TEMA 6 CONTROL PER L'ESTIMUL (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Aprenentatge Motivació i Emoció
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 26/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: CONTROL PER L’ESTÍMUL En aquest tema parlarem de com els estímuls influeixen en l’aprenentatge. L’ambient controla la conducta o els aprenentatges.
La tradició del condiconament de Thordike Tant Thordike com Skinner van reconèixer que les respostes instrumentals i els reforçadors no es produeixen en un buit, sinó en presència d’estímuls particulars.
Només s’aprèn en un ambient i amb estímuls determinats.
1.IDENTIFICACIÓ I MESURA DEL CONTROL PER L’ESTÍMUL Tal com apunta Dickinson, la situació del condicionament instrumental conté tres elements fonamentals: -La resposta instrumental (R) -El reforçador (ref) -Els estímuls ambiental (Ed) o Estructura Jeràrquica Condicional: E (R C) El fet de estar en presencia d’un estímul et genera expectatives de reforçament. Aquestes expectatives de reforçament activen el mecanisme: Ed activa l’expectativa de reforçament; aquesta expectativa activa les associacions R-C apresses en relació al reforçador. Es realitza la resposta en cada moment.
El control de la conducta per l’estímul és un aspecte important dels ajusts conductuals provocats per l’ambient.
Exemple: Els ajusts conductuals en els hàbits alimentaris estacionals.
Com podem afirmar que una R està sota el control d’un E? 1.1 DEFINICIONS o o Discriminació: Es produeix quan els organismes responen de manera diferent davant estímuls diferents. El fet de respondre de manera diferent davant estímuls diferents. Ex: Arriba el professor nou, canviaré la meva conducta.
Generalització: Es produeix quan els organismes responen de forma similar davant estímuls diferents.
Hi ha experiments on es poden donar aquests efectes a la vegada.
 Resposta diferencial i discriminació d’estímuls Reynolds (1961) va reforçar a dos coloms a picotejar una tecla circular que s’il·luminava.
Desprès del entrenament amb la llum. S’obtenia reforça sempre que la tecla estigués il·lumunada.
Se’ls presenta dos tipus de llum (triangle i rodona per separat), la tecla tenia un patró visual consistent en un triangle blanc sobre un fons vermell.
Que va passar? Hi ha coloms que van picar les dues. Altres que picaven el cercle i altres que només el triangle. Els coloms no es comportaven igual davant de tots els estímuls, discriminaven diferencies entre els estímuls.
Aquest experiment il·lustra vàries idees importants: El control per l’estímul de la conducta instrumental es demostra mitjançant variacions de la resposta (resposta diferencial) relacionades amb les variacions dels estímuls.
L’organisme mostra discriminació d’estímuls ja que respon de manera diferent a aquests.
 Generalització de l’estímul Fins ara s’han tractat els estímuls com a entitats clarament identificables i diferenciables. Sovint, objectes o esdeveniments diferents es consideren exemples d’un mateix estímul, ja que compleixen la mateixa funció.
La generalització de l’estímul es pot considerar com a oposat a la resposta diferencial, o discriminació de l’estímul.
Es defensa que existeix generalització de l’estímul sempre que el subjecte no respongui de forma diferencial a estímuls diferents, és a dir, quan s’observa el mateix nivell de conducta en presència d’estímuls diferents.
El fenomen de la generalització de l’estímul el va observar per primer cop Pavlov (en condicionament clàssic): Va observar que després que un estímul concret fos condicionat, els gossos també donaven la Resposta Condicionada a altres estímuls similars.
També s’ha investigat en Condicionament Instrumental.
Experiment de Guttman i Kalish (1956) o Fase de entrenament: Llum de color groga-taronja (580 nanòmetres)Resposta (IV) Refor Seguidament se’ls presenta diferents estímuls dintre del rang del espectre visible.
o Fase de prova: On se’ls presenta llums de diferents colors. Diferents estímuls lluminosos amb diferents longitud d’ona.
Com es suposa que haurien d’haver respòs en la fase de prova coloms que fossin cecs al color? Si els coloms son cecs farien una generalització. (veuen la llum però no el color).
Com seria la gràfica de discriminació: Només picotejo amb una llum de color taronja Com seria la gràfica de generalització: Hipòtesis: Gradient de generalització: els coloms generalitzen per una sèrie de seqüència. És un gradient perquè parlem de canvi.
En el mateix experiment es produeix una discriminació i una generalització.
