12. Exploració clínica del maluc. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 37

Vista previa del texto

Exploracio clínica del maluc.
Exploració molt simple ja que es tracta de una articulació molt simple, una enartrosi. Una esfera que es mou dintre de un cotil en les tres dimensions.: extensió, rotació, abducció/adducció. Serà fàcil d’explorar.
L’ordre de la anamnesi i les normes generals d’aquesta seran les mateixes que per norma general.
1. Simptomatologia.
El maluc fa mal a la zona engonal. L’articulació coxofemoral estarà situada aquesta zona.
Aquest també tindrà rigidesa i a causa d’aquesta i/o del dolor tindrà també coixesa. (La coixesa pot tenir molts tipus de etiologies.) 1.1. Dolor.
Vindrà donat per l’estirament i compressió de les terminacions nervioses.
- En fase aguda: a causa del líquid sinovial.
Fase crònica: retracció muscular (defensa del cos), estirament muscular i desgast articular (artrosi). [coxoartrosi – tota l’exploració serà dolorosa] Podem tenir també altres dolors a la zona engonal, com per exemple una hernia. I hem de saber-ho diferenciar. Aquest dolor es donarà que no es mobilitzi l’articulació. També podem anar a buscar dolors a nivell del trocànter major (no forma part de l’articulació), aquest desencadena moltes consultes mediques a causa del dolor. També buscarem dolors a la natja, relacionat amb un dolor lumbar irradiat, trobarem el múscul piramidal (rotador), un dolor a aquesta musculatura el podem desencadenar palpant-lo (les rotacions també desencadenaran dolor, la interna sobre tot per que fas un estirament de la musculatura). Finalment buscarem dolor a la cara anterior de la cuixa fins al genoll (epifisiolisi. Fractura a traves de la zona fisiaria.
Molt habitual en nens i que irradia dolor al genoll. Intervenció quirúrgica) (nervi crural, femoral, L4-L5. Dolor irradiat per la zona anterior) 1.2. Rigidesa.
Ens dona una limitació de la mobilitat d’abducció i extensió. El malalt es queda en flexe i no arribem als 0º. El cos ho compensarà amb una hiperlordosi lumbar, basculant la pelvis i col·locant bé el fèmur d’aquesta manera.
La causa pot ser per una retracció capsular (causa crònica), col·lapsa del cap femoral (en una artrosi avançada es perd la forma esfèrica i la congruència articular no serà bona. Llocs en els quals no es podrà acabar de fer el recorregut de la articulació) i una retracció muscular (retracció del psoes, la extensió. Dels adductors una retracció de la abducció. Fenomen crònic a diferència de una contractura) 1.3. Coixesa.
Tindrem com a causes: - Dolor. El cos fa tot el possible per no tenir dolor.
Dismetria Alteració del centre de rotació del cap del fèmur. El centre de rotació passa a ser una altra i no es camina equilibrat.
Marxa antiàlgica: Veiem caminar al pacient (despullat) amb coixesa per un problema de dolor, la marxa anirà inclinada cap al costat del dolor i el temps de recolzament en aquesta zona serà menor intentant evitar l’etapa de dolor.
Com que es un procés agut hi ha una contracció muscular que farà que predomini aquest costat. El pes serà entès com a força muscular. Una contractura muscular al lloc del dolor provocarà aquesta inclinació.
Marxa en Trendelenburg: Quan el maluc ja te una lesió crònica o es produeixen les condicions com una lesió crònica.
Es pot traduir en una insuficiència del gluti mig, un gran estabilitzador del maluc. L’atrofia d’aquest múscul provoca inestabilitat en el cap femoral amb mal fulcre.
En aquest cas el tems de recolzament dels dos malucs serà igual però la inclinació serà cap al costat sa. Ja que tindrem més desenvolupada la musculatura d’aquell costat.
2. Inspecció.
   Observació amb el pacient sense roba.
Valoració de la marxa.
Observació per davant i per darrere.
2.1. Exploració.
Palpacions de possibles punts dolorosos. Que ens han de fer descartar que sigui un problema articular.
- Trocànter major Símfisis del pubis: molt habitual en futbolistes Cresta ilíaca Articulació sacro-ilíaca: esponidilits enquilopoietica. Malaltia raumatica que osifica les articulacions. (raquis en canya de bambú) Tuberositat isquiàtica: es toca a la part baixa de la pelvis, la que ens serveix per suere.
Punts d’inserció musculars i tendinosos.
També valorarem la mobilitat tenint en compte els tres plans (enartrosi), les alineacions, rotacions i dismetries. Extensió i add seran les mobilitats més difícils de mesurar amb el pacient estirat.
