retrassa en l’aportació de la documentació. EXEMPLE: inspeccionant un contribuient, el inspector actuari durant els 6 mesos no actua ni dicta providència. Quan s’incompleix aquest cas, no es considera interrompuda la prescripció.
Supòsit de fet: contribuient rep una comunicació on s’inicien actuacions inspectores generals sobre el IRPF del any 2009, es pot pagar fins el 30 de juny del 2010. Rep la comunicació el 25 de juny de 2014.
Ens poden inspeccionar fins a 4 anys, per tant, fins el 30 de juny de 2014. Comença el procediment, i des de que rebem al notificació fins que l’inspector dicta la primera providència, es dicta 12 de gener del 2015, passen 6 mesos des de l’actuació del inspector, per tant s’està incompliment el segon plaç, el primer encara el compleix. Per tant, la conseqüència jurídica d’incomplir el segon plaç és que bàsicament no es considera interrompuda la prescripció i per tant, en alguns casos la obligació tributària pot prescriure. (com no hi hagut actuacions durant 6 mesos, és com si el 25 de juny no s’hagués rebut cap tipus de notificació, per tant, el IRPF de 2009 està presecrit, és a dir no el poden investigar).
PREGUNTES EXAMEN DIFERÈNCIA ENTRE INFORME D’HISENDA i CONSULTA VINCULANT PER PART DEL CONTRIBUIENT: La consulta es realitzava a la direcció general de tributs, les realitza un contribuient. Estan dins d’un procediment inspecció tributària. Els informes ho resolt la inspecció d’Hisenda, en canvi informes es realitza a requeriment d’una institució i vinculen a tothom. No estan dins de cap procediment inspector.
SIMILITUT ENTRE INFORME D’HISENDA I CONSULTA VINCULANC PER PART DEL CONTRIBUIENT: està realitzada per la institució d’Hisenda. Els dos casos s’aclara la naturalesa de la tributació per donar una seguretat jurídica als contribuients, i quina és la tributació i no es realitzi de forma incorrecte.
3.
PROCEDIMENT DE RECAPTACIÓ TRIBUTÀRIA (article 160-177 LGT) Ademés del reglament general de la recaptació i el procediment, aprovat per RD 939/2005 de 29 de Juliol on s’aprova el reglament general de recaptació. Article 160 LGT, funcions administratives tendents a cobrar els deutes tributaris, és a dir, tots els procediments d’assegurament del deute. Aquest tema s’ha de relacionar amb el tema 3, on s’explica el cobrament dels deutes voluntaris i en moment executiu.
DRET TRIBUTARI I 2n semestre EXCEPCIÓ: Els deute s’han de recaptar segons els deutes de la SS està regulat en el Real Decret Legislatiu (unifica la normativa en un sol text) refós de la llei. Els deutes de SS no van pel procediment de recaptació tributària, sinó que tenen una normativa pròpia.
En recaptació s’aplica el principi de autotutela, principi on l’administració dicta un acte administratiu, aquest acte administratiu es pot duur a terme sense cap necessitat d’anar per via judicial (és a dir, té eficàcia directe), no cal la reclamació judicial. Tutelació pròpia.
La recaptació el seu objectiu principal és que es compleixi els pagaments dels tributs.
Abans de recaptar els deutes tributaris, a través dels procediments, hi ha la possibilitat de què el contribuient pugi aplaçar o fraccionar els deutes tributaris. I mentres els aplaça o fracciona, Hisenda no podrà recaptar els diners del contributient. Aquests procediments administratius de sol·licitar un aplaçament o fraccionament, i impedir el procés de recaptació, estan regulats en l’article 98-100 LGT.
Aplaçament: tot el deute tributari pendent queda aplaçat en un futur. EXEMPLE: Cas de Messi.
Fraccionament: una part del deute tributari pendent es paga una part i l’altra en el futur, sempre i quan l’administració ho accepti.
Procediment dels dos: ARTICLE 44-50 RGR - INICI I.
Presentació d’un escrit per part de l’advocat del contribuient, pel qual es sol·licita l’aplaçament o el fraccionament del deute tributari.
Aquest escrit s’ha de portar un aval solidari (garantia, normalment del banc) que cobreixi l’improt del deute pendent amb Hisenda i un 25% dels interessos que generi el aplaçament o fraccionament. Presentant les garanties, Hisenda iniciarà el procediment.
ARTICLE 51 RGR- TRAMITACIÓ II.
Hisenda té un plaç de 6 mesos per acceptar o no el procediment.
ARTICLE 52 RGR - RESOLUCIÓ III.
Si s’accepta el procediment, cap problema, el que succeix és que s’impedeix la recaptació del deute. I si es denega, hi ha un silenci administratiu negatiu (no contesta en els 6 mesos) es dóna per desestimada (no acceptada), per tant, el contribuient l’única cosa que podrà fer es recòrre a través dels recursos adminsitratius.
El delicte fiscal regulats pel Codi penal article 305 per delimitar quan estem davant d’una infracció administrativa, amb sanció penal. El delicte fiscal, requereixen perquè es donin 3 supòsits:  Intenció (dolo, voluntat) de defraduar a Hisenda  Intenció o voluntat pot ser per acció o omissió.(concepte jurídic indeterminat, perquè només suposa si hi ha o no dolo o voluntat per part del contribuient)  Perquè hi hagi delicte, la quota ha de ser superior 120.000€, perquè es doni frau. En principi pot actuar la fiscalia general del estat i anar per la via penal, en comptes per la inspecció.
Ademés en un cas d’inspecció, si l’inspector actuari observa indicis de dol o voluntat sobre un delicte fiscal, la inspecció s’elimina i es traslada a la via penal. La via penal, a diferencia de l’inspecció tributària, la via d’inspecció només hi ha una sanció, en canvi per via penal hi ha una pena privativa de presó que pot anar entre 1-5 anys més una multa pecuniària fins el 600% de la quantitat que s’ha defraudat.
Altres delictes fiscals del Codi penal: - Delicte de defraudació a la UE, article 306 Codi penal, consisteix en què a partir de 50.000€ anuals de defraudació per tenir una subvenció ilícita. Fins a un 600% de la quantitat defraudada Procediment de recaptació comença amb la providència d’apremi on Hisenda intenta cobrar el deute impagat. (article 167.1 LGT) – Primer s’identifica el deute pendent, liquidació dels recàrrecs del període executiu (són 3: 5, 10 i 20%) i requereixen al contribuient perquè s’efectuí el pagament. Aquesta providència, que és un acte administratiu té força executiva, perquè hi ha autotutela.
...