Tema 1 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Organizació Territorial del Estado - Constitucional 2
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

1. L'estat autonòmic: evolució i principis constitucionals 1.1. Els models d'estat compost en el dret comparat Estats Unitaris (França): existeix un únic nivell de govern. Tots els poders estatals es concentren en unes institucions que tenen competència sobre tot el territori. Pot passar que existeixi una mínima descentralització administrativa, mai política. L’aplicació de les lleis s’atorga a diferents ens administratius descentralitzats.
Estats compostos: existeix un doble nivell de govern, és a dir, existeixen 2 nivells de poders estatals i dos nivells de institucions estatals. Existeixen dos models: • Model Regional: (Itàlia) model d’Estat descentralitzat en el qual cadascuna de les regions té cert poder autonòmic però molt reduït. Les competències d’aquestes regions són molt petites. Es tracta doncs d’un model compost però proper als Estats Unitaris.
• Model confederal: es tracta d’un model ja inexistent. Es tractava d’un conjunt d’Estats independents que s’unien per interessos comuns, principalment de defensa.
• Model federal: per parlar d’Estat Federal, parlem de 6 característiques 1. Divisió del poder en els nivells establerts en la Constitució, per tant, garantida per aquesta.
2. Les regions (ens territorials) tenen institucions representatives, fonamentalment, Parlaments, i a més són independents.
3. Distribució de competències entre l’Estat i les regions, també establertes en la Constitució.
4. Existència d’un òrgan independent que resolgui els conflictes de competències.
5. Existència d’un sistema de relacions entre l’Estat i les regions.
6. Sistema de finançament constitucionalment establert.
! No podem dir que Espanya sigui un model Federal perquè la Constitució no reflecteix un autèntic sistema de finançament, i d’altra banda, el sistema de relacions entre l’Estat i les regions és molt defectuós.
• Estat Autonòmic: (Espanya)intenta donar resposta a una situació política i històrica concreta i que es formà a partir d’una transició, que va establir una descentralització de forma desigual.
! ! 1.2. La qüestió territorial en la formació de l'Estat espanyol contemporani Al llarg de la història, l’Estat Espanyol ha estat unitari. Tot i això, hi ha hagut moviment descentralitzadors d’aquest poder, per donar més poder a les Regions, tot i que no van tenir massa èxits.
Tot i això, amb la CE de 1931, la Constitució de la Segona República es van aconseguir aquests objectius. Aquesta CE va estar molt vinculada al moviment catalanista, de manera que va tenir una gran influència en la descentralització de l’Estat. El model de descentralització es va anomenar model d’Estat Integral.
Moltes de les característiques d’aquest model es van utilitzar també en la CE de 1978, quedant així un model similar a la CE anterior: • No existia cap mapa autonòmic, sinó que existia el principi dispositiu: deixa a la disposició dels territoris la possibilitat o no de configurar-se com a Comunitat Autònoma.
• 2 llistats competencials: l'Estat i les CCAA.
• Importància de L’Estatut d’Autonomia: norma que determinarà les competències de la Comunitat Autònoma en concret.
• Creació del Tribunal de Garanties Constitucionals: resol els conflictes de competència entre l’Estat i les CCAA. I és el pare de l'actual TC.
1.3. El debat constituent del títol VIII de la CE Durant la transició, un dels problemes oberts era el de la distribució territorial. Entre els propulsors d’aquesta descentralització, trobem les Nacions Històriques (Catalunya, Galicia i País Basc) i els Partits Progressistes, ja que una descentralització del poder assegurava un acostament de la democràcia i la política al poble. D’altra banda, les forces de dreta preferien un Estat Unitari, i centralitzat.
La conjugació dels interessos es va aconseguir mitjançant el consens polític. Aquest consens, a la vegada, es va aconseguir mitjançant una sèrie d’instruments jurídics en la Constitució: • Terminologia oberta.
• Procediments, límits competencials i principis.
• Remissió a la llei.: els temes on no s’arriba a un consens, passen a ser regulats per una Llei Orgànica, ja que la seva aprovació requereix un consens.
