Tema 2: Excavats heteròtrofs (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Protistologia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Protistologia TEMA 2 Ariadna López Coll TEMA 2: EXCAVATS HETERÒTROFS Dins del grup dels excavats, dos grans grups: Metamonadals i Disicristats (en el qual pertanyen els euglènids).
Característiques generals Els excavats són una línea evolutiva molt diversa,la qual es troba reunida per les següents evidències moleculars: – Poden ser tant autotròfs com heteròtrofs (incapaços de generar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, per tant ho han de aconseguir mitjançant la ingesta d'altres organismes).
– Poden ser de vida lliure, simbionts o paràsits.
– Solen presentar flagels anteriors (1,2,4 o més).
– Solen presentar citostoma (estructura formada per microtúbuls, per la qual poden ingerir aliment, la ''boca'', per on realitzen la fagocitosis, la qual sol ser en forma d'embut).
– Poden presentar mitocondries (crestes discoidals, tubulars, laminars...) o no presentar-ne (però tenen altres orgànuls que provenen d'aquestes mitocondries, ja que anteriorment hi tenien però han desaparescut amb el temps) els quals són els hidrogenosomes o mitosomes.
DISICRISTATS Quinetoplàstids (dins dels euglenozous, juntament amb els euglènids, dins dels disicristats) S'anomenen zooflagelats ja que presenten un o dos flagels a la part anterior. Poden ser de vida lliure o paràsits (la majoria). Nomès presenten un sol mitocondri amb cresta discoidal, i dins d'aquest trobem el cinetoplast (típic i únic d'aquest grup). El mitocondri és molt gran, i va associat a la base del flagel (cinetosoma). Dins del cinetoplast, presenta kDNA, el qual és DNA circular i presenta nombroses cópies de DNA mitocondrial. S'estructuren en dos tipus diferents (exclusiviu dels Protistologia TEMA 2 Ariadna López Coll quinetoplàstids): MAXICERCLES (gens essencials per l'activació del mitocondri, com els necessaris per la respiració, entre 20-38kb, 25-50/kinetoplast) i els MINICERCLES (la seva funció es corregir els defectes en els gens dels maxicercles (RNA-editing), 0,46-2.5, KB- 10kb, 500027000/kinetoplast). La funció del cinetoplast es pensa que pot donar un paper molt important en la locomoció, i és exclusiu d'aquest grup.
Tots tenen flagels (o 1 o 2). Si presenten 2 flagels, són els BODONÍDS. Si presenten un flagel a la part anterior, són els TRYPANOSOMATIDA.
 BODONÍDS: presenten dos flagels, un d'ells amb mastigonemes i l'altre més allargat.
Característiques internes: tenen un citostoma ben desenvolupat per on fan la fagocitosis. La majoria són de vida lliure, i viuen en aigües estancades (poden ser indicadors de eutrofització).
Exemple: Bodo sp. Alguns poden ser paràsits de peixos (poden causar greus problemes en aqüicultura), com el Ichthyobodo sp, el qual és un ectoparàsit i s'enganxa al teixit del peix mitjançant el flagel anterior(del qual s'alimenta a travès del citostoma). Tambè trobem a Cryptobia sp, el qual és un endoparàsit, i poden estar d'endocomensals en l'intestí sense fixar-se al intestí del peix o bé enganxar-se del tot i causar diversos problemes.
 TRYPANOSOMATIDA: nomès presenten un flagel anterior. Presenten un nucli, un únic mitocondri amb cinetoplast, en aquest cas nomès té un cinetoplast. La majoria són paràsits endosimbionts. Exemples: Leishmania sp, Trypanosoma sp. Podem trobar diverses morfologies entre espècies o dins de la mateixa espècie. Diferents morfotips: A) Amastigot: presenten una forma arrodonida i petita, aparentment no té flagel, si que el té però el té molt reduït. Trobarem el nucli posterior al flagel, ja que el nucli el trobarem a la part anterior, i seguit i associat a ell trobarem al cinatoplast. Formes intracel·lulars de Leishmania spp. Morfotip que es caracteritza per ser sempre intracel·lular.
B) Promastigot: no tant arrodonit, si que es veu el flagel que sobresurt del sól flagelar. Es troba lliure, no està fixat a la membrana cel·lular. És tipic de les formes extracel·lulars de Leishmania spp o Leptomones.
