Bloc I. Tema 1: Concepcions i marcs teòrics de la psicologia dels grups (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 18

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez TEMA 1: CONCEPCIONS I MARCS TEÒRICS DE LA PSICOLOGIA DE GRUPS ACTITUDS CAP ALS GRUPS: TASCA dels petits grups  Desenvolupar les visions comuns i diferents  Dissensions en les que cal negociació interna explícita i fer-la per arribar a un pacte DIMENSIONS:     Treball i relacions personals = 3, 4, 10, 13, 23 
 Actitud emocional = 1, 5, 8, 11, 12, 15, 18 
 Orientació (concepció) de grup = 6, 9, 16, 17, 19, 20, 15 Estructura d’influència (poder) = 2, 7, 14, 21, 22, 24 
 ACTITUDS CAP ALS GRUPS ÍTEMS a contrastar segons dimensions: NIVELLS D’ANÀLISI DE LA REALITAT  interpersonal  intrapersonal  intragrupal (dins d’un grup)  intergrupal (relacions entre grups) Comportament col·lectiu  Societat FUNCIONS DELS GRUPS: El grup és un agent natural que cobreix una sèrie de funcions que l’ésser humà necessita per viure.
No tots els grups compleixen les mateixes funcions.
- - 1. Protecció dels individus de risc (patiment, mort) La compleixen diferents grups, com grups de suport social (família, amistats) 2. Socialització: transmetre les pautes de relació social (normes, valors socials).
Es dóna en: Grups de persones que van creixent Quan accedim a cicles vitals nous. Ex: quan som pares per primer cop, els altres nous pares ens ajuden.
3. Avaluativa – necessitat de filiació: transmeten valors, criteris per orientar-se a la vida. La comparació social en l’entorn grupal ens proporciona una funció avaluativa. En situacions d’incertesa dóna avaluacions de com comportar-se de la millor manera possible.
4. Instrumental: el grup es converteix en un instrument per aconseguir alguna cosa. Ex: grup de treball  per aconseguir un producte.
5. Suport social: es proporciona ajuda mutua entre els membres del grup. És sempre útil. Ex: persones soles= salut; dones tenen + anys de vida perquè tenen + xarxes de suport.
6. Identitat – integració i diferenciació: proporcionen l’identitat social de les persones, que prové de la pertinença de les perones en grups socials. Ex: som de ciutat, immigrants, dones. Ens proporciona integració en el grup i diferenciació d’altres grups.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez TIPOLOGIES DE GRUPS: criteris - - 1) Qualitat de relació: Primaris-Secundaris Primaris: relació emocional, d’afecte positiu, supervivència. Ex: família i amics Secundaris: relacions formals, de distància, amb regles, etc. Ex: grups laborals.
2) Origen de l’estructura: Informals-Formals Els grups tenen estructures grupals de rols, estatus, etc.
Formals: els rols i estatus provenen de l’entorn. Ex: grup laboral. Els rols venen determinats per l’organització laboral.
Informals: l’estructura grupal té origen en la pròpia dinàmica grupal. No hi ha cap estructura externa que els hi atorgui un rol o estatus.
Exemple: equip futbol  formal. El rol que té cada jugador és donat per l’entrenador.
- - - 3) Vincle individu – grup : Pertinença-referència: vincle que l’individu té amb el grup Pertinença: la persona té un vincle feble perquè hi pertany per obligació al grup Referència: vincle entre individu i grup és fort perquè el grup li dóna identitat o que li satisfà necessitats emocionals bàsiquesvincle molt més intens.
4) Contingut del grup: Autoexperiència-treball: contingut del grup Autoexperiència o grups centrats en les persones: contingut de la seva vida grupal  intercanviar la experiència.
Exemple: grups de teràpia o amistat.
Treball: grups centrats en la feina que han de fer, normalment feina aliena a la seva experiència. Exemple: grup de pràctiques, departament d’una empresa...
5) Experimental – de camp: Grups experimentals: grup de persones que no es coneixen i es posen en una situació de laboratori Grups de camp: grups d’estudi en el seu entorn natural.
 Les relacions entre persones no són les mateixes que les relacions entre un grup  partim del supòsit que la relació interpersonal no és igual que la relació interpersonal grupal  Un grup no es tangible, però donem per cert que el grup existeix.
 Els afectes positius són essencials per viure.
 Al mateix grup el podem classificar en cada tipologia de les anteriors.
DEFINICIÓ DE GRUP CRITERI DISTINTIU DE LA GRUPALITAT  el que fa diferent un agregat d’un grup (!) La relació interpersonal no és igual que la relació interpersonal grupal.