! ! ! ! 1.4. El procés de creació de les comunitats autònomes i el desenvolupament de l'estat autonòmic ! Aquest procés de creació es basava principalment en el principi dispositiu, de forma que les regions que volguessin podien crear el seu propi Estatut d’Autonomia, que crees la Comunitat i establís les seves competències.
Existien 2 nivells de creació de CCAA. Existia un procés per les comunitats que havien plebiscitat el seu Estatut amb la CE de 1931 (Catalunya, País Basc i Galicia), basant-se en l’article 151 de la CE, i l’altre, basat en el 143 de la CE, per les que no. Tot i això, Andalusia, Canàries, Navarra i València es van crear per la primera d’elles.
! Les CCAA del primer grup tenien un EA aprovat per referèndum, tenien més competències i a més un sistema institucional, compost per Parlament, Govern i President.
! En les del segon, les CCAA tenien menys competències i havien d’esperar 5 anys per a reunir més competències. Passats els 5 anys, van pujar el sostre competencial de forma idèntica per a tot el segon grup. En primer lloc, es va crear una LO de transferència de competències a les CCAA, i a continuació, es reformà l’Estatut d’Autonomia de cadascuna d’elles incorporant les noves competències(1992).
! La segona tanda de reformes prové de les comunitats històriques, concretament de Catalunya, tot i que poc abans del inici de la reforma va sorgir la “Declaració d’Ibarretxe”. Immediatament després, les altres CCAA també demanen una segona reforma, de forma que s’igualen les condicions en cadascuna de les Comunitats.
! ! 1.5. El procés de reforma dels estatuts d'autonomia En relació a l’aprovació, existeixen dues vies, segons l’article 151 de la CE o bé per l’article 143.. La reforma es duu a terme mitjançant un sistema rígid. Existeixen dos procediments: • Procediment ordinari: pot ser iniciat pel Parlament i el Govern de la CA o bé per les CCGG. L'aprovació del text reformat (per majoria qualificada) recaurà en el Parlament.
Un cop aprovat el text al Parlament, el text passarà a les CCGG, on hi haurà un debat, unes esmenes i finalment l'aprovació com a LO.
o Finalment hi haurà un referèndum en cas que l’Estatut així ho prevegi i sempre serà vinculant.
• Procediment especial: existeixen una pluralitat de procediments especials corresponents a la pluralitat de CCAA. En el cas de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es dóna quan l’objectiu de la reforma és l’apartat de drets o d’institucions, ja que són qüestions internes de la CA i no de relacions entre la Generalitat i l’Estat. És per això que l'intervenció de l’Estat en aquest procediment és més reduïda. L'iniciativa correspon al Govern i al Parlament de la CA i aprovada pel Parlament amb una majoria qualificada. Finalment, passarà a mans de les CCGG per a ratificar el text del Parlament Autonòmic. El procés acaba amb un referèndum. Catalunya, País Basc, ! ! Galicia i Andalusia han de reformar els Estatuts mitjançant un referèndum 1.6. Característiques generals de l'Estat de les autonomies • Definició del sistema a partir del principi Dispositiu:Es tracta d’un sistema d’organització territorial establert per la Constitució Espanyola. A més, es tracta d’un sistema evolutiu i obert, ja que ha evolucionat des de la seva constitució. És per això que el mapa autonòmic es configura a partir del principi dispositiu. Es fonamenta en els principis d’integració constitucional, solidaritat i unitat. Està inspirat en la CE de 1931.
• Creació de la CA: A partir del principi dispositiu, és el propi EA qui crea la CA, i els permet escollir les seves pròpies competències. Per a constituir la CA existeixen dues vies d’accés, també regulades en la CA en els seus articles 151 i 143, segons la importància històrica de la regió en qüestió.