C) Epimastigot: el flagel tambè és anterior al nucli (es veu), però surt de la meitat de la cèl·lula (no surt de la part anterior com el cas anterior). No és lliure, nomès es lliure en la part final, ja que mentres es troba tocant la cèl·lula, es troba fixat. Exemple: Crithidia spp (paràsit d'intestí).
Protistologia TEMA 2 Ariadna López Coll D) Opistomastigot: el flagel és posterior al nucli, nomès sobresurt del sól flagelar a la part anterior.
És molt llarg i ocupa la majoria de la cèl·lula.
E) Tripomastigot: el flagel és posterior al nucli, si que sobresurt del sól flagelar a la part anterior, però està enganxat a la cèl·lula mitjançant la membrana ondulant (molt mès llarga). Exemple: Tripanosoma.
Exemples:  Leishmania: paràsit sanguinis de mamífers, té dos morfotips (amastigot i promastigot), té cicle heteroxé (necessita hostes per completqar el seu cicle → un mamífer i un insecte).
Al insecte, és promastigot, el qual es divideix a l'intestí del insecte i quan aquest pica a un mamífer, surten a infectar a aquest. Les cèl·lules de gestió són els macròfags. Un cop entren a l'interior, es transformen en amastigots.
 Trypanosoma spp: paràsits sanguinis en vertebrats, presenta cicle heteroxè → necessita un mamífer i un insecte. En mamífers pot ser substituit per rèptils, amfibis... Trypanosoma brucei → afecta a l'ésser humà, provoca la malaltia de la son crònica o aguda. Es transmeten per la mosca tse-tse. Tambè té dos morfotips (tripomastigots I epimastigots). En el mosquit trobarem el tripomastigots que es poden dividir al intestí de la mosca, i migren a les glandules salivals de la mosca en forma de epimastigots, on es tornaran a transformar en tripomastigots. El epimastigot nomès s'encarrega de migrar. Trypanosoma cruzi → malaltia de Chagas, típica a les regions de Sud Amèrica. El cicle de vida és similiar als anteriors, però en aquest cas té tres morfotips; tripomastigots, epimastigos i amastigots.
Necessita dos hostes, un mamífer i un insecte (xinxe). Dins del insecte trobem dos morfotips; d'una banda el promastigot que és el que agafa quan pica un mamífer. Aquest es converteix en epimastigot al intestí del insecte, allà es pot dividir i arriba a transformar-se en tripomastigot. Aquest està a la l'espera de que torni a picar un mamífer. Quan el xinxe està picant a un mamífer, surt per les femtes. Llavors es queda a la superfície de la pell, i per la propia picor provoca ferida i arriba a la sang. Un cop a la sang del mamífer, penetra al interior de les cèl·lules i es transforma a amastigot (morfotip intercel·lular) i aquests es reprodueixen dins de la cèl·lula fins que arriba un punt que es fa gran i es trenca. Al trencarse, es transformen en tripomastigots que bé poden estar a la sang o bé tornar a penetrar a una altre cèl·lula i tornar a transformar-se en amastigots i doncs es produiria un cicle constant indefinit.
Protistologia TEMA 2 Ariadna López Coll Tambè trobem paràsits de plantes, com els Phytomonas spp., en forma de promastigot. Penetren per l'arrel i s'extendeixen pel floema, afecta a tota la planta, les fulles es tornen grogues i es produeix un enpudriment. Provoca la mort de la planta.
Percolozous (dins dels Disicristats) Es coneixen com les ''amebes'' amb flagels. Es caracteritzen per tenir tres diferents estadis al seu cicle de vida: ameba (morfologia ameboide amb un nucli, poden fer la fagocitosis amb qualsevol part del cos, el seu moviment el fa mitjançant erupcions amb el citoplasma (sense pseudopodis), morfotip que abunda i està present quan hi ha molt d'aliment, ja que si no hi ha es transforma en el següent), flagel·lat (s'origina per anar a buscar l'aliment) i quist (quan les condicions ambientals són molt desfavorables com humitat, temperatures, aliments... es pot quedar així fins que les condicions siguin favorables, els quals passaran a formar-se a flagel·lat un altre cop). En aquest quiste trobarem un nucli i poc més.
Exemples: Naegleria fowleri viu en aigües dolces a altes temperatures. Quan una persona està nadant en la seva presència, el que fan es penetrar per les fosses nassals, migren fins al cervell on es transformen en amebes i comencen a digerir les cèl·lules del cervell. En general, en qüestio d'una setmana és fulminant. El que provoca és una meningoencefalitis 1aria amebiana.