¿Quins elements, quines característiques fan que varies persones siguin un GRUP 
i NO un AGREGAT?  Exemple: cua d’un autobús (agregat) i un grup d’amics (grup)  Una sèrie de persones juntes no tenen perquè ser un grup  Grau de grupalitat que té el conjunt de persones juntes  Perquè passi d’agregat a grup es necessita el pas del temps i una sèrie de fenòmens: - Relacionsinteracció i que hi hagi suport i afecte (positiu/negatiu) Objectiu comú Estructura on hi ha rols i estructura d’influència (més jeràrquica/vertical o més horitzontal) Sentiment de consciència de pertinença Grau de cooperació Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez DEFINICIÓ DE GRUP: Anys 40 -50-60s  corrent dels grups petits  Atracció interpersonal (J. L. Moreno) atracció entre les persones, més positives que negatives  les anomena “teles”  perquè un grup sigui un grup ha d’haver molts teles perquè l’atracció sigui recíproca.
 Perceptivo-cognitius (Bales)
  Interacció (Homans, Shaw)  cal que interactuïn  Interdependència (Lewin i M. Deustch)  dependència mútua: un grup és un conjunt de persones que es necessiten mútuament per a aconseguir el seu objectiu, allò que volen. El grau de necessitat pot ser major o menor, però si no estan junts no poden aconseguir allò que volen. Això és el que fa que la cua del autobús sigui un agregat, no un grup.
 Estructura i sistema d’organització social (Caroline Sheriff i Muzafer Sheriff) - Anys 70 – 80s
  corrent dels grups socials  Categorització social compartida: Teoria de la Identitat Social (H. Tajfel – J.C.Turner) quan s’aplica al grup parlem de grups socials, no grups petits. Un grup és un grup perquè els seus grups es categoritzen de la mateixa forma social. Exemple: quan dic que sóc una camperola, em categoritzo. Formar part d’un grup és un mecanisme cognitiu (ORIENTACIÓ SOCIOCOGNITIVA)  no necessitem la interacció.
 Criteri distintiu de la grupalitat  Consens en els criteris (John Turner, Resdescubrir el grupo social, 1989): IDENTITAT (i percebre’s com a grup)  el grup dóna identitat: consciencia i sentiment de grup ESTRUCTURA I SISTEMA SOCIAL propi del grup pel pas del temps INTERDEPENDÈNCIA  per ser un grup els subjectes han de dependre els uns dels altres. Dependència de recursos i afectiva.
Mínims graus d’ACTIVITAT COMUNA activitats en comú o sinó no hi ha grup Grups petits Grups socials atracció grups perceptivo-cognitius petits interdependència interacció estructura organització social grups categorització – T.I.S.
ANTECEDENTS FILOSÒFICS I APLICATS:  Període fundacional: 1930 -1940 Debat sobre la fal·làcia del grup: - Jacob L. Moreno - Kurt Lewin  laboratori experimental de psicologia dels grups i el laboratori d’entrenament de dinàmica dels grups - Continuadores i continuadors:
Morton Deustch, Caroline Sheriff, Muzafer Sheriff ORIENTACIÓ SOCIOMÈTRICA (J.L MORENO)  Conceptes bàsics Tele: sentiment i coneixement REAL i VERÍDIC de les altres persones  Elecció o rebuig RECÍPROC  atracció interpersonal.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Un grup està format per persones que tenen una relació interpersonal. Serà més grup com més atraccions reciproques hi hagi. Com més rebutjos recíprocs hi hagi menys grup serà.
Relació social sana i adaptada i espontània: actuar s/ experimentem en aquell moment ≠ ingenuïtat, impulsivitat.
Concepte creat quan la psicoanàlisi va ser pública (anys 40). L’autor considera que la psicoanàlisi és molt patològica, considerant que moltes de les vivències humanes son l’origen de certes patologies. Vol promoure la psicologia positiva.
Grups: qualsevol grup pot tenir eleccions o rebutjos recíprocs o no recíprocs. estructura social – sistema de teles = de relacions ORDENAT i NO ATZARÓS  Mètodes d’investigació i intervenció  Test sociomètric Per conèixer l’estructura social d’un grup es pot passar un test sociomètric, on es pregunta sobre les eleccions i rebutjos dels membres del grup. Ens permet construir una estructura social en què detectarem els subgrups, els lideratges, els possibles conflictes, etc. Actualment és una tècnica informatitzada.
 Tècniques sociodramàtiques (teatre social) Les tècniques sociodramàtiques també s’apliquen dins dels grups. S’utilitza quan es treballen conflictes dins del grup. El motiu en el sociodrama de representació és un conflicte social, no individual.
