TEMA 2 (Formació del Contracte) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. FORMACIÓ DEL CONTRACTE Les 3 fases d’un contracte: 1. Generació: el que coneixem com les negociacions d’un contracte.
2. Perfecció del contracte: quan existeix el consentiment, és a dir, concurs de l’oferta i acceptació aquí ja ha nascut el contracte.
3. Execució o consumació: és el compliment.
2.1. RESPONSABILITAT PRE-CONTRACTUAL Els tractes preliminars es duen a terme en la 1a fase (generació). Són negociacions que fem les parts abans de la perfecció del contracte. Encara no hi ha contracte, per tant, tampoc hi ha responsabilitat contractual; en principi aquests tractes preliminars no generen cap tipus de responsabilitat. Com a principi general s’estableix un comportament lleial amb l’altre part. En els casos en que es fan aquests tractes preliminars amb mala fe, (com que el CC no regula la responsabilitat pre-contractual) la jurisprudència estableix el que se’n diu “responsabilitat per culpa in contraendo” aplica per analogia la responsabilitat extracontractual en els tractes preliminars de mala fe.
En canvi, en la LCYU sí que estableix un deure de responsabilitat pre-contractual (art.
63) diu que tots els contractes de consum han de formalitzar-se per escrit (cosa pràcticament impossible, p.ex: “prendre cafè i firmar”, per aquest motiu existeixen els tiquets”).
2.2. LA FORMACIÓ DEL CONTRACTE La formació del contracte és gràcies al consentiment. La oferta és una declaració de voluntat emesa d’una persona a una altra proposant la celebració del contracte. Requisits perquè la declaració de voluntat es consideri oferta: - - Ha de ser completa, és a dir, no n’hi ha prou amb manifestar la voluntat de contractació, sinó que en la declaració de voluntat han d’estar diferenciats tots els elements del contracte, del tal manera que el destinatari de la oferta només es pugui limitar a acceptar-la.
Que es desprengui de forma clara que hi hagi una intenció d’obligar-se(definitiva).
Pel que fa a la forma, el CC no exigeix una forma especial per l’oferta, pot ser de qualsevol manera (escrit, e-mail, oral...). *LCYU: forma especial pels contractes establerts fora d’un establiment mercantil (casa del consumidor, en un transport...) ha de ser per escrit i han d’existir dues còpies per protegir al consumidor.
Publicitat: un anunci publicitari no és una oferta contractual.
Dins de la LCYU, la llei de publicitat diu que tot allò que un empresari comuniqui en la publicitat s’entén que s’integra en el contracte posteriorment (encara que aquest no ho inclogui).
Segons la llei de comerç minorista: l’exposició de productes en establiments comercials es consideren una autèntica oferta (i no un anunci publicitari) i obligaran a l’oferent a complir el contracte.
Revocació de l’oferta: causes: 1. El destinatari de l’oferta la rebutja.
2. Transcurs del termini (ha caducat la oferta; si no s’ha fixat temps exacte quan ha passat un termini raonable).
3. Revocació: totes les ofertes són revocables per qui l’emet (perquè sigui vàlida s’ha de donar a conèixer al destinatari abans de la seva acceptació).
Consentiment: el destinatari de la oferta emet una declaració de voluntat a qui va fer l’oferta. Requisits: 1.
2.
3.
4.
5.
Ha de coincidir amb tots els terminis de l’oferta (amb tot el que abarca aquesta).
Pura i simple.
Efectuar-se dins del termini establert per l’oferent.
Dirigida a l’oferent.
Llibertat de forma *Subtipus d’acceptació contraoferta (una nova oferta).
Sorgeix un problema quan oferent i el que accepta no ho fan de forma simultània. Es considera que no hi ha consentiment fins que l’oferent té coneixement de l’acceptació, per tant, si no en té coneixement sempre pot revocar l’oferta. En aquests casos en que la contractació és a distància el contracte es presumeix celebrat on es va fer l’oferta. Segons l’art. 1962, aquells contractes realitzats a través de dispositius informàtics es considera que hi ha consentiment des de que es manifesta l’acceptació, és a dir, arribi o no a l’oferent.
2.3. DRET A DESISTIMENT Com a norma general no es pot. Sí que es pot quan: 1. Les parts pacten prèviament que per la voluntat d’una de les parts podrà desistir (1255CC).
2. Determinats supòsits en que la llei preveu la resolució del contracte pel dret a desistiment: 1594: el constructor pot desistir indemnitzant al contractista per les despeses... ; en un contracte de societat: el CC permet l’extinció del contracte per la voluntat unilateral d’un dels socis (1704.1CC).
3. Quan les relacions obligatòries són indefinides (sense termini d’extinció pactat).
4. Contractes basats en la confiança (fas el contracte perquè confies en la persona, si ja no hi confies desisteixes).
5. Segons el dret de consum, tots aquells contractes realitzats fora de l’establiment mercantil (ex: els celebrats en un mitjà de transport).
2.4. PRECONTRACTE O PROMESA DE CONTRACTE A vegades inclou una fase intermèdia entre perfecció i consumació, per la qual s’obliga a complir en un futur determinat del contracte. Però abans tenim 2 opcions: - No pots obligar a que compleixi amb aquesta promesa: se’t recompensarà amb DiP, o bé, l’obligaràs a complir amb el contracte (el que succeeix normalment).
La promesa de vendre o comprar equivaldrà a un contracte/venda i donarà dret als contractants a demanar recíprocament el compliment del contracte (1451CC).
*Contracte normatiu: figura especial per la qual les parts acorden com serien les seves relacions futures si es produeixen.
...