TEMA 8: LA INCAPACITACIÓ (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8 : LA INCAPACITACIÓ La plena capacitat d'obrar s'obté amb la majoria d'edat que suposa gaudir de la maduresa i judici necessaris perquè una persona pugui governar-se per si mateixa en tots els àmbits de la seva vida.
Hi ha persones que encara que s'arribi a la majoria d'edat, no tenen discerniment per obrar. Hi ha la presumpció de que té el ple discerniment, i per aquests casos s'utilitza el procediment d'incapacitació.
S'incapacita per protegir-les, per això procediment d’incapacitació suposa la nomenació d'un tutor. No tothom perd les mateixes capacitats.
Els espanyols tenen dret a la protecció i tutela dels seus drets, en els casos en què pateixen mancances en el seu grau de maduresa o per causa de malalties que no permetin el seu autogovern.
Obligació de l'Estat: - Vetllar per les persones que no tenen autogovern Establir els mecanismes necessaris: o perquè puguin assolir la plena capacitat d'obrar o per suplir deficiències de la capacitat d'obrar La incapacitació - - Mesura protectora per les persones que no poden autogovernarse: tenen afectada la capacitat natural d'entendre i estimar.
Dota l'incapacitat de la protecció mitjançant un conjunt d'institucions tuïtives encaminades a suplir aquesta manca de capacitat i permetre: o el lliure desenvolupament de l'incapaç a nivell personal o que sigui degudament assistit en la seva esfera patrimonial.
Ofereix la seguretat necessària per a la seva persona i per als seus interessos.
La incapacitació ha de declarar en sentència judicial (art. 199 CC) Abans de la sentència: existeix presumpció de plena capacitat d'obrar de la persona.
En la resolució judicial: o Es conté la mesura d'incapacitació i la classe d'institució tuïtiva a què estarà sotmesa o gradua els seus efectes d'acord amb la persona que declara incapacitada.
Causes: malalties i deficiències Abans de l'any 1983: una persona pot ser incapacitada quan té anomalies físiques o psíquiques.
L'article 200 CC estableix que són "causes d'incapacitació les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa".
- - Malalties i deficiències de caràcter psíquic persistents que suposin la falta o deficiència de capacitat natural de discerniment, impediran la persona que les pateix governar-se per si mateixa, amb la qual cosa queda justificada la incapacitació.
Malalties i deficiències de caràcter físic, malgrat la dicció literal de l'article 200 CC: la deficiència física no pot ser causa d'incapacitació si no porta aparellada deficiència psíquica que impedeixi que la persona pugui autogovernar per si mateixa.
o Autogovern: tenir prou coneixement i discerniment per prendre les seves pròpies decisions, independentment dels problemes físics de comunicació que puguin existir perquè la persona pugui posar de manifest aquestes decisions.
El requisit que la situació sigui persistent exclou aquells trastorns transitoris puntuals, previsiblement superables a curt termini.
Segons cada supòsit la sentència: - Estableix l'àmbit de la incapacitació, el sistema de guarda adequat i el grau d'intervenció de la persona titular.
La concurrència d'una causa d'incapacitació permet l'inici del procediment corresponent, però la persona només tindrà la consideració de incapacitada a partir de la sentència ferma d'incapacitació (199 CC).
La manca de discerniment pot ser: o anterior a la majoria d'edat: els titulars de la pàtria potestat poden instar la declaració d'incapacitat del menor (201 CC, 236-33 CCC) de manera que en arribar a la majoria d'edat es prorrogarà la potestat dels seus progenitors . En aquest cas la sentència d'incapacitació impedeix al menor incapacitat obtenir la plena capacitat d'obrar.
o posterior a la majoria d'edat: en la persona incapaç concorrerà alguna de les causes d'incapacitació previstes per la llei.
La persona veurà limitada la seva capacitat en la mesura que estableixi la sentència d'incapacitació.
En aquest cas es pot parlar de limitació de la capacitat d'obrar resultat de la incapacitació Persones que poden ser incapacitades Totes aquelles persones en les quals concorrin la causa i requisits que estableix l'article 200 CC: totes aquelles persones que de manera persistent no puguin governar-se per si mateixes.
