Apunts temes 6-10 de Societat i Cultura a l'Edat Mitjana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Societat i Cultura a l'Edat Mitjana
Profesor M.B.
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 22/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6. El feudalisme institucional i feudalisme com a sistema socioeconòmic 1) INTRODUCCIÓ: EL CONCEPTE I EL DEBAT HISTORIOGRÀFIC   El concepte feudal o feudalisme: utilitzat per primer cop pels anglesos del segle XVII i més tard amb la revolució francesa.
- El mot: fevum (bé concedit que deriva de la paraula alemanya das Vieh) -> el concepte feudalisme deriva de propietat; allò que concedeix un home lliure a un altre, i que comporta la restricció de la llibertat del segon (vassallatge).
- Concepte de la part que refereix el tot; complexum feudale.
El concepte feudal neix per referir l’ordre que vol combatre la revolució francesa, -pagesos identifiquen el règim senyorial amb el feudal-.
 El feudalisme: la interpretació jurídicoinstitucional i del materialisme històric  La societat feudal caracteritza al món medieval, però hi ha tres interpretacions historiogràfiques sobre la realitat feudal: 1. Corrent jurídic-institucional 2. Corrent revisionista 3. Corrent del materialisme històric 2) LES RELACIONS FEUDO-VASSALLÀTIQUES: ELS PRECEDENTS CAROLINGIS I LES INSTITUCIONS FEUDALS La concepció institucional Interpretació clàssica de la historiografia del segle XIX medievalisme científic (18401850): depuren els conceptes teòrics de feudalisme - Mauer (pioner) Fustel de Coulanges: sistema rural (plataforma on es van modelar les relacions pròpies del feudalisme; no era exclusiu d’Europa – 1870/89) Els camperols queden al marge de l’anàlisi del règim feudal règim senyorial.
 El feudalisme segons el corrent institucional • Segons F.L. Ganshof el feudalisme es produeix quan hi ha una unió absoluta entre l’element real (feu) i l’element personal (vassallatge) – Antecedents: prefeudalisme (període carolingi i fins el s. X) – Les relacions de dependència feudo-vassallàtiques van caracteritzar el feudalisme clàssic (segles X-XIII i només entre el Loira i el Rin) ensorrament de l’estat • Les relacions són entre els privilegiats, les vinculacions amb la pagesia afecten al règim senyorial • Els llaços de dependència es produeixen entre el senyor –home poderós- i el vassall, qui li compromet la fidelitat –auxilium et consilium– Des del segle XIII, no hi ha feudalisme INSTITUCIONS EN TEMPS CAROLINGIS (SS. VIII-X) Carlemany assegura la fidelitat dels seus seguidors a través del vassallatge vassi dominici: grans propietaris, bisbes, comtes, abats, etc. Vassi pauperiores de infra palatio.
En determinats casos apareix el vassallatge unit al benefici: element personal i real units, que permet a Ganshof parlar de feudalisme carolingi.
Rites vassallàtics: des del segle VIII: homenatge i investidura, però no assoliran forma definitiva fins a l’any 1000.
El beneficium pot ser una vil·la, un domini, i el dret del vassall és d’usdefruit sobre la propietat.
Drets de regalia: encunyació de monedes. Alguns autors són partidaris de la recuperació fiscal.
La concepció del feudalisme segons Ganshof (s.XX)  Ganshof, F.L., El feudalismo: Element real (res-cosa) -FEUElement personal (vassallatge) Hi ha feudalisme quan es produeix la unió absoluta entre l’element real i el personal (vassallatge i benefici).
La relació contractual: HOMENATGE o Hominium: fer-se home d’un altre home.
- ACTE DE L’HOMENATGE: A) Inmixtio manuum (entrega del vassall) B) Sacramentum fidelitatis (jurament) [C) Osculum ] • Els compromisos del vassall i del senyor: – El vassall: fidelitat, ajuda militar i consell judicial, pagaments al senyor en determinades ocasions – rescat del senyor, armar al fill del senyor, o es casa la filla gran-, determinades rendes lligades a la retenció del domini per part del senyor – El senyor: protecció, defensa i procurar-li manutenció a través del benefici (mitium) • La ruptura dels lligams: l’incompliment dels deures vassallatics condueix a la “recuperació”/apropiació del feu per part del senyor i des del segle XV el vassall pot trencar-los, tornant el feu • Determinats incompliments es justificaven per la multiplicitat de lligams del vassall “ligesse” o homenatge ligi (contra omnes), que esdevé home soliu El feudalisme segons Ganshof En la introducció de la traducció del llibre indica que: se puede concebir el feudalismo como un tipo cuyos caracteres esenciales son: desarrollo elevado a grandes extremos de los lazos de dependencia de hombre a hombre, con una clase de guerreros especializados que ocupan los peldaños superiores de dicha jerarquía; 2) fragmentación extrema del derecho de propiedad; 3) una jerarquía de derechos sobre la tierra nacidos de dicha fragmentación, jerarquía que corresponde a la misma jerarquía de los lazos de dependencia que acabamos de mencionar; 4) fragmentación del poder público que crea en cada país una jerarquía de instituciones autónomas. Esta fue la sociedad que conoció Europa en los siglos X, XI, y XII.
CONCLUSIÓ FEUDALISME INSTITUCIONAL o Creació de dos jerarquies articulades per lligams de dependència i drets sobre la terra.
o Ensorrament de l’estat.
o Les relacions de dependència parcials són un subproducte del feudalisme.
 El feudalisme segons el corrent revisionista (escola dels Annals) El feudalisme presenta diferències remarcables, no és unitari.
 M. Bloch, La societat feudal (1939): reconstrueix tota la societat, no es fixa únicament en els aspectes jurídics i no és uniforme. El món camperol és “la feudalitat dels pobres” – La primera edat feudal (950-1100): autarquia, retracció mercantil, de la vida urbana i aïllament dels nuclis polítics.
– La segona edat feudal (1100-1300): major vida urbana i comercial, restauració de la monarquia i ruptura de les cèl·lules polítiques anteriors. És a dir, significaria l’aparició de la ciutat com a reactivació del feudalisme, a través del comerç.
Dins del revisionisme hi ha algunes aportacions concretes que es fixen en la cronologia i d’altres que no.
- G.Duby corregeix les dates (visió de l’estat i l’esclavitud molt allargada en el temps).
– En paraules d’autors d’aquest corrent així: [...]¿Qué es el feudalismo?..Ganshof distinguía dos tipos de respuesta...Una respuesta “estrecha” en la que feudalismo designaba el conjunto de instituciones que, en torno del feudo y del homenaje, había florecido alrededor del año mil...Una respuesta “amplia” en la que el feudalismo designaba de hecho la sociedad feudal, y para expresarlo en palabras de Marc Bloch, un conjunto imbricado de imágenes, en las que el feudo propiamente dicho no figura en primer plano[...], Poly J.P., Bournazel, E., El cambio.. , p. XV.
3) EL FEUDALISME COM A SISTEMA SOCIOECONÒMIC  El corrent del materialisme històric (marxisme) Ens mostra el feudalisme com un model socio-econòmic, es centra en explicar la societat.
El sistema productiu feudal -> obtenir les plusvàlues en el treball pagès a favor de la classe cavalleresca. Els pagesos tenen dependència jurídica + han de pagar la renda feudal + han de disposar ells dels estris de treball. Les restriccions són controlades per dues superestructures: la jurídica i la religiosa. Aquestes organitzen l’Estat feudal en favor dels senyors. El mercat estableix una certa dominació de la ciutat sobre el camp -> les ciutats, a través del mercat, comencen a dominar el camp. La ciutat depèn sempre del proveïment de la producció agrària del camp. Els pagesos no tenen drets, en comencen a tenir algun a partir del segle XII.
La renda feudal Dos conceptes: 1) senyorial -> jurisdiccional; territorial (tinença) 2) feudal - Tinences: a cens o part proporcional de la collita. Hi havia diverses modalitats de pagament: renda en treball, renda en espècie i renda en metàl·lic.
