TEMA 12 Òrgans (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 08/04/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Tema 12 Òrgans Els òrgans de la Unió no tenen categorització d’ institucions segons els Tractats, només són institucions les enumerades a l’ article 13 del TUE. La diferència és bàsicament formal, no tenen categorització d’ institucions. La diferència entre òrgan i institució és de caire formal.
Altres aspectes que permeten fer la distinció entre òrgan i institució:  La rellevància de les seves accions.
 El caràcter sectorial.
 La absència d’ autonomia financera i organitzativa.
Es poden agrupar entre òrgans previstos als tractats i aquells que simplement es creen per les institucions.
1. El Comitè Econòmic i social.
Concepte. L’ Anomena l’ article 300 del TFUE i es desenvolupa del 301-304TFUE, més el seu corresponent reglament intern. El CES integra la representació de les organitzacions d’ empresaris, treballadors i altres secors representatius de la societat civil. Òrgans on es representin àmbits socio econòmic, civils professionals i culturals.
Es tracta d’ un òrgan consultiu, les competències són consultives, per tant són preceptius però no vinculants els seus dictàmens. Això comporta que tingui iniciativa pròpia per a entre dictàmens quan ho consideri convenient. De manera general es publiquen al diari oficial de la UE, i normalment el que solen recollir són temes que s’ a discutit dintre de l’ ECOSOC però que no s’ ha arribat a una posició conjunta. Opinions dels diferents sectors.
Composició. El comitè no pot superar els 350 membres. A l’ estat espanyol li corresponen 21, és proporcional a la població. Es trien per 4 anys, amb una llista que proposen els estats i el Consell per majoria qualificada.
Organització. Elabora la seva pròpia organització. Tria un president i hi ha una mesa, mínima estructura. El president i la mesa duren 2 anys. Hi ha 3 grups: 1 1. Grup I. És el grup dels empresaris.
2. Grup II. Son estre treballadors.
3. Grup III. Tots els altres.
Es divideix en 7 seccions especialitzades per raó de matèria. A continuació les que regeixen de 2013 a 2015 ja que cada 2 anys es poden anar canviar.
1. Ocupació i assumptes socials.
2. Transport, energia, infraestructures i societat de la informació.
3. Mercat únic i consumidors.
4. Cohesió econòmica i social.
5. Agricultura i medi ambient.
6. Relacions exteriors.
7. Canvis industrials.
2. El comitè de les Regions.
Concepte El seu antecedent és l’ Assemblea de les Regions d’ Europa, la qual es creà pels landers alemanys. Aquest comitè explicita i segueix la idea que es necessita un òrgan que representi a les regions dintre de la Unió. Malgrat tot el seu disseny comporta tensions, d’ entrada hi ha estats que no tenen una divisió regional i malgrat això voldran estar en el comitè, per a que hi hagin ens locals representants com ajuntaments o diputacions. A més dintre de les regions hi ha estats que donen moltes competències a les regions i d’ altres que quasi bé tenen competències. Els interessos per tant dels que tenen moltes competències serà diferents d’ aquells que en tenen menys. És per aquest motiu que el comitè funciona amb tensions.
Art. 300 TFUE hi fa referencia, i es desenvolupen als articles 305-307 TFUE, així com el seu reglament intern. Es tracta d’ un òrgan consultiu. La consulta és preceptiva però no vinculant.
Té competències per dictar dictàmens sobre:  Política regional.
 Fons estructurals 2  Xarxes trans europees.
 Temes que acostumen a tenir competències les regions. Com per exemple cultura, educació, o sanitat pública.
Així mateix té dret d’ iniciativa per a emetre dictàmens.
Composició. Té 344 membres triats per 4 anys, i el límit són 350 membres. Triats pel Consell a proposta dels governs dels Estats. Els representants han de representar ens regionals i locals, i per tant, han de ser titulars d’ un mandat, han de tenir càrrecs electoral o que tinguin alguna mena de responsabilitat derivada de l’ elecció en alguna assemblea política.
A l’ Estat Espanyol hi ha 21 membres. 1 Representat pera cada Comunitat Autònoma, i 4 representants de les entitats locals que són proposats perla Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Controvèrsia. Aquest Comitè no ha satisfet les regions, i demanen més poder. El Tractat de Lisboa va afer dues novetats, que intentaven donar resposta ales regions que demanaven més poder. 2 novetats: 1. Legitimació activa davant del TJUE en defensa de les prerrogatives de les regions.
2. Legitimació activa davant del TJUE en defensa al principi de subsidiarietat.
3 ...

Tags: