Conceptes Tema 2 (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench Tema 2. Principals autors i enfocaments teòrics • Sistema industrial (Saint-Simon): Idea que situa la indústria al centre de la societat, com a motor de canvi d’aquesta. Els industrials (tècnics, empresaris, obrers, enginyers…) són els grups socials del futur, que ens portaran a la societat de l’abundància. Pronostica l’adveniment de la societat industrial.
• Estàtica social/dinàmica social (Comte): Són dos conceptes dins la societat que cal estudiar. L’estàtica social estudia els mecanismes que mantenen unida la societat, mentre que la dinàmica social estudia el canvi i les transformacions socials. Ambdues s’han d’estudiar des d’una visió positivista, és a dir, mitjançant el mètode científic, ja que només així es pot obtenir coneixement veritable. L’objectiu final és entendre, explicar i millorar la societat.
• Teoria dels tres estadis (Comte): Manera de regular la història, les fases històriques i el nivell de coneixement. Comte ho formula mitjançant una llei, igual que ho fa la física i el mètode científic (positivisme).
- 1a fase: Teològica: s’explica el món i la societat en termes sobrenaturals, és característica de les societats primitives.
- 2a fase: Metafísica: s’explica el món i la societat segons idees abstractes; és característica de la Il·lustració i de la filosofia.
- 3a fase: Positiva: explica el món i la societat segons lleis que cal descobrir.
La França de Comte es trobaria en transició.
- • A nivell individual, Comte creu que també passem per les tres fases.
Anomia (Durkheim): És l’absència de normes, la confusió social sobre les normes acceptades, el relativisme i la pluralitat de normes. La divisió de classes, segons Durkheim, és una realitat anòmica.
UPF 1 Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Solidaritat mecànica (Durkheim): Concepte que fa referència a un tipus de solidaritat, la qual és allò que vincula, ajunta i fa sentir properes a les persones.
Dins la solidaritat trobem la solidaritat mecànica, que té un seguit de característiques: els individus duen a terme activitats similars i estan vinculats per un consens moral i religiós; aquests individus formen part d’un grup o una comunitat, la qual té una estructura econòmica aïllada i autosuficient.
Finalment, el control social es du a terme mitjançant lleis repressives i el càstig.
És un tipus de solidaritat característica de les societats tradicionals passades, però també de l’Exèrcit i l’Església.
• Solidaritat orgànica (Durkheim): Concepte que fa referència a un tipus de solidaritat, la qual és allò que vincula, ajunta i fa sentir properes a les persones.
Dins la solidaritat trobem la solidaritat orgànica, que té un seguit de característiques: els individus duen a terme activitats diferenciades, en un vincle social de complementarietat i mútua dependència; predomina l’individualisme i l’estructura econòmica és de divisió del treball i dependència.
El control social es fa mitjançant lleis restitutives. És una solidaritat típica de les societats modernes, ja que el progrés continu de la divisió del treball produeix un sistema normatiu que solidaritza la societat i desenvolupa l’autonomia personal. Tot i així, aquest nou sistema encara no està plenament establert, perquè existeixen problemes com la lluita de classes, la divisió anòmica del treball, etc.
• Sagrat/profà (Durkheim): Entén la religió en el seu sentit ampli, no com a creença sobrenatural. La societat segons Durkheim és sagrada, és un teixit de normes i valors que sobrepassen als humans. L’individu també és sagrat, ja que és producte de la societat. L’autor està a favor d’una religiositat laica, civil (idea de Rousseau). Aquesta religiositat es tradueix amb el patriotisme i el socialisme. Els Drets Humans també són un tipus de religió cívica.
UPF 2 Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Verstehen (Weber): Entendre, comprendre, Fa referència a la idea que no és possible captar els objectes de forma immediata, cal anar al fons de la qüestió i buscar les motivacions, aspiracions i context de cadascú.
• Explicació pluricausals (Weber): No és possible determinar relacions causals inequívoques; son diversos factors els que incideixen en la gènesi d’un determinat fenomen.
• Tipus ideal (Weber): Model conceptual de situacions complexes utilitzat per Weber per estudiar la realitat social. És una exageració intencionada dels fenòmens socials, ja que tota situació real s’aparta més o menys d’aquests models. Alguns exemples són la burocràtica, la dominació, la racionalització o la classe.
• Burocràcia (Weber): Tipus ideal de Weber. És la manera d’organitzar l’administració més eficaç de la modernitat. Weber li dóna un sentit moralment positiu. Les seves característiques principals són: jerarquia de l’autoritat, regles escrites, funcionaris assalariats i separació de tasques. La burocràcia és altament efectiva, elimina la corrupció i els favoritismes, i assegura la presa de decisions segons criteris objectius. El treball burocràtic, però, és rutinari i avorrit, i elimina la originalitat; aquest és el preu de l’eficiència i l’eficàcia.