Evolucions en el domini feudal i la senyoria (segles XI-XIII)  Transformacions de la reserva (des del segle XI) - Disminució de les terres de la reserva -> transformació de les prestacions en treball (disminució i conversió en altres, llogar parts de la reserva i així desfer-se de part de l’explotació) - Mercat: estimula la percepció de renda en diners Els senyors podien demanar contribucions -> a vegades pagades en espècie i a vegades en metàl·lic (depèn de l’economia del lloc)  Les tinences: són unitats d’explotació dins del domini Evolucions: - els pagesos assoleixen el dret de l’heretatge de la parcel·la - dret de compra i venta de la tinença sobre el dret d’utilització - tota una sèrie de rendes que es cobraven en espècie, tendeixen a transformar-se: part de renda i “cens” (pagament del lloguer).
 Desenvolupament dels lligams contractuals Són les primeres nocions dels drets dels pagesos. Per primera vegada (s.XII), la pagesia posa per escrit les seus drets davant dels senyors. Es desenvolupen lligams contractuals: cartes de poblament, establiments a cens o contractes emfitèutics.
 El progrés dels intermediaris rurals - Dels ministerials a les oligarquies rurals 4) LES IMATGES SOBRE LA SOCIETAT FEUDAL. DUES DISTINCIONS: LA DIVISIÓ TRIFUNCIONAL (TEORIA SOCIAL) I EL MITE DEL CAVALLER La societat feudal com a societat trifuncional: Adalberó de Laon (segle XI) -> ordines: oratores, bellatores et laboratores (funcions d’enquadrament social + imatge tòpica; dona cohesió artificial a persones que no estarien al mateix grup, en grups que no la tenen). La societat funciona per l’equilibri i els serveis recíprocs No hi ha un poder polític que doni cohesió a la societat, per això hi havia conflictes -> violència feudal.
Al segle XII els burgesos són incorporats dins els ordines. Comencen a haver-hi canvis importants. En aquesta època, es va donar un text molt important: el Policratus de Joan de Salisbury; el príncep és l’ànima de l’estructura i és qui inspira la comunitat de la res publica; ideologia laica.
El Seminari Alemany va distingir 28 categories socials.
La imatge ideal del cavaller, mitificació del cavaller Al s.XI la figura del cavaller agafa força. Fins al segle XI tenim una cavalleria militar però no és destacada fins a partir d’aquest. Hi ha un procés de tecnificació extraordinari entre els segles XI-XII. La guerra va passar a ser quasi exclusiva a aquestes classes cavalleresques que es preparaven especialment per això. El cavaller construeix una vida pròpia amb costums i normes, que el fan diferent: és una classe excloent. Distinció a partir del segle XII: - Ètica de lluita: han entrat una sèrie de normes de pacificació en circulació. Ethos -> la guerra “justa” contra l’infidel.
- Policratus: deures de protegir l’esglèsia. Tots els moviments pacificadors neixen de l’esglèsia i per protegir l’esglèsia, que havia estat molt atacada.
Teoria de Galbert dde Bruixes: la superestructura del regne supera la idea d’esglèsia.
Imatge d’allò polític com quelcom diferenciat d’allò religiós.
TEMA 7. Transformacions socioeconòmiques i expansió del sector agrari a la plena Edat Mitjana (Segles XI-XIII) 1) EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ, ELS CANVIS EN EL CLIMAE, LA TECNOLOGIA I EN ELS RENDIMENTS AGRARIS  Les condicions ambientals: els canvis climàtics com a causa de l’expansió agrària. Le Roy Laudrie defensa l’escalfament, òptim climàtic -> pluges pel bé dels cereals; Broocks defensa la persistència dels freds, però menys pluges.
  Expansió del sector agrari -> molt important al s.XI. És el moment de diversificació del feudalisme, això porta una expansió d’aquest. No és estrictament agrari, apareixen ciutats feudals.
“Revolució comercial” Aquests canvis tan importants tenen molt a veure amb aspectes: ambientals i amb aspectes de mitjans.
