Estructures Socioeconòmiques (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures Socioeconòmiques
Año del apunte 2012
Páginas 17
Fecha de subida 05/06/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apuntes de la asignatura Estructures Socioeconòmiques.

Vista previa del texto

Estructures Socioeconòmiques - 1 EST RUCT URES SOCIOECONÒMIQUES 1. LA SOCIOLOGIA 1.1. Introducció a la sociologia com a disciplina científica El sociòleg s'ha de distanciar d'allò que estudia ja que normalment hi és dins, ha de qüestionar el per què de les coses i comprendre els mecanismes que les fan funcionar, s'ha d'allunyar dels prejudicis i ha de conèixer les diferents realitats socials atès que “les coses són com són però no són sempre el que semblen i podrien ser diferents”. Per això el que diem, el que pensem i el que fem tampoc solen coincidir.
La sociologia és la ciència que estudia de manera sistemàtica, rigorosa i científica els grups humans de la societat. S'entén per grup el conjunt de persones vinculades a llarg termini conscients de pertànyer al grup i exteriorment reconegudes com a grup. Els éssers humans som éssers socials i tenim la necessitat innata d'interactuar amb altres éssers.
Per això es diu que la societat és una creació humana incoscient.
La societat és el conjunt de forces en conflicte i tensió en el context de les quals s'alça l'home com una criatura conscient i intencional. Bàsicament és el conjunt de persones que interactuen en un espai determinat i comparteixen una mateixa cultura. Tot i així és una entitat canviant on hi ha unes normes creades per la societat mateixa, alhora aquestes també poden canviar.
Els objectes d'estudi principal de la sociologia és la societat com a sistema complex i les interrelacions entre els seus components. Els seus objectes d'estudi secundaris són els components de la societat i de la vida social: grups socials, estructures socials, dinàmiques socials, comunitats, comportaments, sistemes, conflictes, etc.
La sociologia és una ciència perquè té una aspiració conscient i rigorosa d'assolir un saber objectiu i racional de la realitat mitjançant: empirisme, anàlisi, teoria, discussió, capacitat d'acumulació, neutralitat ètica, capacitat crítica, etc.
Els origens de la sociologia els trobem en Auguste Comte (1839) durant la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.
L'epistemologia de la sociologia té una doble dimensió, objectiva i subjectiva, de la vida social.
Estructures Socioeconòmiques - 2 Durkheim (1897) va plantejar el seu estudi sobre el suicidi des de la perspectiva sociològica i no des de la psicològica, és a dir, va insistir en el tipus de gent que se suicidava i en la societat on vivien i no pas en els motius que tenien per fer-ho. Va utilitzar variables explicatives i va distingir tres tipus de suicida mitjançant l'observació empírica, hipòtesis i comprovacions abans d'establir la seva teoria.
Thomas Kuhn, en el seu llibre La estructura de las revoluciones científicas (1962), considera que els paradigmes són “realizaciones científicas universalmente reconocidas que, durante cierto tiempo, proporcionan modelos de problemas y soluciones a una comunidad científica.” 1.2. Principals paradigmes teòrics i autors de la teoria clàssica I. Funcionalisme o paradigma funcional Què manté unida la Cohesió societat? II. Teoria o paradig- III. Teoria o paradigma del conflicte ma de l'acció o la interacció Conflicte Idees Societat tradicional Solidaritat mecànica Conflicte antic (consciència col·lectiva) Valors tradicionals Societat moderna Solidaritat orgànica (divisió del treball) Conflicte de classes Organització burocràtica (Estat modern) Sociòleg Durkheim (França) Marx (Regne Unit) Weber (Alemanya) Característiques de Estable, integrada la societat Tensió entre grups Interacció diària Nivell d'anàlisi Macro Macro Micro Conceptes fonamentals Funcions latents (vi- Societat desigual, in- Símbols, comunicasibles), funcions ma- justa, capitalisme, ció, interacció nifestes (no es veuen estratificació a simple vista), disfuncions Característiques de Integrats en l'ordre Coaccionat pel poder Creador de signifil'individu complint la seva fun- i la autoritat cats ció Manteniment de l'ordre social Es manté per consens A través del poder Pels significats comd'uns sobre els altres partits Característiques del Predictible, autorefor- Continu canvi social çat Visible en les interaccions Autors Mead, Cooley, Goffman Durkheim, Parsons, Merton Marx, Goldthorpe Estructures Socioeconòmiques - 3 Perspectives d'investigació sociològica: • Humanisme: l'objectiu no és el coneixement de la realitat social sinó la subjectivitat de l'experiència humana d'aquesta realitat.