 Psicodrama El psicodrama és la representació d’una situació que vol ser analitzada. La persona explica la seva problemàtica i es representa (conflicte individual), de manera que els membres del grup que queden de públic fan un anàlisi. És reviure en aquell moment la situació viscuda. S’ha d’anar amb molta cura a l’hora d’aplicar-les, perquè la seva capacitat de reviure el conflicte és molt alta.
ORIENTACIÓ DE LA TEORIA DEL CAMP (LEWIN) Lewin és un acadèmic que té una visió gestàltica. Una de les seves grans intervencions és la de la creació de la interdependència: necessitat mútua.
Relació individu-grup: en els grups sempre es dóna una relació de tensió entre l’individu i el grup. No es pot estar en grup si l’individu no cedeix part de la seva individualitat i el grup no es pot consolidar com a tal si no cedeix la seva grupalitat a la persona.
Hi ha dos aportacions més de Lewin importants: canvi social i actitudinal a través del grup 1) Investigació-acció: no només podem investigar els laboratoris, cal poder anar als llocs on transcórrer la vida social i investigar allò que preocupa a la societat.
2) T-grups: training-grup de formació (canvi a través del grup): el grup és més que la suma de les seves parts, té una dinàmica que influeix sobre els seus membres i precisament per això pot canviar les actituds dels seus membres.
Parla del canvi actitudinal a través del grup.  el grup genera canvi i el fa més estable al llarg del temps perquè el grup pot pressionar a l’individu per al canvi.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez ORIENTACIÓ CULTURAL DELS GRUPS Què és la orientació cultural dels grups? És un terme utilitzat per distingir funcionaments de grups diferents vistos des de la seva globalitat. A vegades entrem en grups que tenen normes molt establertes i hi ha molta pressió grupal. Hi ha altres maneres de funcionament de grups en què l’individu està més reconegut i les normes no son tan canviants.
L’antropologia estudia les diferents societats: Societats orientals: el clan es molt important i els individus es deuen al que la família i el clan espera d’ells. Hi ha molta solidaritat i suport mutu.  societat col·lectivista En les societats occidentals les persones tenen un marge d’elecció sobre la seva vida i el seu futur bastant més elevat.
No hi ha tanta solidaritat i suport mutu.  societat individualista Així doncs hi ha:  - - Les relacions internes són sempre jeràrquiques Els lideratges són únics i autoritaris Forta diferenciació i separació d’estatus i rols: hi ha algunes persones que tenen més influència i tenen l’estatus més elevat que altres. La distància de poder entre aquestes persones i altres amb menys influència és molt gran. Ocorre el mateix amb els rols, els quals son molt diferenciats. Ex: el que fan els homes no ho fan les dones.
Individualitat assignada: l’estatus, la posició i el rol depèn de característiques adscrites com el sexe, edat o parentesc Cos de costums, rituals, tradicions inamovibles que determinen les relacions interpersonals amb el grup El grup és el referent únic per definir la identitat personal. Ex: gitanos. Si un gitano no està d’acord amb les normes, perd la seva identitat personal.
Eviten els conflictes interpersonals i intragrupals Eviten l’avaluació del propi grup: criticar el grup, proposar coses noves, etc.. sol haver-hi una gran pressió sobre la persona que està fent la critica al grup al límit de l’expulsió. Quan estan en grup ningú critica mai.
Dificultat en manejar el conflicte intragrupal de forma constructiva.
Solen desplaçar el problema cap a l’exterior , cap al conflicte intergrupal i no intragrupal.
Suport social molt intens , especialment en situacions de vulnerabilitat (ex: malaltia greu) El conflicte amb el grup suposa l’expulsió (si hi ha critiques, conflictes, etc.) Eviten l’avaluació del propi grup.
Sortir del grup és difícil, ja que són grups tancats i si marxen del seu grup té molt pocs suports i pot tenir un conflicte d’identitat. Així doncs, s’han de crear noves xarxes socials .
Exemple: opus dei, estructura militar, estructura judicial, terroristes i grups il·legals (tot i que no tenen la individualitat assignada)  - Grups col·lectivistes o tancats Grups individualistes o oberts Les relacions internes tendeixen a la igualtat formal Els lideratges poden ser únics i compartits. Generalment no hi ha autoritarisme, sol haver-hi molta més democràcia.
S’accepta la participació i influència de tots els membres del grup.
Individualització lliure: no hi ha una diferenciació i separació tan gran. Els rols són flexibles i intercanviables. Una persona que es trobava en un estatus més baix pot passar a un de més alt.