 Aspectes de la població, el creixement de la població (entre el 1000 i el 1300 es duplicà o fins i tot triplicà): resultat de l’increment de la producció agrària i l’absència de pestes.
La població va experimentar un creixement extraordinari. Això té a veure amb: - La millora de les collites - L’absència de pestes - Altres petits canvis demogràfics A Europa augmenten de forma significativa els espais de feudalització. Les distribucions del poblament són remarcablement diferents, això té a veure amb l’economia. Els territoris més densament poblats van ser Itàlia i Flandes.
Les classes acomodades tenien dides (van augmentar al s.XII -> boom de les dides), la qual cosa va afavorir també a la taxa de natalitat. Perquè les dones benestants no havien d’alletar. La mitjana eren 5 fills per parella fèrtil. Però elevada taxa de mortalitat, tot i que augmenta la durada de la vida. I s’acaben les fams.
- La dieta plenomedieval característica dels pagesos, es basava en els cereals + companagium (pa: fogasses), llegums, vi i poca carn. La dieta és també un element de diferenciació social (fins i tot hi ha tractats al respecte).
Hi va haver un creixement diacrònic. És a dir, una diferenciació entre la conca mediterrània i la part més atlàntica. Aquesta diacronia es relaciona amb les migracions.
 Les innovacions tecnològiques Van servir sobretot per poder augmentar la productivitat.
o Arades de rodes o La rotació triennal, que reemplaça el guaret. Significa una major seguretat pel pagès. Apareix a les terres del Rin cap al s.VIII i després es va expandint.
Significa un: augment de productivitat (increment de la collita fins a un 50%), una diversificació productiva i l’increment del consum de proteïna vegetal amb la introducció dels llegums. Els senyors demanaven les rendes en cereals.
o Progrés de la ramaderia: augment del consum de carn i derivats làctics.
o Increment del conreu de vinya (s.XI-XIII). Els arbres fruiters eren pocs (quasi tot pomers) o Millora la tracció d’animals, es deu a diverses innovacions: la collera pel cavall, el jou frontal pels bous, el fre bucal, l’estrep, la ferradura. La capacitat de tracció augmenta per quatre.
o Proliferació dels molins d’aigua (augmenten de forma molt important al s.XII) i dels molins de vent. Indústria molinera.
Des de darreries del segle XII, la cultura de l’Occident feudal incorpora dos valors d’enorme transendència: la idea de que la tecnologia és millorable (apareix al segle XIII), i la de que la natura es pot estudiar i conèixer (Albert Magne; els tractats d’agronomia).
2) LES COLONITZACIONS AGRÀRIES I LES NOVES MODALITATS D’ORGANITZACIÓ DEL POBLAMENT L’expansió demogràfica i tecnològica foren l’origen de l’expansió agrària.
Les colonitzacions es coneixen en diversos formats i llocs.
1ra colonització: afecta als boscos que es troben a la perifèria dels espais de conreu.
2na colonització: arrabassament de terres d’aiguamoll. Ocupació de noves terres + sotmetiment senyorial.
Nova modalitat de poblament -> Vilanova Les cartes de poblament i/o franquícia (drets) Constitueixen un paper fonamental en les noves relacions agràries.
 Carta de poblament és el marc jurídic on s’estableixen les relacions entre els senyors i els pagesos. Els senyors tenen com a objectiu connectar i assegurar el poblament. I així, consolidar la renda.
A partir del segle XII sorgeixen les oligarquies rurals. En definitiva, la feudalització – senyoralització- o la refeudalització del segle XII: - Va comportar una intervenció més operativa i millor organitzada del poder senyorial o feudal, en lloc de la idea d’una època de més llibertats per la pagesia.
- Amb tot, les millores generals van repercutir també en la pagesia –mobilitat social, millores en l’explotació agrària-.