• Realisme: sistema de postulats teòrics desenvolupats per entendre un problema determinat.
• Positivisme: sistema de proposicions lògicament interrelacionades que permeten explicar el món a partir de l'observació dels fets.
1.3. Mètodes d'investigació sociològica • Hipòtesis • Definicions operatives • Conceptualització • Evidència empírica • Models explicatius Dades empíriques qualitatives: enquestes en profunditat, enquestes semi-dirigides, “focus grups”, observació participant...
Dades empíriques quantitatives: • Dades oficials de recompte (=estoc, en un moment determinat del temps) o registre (=fluxe, durant un període) que registren tot el que passa de manera exhaustiva.
Per exemple: ◦ Recompte de població (cens) → IPUMS ◦ Enquesta de seguiment → Enquesta de Població Activa (EPA) ◦ Registre de fluxe d'aconteixements → Moviment natural de la població ◦ Enquestes d'opinió → Eurobaròmetre • Enquestes (només es fan a una mostra a partir de la qual es generalitzen les dades per a tot el conjunt) telefòniques, presencials, on-line, etc.
◦ Transversals → informació general en un moment determinat.
◦ Retrospectives → preguntes sobre el passat.
◦ De seguiment → preguntes periòdiques.
◦ Exemples: ▫ Institut Nacional d'Estadística (INE) ▫ Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ▫ Eurostat 2. CONCEPTES SOCIOLÒGICS FONAMENTALS 2.1. Societat, cultura, socialització Grup social Conjunt d'individus en situació d'integració durable, conscient per part dels que hi participen i reconeixible per aquells que no pertanyen al grup. El manteniment de la identitat i les fronteres dels grups necessita en última instpancia formes d'antagonisme i de conflicte.
• Grup primari Les relacions dels individus d'aquest tipus de grup no són interessades, normalment són de llarg termini i en ells es tracten totes les activitats socials de cada individu. (Ex.: família) Estructures Socioeconòmiques - 4 • Grup secundari Les relacions en aquest grup solen ser més o menys interessades, menys duradores i monotemàtiques. (Ex.: companys de classe) Acció social Comportament dels individus respecte a una situació on estan presents altres individus i a la qual atribueixen un significat subjectiu. Els comportaments instintius, biològics o neurològics no són accions socials.
Posicions socials • Status Conjunt de drets i honors que posseeix un individu en la societat. Aquests es poden ordenar jeràrquicament i són reconeguts per la societat.
◦ Adscrits → normalment relacionats amb la posició socioeconòmica en la qual neix un individu, no es fa res per obtenir-los i no es poden canviar.
◦ Adquirits → s'ha de fer alguna cosa per a obtenir-los.
• Rol Conjunt coherent d'activitats normativament realitzades per un subjecte, que es deriven del seu status. Un individu pot compatibilitzar diferents rols. El grau de compatibilitat i congruència entre rols varia en cada societat.
Normes socials La conducta humana és bàsicament normativa. Les normes estan marcades per les institucions socials i permeten el control social, en la seva doble dimensió: conformitat + co herció.
Socialització • Procés mitjançant el qual l'individu és absorbit per la cultura de la societat i incorpo rat com un membre constituent més. La socialització garanteix la reproducció social. El procés d'interiorització normativa, imaginativa i valorativa dins la socialització és l'aprenentatge.
• Agents de la socialització: família, escola, grups socials, mitjans de comunicació...
• Etapes de socialització: infància, adolescència, joventut, adultesa, vellesa.
Societat i cultura L'home és un ésser social, tot i així la vida en societat no és patrimoni exclusiu dels humans. Ara bé, la vida en societat dels humans és diferent de la dels animals perquè gene ra cultura.
Cultura • Conjunt de creences, actituds i objectes materials que constitueixen el mode de vida d’una societat i orienten els comportaments dels seus integrants així com les seves consciències.
