PSICOLOGIA BASICA (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura psicologia
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 07/09/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA BÀSICA Processos psicològics bàsics: o Atenció o Percepció o Memòria o Emoció o Motivació o Llenguatge o Aprenentatge o Pensament (NO HO VEUREM) o Personalitat (NO HO VEUREM) Amb la psicologia bàsica es vol donar a conèixer com funciona la ment humana.
La psicologia és una ciència.
• Obtenir coneixements sobre com pensa, opera, decideix, resol problemes l’ésser humà.
• Dóna coneixement científics (metodologia hipotètico deductiva empírica tant natural com social) podem OBSERVAR, DESCRIURE, EXPLICAR I PREDIR EL COMPORTAMENT D’UN INDIVIDU.
• • • Ens trobem davant l'estudi de la naturalesa de la CONDUCTA HUMANA. De fet acció (conscient i voluntària).
Tenim un conjunt de ciències de diversa naturalesa que intenten entendre per què actuem com actuem.
Diferències entre criminologia/dret/ps.icologia.
PSICOLOGIA CRIMINOLOGIA DRET Ciència aplicativa Ciència explicativa Marc normatiu Ciència que estudia el Estudia i explica el per què de Estudi de les ciències i comportament humà i els la delinqüència des d’una ordenament jurídic (lleis) processos mentals que els òptica fenomenològica expliquen La CRIMINOLOGIA estudia el DELICTE. És una ciència EXPLICATIVA El DRET és NORMATIU és una ciència La PSICOLOGIA és una ciència empírica humana i APLICATIVA (observa, descriu, explica i prediu) CRIMINOLOGIA • • La criminologia és una ciència explicativa i causal. Ens permet conèixer quin és l'origen del fet humà i el seu desenvolupament. Té un camp molt ampli.
Explica el delicte en els seus orígens i desenvolupament i ho explica en les societats en les que es produeix DRET • • El dret estudia les conductes basades o regulades en normes legals, però no passa del marc normatiu Explica els models de comportament humà que la llei basada en una filosofia determinada descriu com a delicte, i totes les sancions que es podrien aplicar per cada comportament establert PSICOLOGIA • • • • • • La psicologia és aplicativa. Té una vessant bàsica i una d'aplicada. D'ella se'n generen una sèrie de tècniques que utilitzen el material científic d'altres ciències Quan es barreja amb la criminologia en pot sortir la CRIMINALÍSTICA que és aplicativa i que s'ocupa d'investigar les circumstàncies espaciotemporals, instrumentals i personals en les que es realitza una acció punible Psicologia criminològica Vol comprendre lʼacte criminal (causes, autors) i donar eines per la prevenció Treballa en lʼàmbit forense (presons, tribunals, policies…) i a la pròpia comunitat quan vol fer prevenció de la delinqüència o intervencions institucionals Molt vinculada amb la psicologia clínica, social, etc. Però amb metodologia pròpia de treball Altres: CRIMINALÍSTICA. PSICOLOGÍA PSICOLOGIA FORENSE CRIMINAL PSICOLOGIA JURÍDICA Ciència que estudia empíricament com ocorren els delictes a fi de determinar-los i diferenciarlos en les seves formes Aborda les Ciències Jurídiques i/o parts de l’ordenament jurídic en allò penal, civil, constitucional, privat, laboral, processal i internacional (drets humans) Aborda la conducta humana observable (individual o col·lectiva) i els processos mentals que requereixin ser explicats o determinats per alguna de les parts durant el Judici Oral Observació científica de la Cal habilitar per parlar en un delinqüència, tipus judici i dominar el llenguatge conductuals de delictes, tipus legal de delinqüents PSICÒLEG FORENSE: • • • • Habitualment les preguntes que es fan als psicòlegs forenses no són relatives a qüestions psicològiques sinó més aviat legals Determinar lʼestat mental del processat en el moment de cometre el crim o delicte a fi de poder-lo o no imputar i responsabilitzar-lo penalment (és a dir temes legals) Fer recomanacions respecte a la sentència de lʼacusat i el tractament a seguir i informar al jutge sobre factors atenuants, valoració del risc futur, avaluació de credibilitat de testimonis, etc.
Capacitar i avaluar a policies per proveir perfils criminals PSICOLOGIA CRIMINAL: • • • Vol comprendre lʼacte criminal (causes, autors) i donar eines per la prevenció Treballa en lʼàmbit forense (presons, tribunals, policies…) i a la pròpia comunitat quan vol fer prevenció de la delinqüència o intervencions institucionals Molt vinculada amb la psicologia clínica, social, etc. Però amb metodologia pròpia de treball Orígens d'altres disciplines científiques de la psicologia: BIOLÒGICS: • • • • Parteix de la consideració de l'ésser humà com a realitat biològica Evolucionisme, neodarwinisme, genètica, paleontologia, sistemàtica Ontogènesi i filogènesi Neuroimatges Sʼhan trobat diferències biològiques i deficiències FUNCIONALS i ESTRUCTURALS en lʼavaluació neurocognitiva de criminals psicòpates que podrien explicar aquests comportaments.