METAMONADALS Grup format pels retortamonàdids i diplomonàdids, i els parabasàlids.
Retortamonàdids Són zooflagelats, generalment endosimbions intestinals (interior del intestí alimentant-se dins de la flora intestinal), alguns comensals (lleu tendència al parasitism). No presenten mitocondries ni aparell de Golgi i tenen altres orgànuls per produir energia que no es coneixen encara. Tenen un citostoma ben desenvolupat que està associat a 4 cinetosomes (4 flagels). Existeixen 2 gèneres: Chilomastix mesnili → 4 flagels (1 flagel associat al citestoma sociat a l'alimentació, mentres que els altres tres estan destinats a la locomoció), un nucli a la part anterior. Presenten forma de trofozoït, que és la forma en que s'alimenten, però en condicions adverses poden formar un quiste, que tindrà una coberta més dura i no tindrà ni flagels ni citostoma, només nucli. No es patògen, és endocomensal.
Diplomonadids Protistologia TEMA 2 Ariadna López Coll Són zooflagelats, generalment endosimbionts intestinals, comensals o paràsits, Presenten 4 flagels per cèl·lula, no tenen aparell de Golgi ni mitocòndries. Presenten mitocòndries vestigials → mitosomes, el qual adquireix energia mitjançant la síntesi de proteïnes Fe-S. Podem trobar dos tipus: unizoics o diplozoics, els quals presenten diferències. Unizoics → 1 nucli, 1 citostoma, 4 flagels. Diplozoics → 2 nuclis, 2 citostomas, 8 flagels (els més habituals).
Exemple: Giardia lamblia → paràsit de l'ésser humà i altres primats. Presenta 2 flagels anteriors, 2 flagels caudals, 2 flagels ventrals i 2 flagels posteriors. Diplozoic → 2 nuclis, 2 citostomas. Si la mirem ventralment trobarem un disc adhesiu per adherir-se al intestí del animal on es troba, la qual és com una ventosa. Tambè presenta morfologia de trofozoït, però tambè pot enquistar-se. En el quist no trobarem ni flagel ni cinestoma, i presentarà 4 nuclis, ja que de cada quist surten 2 trofozoïts.
Provoquen diarrees lleus, ocasionament aprimament per espoli o pèrdua de superfície d'absorció.
Spironucleus salmonis → el qual afecta als peixos. Morfologia molt semblant a l'anterior.
Comensal, però pot provocar diarrees, úlceres al intestí...Pot ser assimptomàtic i sistèmic. Diplozoic.
Enteromonas hominis → unizoic, paràsits de l'ésser humà i altres mamífers.Cicle de vida molt semblant. No es patògen, quasi comensal. Presenta forma de trofozoït.
Parabasàlids Són zooflagelats generalment endosimbionts, tot i que tambè poden ser mutualistes, comensals o paràsits. De 0 a 1000 flagels. Presenten un aparell de golgi ben desenvolupat, no presenten mitocondries sinò que hidrogenosomes (de piruvat a acetat, per tal d'obtenir ATP). Organismes que viuen en ambients sense oxigen (anaerobis). Citostomas ben diferenciat per tal de realitzar la fagocitosis.
Exemples: Trichomonas vaginalis → el qual presenta un nucli i axostil que es una barra de microtúbuls que va per tota la cèl·lula i la funció es donar suport i ajudar al moviment. A part, tenen 4 flagels anteriors i un flagel posterior. El posterior tambè té membrana adherida a la cèl·lula, mentre que els anteriors són lliures. L'axostil és com una mena d'esquelet que els hi dòna suport. Paràsit del tracte urogenital, on pot afectar tant als mascles com a les femelles. En els mascles és assimptomàtic, mentres que en les femelles pot produïr inflamacions. No forma quistes, i és de transmissió per contacte directe. Produeix vaginititis, uretritis (ja que en l'home es assimptomàtic).
Hipermastigida → poden arribar a tenir milers de flagels a la part anterior. Presenten en la placa flagel·lar (la qual es característica d'aquests grup), d'on surten els flagels en grup i són bastant llargs.
Protistologia TEMA 2 Ariadna López Coll Aquests habiten al interior de l'intestí de térmits i tenen bacteries simbionts associades que ajuden a metabolitzar la cel·lulosa. La placa flagel·lar està associada al nucli sempre.
...