• Valors que comparteixen els membres d’un grup, normes que acaten i béns materials que produeixen. (Giddens) • Costums, coneixements, objectes i comportaments transmesos socialment.
Estructures Socioeconòmiques - 5 • • • Dimensions: ◦ Comunitària → participació horitzontal (comunitat).
◦ Jeràrquica → estructura vertical (dominació).
◦ Dinàmica → realitat canviant, tensió entre comunitat i dominació (innovació).
Components de la cultura: símbols, llenguatge, valors i creences, normes, tecnologia.
Valors de la cultura d'EEUU: 1. Igualtat d'oportunitats 6. Optimisme sobre el progrés 2. Èxit personal 7. Ciència 3. Confort material 8. Democràcia i capitalisme 4. Activitat i treball 9. Llibertat 5. Eficiència 10. Racisme i superioritat 2.2. Desviació, control, ordre Control social Forma de pressió social informal i difusa que té com a objectiu evitar la conducta desvia da.
• La resposta a la desviació reforça les normes i fomenta la cohesió social.
• El sistema jurídic i penal és una forma institucionalitzada de control.
Desviació social Transgressió de normes socials establertes. Les conductes desviades, per tant, són relatives a cada societat. Funció de la desviació: fomentar la innovació social.
Delicte Transgressió d’una llei (forma de desviació).
Estigma Marca social que té connotacions negatives i que serveixen per definir els individus.
Teoria de la desviació de Merton Mecanismes institucionals Accepta Objectius Accepta culturals Rebutja Rebutja CONFORMITAT Fins legítims / Mitjans lícits INNOVACIÓ Fins legítims / Mitjans il·lícits RITUALISME Fins il·legítims / Mitjans lícits RETRAÏMENT Fins il·legítims / Mitjans il·lícits REBEL·LIÓ = nous objectius culturals + nous mecanismes institucionals Teoria del control de T. Hirschi (1969) • Les relacions socials fortes fomenten la conformitat.
• Una estructura d’oportunitats favorable ofereix més avantatges a la conformitat.
• Una implicació intensa en activitats socials inhibeix les conductes desviades.
• Les creences i valors afins a la cultura establerta, redueixen el risc de desviació.
Estructures Socioeconòmiques - 6 3. EST RAT IFICACIÓ SOCIAL 3.1. Sistemes d'estratificació social i econòmica Conceptes bàsics • Diferenciació social → existència d'individus amb qualitats i papers socials diferents • Desigualtat social → producte de l'accés desigual de les persones als recursos, els serveis i les posicions que la societat valora.
• Estratificació social → institucionalització de la desigualtat a través d'un sistema de relacions que determina qui rep què.
Sistemes d'estratificació social i econòmica • Esclavisme → basat en el dret de propietat d'uns individus sobre els altres.
• Sistema de castes → basat en característiques adscrites de les persones.
• Sistema de classes → basat en les capacitats i assoliments personals (societats Industrials).
Classes socials Agrupacions d'individus en posicions similars i amb interessos polítics i econòmics similars dins del sistema d'estratificació o desigualtat d'una societat.
• Legalment obertes però realment semitancades • Antagòniques entre sí • Solidaritat entre els seus membres • Semi-conscients de la seva existència • Pròpies de la societat occidental moderna • Estructures socials determinants dins del sistema de classes: ◦ Estructura de la propietat dels mitjans de producció ◦ Estructura de l'autoritat o el poder ◦ Estructura ocupacional Teories clàssiques de l'estratificació social en l'era contemporània: Marx, Weber.
Teories modernes de l'estratificació social: Davis i Moore, Parsons, Wright, Goldthorpe.
Marx i el paradigma crític del conflicte • Classes socials derivades de la propietat dels mitjans de producció → burgesia i proletariat.
• Teoria del materialisme ◦ Els mitjans i les relacions de producció determinen el canvi social.
◦ La lluita de classes determina l'evolució històrica.
− Infraestructura → base material i econòmica, mitjans de producció.
− Superestructura → sistema ideològic, cultural, idees polítiques i de govern.