Especialment en la UF o fascicle uncinat que uniex lʼamígadala (emocions, por) amb lʼescorça orbitofrontal (presa de decisions).
2 punts clau:  Les partícules que conformen el FU (fascicle uncinat) dels psicòpates estan danyades, lʼestructura no està complerta  El nivell de dany és proporcional al grau de psicopatía. Fascicle més danyat a diagnòstic psicopàtic major • • • Ha dʼhaver-hi una connexió entre aquestes dues àrees del cervell: les que condueixen les emocions i la que les controlen Si és així darrera la conducta del psicòpata hi hauria una ANORMALITAT ANATÒMICA DEL CERVELL SʼesJma que entre lʼ1% i el 6% de la població és psicòpata • Els trets psicopàtics poden presentar-se en un ampli espectre (el psicòpata violent és en un dels extrems. Però persones “normals” presenten característiques psicopàtiques com tendència a la manipulació, egocentrisme, tendència a córrer riscos Neurocriminologia • • • Interessant presentació sobre el debat entre neuroimatge i criminologia Predicting Anti-Social Behaviour (Raine) L’avaluació, la predicció, la prevenció i el tractament de la violència s’analitzen mostrant les controvèrsies existents sobre la neuroimatge, com si fos es certa mesura una evolució de les desacreditades teories lombrosianes però amb tècniques més avançades.
Els individus amb trastorn psicopàtic també presenten: • • • • • • • • Encant superficial i intel·ligència Absència de nerviosisme Falsedat Dificultat per aprendre dʼuna experiència Vida sexual impersonal, frívola i poc estable Incapacitat per seguir amb cap pla de vida Autoestima exagerada Tendència a mentir de manera patològica Exemple dʼestudi en psicologia Diferents fases en la investigació: fase 1  Sʼescull una mostra de voluntaris, seʼls aplica un test que determina el seus nivells de psicopatia  Es subministra als individus de lʼestudi una dosi dʼanfetamina o speed (esJmulants del SN)  Sʼescanegen els cervells amb TEP per comprovar lʼalliberació de dopamina en resposta als estimulants  Es comprova que les persones amb nivells més elevats de característiques psicopàtiques en el test inicial presentaven nivells 4 vegades superiors dʼalliberament de dopamina després del consum dʼanfetamina que els altres participants Fase: 2  Es comunica als participants que rebran una recompensa econòmica si completen una tasca senzilla  Mentre realitzen la tasca sʼescannegen els cervells amb fMRI  En els individus amb nivells de característiques psicopàtiques més elevades, el  NUCLI ACCUMBENS (àrea de recompensa) es troba molt més actiu quan es troben expectants per rebre la recompensa econòmica que a la resta de participants  Aquests resultats suggereixen que les respostes exagerades dʼalliberació de dopamina podrien fer que els psicòpates fossin incapaços dʼenfocar la seva ATENCIÓ en una altre cosa que en la seva recompensa  Així els cervells dels psicòpates estarien interferint i evitant que aquests individus controlessin els efectes dels seus actes sobre altres persones o els perills i conseqüències que els seus actes puguin suposar SOCIOLÒGICS: • • • • • • Parteixen de la consideració de l'individu humà com a realitat cultural i social Distingeixen entre humanització i hominització tot i que hi ha interacció entre els dos processos i no una separació taxativa El desenvolupament psicològic és similar entre l'home primitiu i l'actual, les diferències semblen ser merament culturals, però amb idèntiques funcions psicològiques criminologia La criminologia requereix de totes aquestes disciplines a fi de conèixer i descobrir què és el que indueix a un subjecte a delinquir, quin significat té aquesta conducta per a ell, per què no li produeix temor la idea de càstig i no el fa renunciar a les conductes criminals Una anàlisi complerta de lʼhome delinqüent requereix dʼun treball que permeJ lʼexposició a lʼhàbitat dels individus, família, cultura, processos dʼaculturació, educació, ensenyament i organització social, estructures polítiques, religió i art Sʼestudiarà al delinqüent a nivell psicològic i amb metodologia específica però lʼobjecte dʼestudi és més ampli Criminal que ja neix així? LOMBROSO Debats clàssics Herència- ambient? Influència de lʼAMBIENT? Rousseau: lʼhome neix innocent i bo i la societat el corromp Conductes antisocials Lligam DELICTE-FOLLIA? Herència? Trastorns mentals? Educació? Capacitat mental? Dues tendències dins el corrent psicològic criminològic:  L'estudi de malalties que poden produir ACTES DELICTIUS. És l'anomenada PSICOPATOLOGIA CRIMINAL. Poden sonar trastorns com esquizofrènia, psicosi, retard mental, neurosi, ansietat, fòbia...