3) EVOLUCIÓ DEL REGIM DE PROPIETAT, DE LES RELACIONS DE DEPENDÈNCIA I LA TRANSFORMACIÓ DE LA RENDA FEUDAL  Les principals etapes de l’expansió agrària segons G. Duby: - 1ra etapa (900-1180). Es mantenen aspectes (pautes per consolidar la propietat senyorial) heretats del període altmedieval. Creixement del patrimoni eclesiàstic: l’esglèsia disposa d’un 30% de les propietats. I hi ha unes relacions de reciprocitat entre aquesta i les families aristocràtiques. Els nobles donen terres a l’esglèsia.
A partir del segle XII es produeixen una sèrie de canvis. La consolidació dels propietaris propicia la millora dels treballadors. Es produeix una reorganització del mapa patrimonial en benefici dels grans propietaris.
- 2na etapa (1180-1320) TEMA 8. Diversificació i expansió del feudalisme a la plena edat mitjana: renaixement urbà i "revolució" comercial 1) LES TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES: ASPECTES DE LA MONARQUIA FEUDAL I DE L’EXPANSIÓ EUROPEA • La conflictivitat feudal va forçar a la consolidació de les entitats monàrquiques en la imatge i realitat del primer entre els iguals -primus inter pares-: el seu poder descansa en els compromisos de fidelitat que li fan els seus “súbdits” o vassalls (ss. XI-XII) • El sistemes monàrquics evolucionen al segle XIII, i el rei comença a controlar l’organització i administració de la guerra -> la fiscalitat d’estat • La monarquia feudal: “pau i justícia” –consignes de monarques del segle XIII L’EXPANSIÓ FEUDAL (CROADES, CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I EST D’ALEMANYA) • Les croades: guerra justa en contra dels “infidels”, patrocinada pel Papat, conduïda per prínceps i reis, participada per guerrers de tot arreu de l’Occident feudal i amb l’obtenció de beneficis espirituals (1a Croada 1097-99, pèrdua de Jerusalem 1187).
• Les conquestes dels regnes cristians a la Península Ibèrica -> Toledo (1085), Saragossa (1118), Lisboa i Almeria (1147) i Tortosa (1148). Mallorca (1129), València (1238), Sevilla (1248): el protagonisme dels reis, el pes de les ciutats i l’expansió/extensió de les propietats feudals en els àmbits conquerits.
La conquesta i la colonització de l’Est d’Alemanya • La colonització/feudalització/evangelització – iniciatives de l’aristocràcia, dels ordes militars, del Císter i dels premonstanesos, fundadors de monestirs entre l’Elba i el Vístula –Melk (1098), Klosterneuburg (1148)– colonització agrícola: atracció de pagesos; tecnologia agrària germànica en àmbits que s’estaven arrabassant; el conreu de la vinya.
• La cristianització dels prussians, finesos i lituans.
• La croada en contra de Letònia (1201): Fundació de Riga (1202), establiment dels cavallers de l’orde dels portaespases que es va fusionar amb l’orde teutònica – direcció de la conquesta de Prússia en l’àmbit del Baix Vístula-. La guerra va concloure el 1283.
2) EL RENAIXEMENT URBÀ: CAUSES, DESENVOLUPAMENT, LES ESTRUCTURES I ELS GRUPS SOCIALS • Cal destacar que les ciutats i la vida urbana no havien desaparegut a l’Occident altmedieval, malgrat havia patit una important retracció • El desenvolupament urbà es relaciona directament amb una sèrie de canvis en funcions econòmiques i definició del seu poder: hay que matizar la idea de ruina urbana... lo que se había perdido era la funcionalidad de la ciudad antigua. Monsalvo, J.M., Las ciudades europeas del Medievo, Madrid, 1997, pp. 22-23.
Característiques de la ciutat medieval • Individus dedicats a activitats dels sectors terciari i secundari • La ciutat tingué una estructura jurídica pròpia: legislació municipal i organització municipal (terme municipal, franquícies, poder dominical i municipal). La municipalitat controla el moviment de persones i mercaderies, els monopolis i/o els privilegis – mercat, agraris- la participació política • Els municipis coneguts com el consejo, el council, el comune o la universitat estaven formats per grups privilegiats de la localitat, i no per tots els habitants –algun corrent historiogràfic ha anomenat democràtics-[1].