Max Weber, teoria no crítica del conflicte • Classes socials determinades per la propietat, però també per les oportunitats d'ingressos (qualificació), l'estatus i el poder (més enllà de les relacions econòmiques).
• Teoria weberiana ◦ Caracterització de la burocràcia com una forma necessària d'exercir l'autoritat.
◦ Estudi dels usos, abusos, conseqüències socials (adjudicació d'estatus i poder).
Estructures Socioeconòmiques - 7 Teories modernes de l'estratificació • Funcionalistes ◦ Davis i Moore → la meritocràcia ◦ Parsons → estatus i avaluació • Teoria del conflicte ◦ E. O. Wright → propietat econòmica i poder (control i autonomia) ◦ Goldthorpe → les opcions vitals com a determinant (qualificació i experiència) Principis de la teoria de T. Parsons • La posició en la jerarquia social es determina fonamentalment per l'avaluació que fan els altres, la riquesa i el poder són elements secundaris.
• Avaluació basada en un sistema comú de valors que es regula institucionalment.
Principis de la teoria de E. O. Wright Les posicions en l'estructura de classes socials depenen de: • La propietat econòmica • El control i l'autonomia en el procés de producció Principis de la teoria de Goldthorpe Les posicions en l'estructura de classes socials depenen de: • Diferències en recursos o «oportunitats de vida» destinats a l'educació i als béns de consum.
• El més important no és la propietat econòmica, sinó les qualificacions i l'experiència al mercat laboral.
• Classes segons Goldthorpe: ◦ Classe de servei → professionals, directors, administratius, supervisors de treballadors de coll blau, propietaris de capital...
◦ Classe mitjana → altres treballadors de coll blau, administratius, venedors, sector dels serveis, petits propietaris (agricultors o ramaders), autònoms (que no tenen empleats), tècnics de grau mitjà o supervisors de treballadors manuals...
◦ Classe treballadora → ocupacions fonamentalment manuals (que no siguin qualificades).
Definició múltiple / complexa de classe social Classes socials Estatus ocupacional Autoritat Relació de la propietat Alta Alta Alta Propietaris Corporativa Alta Alta No Mitja-alta Mitjana No Mitja-baixa Baixa No Baixa Baixa No Mitjana Treballadora Baixa Estructures Socioeconòmiques - 8 Limitacions de les definicions de classe social • Definició basada en la relació amb l'activitat econòmica ◦ Com classificar a les persones inactives? • Definició individual ◦ Com classificar els individus d'una mateixa unitat familiar? ◦ Com classificar les parelles on treballa només un dels dos membres? • Definició familiar ◦ Assignació de la classe d'un dels membres de la unitat familiar (normalment l'home) a la resta, amb el supòsit que les condicions de vida són semblants i les decisions es prenen en comú.
◦ Què passa quan treballen tots dos membres de la parella? Estructures Socioeconòmiques - 9 Derivades de la classe social • Diferents estils de vida entre classes (pautes de consum, pautes educatives...) • Capital econòmic, cultural, social i simbòlic (P. Bourdieu) • Diferències / desigualtat en salut • Consciència de classe • Endogàmia • Subcultures El paper de l'educació en la classe i la mobilitat social Estructures Socioeconòmiques - 10 3.2. Classes socials, mobilitat social Mobilitat social Canvi de classe social, moviment individual des d'una classe social d'origen a una classe social de destí efectuat a partir de certa edat, en concret quan ja s'ha consolidat una posi ció laboral.
• Ascendent • Descendent Mobilitat intergeneracional Diferència en la classe dels fills respecte la dels pares.
Mobilitat intrageneracional Diferència de classe al llarg de la trajectòria vital o laboral d'una persona.
Mobilitat absoluta o estructural Provocada per canvis en l'estructura familiar.
Mobilitat relativa (o «fluidesa social») Moviment entre les diferents categories de la taula de mobilitat (sense canviar l'estructura).
Estructures Socioeconòmiques - 11 3.3. Desigualtat i pobresa Desigualtat Producte de l'accés desigual de les persones als recursos, els serveis i les posicions que la societat valora (renta, riquesa, patrimoni).
Pobresa Situació de privació de recursos.
• Absoluta: quan posa en risc la supervivència de la persona.
• Relativa: quan és relativa a la resta de persones de la societat.