 Unes TEORIES SISTEMÀTIQUES que expliquen per què apareixen els delictes i quins són els possibles tractaments. Poden sonar teories i paradigmes com la psicoanàlisi, l'aprenentatge, la cognitivo-conductual, la frustració-agressió, la imitació...
Anar molt amb compte a evitar fer-se una imatge holliwodyenca dels trastorns També cal evitar fer-ne una anàlisi superficial o Estigmatització o Prejudicis o Creences falses i errònies La PSICOLOGIA pot ser bàsica o aplicada.
Si l'aplicada té un caràcter científic i eficaç per resoldre problemes psicològics és per què aplica els coneixements de la psicologia bàsica. De la mateixa manera que en medicina s'apliquen els coneixements bàsics de l'anatomia i la fisiologia, en psicologia ens basem en la general o bàsica.
Diferències: DRET-PSICOLOGIA La psicologia i el dret provenen ambdòs de la filosofia, però la psicologia entra en el positivisme a finals del segle XIX. El dret continua essent bàsicament filosòfic mentre que la psicologia és estadística Així que serà una CIÈNCIA: estudiarà i investigarà per a poder PREDIR i modificar les coses. A tal efecte CERCARÀ LLEIS, mentre que el dret es fonamenta en l'aplicació de les lleis. Un sol dret, en canvi moltes PSICOLOGIESEl dret cerca uniformitat i normes jurídiques mentre que la psicologia estableix PLURALITAT DE CAUSES I EFECTES Diferències de TERMINOLOGIA: per exemple “atribució de responsabilitat” (qui ho ha fet pel dret i en canvi un procés cognitiu i autovaloratiu per la psicologia). La psicologia treballa sobre fets que han passat, en aquest sentit la psicologia actua de manera REACTIVA. El dret és previ a l'acció en determinar-la és PREACTIU.
Hi ha diversos models explicatius sobre el comportament delictiu o BIOLÒGIC o INTRAPSICOLÒGIC-DINÀMICHUMANÍSTIC o CONDUCTUAL o BIOLÒGIC-FACTORIAL o COGNITIU BIOLÒGIC Apareixen ja al segle XIX amb Lombroso i les teories sobre la forma del cos que impliquen tendències criminals. Avui es parla dels factors hereditaris (alcoholisme, tuberculosi, trastorns de personalitat, etc.). Han estat molt criticats per no tenir en compte el MEDI FAMÍLIES CRIMINÒGENES: se'n parla sense tenir en compte que a vegades són les regles que es transmeten a la família i no únicament els gens els que les produeixen.
INTRAPSICOLÒGIC-DINÀMIC Tenen a veure amb el model freudià. Parlen de l'inconscient, valoren moltíssim les experiències viscudes durant la Infantesa. Tot crim és explicable a través de l'instint de destrucció: a la pròpia base de l'inconscient hi trobem l'eros i el tanathos.- per tant en la pròpia base de l'inconscient i de la dinàmica humana hi trobem el crim. Tenim desitjos criminals que es troben regulats per lleis.
És important diferenciar entre desig i acte. No és el mateix que jo desitgi obrir en canal a algú a que ho faci o com ho faci. Puc arribar-ho a sublimar: fent-me cirurgià. Però obrint a algú en canal no deixo de satisfer una pulsió destructiva, un desig aniquilador que tinc, malgrat estigui salvant vides. Aquest model plantejarà molts problemes teòrics.
La importància de Freud i del model psicoanàlitic és que descriu el DETERMINISME PSÍQUIC (no podem escapar dels instints). Tots els actes humans (tan els més conscients com els més insignificants) els actes fallits, els oblits, els errors quan escrivim o parlem, TOTS ELS ACTES HUMANS en conjunt estan estrictament determinats per una causa que és possible que la trobem i que els explica.
En aquest sentit (determinista) és molt científic, tot està determinat per causes i és explicable.
Però no són causes físiques ni biològiques com el model anterior, sinó causes psíquiques Nosaltres podem estar experimentant fenomens biològics que no tenen una causa biològica.
La ràbia que ens hagin fet una rascada al cotxe té efectes a la respiració, circulació sanguínia, etc. Exemples de persones amb histèria que no recorden el que han dit o fet. Ara bé, la psicoanàlisi permet explicar una conducta però no pot respondre en quina mesura és culpable el delinqüent ja que rebutja aquesta terminologia.
*La ment humana com un iceberg o CONSCIENCIA (part visible de l’iceberg) o PRE-CONSCIENT o SUBCONSCIENT: memòries o flaixbacs, coneixement més aviat intuïtiu o La gran massa de l’iceberg (mou a la persona): tots els records inconscients, tots els records es guardaran com una emoció.
...