- - Persones majors d'edat: el OJ proporciona l'incapacitat un sistema de protecció per a la seva persona i per els seus béns Incapacitació del menor d'edat (201 CC): o Que hi hagi causa d'incapacitació, el menor no pot governar-se per si mateix causa de l'edat, però a més concorre en ell una malaltia o deficiència de l'art 200 CC o Que es prevegi raonablement que persistirà a la majoria d'edat: establir que la necessitat de protecció existirà igualment a la majoria d'edat, el fet que el menor compleixi 18 anys no suposa cap canvi en la possibilitat d'autogovernar-se.
La declaració judicial d'incapacitat dels fills menors no incapacitats comporta la pròrroga de la potestat del pare i de la mare quan arriben a la majoria d'edat, en els termes que resulti d'aquesta declaració (236-33CCC) Quan el declarat incapaç sigui un fill major d'edat o menor emancipat, l'article 236-34 CCC preveu la rehabilitació de la potestat parental en els termes que estableixi la mateixa declaració.
També podran incapacitar els menors sotmesos a tutela en aquest cas la tutela no s'extingeix en arribar a la majoria d'edat sinó que es prorroga però la sentència que declara la incapacitació pot definir les seves funcions (222-48.1 CCC) Procediment d’incapacitació Ningú pot ser declarat incapaç si no és per sentència judicial (199 CC) i en virtut de les causes determinades en l'article 200 CC.
Procediment judicial especial regulat en la LEC (arts 748-783 LEC) en aquest sempre participa el Ministeri Fiscal, i és competent el jutge de primera instància del lloc de residència del presumpte incapaç.
1.Legitimació activa - - Qualsevol persona està facultada per posar en coneixement del ministeri fiscal els fets que poden ser determinants d'incapacitació.
Si el tribunal competent té coneixement de l'existència d'una possible causa d'incapacitació ha d'adoptar les mesures d'ofici que estimi oportunes per a la protecció del presumpte incapaç i del seu patrimoni i posar en coneixement del ministeri fiscal perquè promogui la incapacitació si escau (article 762.2 LEC) Per declaració d'incapacitat del menor tenen legitimació activa els que exerceixen la potestat o la tutela Per declaració d'incapacitació dels majors d'edat: correspon al cònjuge o parella de fet, descendents, ascendents o els germans del presumpte incapaç. Si aquestes persones no existeixen o no la sol·liciten haurà promoure el ministeri fiscal.
2.Legitimació passiva El presumpte incapaç pot comparèixer en el procés amb la seva pròpia defensa i representació. Si no ho fa serà defensat pel Ministeri Fiscal, sempre que no hagi estat el promotor del procediment. En un altre cas se li designarà un defensor judicial.
3.Prova - El tribunal ha d'oir els parents més pròxims del presumpte incapaç, examinar-lo per si mateix i acordar els dictàmens pericials necessaris. Mai es decidirà sobre la incapacitació sense previ dictamen pericial mèdic, acordat pel tribunal.
- En la demanda d'incapacitació pot sol · licitar el nomenament de les persones que hagin d'assistir representar i vetllar pel incapacitat (article 759 LEC).
4.Sentència d’ Incapacitació: - La sentència que declari la incapacitació n'ha de determinar l'extensió i els límits d'aquesta, i el règim de tutela o guarda a què hagi de quedar sotmès l'incapacitat (760 LEC).
Els sistemes de guarda aplicables són: o potestat prorrogada o rehabilitada (236-33 i 236-34 CCC) o tutela o curatela (art 222-1 b) i 223 CCC) - La sentència determinarà els supòsits d'actuació dels titulars del sistema de guarda: o Substitució de l'incapacitat en els actes que no pot fer per si mateix (potestat i tutela) o Proporcionar un complement de capacitat (curatela i potestat dels pares).
- Igualment en la sentència es nomena la persona responsable del sistema de guarda si així s'ha sol · licitat en la demanda (art 760.2 LEC).
La sentència d'incapacitació té efectes des que esdevingui ferma (no impugnada) - - Intervé sempre el ministeri fiscal i el jutge, i pot comparèixer el presumpte incapaç (751 LEC). El jutge pot demanar: - un defensor judicial per la persona (758 LEC).
- mesures per assegurar la administració del patrimoni del incapaç.
- decidir l'internament de la persona.
- ha d'escoltar als parents, demanant les proves que vulgui.
- examinar el presumpte incapaç (imprescindible fer-ho) - ha d'escoltar el dictamen d'un facultatiu.
La sentència ha de ser inscrita en el Registre Civil perquè tingui efectes davant tercers i té accés tant al Registre de la Propietat com al Registre Mercantil.