• La ciutat tenia un paisatge i urbanisme propi -> l’espai reflecteix l’organització del poder, -ocupa llocs centrals com les catedrals, palaus episcopals, castells, el municipi, el mercat-. Les muralles són un signe de la identificació amb els poders feudals tradicionals .
• La planta de la ciutat mostra una ordenació organitzada i funcionalitzada: els espais reflecteixen les funcions urbanes –monopolis i privilegis estaven en el rerafons de l’organització dels espais-.
• Cal recalcar que la burgesia del XII i del XIII no era revolucionària, encara què inicialment es va manifestar en contra de la classe feudal tradicional, perquè lluitava por compartir o adquirir alguns dels privilegis d’aquesta.
• Al segle XIII, la burgesia havia assolit consciència de classe o de grup, que mostra la seva condició privilegiada.
• La ciutat és i serà una ciutat feudal (R. Hilton).
• L’expansió del món agrari va ser fonamental en la mesura d’aportar els excedents productius i de població que foren clau en el desenvolupament urbà • K. Marx, afirmava que la burgesia va esclavitzar al sector agrari, tot i que era una visió positiva atès què considerava el medi rural com la barbàrie -> la ciutat feudal (R.
Hilton).
La definició de Renouard, Y: una ciudad es una aglomeración cerrada por murallas, donde hombres pertenecientes a familias diferentes, dedicados a actividades diversas, viven de forma continua, reunidos en numerosas casas, construidas alrededor de una iglesia, dedicada a un patrón particular, y más a menudo, también de una fortaleza.
Constituyen una comunidad particular, poseen condiciones jurídicas propias, conscientes de su originalidad y coordinando las actividades de un campo circundante más o menos extenso.
Les causes de la formació de les ciutats medievals • El rerefons relatiu a les causes de la formació de les ciutats medievals arrela en la polèmica germanisme/romanisme.
• com ha indicat R.S. López, el problema de la continuidad de la ciudad antigua en la medieval estaba mal planteado: no se debería buscar la continuidad sino la “persistencia”, ya que como cualquier “organismo vivo”, la ciudad no podía perdurar, sino adaptándose continuamente a las circunstancias cambiantes...
Les anàlisis dels orígens de les ciutats 1. la visió continuista: les ciutats romanes mantingueren la seva vitalitat durant l’alta edat mitjana, i bàsicament a Itàlia –Roma, Milà, Pavia-.
2. la visió reformista: la transformació de nuclis agraris en urbans, sobretot per l’estudi de localitats angleses –W.Stubbs;Von Below– landgemeinde/stadtgemeinde.
3. la interpretació comercial: influència de les tesis d’H. Pirenne -> formació dels burgs o ravals. − Burgs –Bèlgica- i Burh anglosaxó –fortificació amb possibilitat comercial- i el wik o mercat: Fordwich, Sandwich.
El paper de l’artesanat • El sector artesanal era molt especialitzat –es supleixen les deficiències de la tècnica.
• Organització en gremis: corporatius i jeràrquics.
• Domini monopolístic de determinats sectors productius.
• Dues modalitats: – activitats lligades a l’abastament del nucli urbà: vidriers, ferrers, tonelers, etc.
– artesans especialistes i vinculats a una cadena de producció (oficis tèxtils i del cuiro).
3) EL RENAIXEMENT COMERCIAL: RUTES, MERCATS, TÈCNIQUES MERCANTILS I FIRES El comerç a la Mediterrània • Tradició romana de mercaderies de luxe o de poc volum a canvi de molts capitals.