2.FACTORS DE L’ESTÍMUL I LA RESPOSTA QUE DETERMINEN EL CONTROL DE LA CONDUCTA 2.1Capacitat sensorial (capacitats del animal) i orientació del estímul (són dèbils, clars, intensos...)  Capacitat sensorial Els estímuls han de poder ser detectats pel subjecte.
Per exemple, el ser humà no percep son per sobre de 20.000Hz (ultrasons), mentre que un gos no tindrà problema per respondre a aquest tipus d’estímul.
Ceguesa a determinats colors, per exemple el vermell i el verd, portarà a una falta de control de la conducta per part d’aquests colors.
 Orientació dels objectes Depenent del punt de vista des d’on es miri percebrem els objectes d’una manera o una altre. Hi ha estímuls que són més dèbils, altres més forts...
2.2Tipus de reforçament És més probable que certs tipus d’estímuls adquireixen control sobre la conducta instrumental quan s’està utilitzant reforç positiu que amb l’ús de reforç negatiu.
Aquesta relació amb el tipus de reforç ha estat àmpliament estudiada en coloms.
Entrenament Grup 1: reforçament positiu To+Llum Resposta Menjar Grup 2: reforçament negatiu To + Llum Resposta Descàrrega Prova: To Llum To+llum (discriminitzarà?) Quin element (To o Llum) és el principal responsable de la conducta de pressió del pedal? Grup 1: els hi presento el so, no responen, però amb la llum si. Associen el menjar amb la llum. Discriminen el so. Per ells ho més associatiu al menjar es la llum.
Grup 2: Escolten el so sol, responen més que no pas amb la llum sola. So a descarrega.
o o Diversos estudis similars indiquen també que el control per l’estímul de la conducta instrumental queda determinat en part pel tipus de reforç utilitzat.
Es pot argumentar que els estímuls visuals adquireixen control sobre la conducta apetitiva i els auditius sobre situacions aversives.
2.3.Tipus de resposta instrumental Un altre factor que pot determinar quin tret d’un estímul compost obtindrà el control sobre la conducta instrumental ve determinat per la naturalesa o tipus de resposta requerida per a obtenir el reforç.
També algunes respostes són més fàcil de donar en presencia de alguns estímuls.
 Experiment de Szwejkowska i Konorski Grup 1: moure una pota o altre Grup 2: no mourem i mourem Proba: Grup 1: Discrimina la posició no pas el so. Qui controla la resposta es la posició.
Grup 2: L’ordre importa, però importa l’estímul. Qui controla la resposta es l’estímul.
Quin aspecte de les claus auditives (Naturalesametrònom vs. brunzidor o Localització davant vs. darrera) adquiriria control sobre la conducta instrumental dels dos grups? Els gossos del grup 1 (pota dreta / esquerra) van respondre segons la localització.
Aixecaven la pota dreta en resposta a on estava el so (davant o darrera) més que en funció de si era un metrònom o un brunzidor.
Els gossos del grup 2 (acció – no acció) van respondre segons la naturalesa.
Aixecaven la pota dreta en resposta al tipus de so (metrònom o brunzidor) i no en funció de la situació d’aquest.
2.4.Elements de l’estímul en front a claus configuracionals en els estímuls compostos Una perspectiva teòrica assumeix que els estímuls complexes es tracten com a un “tot integral” que no es divideix en parts o elements.
A aquesta visió se l’anomena: Aproximació de la clau configuracional.
Els autors consideren que els estímuls es processen per un to, això s’anomena una clau configuracional, és el fet de estar combinant els estímuls.
Els individus responen als estímuls compostos en funció d’una configuració única dels seus elements, ja que de que són únics i no formats per la resta.
Exemple, el so produït per una orquestra simfònica. S’origina a partir d’instruments individuals, però el que es percep és l’orquestra al complet.
Es pot jugar amb els experiments. Explicació configuracional de l’aombrament -J. Pearce (1994) va demostrar que molts fenòmens de l’aprenentatge són conseqüents amb aquesta aproximació.
 Definicions Discriminació d’estímuls: es produeix quan els organismes responen de forma diferent a estímuls diferents.
Generalització d’estímuls: es produeix quan els organismes responen de forma similar a estímuls diferents.
3.ENTRENAMENT EN DISCRIMINACIÓ Per a que certs estímuls arribin a controlar la conducta, el subjecte d’haver après prèviament quelcom sobre aquests.
No únicament pel fet de poder-los detectar i/o discriminar significa que poden arribar a controlar la conducta.
Lashey i Wade van utilitzar un procediment anomenat procediment de discriminació d’estímuls, per a poder observar el paper de l’aprenentatge sobre els estímuls que controlen la conducta.