• Determinació de competències i del sistema institucional: Cadascuna de les autonomies disposa d’un Estatut d’Autonomia, que juntament amb la CE formen el bloc constitucional. Per tant, existeix 1 CE i 17 Estatuts d’Autonomia, els quals es creen a partir de Lleis Orgàniques estatals. Tant la CE com l’EA doten la Comunitat Autònoma d’un poder executiu, un poder legislatiu, però no d’un poder judicial, que és comú amb la resta de l’Estat. D’aquesta forma, existeix un doble sistema institucional. De la mateixa manera es crea un doble llistat competencial. En el cas d0existència d’un conflicte competencial, serà el Tribunal Constitucional qui el resolgui.
• Distinció del sistema federal i centralitzat:Podem dir que l’Estat autonòmic està a cavall entre l’Estat Federal i el Centralitzat, ja que tendeix a un federalisme, però pel fet de no tenir un sistema de finançament i de relacions entre Estat i CCAA i entre CCAA ferms, no podem dir que sigui totalment federal.
! ! ! 1.7. Els principis d'unitat, d'autonomia i de solidaritat Es recullen en l’article 2 de la CE i que serveixen com a pòrtic del títol VIII de la CE.
Principi d’Autonomia (art.137 CE): dins d’aquest principi trobem dues dimensions diferents.
L’autonomia en l’accés, per la qual tots els territoris tenen la mateixa possibilitat en accedir a la creació de l’Autonomia. Tot i això,existeixen uns límits competencials. D’altra banda, l’autonomia d’autoorganització, és a dir, que totes les autonomies tenen la capacitat política de posseir el seu propi sistema. En cap cas es reconeix el dret a la independència ni a les nacions.
Existeix una també autonomia dels poders de l’Estat, legislatiu i executiu, però no del poder judicial. Per tant, tenen facultat per elaborar les seves pròpies lleis, subordinades a la Constitució i a l’Estatut, capacitat per crear la seva pròpia política i per a crear les seves pròpies institucions.
Principi d’Unitat (art.2 CE): l’autonomia es dóna en el marc de la unitat de l’Estat. Existeix una pluralitat de poders, però aquesta divisió territorial s’ha de reconduir a una unitat política superior, basada en 3 mecanismes: • Principi d’integració Constitucional: es tracta d’unes regles comuns que regeixen la organització i la actuació bàsica de tots els poders públics per tal de determinar la homogeneïtat en les relacions d’aquests amb els ciutadans.
o Igualtat de drets i deures: els drets i obligacions són iguals per a totes les CCAA. No obstant, aquesta unitat no implica que no puguin existir diferents polítiques a cadascuna de les CCAA. D’aquesta forma s’evita que hi hagi una “uniformitat monolítica”.
o Submissió dels poders públics a les normes fonamentals: els poders públics de les CCAA han d’estar sotmesos no només als seus Estatuts d’Autonomia, sinó que ho han d’estar també a la Constitució Espanyola.
o Homogeneïtat del sistema institucional: semblança en la organització de les institucions polítiques de les comunitats.
o Unitat econòmica i de mercat: només pot existir un únic model econòmic per a tot l’Estat.
• Regles d’articulació i distribució de competències: és la Constitució Espanyola qui estableix les Competències exclusives de l’Estat i les Competències de les CCAA en els articles 148-151 • Vies per a resoldre conflictes de competències entre Estat i CCAA: la pròpia Constitució i la LOTC estableixen quins seran els mitjans per a resoldre els conflictes de competències que puguin existir entre Estat i CCAA Principi de Solidaritat: totes les instancies de govern, tant de l’Estat com de les CCAA, estan lligades per un interès general que comparteixen, de forma que estan obligades a respectar i contribuir en els interessos de les demés. Això vol dir que qualsevol interès d’una de les instàncies no és aliè a cap de les demés.
! El TC entén aquest principi de dues vessants: • El fet de respectar els interessos implica un límit a la seva legítima voluntat.
• S’ha d’evitar obstaculitzar els interessos de els demés ens de govern.
Aquest control de la lleialtat institucional està a càrrec del propi TC. A més, aquesta lleialtat s’ha de donar no només entre CCAA, sinó entre CCAA i qualsevol de les instàncies de poder menors, com ajuntaments o comarques. No només això, entre aquestes ha d’existir una assistència i auxili mutu.
...