L’expansió de la burocràcia és inevitable en societats modernes, tot i que un excés d’aquesta pot portar-nos a una “gàbia de ferro”.
• Ètica protestant (Weber): Manera d’entendre la vida del protestantisme; es basa en el treball metòdic i l’austeritat. L’ascetisme protestant orientat a “provar” la salvació té com a conseqüència inesperada l’acumulació de capital privat, el qual es reinverteix (austeritat) en el mateix negoci. També accepta el concepte de Beruf (professió com a vocació), com a legitimitat i dignitat moral de totes les formes honestes d’activitat econòmica. La riquesa esdevé el fruit del qual el dipositari n’ha de treure el màxim rendiment per confirmar la seva virtut.
UPF 3 Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Racionalització (Weber): Concepte weberià que fa referència al nou context cultual que passa per aplicar la racionalitat i el càlcul en molts àmbits de la vida. En l’àmbit econòmic, la racionalització passa per la instauració del capitalisme (tot i que Weber diu que hi ha més d’una causa pel sorgiment del capitalisme). En l’àmbit polític passa per una nova forma de legitimar l’autoritat racional-legal, i es fa mitjançant lleis i normes. La racionalització es va imposant a l’Estat, les empreses, l’individu i les relacions socials. El procés de racionalització, segons Weber, és el triomf de la racionalitat com a “mitjà” per arribar a aquells objectius individuals i col·lectius al mínim cost. Aquest procés té una lògica expansiva, però un excés d’aquesta ens pot deshumanitzar i portar-nos a la “gàbia de ferro”. És una qüestió de controvèrsia en l’actualitat.
• Secularització (Weber): Idea que la religió està en decadència, que està desapareixent com a element transcendental. Només s’ha complert en alguns Estats (Centre Europa cap a l’Oest), però les creences religioses creixen al món. Això es pot explicar perquè la ciència, la tècnica i la raó instrumental no diuen res en si mateixes sobre la moral, i per tant sorgeixen noves tendències espirituals i religioses.
• Estratificació (Weber): Teoria amb tres dimensions que defensa que el sentit de la vida i del món hauria de passar per fases: - Classe social: la relació amb el mercat de treball - Status: les qualitats no econòmiques que tenen a veure amb la intel·lectualitat - Partit: les afiliacions amb caràcter polític - Aquestes tres dimensions tenen conseqüències en les oportunitats vitals de la gent.
• Classe (Weber): Weber dóna molta importància a la idea d’oportunitat, ja que creu que els que estan a dalt de l’estructura social acaparen les oportunitats i així es produeix desigualtat. Per acabar amb aquesta, no se centra en la reducció de les desigualtats sinó en la igualtat d’oportunitats, la qual Weber UPF 4 Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench creu que s’aconsegueix mitjançant l’extensió del sistema educatiu a tothom (però amb això no és suficient).
• Consciència de classe (Marx): Concepte que fa referència a la lluita de classes.
Segons Marx, tota societat està carregada de contradiccions, les quals es generen al voltant del sistema productiu al llarg de tota la història. Aquests conflictes fan que avancem d’una societat a una altra, i provoquen dinamisme.
La lluita de classes que es produeix al llarg de tota la història explica molts fenòmens que encara succeeixen actualment.
• Base econòmica/infraestructura (Marx): Conjunt de les relacions de producció sobre les quals s’aixeca la sobreestructura. Sense la base no existeix la superestructura; i a la infraestructura les forces productives entren en contradicció amb les relacions de producció. Pot ser alterada per la superestructura, però la base (segons Marx) també pot alterar la sobreestructura.
• Sobreestructura/superestructura (Marx): Conjunt de creences espirituals, costums i cultura política i jurídica. Controla la base econòmica.
• Funcionalisme (Parsons i en general): Corrent teòrica que veu la societat com un sistema complex format per parts que encaixen entre sí, produint equilibri i estabilitat social. Segons el funcionalisme, la conducta dels individus està orientada per les estructures socials, que són pautes estables de relacions socials (no aleatòries). Fa èmfasi en les institucions socials, desenvolupades per satisfer necessitats biològiques o culturals. Els principals autors són Parsons i Merton.
• Funcionalisme (Merton): Reformula el funcionalisme, diu que les conseqüències d’una pauta d’acció social (una estructura) poden ser diferents segons els individus. Trobem funcions manifestes, que tenen a veure amb la consciència de la gent, i funcions no manifestes, que són el que acaba UPF 5 Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench produint l’estructura. Pot haver-hi conseqüències negatives del funcionament d’una estructura, desitjades o no. No tota estructura dóna estabilitat.
• Funcions manifestes i latents (Merton): Dins les funcions de les pautes socials trobem funcions manifestes, que tenen a veure amb la consciència de la gent, i funcions latents o ocultes, que són el que acaba produint l’estructura. Pot haver-hi conseqüències negatives del funcionament d’una estructura, desitjades o no.
UPF 6 ...