Cos de costums, rites i tradicions flexibles i canviants que no determinen les relacions La posició i el rol dependrà de les característiques individuals: qualitats, necessitats del grup, etc, i és lliure.
Els membres del grup tenen diferents grups com a referents de la identitat personal al pertànyer a bastants grups.
Admeten competició interpersonal.
Els conflictes interns són admesos, i admeten el maneig constructiu del conflicte per tal de solucionar-lo.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez - Tenen menys tendència a desplaçar el conflicte cap a fora. Mantenen la col·laboració amb els exogrups.
Fan servir l’avaluació critica del propi grup per millorar la cooperació.
El suport social és variable segons el vincle que l’individu te amb el grup El conflicte individual amb el grup no suposa l’exclusió , ja que el grup pot canviar d’opinió.
Sortir del grup és fàcil perquè la pèrdua és menor. Si marxen del grup augmenten les xarxes socials que ja es tenen, no s’han de crear de nou.
Exemple: cooperativa, grups de moviment ocupa.
VIDEO CLASSE: Grups dels menonites :variant protestant de la religió cristiana. Son anabaptismes, és a dir, que de grans tornen a fer un altre baptisme per elecció.
Hi ha el menonisme modern que viuen en grups col·lectivistes tancats mantenint els orígens de la creació del grup, el qual sorgeix al s. XVI-XVII.
- - - Segueixen les seves pròpies normes i qui no les segueix és expulsat.
Fan una trobada comunal on fan una confessió col·lectiva.
Els pobles dels menonites estan molt lluny de les ciutats.
La diversió és pecat.
No hi ha imatges del cel i la terra.
No es poden comentar debats religiosos a l’hora de fer l’entrevista Un home assegura que no pujaria en un cotxe de motor. (van en cotxes de cavalls). Amb el cotxe ha arribat la perversió al poble Quan van a les ciutats comencen les coses dolentes. Eviten els costums moderns Son agricultors.
Hi ha poques diferencies entre rics i pobres El seu únic punt de contacte amb el mon exterior (Mèxic) és quan venen formatge i pomes.
El que està permès o no permès ho determina la bíblia. Tot i així, ells també determinen les normes. Potser en un poble admeten l’electricitat i en el del costat no.
Cada dia es reciten les normes de l’escola. Només hi ha un llibre: la bíblia. Parlen alemany normatiu per entendre la bíblia.
No hi ha alumnes dolents. Nois i noies separats  diferenciació sexe de rols i estatus.
El més important és que segueixin les normes dels professors. És el millor per ells.
6 anys d’escola pels nois i 4 per les noies  control de la societat, control de l’educació.
La llengua habitual dels menonites és el baix alemany.
El temps modern no els hi agrada Son molt conformistes: si tinc 11 fills és perquè Deu ho ha volgut així. Tot i així, alhora son crítics, dient que els homes si poden anar a la ciutat amb cotxe quan vulguin. Que al marit li agradin les escapades (amants) i gastin molts diners no els hi molesta a les dones sempre que tornin a casa perquè elles els estimen.
Explica que va haver un conflicte: gent que volia posar neumàtics i gent que no. Finalment alguns van acabar posant neumàtics i d’altres no. Com va acabar guanyant la possibilitat de canvi va suposar l’expulsió o marxa dels que opinaven que s’havia de ser absolutament estrictes i van marxar a Bolívia. Els que van optar pel canvi continuen defensant els menonites demostrant que hi ha una adhesió al grup.
No sap si algun cop ha necessitat cap altre cosa a la vida  està en conflicte amb ella mateixa. Somia tenir una casa més gran, habitacions individuals, etc, tot i que sap que son somnis pecats.
Si els expulsen del grup no tindran casa ni de que viure, no tindran res.
Tenen només educació de fe  és molt arriscar marxar. Per saber quins delictes comporten l’expulsió hem de consultar la bíblia o la nostra consciència.
El diumenge van a l’església, i viuen com fa 400 anys. Davant del senyor tots son iguals, per tant les dones no van maquillades ni amb colors. Els últims en entrar són els predicadors. No hi ha imatges de sants. Son llocs per cantar, Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez - resar i predicar. Els homes i les dones seuen a parts diferents, no junts. Tenen l’entrada prohibida aquells que han estat exclosos pels seus pecats.
No tenen govern, tot i que si tenen representants  jerarquia Son pacifistes, si hi ha guerra, deixen el país.
Si el mon modern els atrapa, emigren a altres zones.
Poca privacitat personal  en la manera de vestir, confessions col·lectives, habitacions compartides, etc.
...