Exclusió social Falta de participació de segments de la poblaciço en la vida social, econòmica, política i cultural de les seves respectives societats degut a la falta de drets, recursos i capacitats bàsiques.
Indicadors de desigualtat • Índex de Gini El coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1. El 0 correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos, riquesa, etc.) i l'1 correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap). L'índex és el coeficient multiplicat per 100.
• 80/20 • 90/10 Estructures Socioeconòmiques - 12 Indicadors de pobresa • La mesura de pobresa relativa com a indicador de distribució de la riquesa (o de desigualtat) més que no pas de la pobresa.
• Taxa de risc a la pobresa % de persones que se situen per sota del llindar de la pobresa (fixat en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum).
Indicadors d'exclusió (desigualtat + privació) • Taxa d'exclusió social (AROPE: At Risk of Poverty and/or Exclusion) Combinació de risc de pobresa, privació material severa i baixa intensitat de treball.
◦ Privació material severa 1. Pagar sense endarreriments rebuts d'habitatge o de compres.
2. Capacitat per anar de vacances 1 setmana a l'any.
3. Capacitat per realitzar un àpat amb tall (carn, peix...) cada 2 dies.
4. Capacitat per afrontar despeses imprevistes.
5. Poder permetre's un telèfon, rentadora, cotxe...
6. Poder mantenir l'habitatge calent.
4. INST IT UCIONS SOCIALS 4.1. Família Estratificació social Canvis econòmics i demogràfics → esfera productiva i esfera reproductiva → mercat de treball, dependència econòmica, pautes familiars, rols de gènere.
Mercat de treball Economies postindustrials: terciarització, desindustrialització, introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, estructura ocupacional complexa, població activa segmentada, temporalitat i noves formes de contractació i treball, atur vs. subocupació, infraocupació, ocupació precària.
• Població activa = població ocupada + població aturada • Població inactiva • Taxa d'atur = aturats / actius *100 • Taxa d'activitat = actius / població total *100 • Dependència econòmica = (aturats+inactius) / ocupats *100 ◦ Dependència infantil = inactius de 0 a 15 anys / ocupats *100 ◦ Dependència adulta = (inactius adults + aturats) / ocupats *100 ◦ Dependència vellesa = inactius jubilats / ocupats *100 Canvis demogràfics És diferent la dinàmica (sobre el total de la població) que l'estructura (per edats i sexes).
• Longevitat creixent: millores de supervivència.
• Fecunditat decreixent: millores eficiència reproductiva.
• Evolució esperança de vida i fecunditat a Espanya.
• Canvis en l'estructura demogràfica conseqüència de la dinàmica demogràfica.
Població final = població inicial + creixement natural + creixement migratori Estructures Socioeconòmiques - 13 Indicadors Mortalitat/supervivència: • Taxa bruta de mortalitat = defuncions per cada 1.000 habitants • Esperança de vida = nombre mitjà d'anys viscuts • Longevitat vs. Envelliment Natalitat/fecunditat: • Taxa bruta de natalitat = naixements per cada 1.000 habitants • Indicador sintètic de fecunditat = nombre mitjà de fills per dona • Edat mitjana a la maternitat Supervivència • Transició demogràfica: • Allargament de l'esperança de vida: ◦ Rectangularització de la corba de supervivència: ◦ Evolució de la taxa bruta de mortalitat i de l'esperança de vida de 1950 a 2050: Estructures Socioeconòmiques - 14 ◦ Evolució de l'esperança de vida a Espanya el segle XX: • Conseqüències: ◦ Transformació del cicle de vida i de la significació de les edats: ◦ Envelliment demogràfic ◦ Transformació dels rols de gènere (lectura de Julio Pérez Díaz) Fecunditat • Índex sintètic de fecunditat en països europeus del 1960 al 2005: Estructures Socioeconòmiques - 15 • Indicador conjuntural de fecunditat i edat mitjana a la maternitat: • Nombre mitjà de fills per dona segons la nacionalitat de la mare: • Factors explicatius de la baixa fecunditat persistent: ◦ Endarreriment de la maternitat a edats més adultes ◦ Restriccions estructurals i institucionals ◦ Canvis en els valors de la família i els nivells de fecunditat desitjada Estructures Socioeconòmiques - 16 5. CANVI SOCIAL EN SOCIETAT S CONTEMPORÀNIES • • Dimensió local = estat del benestar Dimensió global = procés de globalització El canvi ve condicionat per l'Estat, el mercat i la família.
