L’obra d’art com a objecte artístic i artefacte. La tècnica i la història de l’art (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Tècniques Artístiques
Profesor E.A.G.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 06/06/2015
Descargas 3
Subido por

Descripción

Primera part de l'assignatura Tècniques Artístiques amb la professora Esther Alsina Galofré.

Vista previa del texto

Tècniques artístiques Rocío García Egea 1. L’OBRA D’ART COM A OBJECTE ARTÍSTIC I ARTEFACTE ELEMENTS INTRÍNSECS DE L’OBRA DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC LA TÈCNICA I LA HISTÒRIA DE L’ART 1 OBJECTIUS Distingir les tècniques de les arts plàstiques i conèixer els materials.
Reconèixer la importància del procés tècnic.
Adquirir un vocabulari bàsic.
Reflexionar sobre els conceptes d’art, artesania, tècniques – procediments, etc.
Familiaritzar-se amb els materials bàsics.
“Extreure l’obra d’art de la vitrina”.
ART Habilitat, destresa, a fer certes coses, adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació.
Arts manuals: arts en què algú treballa especialment amb les mans.
Arts plàstiques: conjunt de les arts basades en la forma i el color: dibuix, pintura, escultura, etc.
Belles Arts: arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa.
Aplicació de l’habilitat i el gust a la producció d’una obra segons els principis estètics.
L’obra d’art com a objecte artístic i artefacte. Elements intrínsecs de l’obra des del punt de vista tècnic. La tècnica i la història de l’art Tècniques artístiques 2 Rocío García Egea CONSIDERACIONS TERMINOLÒGIQUES Wunderkammer / Gabinets de curiositat / Cambres de meravelles - Col·lecció enciclopèdica d'objectes durant l'època del Renaixement a Europa.
- Durant l’època de les grans exploracions (segles XVI – XVII) es col·leccionaven i representaven objectes de variada naturalesa (animals, vegetals, minerals, etc.).
- Les col·leccions són els antecessors dels museus.
- Destaquen la col·lecció del Tsar Pere el Gran, i de l’arxiduc Leopoldo Guillem d’Habsburg.
- Tenen accés a contingut científic i d’altres disciplines.
- Es classifiquen.
- En textos tècnics trobem a:  Cennino Cennini: c. 1370 – 1440. Gòtic Tardà.
Va ser cèlebre per l’obra Libro del arte al segle XIV. Són capítols on explica el procés i la composició dels materials artístics.
Apostava pel dibuix natural (naturalesa, paisatge...).
L’artista depèn en gran mesura del material. I el procediment és com una recepta.
També fa un llibre sobre com restaurar pintures del segle XV.
 André Félibien: 1619 – 1695.
Va ser un dels millors exemples de l’Acadèmia Francesa.
Sobreposa el dibuix de la figura antiga, al dibuix natural. I sobreposa el dibuix al color.
L’obra d’art com a objecte artístic i artefacte. Elements intrínsecs de l’obra des del punt de vista tècnic. La tècnica i la història de l’art Tècniques artístiques Rocío García Egea Són els pares dels tractats tècnics d’art, especialment Cennini.
3 Maniquins - De l’holandés manneken i vol dir “home petit”.
- El primer maniquí trobat va ser Maniqui articulat, c.
- 1525 de l’artista Albrecht Dürer o del taller.
Materials - Ha de ser anterior al coneixement de les tècniques.
- L’èxit o fracàs de cada procediment depèn del coneixement previ del material.
- Tipus de pinzells; estapolany o aguanta braç; espàtula; paleta; paletina; brotxa, etc.
L’utillatge - Un pinzell té tres parts: pèl, virolla i mànec.
- Segons el pèl pot ser:  De pèl dur: fets de ceres que provenen del porc i del singlar, i també del toixó i altres animals.
 De pèl fi: els millors els de pèl de marta, que s’utilitzen per a l’aquarel·la.
També es fan de llúdria, esquirol o de poni.