Centres econòmics italians (Pisa, Venècia, Génova) • Les naus: la galera i la caravel·la El comerç del mar del Nord, el Bàltic i la Hansa • La coca hanseàtica com a nau principal • Mercaderies pesades, de primera necessitat i menys volum de capital • La Hansa –associació de mercaders -> lliga de ciutats alemanyes el 1369 - centre econòmic • El paper de Flandes –àmbit “perifèric” i Anglaterra • Els productes: els teixits de Flandes, els cereals de l’Est d’Europa, el porc danès, la llana anglesa La república de Venècia: des del segle X assoleix la independència envers la metròpoli, inicialment s’especialitzà en el comerç d’esclaus –eslaus -, d’armes del centre d’Europa, i des del segle XIII màxim domini envers Orient i encunyació del ducat-1284-.
La república de Gènova: conflictes amb els pisans pel control de la Mediterrània central i després amb els venecians pel desplegament oriental.
Les fires: • Algunes fires eren molt antigues -Saint Denis de Paris • En els segles XII i especialment durant el XIII destacaven les fires de Xampanya -bona xarxa fluvial (Saona, Mosa, i relativament a prop del Sena) • Les fires estaven vinculades als poders senyorials: peatge, pontatge, i altres.
• Les de Flandes –Bruixes, Lille, Yprés- van ser les més importants en consonància a la capitalitat productiva del tèxtil. Des del segle XII protegides pels seus comtes –Enric el Liberal 1152-1184-.
• Les fires d’Anglaterra: Winchester, Stanford.
La transcendència de les tècniques mercantils Societas: societat unió dels diners, beneficis i risc –els socis eren solidaris amb els deutes.
Companyia: responsabilitat dels socis conjunta i il·limitada, però la inversió i el temps eren limitats – Toscana i ciutats llombardes.
o Comanda: presentava les característiques d’un préstec marítim, i hi ha el repartiment del risc –no sempre- i benefici –1/2 o 1/3 i 2/3.
TEMA 9. El renaixement cultural: pensament laic, escolàstica i renovació monàstica o espiritual 1) Aspectes generals del renaixement intel·lectual i artístic dels segles XII i XIII: universitats, pensament laic, i produccions artístiques   El renaixement del segle XII: moviment artístic i intel·lectual Pensament laic que és en part resultat de l’escolàstica –scholae- i cert humanisme (escola de Chartres) • Ampliació fonts coneixement: recuperació dels autors llatins i recepció d’obres escrites en grec i àrab –traduccions en llatí• Centres de traducció (Toledo/Salerno) –astronomia, ciències Les universitats (segles XII i XIII) –Oxford cap 1167; París 1179/1200: Universitas magistrorum et scholarium Parisiensium (autonomia de la jurisdicció eclesiàstica, autoritat regia i de gestió) Dret romà i canònic (Bolonya o Nàpols (1224)  Romànic, evolució cap el gòtic e inicis del renaixement 2) Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendincants  Els moviments religiosos de la plena edat mitjana reivindiquen la vida apostòlica i la pobresa voluntària • L’eremitisme: Són penitents: busquen llocs recòndits, cabanes, mengen allò que troben, viuen sols (automarginació?-) o França occidental: Robert d’Abrissel, Pere de Craon, Esteve d’Obazine o Sant Romuald funda Camaldoni i Joan Gualbert de Florència funda Vallombrosa o Predicadors –Wanderprediger o La única fundació transcendent la dels cartoixans feta per Sant Brú (mor el 1101): es va retirar prop de Grenoble amb uns amics –Chartreuse- en les coutumes es reivindica la solitud; el monjo viu reclòs en la seva cel.la, però treballa TEMA 10. Els canvis socials des de la crisi demogràfica del segle XIV i el desenvolupament del capitalisme mercantil 1) EL DEBAT HISTORIOGRÀFIC: EL CORRENT MALTHUSIÀ I ELS DETRACTORS  1. Anàlisi tradicional: la Pesta Negra retrocés de la població retrocés dels conreus migracions crisi social –aixecaments o matances- crisi de les mentalitats.
 2. Anàlisi malthusià: l’origen de la crisi no es troba en l’epidèmia: es devia a una ruptura entre la població i els recursos Autors pioners com M.M. Postan; Titow o Langden Altres dedicats a la història socioeconòmica –G. Duby, R.S. López ...

Tags:
Comprar Previsualizar