Estat del benestar • Propi dels règims democràtics capitalistes (s.XX).
• Estat compromès a proporcionar als seus ciutadans una seguretat econòmica bàsica, protegint-los dels riscos associats al mercat: vellesa, desocupació i malaltia.
• Components principals de l'acció pública: ◦ Transferències socials: presentació d'atur, pensió de jubilació, rendes d'inserció, pensió de viduïtat, etc.
◦ Serveis públics: educació i salut.
◦ Regulació: protecció de treballadors, igualtat de gènera, etc.
Tipologia (Gösta Esping-Andersen 1990) Els estats de benestar persegueixen nocions d'igualtat distintes: 1. Estat de benestar lliberal Dualisme i estigmatització. Subsidis en funció de la renta. Iguala la pobresa a través de l'Estat i les diferències socials en funció de la capacitat adquisitiva al mercat.
2. Estat de benestar conservador Estat individual. Seguretat Social tradicional on cadascú rep proporcionalment al que paga. Segmentació social en funció de l'estatus professional / corporativista / estratificació social de classes.
3. Estat de benestar socialdemòcrata Busca la igualtat d'estatus. Programes universals.
Règim de benestar lliberal (països anglosaxons) • Fomenta el mercat: capitalisme de benestar.
• Residual en el sentit que és restrictiu en l'elecció dels beneficiaris: l'ajuda social es dirigeix només a aquells ciutadans que no tenen mitjans.
• Assistència social basada en necessitats i no en drets socials.
• Residual en la seva concepció restringida de quins són els riscos socials: les garanties socials es limiten als “riscos dolents/inacceptables” (varia segons el país).
Ex.: A EEUU no hi ha sistema nacional de salut pública, cobreixen només casos extrems; a Anglaterra i Canadà sí.
• Genera dualitats: els individus/riscos acceptables són autosuficients gràcies al mercat, els individus/riscos inacceptables són dependents de l'assistència social.
Estructures Socioeconòmiques - 17 Règim de benestar conservador (Europa continental) • Sistemes de Seguretat Social (a través de la relació laboral) que reprodueixen les divisions d'estatus professional/de classe i les pensions no contributives (residuals).
• Assistència social basada en necessitats i no en drets socials.
• El mercat privat continua sent marginal com a proveïdor de benestar social.
• Familisme: ◦ Seguretat Social a favor del cap de família.
◦ Concepció de família responsable del benestar dels seus membres.
◦ Principi de subsidiarietat: l'Estat només intervé allà on no arriba la capacitat de la família per atendre als seus membres (drets familiars més que individuals).
◦ Pocs serveis de centre de dia, residències, escoles bressol, etc.
• Desincentivació del treball femení. Ex.: A Alemanya la baixa maternal és llarga i té cobertura econòmica però no inclou serveis d'atenció als nens. Excepció: França.
Règim de benestar socialdemòcrata (països nòrdics) • Drets socials universals basats en la ciutadania i no en la necessitat social: cober tura global de riscos.
• Principi bàsic: igualtat social de classe, de gènere, etc.
• Desmercantilització gairebé total també entre les classes mitjanes.
• Emancipació envers el mercat: serveis i prestacions socials de qualitat.
• Desfamiliarisme: l'ideal és la independència de l'individu vers la seva família.
• Socialització dels costos de la reproducció humana.
• Estat responsable directe de la cura dels nens, gent gran, discapacitats, etc.
• Foment de la participació laboral femenina.
Règim de benestar mediterrani (Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal) Ferrera (1996): 1. Sistema de conservació de rentes molt fragmentat i corporatiu. Forta polarització (extrems de generositat en els pensions vs. buits enormes en altres àrees de pro tecció social: atenció a la infància, dependència).
2. Universalisme en sanitat, educació.
3. Grau baix de penetració de l'Estat en l'esfera del benestar i barreja col·lusòria entre institucions i actors públics i privats.
4. Persistència del clientelisme.
...