3. Maniobres exploradores.
3.1. Maniobra de Trendelenburg.
Valorarem el gluti mig i el punt de recolzament del cap femoral.
Situar al pacient recolzat en una sola cama i aquest s’inclinarà cap el costat sa.
S’observen la pelvis i les natges des de darrera, i sobre la cama malalta s’observa una inclinació cap avall per insuficiència del gluti mig.
3.2. Maniobra de Thomas.
Lligada a la correcció per una hiperlordosi.
Podem valorar si el maluc esta en flexe, si existeix una contractura en flexió. Posició de rigidesa que es produeix quan hi ha una patologia crònica (junt amb la adducció).
Estirar-lo en la camella, decúbit supí, i que ell mateix faci una hiperflexió de la cama sana corregit la hiperlordosi. Col·locant la pelvis en una bascula normal i el maluc que està en flexe apareixerà de cop. De manera que si no esta a l’acetàbul veurem el maluc en flexe, el fèmur quedarà elevat.
3.3. Mesura de dismetria.
Actualment es fa amb una telemetria.
Anteriorment es feia mesurant des de la cresta ilíaca antero-superior fins a mal·lèol medial. També es pot fer amb el malalt dret i valorant la diferencia amb travessos de dits.
Considerarem que amb més de 2 cm de diferència ens trobarem amb una dismetria patològica.
Tenir en compte amb les contractures en adducció que ens poden simular una dismetria.
3.4. Maniobra de Fabere.
Valoració de l’articulació coxo-femoral que ens desencadenarà dolor i rigidesa. Quan doni dolor és positiu i necessitarà proves complementaries per tal de dur a terme el diagnòstic.
Fer una flexió, abducció i rotació externa. Creuar les cames. Els hi costarà molt fer aquest moviment.
El ma del examinador fixa la pelvis de la banda contraria i apretarà amb l’altre mà forçant la rotació externa, fa una compressió lateral.
Compressió lateral i AP de la pelvis. (pinçament articular femoro-acetabular) 3.5. Mobilitat.
- Flexió de 120º amb genoll flexionat o 90º amb genoll en extensió (isquiotibials en tensió). Els graus posteriors ja s’està mobilitzant la pelvis vent una bascula anterior.
Extensió de 15-20º. A partir d’aquest ja s’està mobilitzant la pelvis.
Abducció 40-45º Addució 25-30º.
Rotació externa 45º.
Rotació interna 30-45º.
Es valorarà en decúbit supí ens els adults. Els nens molts cops tenen més mobilitat i les rotacions no les tenen del tot fetes depenent del grau d’anteversió o retroversió femoral.
Com més rotació interna tenim més anteversió hi ha. I a l’inrevés. Si es poden seure en forma d W tenen un excés d’anteversió. Si es te molta anteversió la extremitat queda en rotació interna, peus en in-toin. I ròtules convergents.
*En el pla sagital tenim una inclinació de 1020º d’anteversió del cap del fèmur 3.6. Valoració del xoc FA (femoroacetabular).
Patologia en el que l’excés d’os en la zona de l’acetàbul o del coll-cap femoral farà que no hi hagi la mateixa mobilitat d’aquest maluc. (pistolgrip, pincer) Si això produeix que el malalt te dolor ja que es carrega estructures com el làbarum acetabular.
Amb una artroscòpia i retallant la zona d’os s’arregla.
Aquest es valora amb maniobres de moviment. En determinats moviments el pacient esta limitat i te dolor. Aquest pot ser: - Antero-superior: explorat amb flexió de maluc, adducció i rotació interna.
Postero-inferior: explorat amb extensió, abducció i rotació externa, en la posició contrària. El malalt serà baixat fins la punt de la camella i penjaran les cames per tal de que sigui més fàcil i còmoda l’exploració.
4. Musculatura implicada en cadascun dels moviments del maluc.
Flexió: psoes-iliac, recte anterior, sartori, pectini, adductors, tensor fàscia lata.
Extensió: gluti major, semimembranós, semitendinós, bíceps.
Abducció: glutis, tensor fàscia lata.
Adducció: adductors, pectini, recte intern.
Rotació interna: gluti menor, tensor fàscia lata, isquiotibials.
Rotació externa: piramidal, gémino supinf, obturador int-ext, quadrat crural, gluti major.
5. Escala de valoració del maluc.
Escala funcional que ens servirà per veure la gravetat de la patologia del maluc. El que és normal és un índex de 6-6-6. A partir d’aquí depenent del dolor, marxa i mobilitat s’anirà reduint aquesta puntuació.
...