5. Modificació i extinció - La sentència d'incapacitació no impedeix que sobrevingudes noves circumstàncies pugui instar un nou procediment que tingui per objecte deixar sense efecte o modificar l'abast de la incapacitació ja establerta (article 761 LEC).
Correspon iniciar el procediment: o al cònjuge o parella de fet o els descendents o els ascendents o els germans de l'incapaç o les persones que exerceixin el càrrec tutelar o tinguessin sota la seva guarda l'incapacitat o el ministeri fiscal i al mateix incapacitat que, si escau haurà d'obtenir una prèvia autorització judicial (761.2 LEC) - La sentència de modificació: pot augmentar o disminuir la capacitat d'obrar de l'incapacitat o conseqüentment modificar el sistema de guarda: quant a la intensitat del mateix o fins i tot quant a la classe de guarda. (Per exemple establir curatela en lloc de tutela).
o En cas d'empitjorament de la situació de l'incapacitat la nova sentència estableix noves restriccions de la seva capacitat d'obrar i, si escau, el canvi de sistema de guarda.
- L'extinció de la incapacitació: o o o Implica la recuperació de la plena capacitat d'obrar.
Si la incapacitació fos d'un menor i aquest recuperés la capacitat corresponent per la seva edat, la sentència deixaria sense efectes la incapacitació però es mantindria la potestat fins a la majoria d'edat o emancipació del menor.
La nova sentència de modificació o extinció serà inscriptible en el Registre Civil i, si escau Registre de Propietat i Mercantil.
Efectes de la incapacitació: - Es deixa de presumir la capacitat la plena de la persona - S'acut a la sentencia per veure la falta de capacitat de cada incapacitat (cada cas és diferent) - Sistema de guarda a la persona. No es possible no donar-li algú que defensi els seus interessos.
Nomenar tutor o curador - La sentència pot anar acompanyada d'un ordre d'internament.
- Tots els actes que realitzi la persona després de la incapacitació són anulable. En canvi, els actes anteriors només seran nuls si es demostra la manca de discerniment en aquell moment. Perquè siguin vàlids a partir d'incapacitació els ha de fer el representant legal.
- Els actes personalíssims només els pot fer l'incapacitat, per tant, si es vol casar o vol fer testament no podrà comptar amb el representant, i el facultatiu corresponent haurà de decidir si ho pot fer.
- Es pot modificar la incapacitat, mitjançant un altre acte judicial.
Prodigalitat: És una declaració que no té els mateixos efectes que incapacitació. Només restriccions en àmbit patrimonial. En l’àmbit personal és totalement capaç -> per això només se li nomena Curador - Pròdig (art.757.5 LEC) és aquella persona que degut a la seva conducta desordenada en l'àmbit patrimonial, posa en perill habitualment (de manera injustificada) el seu patrimoni en perjudici de la seva familia. Només pot ser declarat pròdig aquella .persona que té algú que depèn d'ell.
Requisits: - Conducta desordenada en l’àmbit econòmic.
- Que posi en perill el seu patrimoni.
- Que la conducta desordenada es produeixi de manera habitual.
- Que perjudiqui a aquelles persones que tinguin dret d'aliments. (Llei catalana -> 237.1 a 237.14).
753 LEC - Procediment verbal, en que intervé el pròdig (té discerniment, només no controla en l’àmbit econòmic) ha d'intervenir també el ministeri fiscal.
Legitimats per demanar prodigalitat: - Aquelles persones que tenen dret d'aliment. Han de provar que reben aliments del pròdig, o que no els reben i que tenen necessitat d'ells, i que el pròdig te patrimoni per donar els aliments.
Si es declara pròdig: - la persona tindrà limitacions en l’àmbit econòmic només.
- Es nomena a curador. Hi haurà determinats actes que no podrà fer sol, per això necessita curador (dona un complement de capacitat, donant vist-i-plau a acció del pròdig).
- La sentencia diu els límits del pròdig.
- El pròdig no pot ser nomenat tutor d'un patrimoni. Podria ser privat de pàtria potestat si no te cura dels fills.
Conseqüències de ser pròdigs: 223-8 CCC - Els seus actes si els fa sense vist-i-plau del curador, aquests actes són anul·lables a instància del curador o de la persona posada en curatela.
- Els actes anteriors no es poden anular. Només quan es demostri que no tenia discerniment total del que feia en aquell moment.
Prodigalitat no ha de durar per sempre. En un altre acte jurídic, es pot demanar la finalització de la prodigalitat. S'ha d'inscriure al Registre Civil.
...