Procediment de discriminació: Llum vermella  Resposta Reforç Llum verda Resposta No Reforç Entrenament per discriminació: Reforçament per raó variable.
-llum vermella: donem menjar -llum verda: no menjar Estímul que em dona reforçament (E+) o (Estímul Discriminant) El estímul que no em dona reforçament és nomena (E-) o ( E amb sub. delta) El subjecte aprèn a respondre a la llum vermella (E+) i a no respondre a la llum verda (E-).
Així, en el procediment de discriminació d’estímul que senyala la disponibilitat del reforç s’anomena E+ o E “de”, mentre que l’estímul que senyala la absència de reforç s’anomena E- o E “delta”.
Així doncs, l’entrenament de discriminació situa la conducta instrumental sota el control del E+ i del E-, però... Quina és la precisió d’aquest estímul en el control de la conducta?  Experiment de Jenkins i Harrison (1960) Van examinar com estímuls auditius, que diferencien en la tonalitat, arribaven a controlar la conducta de picoteig de la tecla de coloms reforçats amb menjar.
Discriminació: Grup 1: E+ = To 1000 Hz i E- = no estímul (menjar)? Grup 2: E+ = To 1000 Hz i E- = To 950 Hz discriminació difícil (no menjar)? Grup 3 (control) sense entrenament en discriminació.
Resultats: Grup control: va respondre de forma igual a tots els tons, és a dir, el to dels sons no controlava la seva conducta.
Grup 2: Van mostrar un gradient de generalització més acusat, i per tant, el control per l’estímul més fort.
Grup 1: Van mostrar un grau intermig de control per l’estímul en base al to.
El gradient en el segon grup es produeix un desplaçament lleuger (els animals aprenen que els sons greus no donen menjar). Això es produeix quan els estímuls són molt extrems, y costa una mica de diferenciar (desplaçament del vèrtex).
 Procediment d’entrenament en discriminació S’utilitza també per avaluar les capacitats sensorials dels animals.
Per exemple, s’han utilitzat per determinar els llindars visuals i auditius de varies especies de pinípedes (lleons marins, foques, etc.) El procediment consisteix en: Presentant una clau visual o auditiva (E+) l’animal ha de realitzar una conducta específica (moure el cap i moure una pilota) i així obté reforç.
El E- consisteix en la no presentació de cap estímul. Si els animals fan la conducta no reben reforç.
Un cop els animals han après a realitzar la conducta de discriminació, la intensitat del E+ s’augmenta o es disminueix.
Així es pot obtenir estimacions dels llindars de percepció del subjecte.
També s’utilitza per observar el control per l’estímul en drogues. Es pot utilitzar una quantitat exacta de droga com a E+.
Per exemple, Schaal i cols. (1996) van utilitzar 3mg/kg de cocaïna en coloms, i van observar un major nivell de respostes sota aquesta dosi. Nivells inferiors (1mg/kg) o superiors (5’6 mg/ kg) produïen respostes inferiors.
3.1 TEORIA DEL DESPLAÇAMENT DEL VÈRTEX Lashley y Wade (1946): la generalització passa perquè no s’ha après a distingir diferencies entre els estímuls: reflexa absència d’aprenentatge discriminatiu.
La forma dels gradients de generalització seria deguda a l’experiència prèvia més que a les propietats físiques de l’estímul.
Si hi ha aprenentatge discriminatiu, el gradient canvia.
 Perquè es donen? 1. Quan fas un entrenament de discriminació i aprens a respondre 2. També aprens a no respondre amb un estímul Gradient exitatori (E+) Gradient inhibitori (E-) Es sumen els dos gradients i generes un cert desplaçament del vèrtex.
 Si els estímuls estan molt separats? Com més propers estiguin, es produeix el gradient de desplaçament. Tu pots explicar el perquè s’aprèn amb un estímul i amb altre no, a més també es pot explicar el desplaçament perquè estem inhibint algunes respostes.
Què s’aprèn en l’entrenament de discriminació? Es poden aprendre tres coses: 1.Aprendre a respondre quan es presenta E+ 2. Aprendre a no respondre (suprimir la resposta) en presència de E3.Aprendre a respondre a E+ i a suprimir la resposta en E- 4.LA TEORIA DE KENNETH SPENCE (1936) 1.Al voltant de l’estímul Ed+ es produeix un gradient de generalització excitatori.
2.Al voltant de l’estímul Ed+ es produeix un gradient de generalització inhibitori.
3.La generalització neta és el resultat de la suma algebraica de l’excitació i la inhibició.
...

Tags: