Tema 8 - Ciències Polítiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciències polítiques
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

El Tema 8 de Ciències Polítiques tracta l'impacte de la política: desenvolupament, pobresa i conflicte, i es distribueix en:
- desenvolupament econòmic
- Les trampes de la pobresa

Vista previa del texto

Tema 8. L’impacte de la política: desenvolupament, pobresa i conflicte 8A. Desenvolupament econòmic: evolució, tendències, causes MESURANT EL DESENVOLUPAMENT - Com mesurem el desenvolupament econòmic d’un país? Una simple xifra anual: el PIB per càpita o renta per càpita “es divideix el valor del total de béns i serveis produïts en un país en un any per la seva població total, i això ens dona la renta per càpita d’aquest” - Segons aquest criteri: Països més rics del món • • • • • • • • • Luxemburg (102.000$) Suïssa Noruega Qatar Irlanda EEUU Singapur Dinamarca Austràlia Països més pobres del món • • • • • • • • Burundi (306$) Rep. Centreafricana Malawi Madagascar Níger Gàmbia Libèria Rep. Democràtica del Congo * NO és el mateix la renta nominal per càpita que la renta per càpita (PPP). El primer es basa en un càlcul de la producció d’un país, prenent com a referència una moneda corrent (generalment en dòlars estatunidencs); El segon, PIB de Paritat de Poder adquisitiu (PPP), es centra en la capacitat de compra que es té als territoris amb unes determinades quantitats de moneda pròpia, que posteriorment pateix una homogeneïtzació al convertir-se a dòlars.
Sol dir-se que el PPP dóna una imatge més fidel i real de la situació del país (perquè mostra la capacitat de compra amb què compten els ciutadans d’aquell, i no es basa simplement en ingressos nominals de les persones, com el nominal).
106 L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ Un segon (i conegut) indicador del nivell de desenvolupament és l’Índex de Desenvolupament Humà, de l’ONU, que inclou: - Mesures sobre el nivell de renta Mesures sobre el nivell educatiu i salut pública • Fins al 2010, l’IDH era la mitjana de mesures sobre l’esperança de vida, taxa d’alfabetització, taxa d’escolarització i el PIB per càpita.
A partir de 2011 el càlcul de l’IDH varia una mica i s’inclouen els següents elements: l’esperança de vida, mitjana d’anys d’escolarització, anys esperats d’escolarització, i el PNB per càpita.
L’IDH va de 0 a 1. Com més proper a 1, més desenvolupat és un país.
• • IDH més alts: • • • • • • • IDH més baixos: • • • • • • Noruega Austràlia Suïssa Dinamarca Holanda Alemanya Irlanda Níger Rep. Centreafricana Eritrea Txad Burundi Burkina Faso CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLUPAMENT Més felicitat  però arriba un moment en què la felicitat no creix tant: No genera el mateix increment de felicitat l’augment d’un dòlar per càpita en un país desenvolupat que en un no-desenvolupat L’indicador més fiable de la qualitat de vida  l’esperança de vida. La renta per càpita influencia quants anys pot viure una persona.
107 EVOLUCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC El creixement econòmic tal com el coneixem ara és un fenomen modern, producte de la Revolució Industrial de finals del segle XVIII i, sobretot, a principis del XIX.
- Abans de la Rev. Industrial, les diferències entre rics i pobres eren minúscules. El creixement econòmic no existia.
Després de la Rev. Industrial, observem que les diferències entre països rics i pobres han anat augmentant i que les diferències entre països rics s’ha anat escurçant.
Es tracta doncs, d’un procés de divergència global sumat a un procés de convergència grupal o regional.
Rev. Industrial = època de la Gran Divergència Economia Malthusiana (va dir que no examen però no me fio) El món pre-industrial estava sotmès a la trampa Malthusiana. Aquesta economia es basa en l’economia de subsistència que parteix de premisses senzilles: - Relació inversa entre nivell de riquesa (renta per càpita) i la grandària de la població Petit (quasi zero) creixement de la població i creixement econòmic zero, degut a què les millores/innovacions tecnològiques són escasses i molt separades en el temps 108 - Les millores tecnològiques causes només augments de població, no de la renta per càpita.
Lloc + gran  influencia una disminució de la renta per càpita Lloc + petit  influencia un augment de la renta per càpita Per què? Perquè, per exemple, fenòmens com la pesta negra fan disminuir molt la població, i per tant els que hi sobreviuen tenen més recursos a repartir-se entre ells.
LA GRAN DIVERGÈNCIA És l’època en què s’accentuen les diferències entre països (que encara avui continuen creixent).
Les causes primeres són la cultura, la geografia i les institucions; Les causes immediates són els factors de producció (capital fix i humà + mà d’obra o treball) i la tecnologia/productivitat.
La clau que permet créixer a llarg termini és la TECNOLOGIA/PRODUCTIVITAT (amb la mateixa quantitat de factors, més producte). El rendiment marginal decreixent, per lògica, faria que a llarg termini NO es pogués continuar creixent indefinidament (i és el que està passant) TOT AIXÒ COMPORTA  DESENVOLUPAMENT Però, per què uns creixen més que d’altres? A. LA TEORIA CULTURAL 1. La teoria de la cultura lligada al desenvolupament neix amb Max Weber (L’Ètica protestant i l’esperit del Capitalisme, 1905), que relaciona l’expansió del protestantisme amb el desenvolupament industrial a Europa: - - Segons Weber, l’extensió del protestantisme  (a nivell individual) la salvació eterna de l’ànima després de la mort no està garantida.
El judici es basarà en les accions privades dels individus i la riquesa i prosperitat, amb les quals es pot augmentar les probabilitats de salvació. Necessitat de poder llegir la Bíblia.
Sota el protestantisme la despesa en béns de luxe, la caritat (fomenta vagància) i les donacions a l’Església estan prohibides. Això genera un excedent que es destina a l’estalvi i la inversió.
109 2. Robert Barro i Michael McCleary (2003) estenen l’estudi a les diverses religions mundials i troben 2 fenòmens: - Major assistència a actes religiosos  menys creixement. Per què? Perquè les organitzacions religiosos passen a tenir més poder i absorbeixen recursos (econòmics, i a més a més, quan la gent va a missa està llençant temps productiu per aconseguir recursos, per ex., treballant).
- NO OBSTANT AIXÒ, on predominen les religions que tenen una dualitat cel/infern hi ha més creixement. Aquesta dualitat incideix en les actituds individuals en oferir premis i càstigs en resposta al treball dur, la honestedat, la cooperació...
Una altra característica cultural  Capital social Recordem que el capital social està constituït per les normes socials de reciprocitat i confiança interpersonal, així com per les xarxes i connexions socials entre individus d’una societat.
Aquest doncs, pot afectar els nivells de desenvolupament a través de 2 mecanismes:  El capital social pot afectar positivament el rendiment de les institucions públiques ja que genera individus més interessats i disposats a l’acció col·lectiva, també facilita la cooperació dels ciutadans en l’aplicació de polítiques públiques i en defensar interessos menys particularistes i més generals.
 Tota activitat econòmica en què un agent depèn d’accions d’altres en el futur seran més factibles i menys costoses en un ambient e cooperació i confiança interpersonal.
Ex.  transaccions amb pagaments futurs, contractes laborals amb serveis a prestar i difícils de controlar, dipòsits i inversions amb rèdits futurs.
B. LA TEORIA DE LA GEOGRAFIA ANTECEDENTS: Montesquieu, a L’Esperit de les Lleis (1748): “La calor del clima pot arribar a ser tan excessiva que el cos allí romandrà totalment sense forces. Així doncs, la prostració passarà fins i tot a l’esperit; cap curiositat, cap noble empresa, cap sentiment generós; les inclinacions seran totes passives; la mandra i la ganduleria seran la felicitat” “La gent és més vigorosa allí on hi ha un clima fred. Els habitants dels països calorosos són com la gent gran, pusil·lànimes; la gent dels països freds són com els homes joves, valents i voluntariosos” (Es tracta d’una visió molt racista d’aquesta teoria geogràfica) 110 Segons la teoria de la geografia, les diferències fonamentals en els nivells de desenvolupament s’expliquen per: - La diferent situació geogràfica dels països es condicions climàtiques associades Si tenen accés al mar o rius navegables El principal exponent d’aquesta corrent  l’economista Jeffrey Sachs. La seva metodologia es basa en la classificació de les regions del món en les zones geoclimàtiques de Koppen-Geiger. Aquestes zones venen definides en funció de la temperatura i les precipitacions: a. Tres zones tropicals (zona de jungla tropical, zona de monsons, i la sabana), dues zones àrides (desert i estepa) b. Tres zones temperades (hivern fred subtropical, zones humides, zones d’estiu sec mediterrani) i dues zones de neu (hivern sec i humit) c. Dues zones de gel (terres altes i la tundra) - Sachs i els seus col·laboradors troben que la renta per càpita de les zones temperades és 4,5 cops més gran que la de les zones tropicals.
- També que la de les zones temperades properes al mar o rius navegables ho és 6,3 cops que la de les zones tropicals allunyades.
* En xifres, el domini de les zones temperades costaneres és aclaparador: representen el 8% de les zones habitades del món, concentren el 22% de la població mundial i tenen el 52% del PNB mundial.
111 - Les diferències entre les zones climàtiques s’expliquen principalment per les diferències en la productivitat i les tecnologies de producció de tres elements: o Alimentació (productivitat del terra, plagues, etc.) o Salut (major mortalitat infantil i menor esperança de vida degut a malnutrició i major impacte de malalties infeccioses) o Energia (el 90% de les reserves de carbó estan en zones temperades) - Pel que fa a la localització geogràfica (accés a mar o rius navegables) el seu efecte s’explica per: o Els costos de transport (molt majors en països sense accés) o És més difícil intercanviar tecnologies, comerç...
- L’amplificació de l’efecte geogràfic a principis del segle XIX es produí per tres raons: 1. Creació i difusió de tecnologia dins i entre les zones temperades. No difusió a d’altres zones.
2. Transició demogràfica encara en procés en les zones tropicals (major creixement demogràfic).
3. Control polític i militar de les zones riques sobre les més pobres a través del colonialisme.
«Allò que és constant no pot explicar un gran canvi» «Fins i tot elements geogràfics poden explicar aquesta diferència» 112 C. LA TEORIA INSTITUCIONALISTA La teoria Institucionalista comença amb les aportacions de Douglas North (1990), qui situa a les institucions com a principal causa de les diferències en graus de desenvolupament dels països.
Les institucions (normes que organitzen l’activitat humana) es poden classificar en 2 grans grups: a. Institucions polítiques: són aquelles que regulen els límits del poder polític, com s’accedeix a ell i com canvia de mans.
Ex.  el sistema presidencialista, els sistemes electorals, etc.
b. Institucions econòmiques: són les regles econòmiques del joc.
Ex.  com es distribueix la renta, com s’efectuen els intercanvis, qui els vigila, etc. Per exemple, els drets de propietat, el mercat, els contractes, etc.
El problema és que  la política és qui determina com serà l’economia. En moltes ocasions, «les males decisions econòmiques són bones decisions polítiques».
➢ Tot govern fa 2 activitats bàsiques per ajudar el desenvolupament econòmic: 1. Es produeixen béns finals tot emprant una barreja de capital privat i capital públic.
Ex.  carreteres, transport, comunicació, etc. (infraestructura) 2. Hi ha dos sectors, privat i públic, i el producte del sector públic entra com una externalitat en la producció del bé privat.
Ex.  seguretat, educació, sanitat, etc.
EXEMPLE: Corea del Nord i Corea del Sud tenen la mateixa posició geogràfica i els mateixos antecedents culturals. Quin és el motiu pel qual tenen un desenvolupament econòmic tant diferent?  LES SEVES INSTITUCIONS 113 Institucions extractives vs. institucions inclusives - Mida de la coalició de suport Les institucions fan que es governi en benefici dels pocs o en benefici dels molts.
Com més gran sigui la coalició de govern  govern dels molts Com més petita sigui  govern dels pocs En aquest sentit, és millor el sistema parlamentari que el presidencialista - Grau de limitacions i control sobre el poder polític o L’horitzontal és el grau d’influència que tenen unes institucions sobre unes altres o El vertical és el que tenen els ciutadans sobre el govern - La selecció dels lideratges o El nº de persones que necessites per mantenir-te al poder.
Quin % necessites en un sistema parlamentari de vots? Un 25% (en sistemes a dues voltes, una mica més).
o Mèxic, amb una victòria de 33% dels vots, o EEUU, on Donald Trump havia obtingut menys del 50% dels vots totals.
Tema 8B. Les Trampes de la Pobresa EL CLUB DE LA MISÈRIA • • • Paul Collier (The Bottom Billion, traduït com El Club de la Misèria), ens resumeix les trampes de la pobresa en quatre.
Aquestes trampes fan referència a elements que eviten que països que s’hi troben puguin sortir de la situació de pobresa.
El títol del llibre es refereix als mil milions de persones que aproximadament viuen en 58 països de pobresa extrema.
En els països del club de la misèria, la renta per càpita: - Va créixer un 0,5% (anys 70) Va caure un 0,4% (anys 80) Va caure un 0,5% (anys 90) Quins són?  114 Afganistan, Angola, Azerbaitjan, Benín, Bolívia, Burkina Faso, Burundi, Bhutan, Cambotja, Camerun, Txad, Comores, Corea del Nord, Costa d’Ivori, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea Conakry, Djibouti, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Guyana, Haití, Iemen, Kazajstan, Kenya, Kirguizistan, Laos, Lesotho, Libèria, Madagascar, Malawi, Mali, Mauritània, Moldàvia, Mongòlia, Moçambic, Myanmar, Nepal, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Tanzània, Tadjikistan, Togo, Turkmenistan, Uganda, Uzbekistan, Zàmbia, i Zimbabwe.
“Hi ha un 10,7 de pobresa extrema al món, on les persones sobreviuen amb menys d’1.90 $ al dia (1.80€)” * Gràcies a la baixada del nivell de pobresa extrema de la Xina i la Índia, aquestes dades s’han afavorit una mica.
1. LA TRAMPA DEL CONFLICTE 73 de cada 100 habitants (del club) han passat o estan passant per l’experiència d’una guerra civil. Causes de les guerres civils: - Pobresa  És una mena de cercle viciós de pobresa – guerra civil. Els que hi participen no tenen molt a perdre, i alhora la pobresa ajuda molt a la guerra civil perquè facilita el reclutament (voluntari o forçós) de nens soldat.
- Exclusió ètnica  Quasi tots els països del món tenen grups ètnics (però no tots arriben a tenir conflictes violents entre ells). Els conflictes només es produeixen quan un grup ètnic exclou a la resta de manera sistemàtica (Orient mitjà, Àfrica...) - Recursos naturals (ho veurem a continuació) Des de 1945 hi ha hagut més de 150 guerres civils, mentre que només unes 30 entre estats. Les guerres civils redueixen d’un país una mitjana d’un 2,2%; per tant, una guerra d’una 7 anys, deixa un país un 15% més pobre. Aquests costos es propaguen automàticament als països veïns (refugiats, inestabilitat i les malalties...) 2. LA TRAMPA DELS RECURSOS NATURALS L’existència o descobriment de recursos naturals en països pobres  maledicció, perquè causen tres tipus de problemes als països pobres que els posseeixen: • El “mal holandès” 115 • L’ efecte dels “estats rendistes” • Els conflictes violents (guerres civils) a) El «mal holandès» El “mal holandès” rep el seu nom per les conseqüències que va tenir sobre l’economia holandesa el descobriment de jaciments de gas als anys 60.
A. El primer efecte causat per un boom de recursos és l’efecte del moviment de recursos. El boom dels recursos naturals  o causa que es desplacin recursos productius (capital i treball) a aquest nou sector emergent i molt profitós, perjudicant als sectors agrícola i manufacturer (exportables) i al sector domèstic no exportable.
o A més, en dependre només de la demanda domèstica, els preus del sector no exportable creixen, cosa que motiva que més recursos es desplacin del sector exportador cap al no exportador.
B. El segon efecte és l’efecte despesa. L’augment de renta causat pel boom dels recursos fa que o pugin els preus del sector no exportador; o Això  , junt amb l’augment de la demanda de moneda domèstica per part dels compradors del recurs natural fa que el tipus de canvi real s’apreciï (puja el preu de la moneda local) la qual cosa implica que les exportacions són més cares a l’exterior i deixen de ser competitives.
b) Els estats “rendistes” Aquest efecte consisteix en tres processos que fan que on hi hagi abundants recursos hi trobem sovint règims autoritaris: A. En primer lloc: l’abundància de recursos  governs no necessitin recaptar impostos dels ciutadans i, per tant, aquests no tenen incentius per demanar responsabilitats i representativitat al govern ni el govern en té per respondre a les seves demandes.
B. En segon lloc: els ingressos dels recursos també permeten augmentar la despesa i els subsidis i, per tant, incrementar la cooptació i la compra de suport dels ciutadans. També augmenta la despesa en seguretat i repressió.
C. En tercer lloc: gràcies als ingressos dels recursos naturals també es penetra més en la societat impedint-ne la seva organització com a societat civil autònoma.
116 Això explica que on hi ha recursos naturals hi predominin els governs no democràtics, corruptes i ineficients.
c) Recursos i conflicte civil Quines són les causes o mecanismes que fan que els recursos naturals (petroli i minerals) estiguin sovint associats a conflictes civils? A. Els recursos són capital immòbil i, per tant, relativament fàcil d’expropiar, això fa que hi hagi incentius per apropiar-se’ls o defensar-los davant potencials redistribucions.
Per això, l’estat o el territori augmenten el seu valor com a objectiu a controlar, és a dir, controlar l’estat o el territori, i així els recursos, esdevé molt rendible  dóna incentius per a intents armats de fer-se amb el poder.
Els recursos naturals = augment del valor de la sobirania en els territoris rics en recursos (també poden sorgir demandes secessionistes)  conflicte B. Els recursos serveixen per a què els grups rebels puguin finançar-se.
C. La riquesa en recursos afavoreix el conflicte perquè és una font de debilitament de l’estat (menys impostos, menys administració...).
D. Els recursos poden generar conflicte per les conseqüències econòmiques que poden tenir: dependència de les exportacions = fa el país vulnerable a crisis de preus, els efectes negatius del control i extracció dels recursos, desigualtat, etc.
TIPUS DE CONFLICTE I RECURSOS No tots els recursos són iguals: poden tenir efectes diferents sobre: - La probabilitat que esclati un conflicte El tipus de conflicte La durada del conflicte Generalment els recursos, en aquest sentit, poden classificar-se segons tres característiques: - si són saquejables si són obstruïbles (en menor mesura) si són legals “Els botins futurs” 117 Els recursos encara generen un altre problema en relació amb conflictes civils i guerres  Els “booty futures” o botins futurs: la venta anticipada dels drets d’explotació de certs recursos naturals per part de grups rebels o de governs d’estats debilitats pel conflicte.
Això permet: 1. A grups petits (rebels)  trobar finançament per iniciar un conflicte a més gran escala 2. Al govern  allargar els conflictes en cas de trobar-se en situació de debilitat.
3. LA TRAMPA DE NO TENIR COSTA + MALS VEÏNS La manca de sortida al mar  reducció en la taxa de creixement econòmic del país.
- Els costos de no tenir sortida al mar es multipliquen si la infraestructura d’accés a depèn dels països veïns. Els països sense litoral són, doncs, captius dels seus veïns.
- Països veïns = sortida al mar i mercats on vendre productes.
o Per cada 1% de creixement dels veïns  0,4 % de creixement del país.
o Si aquest país no té litoral, aquest creixement extra = 0,7%.
o Per als països africans, aquesta externalitat = només un 0,2%.
El 30% dels habitants del club de la misèria viuen en països sense litoral, sense recursos naturals i amb mals veïns.
4. LA TRAMPA DEL MAL GOVERN Per al creixement: cal generar incentius per a què els actors econòmics inverteixin/innovin.
PROBLEMA  incentius polítics dels dirigents polítiques “Les males decisions econòmiques poden ser bones decisions polítiques” - Per a aquests líders: mantenir a la població quasi-analfabeta i pobre i al país amb poca infraestructura  perfectament racional (perquè el desenvolupament pot posar en risc la supervivència d’un líder en el poder).
Aquests líders no proveeixen béns públics sinó bens privats o béns públics locals o segmentats.
118 ...

Tags:
Comprar Previsualizar