- Segons la forma pot ser:  Pla: destinats a tècniques grasses (oli, ceres, vernissos, etc.).
N’hi ha de “carrat” i els de “llengua de gat”.
En general són de pèl dur, però també n’hi ha de pèl fi.
 Rodó: destinat a tècniques aquoses (aquarel·la, fresc, tremp, etc.), perquè retenen millor el líquid i han d’acabar en punta per fer traços més fins.
L’obra d’art com a objecte artístic i artefacte. Elements intrínsecs de l’obra des del punt de vista tècnic. La tècnica i la història de l’art Tècniques artístiques Rocío García Egea Normalment, són de pèl fi.
4 Les tècniques en líquid donen un acabat bombat perquè el pinzell reté molt bé l’aigua i la punta fina permet traços fins.
- Altres són:  Brotxa: pinzell gruixut i rodó, de pèl dur (cua de cavall).
Hi ha un buit de pèl en el nucli central que li treu pes i regula la pintura.
Es fa servir per dimensions grans.
 Corrons / rodets: de diferents mides i materials (goma-escuma, llana, etc.).
S’utilitzen pels colors llisos.
 Espàtules i rasquetes: pot tenir forma de ganivet o paleta.
Les espàtules tenen diversos usos: pastar, rascar, pintar (l’angulada).
La rasqueta s’utilitza per empastar, rascar, etc.
 Estapolany: s’empra per recolzar la mà i tenir més pols. Actualment gairebé no s’utilitza.
És un bastó acabat amb una bola de cotó.
 Moleta: peça de vidre o fusta per a moldre els pigments (en petxines).
 Paletina: pinzell més petit que la brotxa, i pla.
Es fa servir per dimensions petites i vernissos, suports, etc.
- La neteja dels pinzells pot ser:  Passar-ho per la pastilla de sabó en el cas que no estigui molt brut.
 Passar-ho per l’aigua.
 Sabó a la mà i netejar a la palma. Aquesta és la millor forma. A més, s’ha de pentinar el pèl cap amunt amb el sabó per a tancar-lo.
L’obra d’art com a objecte artístic i artefacte. Elements intrínsecs de l’obra des del punt de vista tècnic. La tècnica i la història de l’art Tècniques artístiques 5 Rocío García Egea Evolució dels materials al llarg de la història - Al 1960, a la postmodernitat, hi ha un canvi en l’art.
L’artista s’introdueix en l’obra perquè ha passat per tots els procediments.
L’art el relacionen amb l’estètica:  ms: manuscrit.
 fol: pàgina.
 r.: recto (davant).
 v.: verso (rere).
 c.: circa. En espanyol vol dir “buscar”, i s’utilitza quan fas una aproximació a una data.
- Des de mitjans del segle XIX l’art s’identifica amb aquell indret amagat: el taller de l’artista.
Acurat desordre, com un museu ideal o com una continuació de la vida bohèmia. Com a lloc privat i reivindicació per l’artista modern.
El taller té un caràcter idèntic al de l’obra que en sorgeix allà. S’identifica tant amb el caràcter de l’artista modern com amb l’estil de la seva obra.
És el seu lloc de recolliment, d’inspiració, i des d’on aquesta inspiració surt a l’exterior.
El taller vol ser la imatge perfecta del refugi.
En les representacions modernes del taller, apareixen tant l’artista, l’aficionat meditatiu, la model, i moltes vegades, un quadre del qual només veiem el bastidor com a símbol de misteri de l’obra sempre inacabada, prerrogativa de l’artista.
Procediments versus tècniques  Procediment: ve determinat pel material que s’utilitza (suport, pigment, aglutinant, etc.).
o Com més antic és un procediment, més diversitat de fórmules hi ha hagut, moltes d’elles subjectes al temps i al lloc.
 o És de dins el material que ens projecta cap enfora.
o No podem prescindir de la matèria.
o Cada procediment té una manera peculiar d’expressió.
Tècnica: manera com s’aplica l’utillatge.
L’obra d’art com a objecte artístic i artefacte. Elements intrínsecs de l’obra des del punt de vista tècnic. La tècnica i la història de l’art ...